Dimecres 24 Les Corts aprovaràn, previsiblement quasi per unanimitat, una proposició de llei de reforma constitucional per a recuperar la potestat de legislar en dret civil
En la nomenclatura bèl·lica anglosaxona, parlar de dia D equival a citar la data en la qual s'iniciarà una operació de combat o un atac. En el cas de la Segona Guerra Mundial, sol qualificar-se d'aquesta manera el desembarcament de Normandia. Per a la recuperació del dret civil foral valencià i, sobretot, perquè la iniciativa dels seus precursors fructifique, el dia D tindrà lloc aquest 24 d'octubre. Aqueixa jornada, el ple de Les Corts aprovarà una proposició de llei de reforma constitucional perquè el Congrés tramite aqueixa recuperació.
Sí, admet que el tema pot resultar desmanegat, que quan algú et parla de dret foral et sentes transportat a l'època de Jaume I i cerques en la teua memòria oblidats estudis d'història, en molts casos de manera infructuosa. La primera vegada que em va parlar l'advocat Pepe Morgan de la qüestió, en 2015, confesse que també em vaig sentir temptat a passar pàgina ràpidament i a conversar sobre un altre tema més intel·ligible. Fins que vaig comprendre com ens afecta en el dia a dia. I fins que vaig conèixer la magnitud de l'esforç que l'Associació de Juristes Valencians està desenvolupant per a aconseguir aquesta recuperació.
En efecte, quan Jaume I, en 1238, va conquistar València i va afegir a la seua corona les terres en les quals vivim, els va atorgar aqueixa capacitat legislativa pròpia. Fins que en 1707, amb la victòria de Felipe V sobre l'arxiduc Carlos, aqueixa independència normativa va quedar suprimida de sobte amb el denominat Decret de Nova Planta. Va constituir una de les maneres en les quals el monarca va castigar al poble valencià per recolzar al seu contrincant.
Així va continuar la història fins que el desenvolupament autonòmic dels anys 80 del segle XX va propiciar que Els Corts recuperaren aqueixa possibilitat de legislar -que no la normativa de segles arrere- i que la Comunitat Valenciana tinguera un dret civil propi entre 2008 i 2016, vuit anys en els quals la normativa autòctona ha contribuït a regular la vida d'al voltant de 300.000 ciutadans. Fins que el Tribunal Constitucional va tornar a truncar la independència legislativa.
El dret civil valencià regula la custòdia compartit o garanteix drets successoris en una parella de fet després de morir un cònjuge
I aqueix dret del segle XXI no versava sobre qüestions de centúries anteriors. Al contrari, aportava solucions bastant més modernes que el propi dret civil nacional. Per exemple, preval la custòdia compartida dels fills en casos de separació matrimonial, de manera que marca unes directrius normatives i no ho deixa tan a l'albir de cada jutjat. O permet que, en parelles de fet, el cònjuge de qui mor tinga uns drets hereditaris. Afecta a qüestions pràctiques, quotidianes.
Així li l'explique a qui em pregunta i, supose que com em va succeir a mi al principi o li puga ocórrer a algun lector, se sorprèn. Perquè, efectivament, escoltar parlar de dret civil foral no sembla el tema més divertit per a passar l'estona ni per a delectar-se en la lectura. Fins que comences a comprendre la dimensió de la iniciativa legislativa.
I de tornada a la importància del dia D, aquest 24 d'octubre, la Comunitat Valenciana té l'oportunitat de començar a recuperar, per tercera vegada, un dret propi que se sumaria a l'estatal, com ja ocorre a Balears o Aragó, per exemple, sense apel·lar a les sempre més avançades en autonomia Catalunya o País Basc.
Tots els partits polítics representats han mostrat el seu respatler, fins i tot els quatre diputats que van abandonar Ciutadans. Amb l'única excepció, precisament, de Ciutadans, que no aclareix si votarà a favor, s'abstindrà o s'oposarà. L'Associació de Juristes Valencians calcula 90 de 99 vots segurs a Les Corts. Veurem si no hi ha canvis o absències.
Tots els partits polítics representats han mostrat el seu respatler, fins i tot els quatre diputats que van abandonar Ciutadans. Amb l'única excepció, precisament, de Ciutadans
De moment, aconseguir portar una proposta a a el parlament autonòmic i *concitar tant respatler ja comporta un mèrit increïble. Per a fer-nos una idea, la iniciativa de la rebaixa del llistó electoral porta *pululando des del començament de legislatura i sembla que continuarà en guaret fins a la pròxima. A aqueix nivell arriba la capacitat de desacord.
I la següent etapa consisteix que ho confirmen en el Congrés i Senat els mateixos partits que en Les Corts recolzaran la proposta perquè una limitada reforma constitucional atorgue a la Comunitat Valenciana l'opció de legislar. En la pràctica, es tracta simplement que recupere la potestat que ja va tenir i de la qual en l'actualitat disposen altres comunitats autònomes, sense més rerefons polític, legislatiu, independentista o del caire que cadascú decidisca donar-li.
Si l'Associació de Juristes Valencians aconsegueix el seu objectiu, haurà sigut a força de pedagogia, persuasió (no és gens fàcil posar d'acord a 90 diputats de diferents partits) i molta perseverança. Moltíssima. La que cada dia demostra aquest grup d'implicats juristes que presideix José Ramón Chirivella.
Haver arribat fins a on ho han fet ja suposa un esforç gran per la incomptable quantitat d'actes que han organitzat de llarg a llarg de tot el territori autonòmic (aquesta mateixa setmana, a Villar del Arzobispo i en Cocentaina) i de reunions que han mantingut para, precisament, conscienciar de la importància que la Comunitat Valenciana tinga (o recupere) la seua capacitat legislativa. La seua constància ajuda a valorar la rellevància de la qüestió. La seua tenacitat contribueix a convèncer. Ara falta saber com finalitzarà aquesta història de resistència.
Artícul escrit per: Héctor González
Publicat a: Es Diario CV
Traducció: Softvalencià
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada