Dret Foral Civil Aragonés

Derogant l'Apèndix al Codi civil de 1925, la Compilació del dret civil d'Aragó es va aprovar per la Llei de 8 d'abril de 1967, sent modificada per la Llei de 21 de maig de 1985 per a adaptar-la a la Constitució, i per la Llei de 25 d'abril de 1998 sobre adopció. La Llei de 24 de febrer de 1999, sobre successions per causa de mort va derogar el Llibre II de la Compilació relatiu al "Dret de successió per causa de mort"; la Llei de 12 de febrer de 2003, sobre Règim Econòmic Matrimonial i Viduïtat, va derogar els articles 7 i 22 a 88 de la Compilació; la llei de Dret de la Persona, de 27 de desembre de 2006, va derogar el Llibre I de la Compilació i la Llei de 2 de desembre de 2010, de Dret civil patrimonial va derogar els Llibres II i IV de la Compilació, de la qual únicament quedava vigent el Títol Preliminar. Completant el procés de reformulació legislativa del Dret aragonés, el Decret legislatiu 1/2011, de 22 de març, del Govern d'Aragó, va aprovar la refundició de les lleis civils aragoneses en un Codi del Dret Foral d'Aragó, que consta de 599 articles i incorpora, a més de les lleis citades, el residual Títol Preliminar de la Compilació del Dret civil d'Aragó, la Llei 6/1999, de 26 de març, relativa a parelles estables no casades i la Llei 2/2010, de 26 de maig, d'igualtat en les relacions familiars davant la ruptura de convivència dels pares. La Compilació i totes les lleis refoses han sigut formalment derogades, entrant en vigor el Codi del Dret Foral d'Aragó el dia 23 d'abril de 2011. 

Sistema de fonts 

Constitueixen les fonts del Dret civil d'Aragó la llei, el costum i els principis generals en els quals tradicionalment s'inspira el seu ordenament jurídic. El Dret civil general de l'Estat s'aplicarà com a supletori solo a falta de normes aragoneses i d'acord amb els principis que les informen (art. 1r del Codi del Dret Foral d'Aragó) El costum tindrà força d'obligar quan no siga contrària a la Constitució o a les normes imperatives del Dret aragonés i la seua existència l'apreciaran els Tribunals a virtut dels seus propis esbrinaments i de les proves aportades pels litigants. El respecte a la llibertat civil, sota el principi «Standum est chartae», es recull en l'article 3° del Codi en disposar, en els mateixos termes que abans el feia la Compilació, que «S'estarà en judici i fora d'ell, a la voluntat dels atorgants, expressada en pactes o disposicions, sempre que no resulte d'impossible compliment o siga contrària a la Constitució o a les normes imperatives del Dret aragonés» 

Estructura i contingut 

El Codi del Dret Foral d'Aragó consta d'un Preàmbul, un Títol Preliminar, que en els seus tres articles recull les normes en el Dret Civil d'Aragó, i quatre Llibres: LLIBRE PRIMER. Dret de la persona; LLIBRE SEGON. Dret de la família; LLIBRE TERCER. Dret de successions per causa de mort i LLIBRE QUART. Dret patrimonial. Les institucions més rellevants del dret civil aragonés són: 

• Amb vista a la persona i família: la mitjana aetatis a partir dels 14 anys, en què el menor és assistit i no representat; l'autoritat familiar, ja que no existeix la pàtria potestat sobre els menors en els termes que la regula el Codi civil; la Junta de parents; el règim econòmic matrimonial legal, que rep el nom de «consorci conjugal», la regulació del règim de separació de béns i la viduïtat, que es manifesta en vida dels cònjuges com a dret expectant. 
• En l'àmbit de la successió: el testament mancomunat; la possibilitat d'atorgar pacte successori; la fidúcia successòria; la legítima com a atribució col·lectiva al conjunt dels descendents i només a ells; i la successió troncal, dins de la successió intestada. 
• En relació amb el Dret de béns: les relacions de veïnatge, especialment en l'àmbit de les llums i vistes; el règim especial de les servituds, la alera foral i les mancomunitats de pastures i llenyes i altres «ademptrios». 
• En matèria d'obligacions: el dret de abolorio o de la saca, dret d'adquisició preferent quan s'alienen béns que han romàs en la família almenys dues generacions. 

Font: Wikipedia