divendres, 28 de juny del 2019

Elisabet Cristina de Brunswick-Wolfenbüttel (1707)




1707 Partida d'Elisabet Cristina de Brunswick-Wolfenbüttel cap a Barcelona, per a contraure matrimoni amb el pretendent Carles d'Àustria

Aquesta magnifica i extraordinàriament ben conserva medalla d'or ens il·lustra sobre un dels moments cabdals de la història valenciana. La Guerra de Successió Espanyola i la perduda dels furs.


L'Associació de Juristes premia a Pascual Sala per la defensa dels interessos valencians




És el primer guardonat del premi Gregori Mayans que l'asocición entregarà el pròxim 11 de juliol

L'Associació de Juristes Valencians ha anunciat la celebració de la primera edició dels Premis "Gregori Mayans-Juristes Valencians", que tindran lloc el pròxim 11 de juliol en el saló d'actes de la Fundació Bancaixa. Amb aquests premis l'entitat que defensa la reintegració del dret civil valencià, presta homenatge a la figura de Gregori Mayans, jurista il·lustrat de la Safor, que va reclamar de forma incansable la restauració del Dret Foral Valencià- terme que va encunyar. Amb aquests premis es vol donar reconeixement a figures del món de la justícia, amb una destacable trajectòria professional que sent valencians hagen exercit com a tals en els diferents llocs de responsabilitat que hagen ocupat, com Mayans. 

Aquesta primera edició, que tindrà lloc el pròxim 11 de juliol en el saló d'actes de la Fundació Bancaixa l'Associació de Juristes Valencians ha volgut reconéixer la destacada trajectòria professional de Pascual Sala així com el seu defensa dels interessos valencians en l'àmbit del Poder Judicial. 

Juristes Valencians destaquen que Pascual Sala, expresident del Tribunal Constitucional entre els anys 2011 al 2013, expresident del Tribunal Suprem i del Tribunal de Comptes, i jutge compromés en plena dictadura franquista amb la restauració democràtica, ha mostrat sempre el seu suport a la reintegració de la competència en dret civil valencià. 

El mes de desembre passat Pascual Sala va acudir al costat de Juristes Valencians i una important representació de la societat civil valenciana al Congrés per a tornar a insistir en la necessitat de constitucionalitzar l'Estatut d'Autonomia possibilitant que els valencians disposem mitjançant el principi de connexió històrica, d'una eina de futur que ens permeta produir una legislació moderna que millore les nostres condicions de vida i millore el nostre progrés social en poder legislar en assumptes tan quotidians com les qüestions de família o successions.


Font: Levante EMV 
Escrit per: C. Alós 
Traducció: Sodtvalencià



El professor Jorge Hermosilla, guardonat amb la brusa del Tribunal de les Aigües de València



El Tribunal de les Aigües de València ha imposat aquest dijous 27 de juny al catedràtic de Geografia Jorge Hermosilla la brusa que el converteix en Síndic d'Honor d'aquest Tribunal.

L'acte oficial ha tingut lloc a la Porta dels Apòstols, després de la reunió setmanal del tribunal. Aquest guardó li ha sigut concedit al professor Hermosilla (Departament de Geografia de la Facultat de Geografia i Història), per la seua trajectòria investigadora i divulgadora dels regadius històrics valencians, i en particular els relacionats amb l´Horta de València i el Tribunal de les Aigües. 

El president del Tribunal de les Aigües, José Font, ha explicat que es tracta de “un reconeixement a la llarga trajectòria d'un especialista del regadiu històric valencià i de l'Horta de València, del Departament de Geografia de la Universitat de València, caracteritzat pel seu compromís amb el territori valencià". El professor Hermosilla ha agraït aquest reconeixement i ha subratllat la importància del Tribunal de les Aigües, “una institució valenciana, que és un referent del nostre patrimoni cultural, el patrimoni dels regadius històrics valencians, i és garant de la conservació de l’agrosistema que representa l'Horta i els seus agricultors”. 

