Ciutadans impedirà la unanimitat en Les Corts per a reclamar el dret civil valencià

Mari Carmen Sánchez, amb Fran Ferri i Ximo Puig en Les Corts, en una imatge d'arxiu. Foto: KIKE TABERNER

20/10/2018 - ALACANT. 

No serà possible. Les Corts aprovaran aquest pròxim dimecres una declaració per a instar al Govern a obrir un procés de reforma constitucional que permeta a la Comunitat Valenciana recuperar les seues competències legislatives en matèria civil. Però no ho farà per unanimitat, com pretenia l'associació de Juristes Valencians, impulsora de la iniciativa: Ciutadans ja té decidit que o bé s'abstindrà, o bé votarà en contra. 

La declaració estava prevista per al ple granera de l'anterior període de sessions, però es va deixar per a setembre precisament a la recerca d'aqueixa unanimitat. Finalment, després de la introducció de debat al Senat a través de Carles Mulet, de Compromís, la setmana passada, l'assumpte del dret civil valencià entra en l'agenda de les Corts, però sense unanimitat. L''acte fallit' del Senat va traure els colors a més d'un, atés que el PSOE va votar en contra (el PSPV recolza la reclamació), amb Joan Lerma absent, mentre el PP nacional recolzava a Compromís. Però ha servit per a tornar a posar la reforma constitucional sobre la taula. 

Una reforma, com ha vingut explicant aquest diari, de 'baixa intensitat'. En realitat, es tracta de modificar lleugerament la disposició addicional segona de la Constitució per a la reintegració efectiva del dret civil valencià, mitjançant l'addició d'un paràgraf del següent tenor: "La competència legislativa civil de les Comunitats Autònomes assumida en els seus propis estatuts, conforme a l'article 149.1.8é d'aquesta Constitució, s'estendrà a la recuperació i actualització del seu Dret Privat històric d'acord als valors i principis constitucionals". 

Com es recordarà, successives sentències del Tribunal Constitucional entre mediats i finals de 2016 van arrabassar de facto a la Generalitat la competència per a legislar en matèria civil, reconeguda en l'Estatut de 2006 aprovat per les Corts Generals. El Constitucional va tombar una després d'una altra les tres lleis aprovades des de llavors pel Consell (règim matrimonial, custòdia compartida i unions de fet), després dels recursos del Govern de Zapatero que va mantindre el de Rajoy. El magistrat que signava el vot discrepant, Juan Antonio Xiol, ja va advertir llavors a València Plaza que "si no es canvia la Constitució, la Comunitat Valenciana no podrà tindre dret civil propi". La raó, que només ho reconeix a les regions que ho tingueren compilat quan la Carta Magna va entrar en vigor. 

El senador de Compromís Carles Mulet va portar el dret civil a la Cambra Alta la setmana passada. Foto: VP

Aqueixa proposta de reforma constitucional light compta amb el suport de tots els partits de l'arc parlamentari valencià, excepte Ciutadans. Si bé el seu portaveu municipal a l'Ajuntament de València, Fernando Giner, va expressar en el seu moment el suport de la formació taronja a la demanda "si s'obri una reforma profunda", i el diputat alacantí Emigdio Tormo ha participat en alguns actes organitzats per l'AJV, la veritat és que les directrius de la direcció nacional del partit d'Albert Rivera lliguen de mans als seus diputats autonòmics. "Si no canvia res, votarem no o abstenció", assenyalaven aquest divendres fonts de la formació. 

L'associació de juristes que presideix José Ramón Chirivella ha intentat fins a l'últim moment convéncer als diputats taronja (amb contactes amb la diputada nacional alacantina Marta Martín) que se sumen a la declaració, que va entrar a tràmit amb la signatura de tots els grups excepte el seu, i a la qual després s'han adherit els no adscrits o 'agermanats' de l'ex ciutadà Alexis Marí. Així les coses, i si no canvia res fins al dimecres, la reclamació per a modificar la Constitució i recuperar així el dret civil valencià tirarà avant amb el vot de 90 dels 99 diputats de les Corts.

Articul de: David Martínez

Publicat a: Valencia Plaza

Traducció: Softvalencià