Jorge Hermosilla ha dirigit més de 30 projectes sobre els regadius valencians, i és autor de diverses publicacions sobre l´Horta de València. Des de 1998 dirigeix el grup d'investigació ESTEPA del Departament de Geografia, entre les seues línies d'investigació destaquen l'estudi del Patrimoni de l'Aigua, el Desenvolupament Local i l'anàlisi dels Paisatges Culturals. Actualment Hermosilla dirigeix un projecte europeu en el qual s'està elaborant un pla director que pretén posar en valor aquest paisatge de l'aigua.

Font: Universitat de València 



dijous, 27 de juny del 2019

La València de Guesdon (1852)


La descripció que ens fa l'historiador Vicent Baydal d'aquesta sensacional imatge de la València de Guesson és insuperable. Recomanem que la llegiu en les fonts originals de l'autor que posem a continuació. 

El cos del text que ací posem només és un extracte condensant de l'original



Vista presa des de dalt del Pont de Sant Josep
Font: Biblioteca Nacional Hispánica


Font: Commons








 Vista presa des de dalt de la Porta del Mar




València, ciutat de campanars

Dèdal-Guesdon sobrevolà fictíciament València per la seua part noble, la del nord, més enllà del riu Túria, des d'on sempre s'havia representat l'urbs, com en el seu primer escut medieval −una ciutat sobre aigües−, la imatge de l'esmentat Wijngaerde o els plànols de Mancelli i Tosca. La vista més coneguda de Guesdon es prenia aproximadament des de dalt de l'actual avinguda Burjassot, a Marxalenes, amb el Portal Nou i el barri del Carme en primer pla. L'altra, que no ha circulat tant, se situava sobre el pont de la Mar −que ni apareixia− i l'Albereda, amb la Ciutadella construïda per Felip V per a controlar la ciutat a peu d'escena. 

Les dos són preciosos instants imaginats de vida urbana, possibles gràcies a les constants passejades que degué fer el dibuixant bretó durant la seua estada a València, prenent notes i esbossos ací i allà −"del natural", com anunciava l'editor−, i ajudat dels plànols pertinents, que permetien reconstruir amb fidelitat la trama urbana. I, entre les desenes de panoràmiques europees que traçà Guesdon, si per una cosa destaquen les de València és per l'omnipresència dels campanars i les cúpules. 

No debades, un quart de segle abans Victor Hugo l'havia definida, exageradament, com la ciutat de les tres-centes esglésies. I, no debades, recentment Toni Sabater li ha dedicat un gloriós volum amb el títol Ciutat de campanars (Llibres de la Drassana, 2016), en el qual explica de manera enlluernadora el seu paper com a fites i tòtems urbans. El que més destaca en la imatge més coneguda de Guesdon és, evidentment, el Micalet de la Seu, de nou en diagonal al punt de vista principal. 

Però de més prop a més lluny, intramurs, també es poden observar els del Carme (a mà esquerra del Portal Nou), el de Sant Llorenç (darrere de les Torres de Serrans i enfront del Palau dels Borja), la cúpula i les torres del Temple (enfront del pont del Real), les de Sant Felip Neri, Sant Esteve, la basílica de la Mare de Déu i Sant Bartomeu (en falsa línia recta), el campanar de Santa Caterina (prop del Micalet, l'únic que li fa una miqueta d'ombra), el de Sant Martí, Sant Andreu i la cúpula del Patriarca (a l'esquerra de Santa Caterina) i els de la Companyia, Sant Nicolau i Sant Joan (a la seua dreta), a més de l'enorme cúpula d'Escolapis en Velluters. Al fons, finalment, s'observa el campanar del convent de Sant Francesc i, encara més lluny, extramurs, el de Sant Valer, en una Russafa encara envoltada d'horts i a pocs quilòmetres de l'Albufera. 

Per si fóra poc, l'altra vista de Guesdon mostra una nova perspectiva en la qual destaquen el convent de Sant Doménec en primer terme (enfront del Palau de Cervelló amb les seues dos torres), el convent de Santa Caterina de Siena (a l'esquerra de l'actual Palau de Justícia, el solar que hui en dia es correspon amb El Corte Inglés), el del Patriarca (amb els seus finestrons) i, extramurs, els convents de Sant Pius V i de la Trinitat (en el marge dret del Túria) i, al fons, més enllà de les Torres de Quart, els de Sant Sebastià i el Socós. Fins i tot, en les millors reproduccions de la imatge es poden copsar a la llunyania, gràcies al traçat del seu nucli poblacional amb alguna torre eixint, els pobles de Mislata i Aldaia, a la part esquerra del riu, i de Campanar i Torrent, a la part dreta. 

Radiografia de la València huitcentista 

Més enllà dels edificis religiosos, les vistes de Guesdon també mostren moltíssims altres detalls de la fisonomia urbana de la València de mitjan segle XIX, començant pel seu constrenyiment secular dins d'unes muralles que serien enderrocades molt poc després, en 1865, abans de començar un eixamplament que encara no ha finalitzat. 

D'altra banda, en la imatge que té la Porta de la Mar, la Ciutadella i el Convent de Sant Doménec en primer terme també es pot observar, extramurs, la fàbrica de gas, propietat de José Campo, que acabava d'inaugurar l'abastiment a certes parts de la ciutat. Així mateix, també es comprova clarament que el carrer del Mar, atés que el de la Pau no s'havia obert encara, feia d'eix directe cap al centre des de la porta homònima. O que l'actual Tribunal Superior de Justícia, que llavors feia funcions de Fàbrica de Tabacs, destacava en una zona acabada de remodelar gràcies a la instal·lació de la Glorieta i el Parterre. 

En l'altra vista, els detalls destacables també són nombrosos. En primer lloc, la monumentalitat del perdut Portal Nou i la presència massiva d'horts, com els de Soguers i Ripalda, en tota la zona adjacent a Na Jordana. Ni rastre queda ja de l'antic bordell municipal, que estava en aquells solars, però sí que s'observa el convent de la Corona, ja amb funcions de Beneficència, i, vora el carrer de Quart, el gran hort de la Casa de Misericòrdia, una altra institució assistencial (que acabà desapareixent a mitjan segle XX). 

L'hort del convent del Carme amb diverses palmeres, a l'esquerra del Portal Nou, exhibix la seua magnificència. Enfront de la Basílica, es pot copsar una xicoteta torre, que correspon a una de les dos que tenia l'antiga Casa de la Ciutat (llavors en procés d'enderrocament), i, més a l'esquerra, la torre del Palau de la Generalitat (ja que l'altra es va afegir en ple segle XX). La Llonja a penes si destaca, però sí que ho fa la plaça triangular del Mercat, així com la mola del convent de Sant Francesc, que acabaria donant pas a l'actual plaça de l'Ajuntament. 

Darrere de Sant Francesc, a més a més, es pot intuir la Plaça de Bous, potser encara en construcció, i prop d'ella dos locomotores eixint de l'antiga Estació del Nord, una cap al sud i una altra cap al Grau, en la línia inaugurada en 1852 per la qual també es veu retornar un tren just travessant el riu, a través d'un pont de ferro, ara inexistent, que es va erigir expressament. Així mateix, es pot resseguir de manera meridiana la línia de l'Albereda, vora riu, i el seu enllaç amb el Camí al Grau (l'actual avinguda del Port), que duia als Poblats Marítims, on també es comprova una intensa activitat portuària, tot i l'escàs desenvolupament del moll, amb seculars problemes de construcció.



dimecres, 26 de juny del 2019

L’Associació de Juristes Valencians i la societat civil reclamen en Les Corts la reintegració del dret civil valencià



Li han acompanyat representants de diferents entitats de la societat valenciana, que han manifestat el seu suport a la iniciativa

El president de Les Corts Valencianes, Enric Morera, ha rebut al president de Juristes Valencians, José Ramón Chirivella, que al costat d’un nodrit nombre de membres de l’Associació han reclamat en Les Corts que es reprenga el procés d’inici de modificació constitucional que permeta la recuperació de la competència en dret foral civil valencià. 

Li han acompanyat representants de diferents entitats de la societat valenciana, que han manifestat el seu suport a la iniciativa, tals com la CEV, UGT, CCOO, Intersindical, EL Consell Valencià de Cambres de Comerç, les patronals del tèxtil ATEVAL, dels polígons industrials ASIVALCO i de l’hostaleria HOSBEC, La Unió de Llauradors, entitats representatives del col·lectiu LGTBI com a Lambda, veïnal CAVECOVA, pro Custòdia Compartida, de consumidors com AVACU o la Interagrupació de Falles, representants del Consell Valencià de Col·legis d’Advocats, d’altres Col·legis Professionals com el de Metges, la Universitat de València i una pluralitat d’entitats tals com l’Ateneu Mercantil, Societat Civil Valenciana, la Reial Societat d’Amics del País, Lo Rat Penat, Canñada Blanch, Ull Cultural, Plataforma Valencianista el Cercle Fruiter de Borriana, la RACV, la Taula de Filologia Valenciana, AVAPOL, APPV o l’Associació de Joves Advocats. 

La matèria del Dret Civil Valencià ha recaigut en la Conselleria de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica, cartera ocupada ara per Rosa Pérez Garijo. Ara el següent pas és impulsar la modificació tècnica de la Constitució Espanyola.


Autor: Vicente Rovira 
Publicat a: Actualitat Valenciana


Doble ducat de Ferran II (1479-1516) València




Doble ducat de Ferran II (1479-1516) València


Ducat de Ferran II (1479-1516) València



Ducat de Ferran II (1479-1516) València


Subvencions a mancomunitats de municipis i ajuntaments per a la realització d'actuacions relacionades amb el desenvolupament i difusió de l'Estatut d'Autonomia i la recuperació i divulgació del dret foral civil valencià




Reconeixement per al Tribunal de les Aigües


Alberto de Mónaco entrega el premi a José Font Sanchís. / efe/kiko huesca


El príncep Alberto de Mònaco entrega el premi a José Font Sanchís, president de la institució valenciana

Els biòlegs Andrés García i Brad Líster, l'empresa Orsted i l'antropòloga Christiana Figuera també van ser guardonats

El príncep Alberto de Mònaco va presidir ahir a la vesprada a Madrid el lliurament dels XII Premis de la Fundació que porta el seu nom i que han reconegut treballs relacionats amb la lluita contra el canvi climàtic, la protecció de la biodiversitat i la gestió de l'aigua. 

En concret, els premiats han sigut el Tribunal d'Aigües de València, el president de les quals, José Font Sanchís, va recollir el guardó per la labor de la institució en la gestió dels recursos hídrics; els biòlegs Andrés García (Mèxic) i Brad Líster (els Estats Units), l'empresa Orsted i l'antropòloga, economista i analista Christiana Figueres. 

Durant la cerimònia, Alberto II ha explicat la labor de la Fundació que presideix i que treballa a tot el món des de fa tretze anys, període en el qual ha donat suport 470 projectes. 

Alberto II va explicar que el premi especial a la trajectòria internacional l'antropòloga i diplomàtica Christiana Figueres, exsecretària executiva de la Convenció Marco de Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic de 2010 a 2016, és un reconeixement al seu treball amb el medi ambient des de fa més de vint anys a tot el món. Figueres ha agraït el premi perquè ha explicat la Fundació reconeix el canvi climàtic quan ningú parlava del tema. La gran medalla Alberto I de l'Institut Oceanogràfic de Mònaco va recaure en l'oceanògrafa Corinne Le Quere. 

A l'acte de lliurament de premis, celebrat en el Museu Reina Sofia de Madrid, van assistir la ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera; el ministre de Ciència, Pedro Duque; i la comissària de l'Agenda 2030 d'Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), Cristina Gallach, així com un nodrit grup d'autoritats i personalitats.


Traducció: Softvalencià 




La Unitat de Suport al Vicerectorat de Projecció Territorial i Societat de la Universitat de València, guardonada pel Tribunal de les Aigües



Aquest reconeixement ha estat concedit pel Tribunal en agraïment a la labor exercida per l'equip tècnic en l'organització de la Tercera Conferència Internacional de la Xarxa de Museus de l'Aigua, un esdeveniment de talla mundial que s'ha celebrat a València amb motiu del desè aniversari de la declaració del Tribunal de les Aigües com a Patrimoni Immaterial de la UNESCO.

Aquest dijous 20 de juny, després de l'acte tradicional del Tribunal de les Aigües a la Porta dels Apòstols, l'equip que forma la Unitat de Suport al Vicerectorat de Projecció Territorial i Societat de la Universitat de València ha estat guardonat amb la medalla del Tribunal. 

D'aquesta forma, la institució mil·lenària ha volgut reconèixer el treball realitzat per aquest equip tècnic de la Universitat de València en la 3rd International Conference of the Global Network of Water Museums. Una trobada organitzada per la Universitat de València, a través del Vicerectorat de Projecció Territorial i Societat, en col·laboració amb el Tribunal de les Aigües de la Vega de València i la Xarxa Global de Museus de l'Aigua (WAMU-NET). Al llarg de les tres intenses jornades van participar en l'esdeveniment prop d'un centenar d'assistents provinents de vint països dels cinc continents. 

La Unitat de Suport ha manifestat el seu agraïment pel reconeixement a la seua dedicació, “amb la injecció de motivació que aquesta medalla suposa, continuarem treballant al servei de la nostra Universitat de València, compromesa amb la societat valenciana”, han apuntat els guardonats. 

La Universitat de València mitjançant el Vicerectorat de Projecció Territorial i Societat té prevista la celebració de més activitats i actes commemoratius que es duran a terme durant 2019 amb motiu del desè aniversari de la declaració del Tribunal de les Aigües com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat. Entre ells destaca la realització d'una desena de jornades formatives en el territori que tindran com a objectiu visibilitzar els valors culturals i ambientals de la cultura tradicional valenciana del regadiu i posar de manifest la trajectòria històrica del Tribunal de les Aigües.


Font: UVNotícies

divendres, 21 de juny del 2019

Juristes Valencians i la societat civil reclamen la reintegració del dret civil valencià


Foto: Kike Taberner

El President de Juristes Valencians, José Ramón Chirivella, al costat d'una trentena de membres de l'associació han reclamat en Les Corts, que es es reprenga el procés d'inici de modificació constitucional que permeta la recuperació de la competència en dret foral civil valencià. 

Li han acompanyat representants de diferents entitats de la societat valenciana, van manifestar el seu suport a la iniciativa, tals com la CEV, UGT, CCOO, Intersindical. El Consell Valencià de Cambres de Comerç, les patronals del tèxtil Ateval, dels polígons industrials Asivalco i de les hostaleria Hosbec. La Unió de Llauradors, entitats representatives del col·lectiu LGTBI com a Lambda , veïnal Cavecova, pro Custòdia Compartida, de consumidors com Avacu o la Interagrupación de Falles. 

Representants del Consell Valencià de Col·legis d'Advocats, d'altres Col·legis Professionals com el de Metges, la Universitat de València i una pluralitat d'entitats tals com l'Ateneu Mercantil, Societat Civil Valenciana, la Reial Societat d'Amics del País, Lo Rat Penat, Cañada Blanch, Ull Cultural, Plataforma Valencianista el Cercle Fruiter de Borriana, la RACV, la Taula de Filologia Valenciana, Avapol, APPV o l'Associació de Joves Advocats. 

A títol personal també han volgut assistir a l'acte per a mostrar el seu suport, persones que al llarg d'aquest temps s'han destacat en treball per la consecució d'aquesta reforma constitucional, com l'Alcalde de Simat Víctor Mansanet, les ex Diputades Isaura Navarro i María José Ferrer de Sansegundo, el Senador Fernando de Rosa. Enric Plá ex Alcalde de Vinaròs, l'ex Diputat Juan Vicente Pérez, Zulima Pérez, José Camarasa, Josep Ochoa, Ignaci Culla o el Doctor en Ciències Polítiques Simón Alegre.


Publicat a: Valencia Plaza 
Traducció: Softvalencià

Presentació de la moció per a la reforma constitucional que possibilite el Dret Civil Valencià (Fotogaleria)


Presentació de la moció per a la reforma constitucional que possibilite el Dret Civil Valencià 

(Fotos: KIKE TABERNER)

Fotogaleria de Valencia Plaza



Font: Valencia Plaza Foto: Kike Taberner

Font: Valencia Plaza Foto: Kike Taberner

Font: Valencia Plaza Foto: Kike Taberner

Font: Valencia Plaza Foto: Kike Taberner

Font: Valencia Plaza Foto: Kike Taberner

Font: Valencia Plaza Foto: Kike Taberner

Font: Valencia Plaza Foto: Kike Taberner

Font: Valencia Plaza Foto: Kike Taberner

Font: Valencia Plaza Foto: Kike Taberner
 
Font: Valencia Plaza Foto: Kike Taberner


Font: Valencia Plaza Foto: Kike Taberner

Font: Valencia Plaza Foto: Kike Taberner
Font: Valencia Plaza Foto: Kike Taberner
Font: Valencia Plaza Foto: Kike Taberner
Font: Valencia Plaza Foto: Kike Taberner

Font: Valencia Plaza Foto: Kike Taberner

Font: Valencia Plaza Foto: Kike Taberner

Font: Valencia Plaza Foto: Kike Taberner
Font: Valencia Plaza Foto: Kike Taberner

Font: Valencia Plaza Foto: Kike Taberner

Font: Valencia Plaza Foto: Kike Taberner

Font: Valencia Plaza Foto: Kike Taberner


Juristes Valencians i col·lectius socials reclamen a les Corts el dret civil


José Ramón Chirivella, president de Juristes Valencians, al costat d'una trentena de membres de l'associació reclamen en les Corts que es reprenga el procés d'inici de modificació constitucional que permeta la recuperació de la competència en dret foral valencià

 
Chirivella, que ha comptat amb el suport de diverses entitats de la societat valenciana com CEV, UGT, CCOO, Intersindical, Ateval, ASivalco, Cambra de Comerç i Hosbec, demana un compromís perquè s'aprove aquest procés abans del Nou d’Octubre. 

Enric Morera, president de les Corts, subratlla que la reclamació està fonamentada en drets econòmics i socials molt presents en l'actualitat i ha donat suport a la defensa de la identitat valenciana dins d'un món global. 

Chirivella per part seua, ha assegurat que els valencians porten molt temps sense unes competències per a legislar que sí que tenen altres sis parlaments autonòmics espanyols i que l'associació va lamentar molt la dissolució de les Corts el mes passat perquè va significar que el dret civil, que anava a ser el primer punt a tractar l'endemà, es va tornar a quedar sense opcions. 

També van rebre el suport d'altres entitats entre les quals es troba La Unió de Llauradors, Lambda, Cavecova, pro Custòdia Compartida, Avacu, Interagrupación de Falles, representants del Consell Valencià de Col·legi d'Advocats i altres col·legis professionals com el de Metges, la Universitat de València, Ateneu Mercantil, Societat Civil Valenciana, la Reial Societat d'Amics del País, Lo Rat Penat, Cañada Blanch, Ull Cultural, Plataforma Valencianista, el Cercle Fruiter de Borriana, la RACV, la Taula de Filologia Valenciana, Avapol, APPV o l'Associació de Joves Advocats. 

A títol personal també han mostrat el seu suport en l'acte personalitats destacades com l'alcalde de Simat Víctor Mansanet, les exdiputades Isaura Navarro i María José Ferrer de Sansegundo, el Senador Fernando de Rosa. Enric Plá ex alcalde de Vinaròs, l'exdiputat Juan Vicente Pérez, Zulima Pérez, José Camarasa, Josep Ochoa, Ignaci Culla o el Doctor en Ciències Polítiques Simón Alegre


Traducció: Softvalencià 



dijous, 20 de juny del 2019

Juristes Valencians i col·lectius socials reclamen a les Corts el dret civil


Chirivella lamenta el retard i demana un compromís perquè s'aprove abans del Nou d'Octubre 

El President de Juristes Valencians, José Ramón Chirivella, al costat d'una trentena de membres de l'associació han reclamat en Les Corts, que es es reprenga el procés d'inici de modificació constitucional que permeta la recuperació de la competència en dret foral civil valencià. 

Li han acompanyat representants de diferents entitats de la societat valenciana, que han manifestat el seu suport a la iniciativa, tals com la CEV, UGT, CCOO, Intersindical. EL Consell Valencià de Cambres de Comerç, les patronals del tèxtil Ateval, dels polígons industrials Asivalco i de les hostaleria Hosbec. 

El president de les Corts, Enric Morera, ha assegurat que la reclamació no és per una maula, sinó per drets econòmics i socials molt presents en l'actualitat i ha defensat la defensa de la nostra identitat dins d'un món global. 

El president de Juristes Valencians, José Ramón Chirivella, ha assegurat que els valencians porten molts anys sense una part important de l'autogovern, sense competències per a legislar que sí que tenen sis parlaments autonòmics a Espanya. Chirivella ha assegurat que l'associació va acollir amb tristesa la dissolució de les Corts el mes de març passat per l'avançament electoral que va deixar sense opcions al dret civil per a arribar a les Corts. De fet anava a ser el primer punt de l'ordre del dia del següent ple abans de la dissolució de la cambra valenciana. Chirivella ha demanat que el ple de les Corts aprove la petició abans del Nou d'Octubre. 

La Unió de Llauradors, entitats representatives del col·lectiu Lgtbi com a Lambda, veïnal Cavecova, pro Custòdia Compartida, de consumidors com Avacu o la Interagrupación de Falles. Representants del Consell Valencià de Col·legis d'Advocats, d'altres Col·legis Professionals com el de Metges, la Universitat de València i una pluralitat d'entitats tals com l'Ateneu Mercantil, Societat Civil Valenciana, la Reial Societat d'Amics del País, Lo Rat Penat, Cañada Blanch, Ull Cultural, Plataforma Valencianista el Cercle Fruiter de Borriana, la RACV, la Taula de Filologia Valenciana, Avapol, APPV o l'Associació de Joves Advocats. 

A títol personal també han volgut assistir a l'acte per a mostrar el seu suport, persones que al llarg d'aquest temps s'han destacat en treball per la consecució d'aquesta reforma constitucional, com l'alcalde de Simat Víctor Mansanet, les exdiputades Isaura Navarro i María José Ferrer de Sansegundo, el Senador Fernando de Rosa. Enric Plá ex alcalde de Vinaròs, l'exdiputat Juan Vicente Pérez, Zulima Pérez, José Camarasa, Josep Ochoa, Ignaci Culla o el Doctor en Ciències Polítiques Simón Alegre.


Publicat a: Levante EMV 
Traducció: Softvalencià 




La incansable lluita valenciana per aconseguir els mateixos drets que catalans, bascos o gallecs


L'AJV torna a sol·licitar que es tramite “amb caràcter d'urgència” la modificació de la Constitució, davant el recel de Ciutadans i Vox

L'Associació de Juristes Valencians (AJV) sol·licita que es tornada a tramitar “amb caràcter d'urgència” la modificació constitucional per a la recuperar el dret civil valencià (Raquel Andrés Durà)

Els valencians no tenen dret civil propi per una paraula de la Constitució espanyola que caldria modificar, a pesar que històricament van tindre fins a la seua abolició amb els Decrets de Nova Planta que va promulgar el primer Borbó d'Espanya, Felip V, en 1707. Va ser el gran càstig que van rebre després de la derrota en la batalla d'Almansa i que encara hui, tres segles després, marca les seues lleis a pesar que Galícia, País Basc, Navarra, Aragó, Catalunya i Illes Balears si que gaudeixen dels seus furs propis. 

El 28 d'abril de 2016 el Tribunal Constitucional tombava la primera de les lleis que desenvolupaven el dret civil valencià contemplat en l'Estatut autonòmic; una sentència declarava nul·la la Llei de règim econòmic matrimonial. El mateix any correrien la mateixa sort la Llei de custòdia compartida i la Llei d'Unions de fet Formalitzades. 

La societat civil i empresarial valenciana està unida des de fa tres anys per a solucionar aquest obstacle. Van aconseguir que per fi es debatera en Les Corts quasi per unanimitat, però l'aprovació definitiva -pas previ a enviar la proposta de reforma constitucional al Congrés dels Diputats- va quedar en l'aire per la decisió de Ximo Puig d'avançar les eleccions autonòmiques; havia de ser el 6 de març, però abans es va dissoldre la cambra. De nou, un 28 d'abril -data dels comicis- tornava a ser la creu del dret civil valencià. 

Cs va votar en contra i Vox farà el mateix perquè “no està a favor de l'autogovern” 

Aquest dimecres entitats i empresaris representats per la incansable Associació de Juristes Valencians (AJV) han sol·licitat que es tornada a tramitar “amb caràcter d'urgència” el Projecte de Llei de modificació constitucional per a recuperar el dret civil valencià. Té el suport de 393 ajuntaments valencians -que representen el 90% de la població-, així com de diferents entitats socials, culturals i empresarials. 

D'aquesta manera, tornarà a iniciar-se el procés en Les Corts i haurà de repetir-se el debat i votació que ja es va viure fa pocs mesos, el 24 d'octubre de 2018. L'AJV va intentar fins al final que el text isquera amb consens del parlament valencià, però no el va aconseguir. Tots els partits van votar a favor del dret civil valencià -PSPV, Compromís, Podem, PP- excepte Ciutadans, que de forma insòlita va defensar un dret “comú” per a totes les autonomies, és a dir, l'abolició de tots els que ja existeixen i que defensa el seu propi partit en altres territoris.

Cartell de l'AVJ pel dret civil valencià de cara al 9 d'Octubre (LVD)


Ara la reivindicació es toparà amb un altre opositor en l'hemicicle, el partit ultradretà Vox, amb membres que s'han manifestat obertament contra les lleis valencianes pròpies (com els regidors d'Oriola). 

El president de l'AJV, José Ramón Chirivella, ha declarat per a La Vanguardia que ja han “mantingut reunions informals amb tots els partits” i “l'estan analitzant”, però “és massa prematur encara per a saber el que volen”. 

No obstant això, fonts de Vox han negat a aquest diari haver tingut cap contacte sobre el tema amb l'AJV i recalquen que el seu partit “no està a favor de l'autogovern” i assenyalen que té “altres prioritats” com “retallar la despesa pública” i “reduir impostos”. 

“Tenint en compte que a Navarra hi ha hagut un acord recolzat en la foralitat” no entenen per què no el defensen ací 

Sobre Ciutadans, que ha canviat pràcticament tot el grup parlamentari respecte a la passada legislatura, diu que “tenint en compte que a Navarra hi ha hagut un acord recolzat en la foralitat” no entenen que “no el vulguen defensar ací”. 

Encara així, diu que tornaran a intentar aconseguir el seu vot favorable perquè molts integrants de Cs “estan a favor”: “A més, Cs és un partit que dóna suport a la custòdia compartida. Sabent que hui dia és impossible aconseguir-la a nivell estatal, ja saben el que han de fer per a aconseguir-la ací”. 

“Seria molt trist celebrar la festa de l'autogovern, el 9 d’Octubre, sense aquesta part tan important de l'autogovern. Diria molt poc de nosaltres com a societat” 

Respecte al termini perquè la reforma constitucional torne a debatre's en Les Corts, Chirivella defensa que volen que siga “com més prompte millor”: “Acaben de constituir-se Les Corts i ja estem ací demanant-ho”. No obstant això, sí que mostra la seua voluntat que es remeta al Congrés dels Diputats abans del 9 d’Octubre: “Seria molt trist celebrar la festa de l'autogovern sense tindre una part tan important de l'autogovern, més de tres anys després de perdre'l. Diria molt poc de nosaltres com a societat”. 

Des de l'AVJ recorden que el dret civil propi no marca com ha de ser la custòdia compartida, les unions de fet o el règim econòmic matrimonial. Només concedeix la competència a la comunitat autònoma perquè els seus representants polítics electes, els diputats, puguen legislar sobre aquest tema en funció de les necessitats del seu territori. 

La Constitució expressa, en el seu article 149.1.8é que l'Estat “té competència exclusiva” en “legislació civil, sense perjudici de la conservació, modificació i desenvolupament per les Comunitats Autònomes dels drets civils, forals o especials, allí on existisquen”. A la Comunitat Valenciana “existeixen”, però no estaven “vigents” en aquell moment, com sí que ocorria en les altres autonomies. Una interpretació que equiparava tots dos termes és el que “va buidar de contingut” l'Estatut valencià, deixant sense efecte la part del dret civil.


Publicat a: La Vanguardia CV 
Traducció: Softvalencià

19 juny 2019. Juristes Valencians a les Corts Valencianes