Tribunales de regantes del Mediterráneo español

UNESCO:

Lista representativa del Patrimonio Cultural Inmaterial de la Humanidad

2009 

URL: https://ich.unesco.org/RL/00171 

Descripción: Los tribunales de regantes del Mediterráneo español son instituciones jurídicas consuetudinarias de gestión del agua cuyos orígenes se remontan a la época de Al Ándalus (siglos IX-XIII). Los dos más importantes, el Consejo de Hombres Buenos de la Huerta de Murcia y el Tribunal de las Aguas de la Huerta de Valencia, están reconocidos por el ordenamiento jurídico español. Los miembros de estos dos tribunales, que gozan de gran autoridad y respeto, son elegidos democráticamente y resuelven los litigios mediante un procedimiento oral caracterizado por su celeridad, transparencia e imparcialidad. Compuesto por siete miembros representativos de diversas zonas geográficas, el Consejo de Hombres Buenos tiene jurisdicción sobre una comunidad de regantes que cuenta con 23.313 miembros. Por su parte, el Tribunal de las Aguas está integrado por ocho síndicos elegidos que representan a nueve comunidades de regantes con un total de 11.691 miembros. Además de sus funciones jurídicas, estos tribunales desempeñan un importante papel de símbolos visibles de sus respectivas comunidades, como lo demuestran los rituales observados cuando pronuncian sus fallos y su frecuente presencia en la iconografía local. Asimismo, contribuyen a la cohesión de las comunidades de regantes, velan por la sinergia de una serie de oficios (guardas, inspectores, podadores, etc.), transmiten oralmente conocimientos emanados de intercambios culturales seculares y poseen un vocabulario especializado propio salpicado de palabras de origen árabe. En suma, los tribunales de regantes no sólo son depositarios ancestrales de una identidad local y regional, sino que tienen también una gran importancia para las poblaciones locales. 

Paises: España © 2008 by Service du Patrimoine Historique de la région de Murcie par le Gouvernement de la Communauté de Valence 

Descobrint el Tribunal de les Aigües per a Espanya

Publicat per Eugeni Alemany

El Tribunal de les Aigües de València

El Tribunal de les Aigües de València és una institució més que centenària, pot ser que fins a mil·lenària, que ha resultat símbol i mite d'una forma de justícia popular, expeditiva i directa, duta a terme pels mateixos llauradors dels sistemes de regadiu de l'horta de la ciutat de València per a resoldre de manera ràpida les disputes per l'ús de l'aigua en els seus camps. Almenys durant els últims segles, formalment ha sigut un organisme judicial format per un representant de cadascuna de les séquies o sistemes hidràulics derivats del riu Túria que hi ha en l'horta, espai anomenat tradicionalment com la Vega de València. Aquest representant rebia antigament el nom de sequier i en els últims segles el de síndic, i la reunió de tots ells en sessió judicial conforma l'esmentat tribunal. L'existència d'aquesta institució està raonablement documentada des de l'època medieval, amb la reunió dels sequiers cada dijous no festiu a les 12 del migdia a la porta gòtica de la catedral de València. Davant ell poden i deuen comparéixer els regants i els guardes de les séquies per a presentar o respondre una denúncia per qualsevol assumpte que tinga a veure amb la repartició de l'aigua de reg, els danys que poden fer-se en regar i sobre l'estat de les séquies. L'acte judicial té lloc immediatament, de manera oral, i es resol en pocs minuts amb una sentència que no té possibilitat d'apel·lació. 

També s'ha de tindre en compte que el Tribunal de les Aigües és una institució peculiar perquè no té existència permanent: només existeix en el moment en què es reuneixen els dijous de cada setmana. I funciona mitjançant l'acord social de totes i cadascuna de les comunitats de regants que formen part, sense la intervenció externa de cap poder estatal o municipal. És per aquestes raons per les quals es va declarar en el 2009 per al Patrimoni Immaterial de la Humanitat de la UNESCO, i no Patrimoni Material. 

Però malgrat la seua llarga existència, els seus orígens no es coneixen bé, encara que els indicis raonables ho situen en l'època musulmana, pot ser que entre els segles X i XI si no abans, tot lligat a la progressiva construcció de les seues séquies Majors: Rovella, Rascanya Favara, Mestalla, Mislata, Tormos i Quart-Benàger-Faitanar. Tampoc coneixem la seua història detallada al llarg dels segles perquè el seu funcionament històric s'ha basat en la total oralitat del procediment judicial, sense documents escrits, la qual cosa, evidentment, dificulta moltíssim el poder constatar les possibles variacions en el funcionament i organització de la institució al llarg de tants segles. Només des del primer terç del segle XX es va començar a redactar uns breus llibres d'actes amb dades puntuals sobre les sentències. 

Però no tota la terra regada en l'horta de València forma part del Tribunal de les Aigües. Al nord del riu Túria, la Real Séquia de Montcada comprén la major superfície irrigada de totes elles, i per raons del privilegi d'autonomia institucional que va rebre el rei Jaume I en el segle XIII es va quedar sempre fora del Tribunal amb el seu propi sistema judicial. D'altra banda, durant molts segles la franja més costanera de tota l'Horta, al costat de la mar, es va quedar també al marge de la seua organització judicial, en bona part sota el control del consell municipal de València amb l'organisme anomenat “Francs i Marjals” encara existent hui dia. 

Font: Universitat de València

Regne de València a l'any 1441

Regne de València en les governacions (València i Oriola) i les lloctinences (Dellà del riu Uixó i Dellà el riu Xúquer)

Situació del Regne de València en el context de la Corona d'Aragó a l'any 1441

Font: Commons

Carte Particuliere des Environs de la Plaine d'Almansa (1709)

Mapa del àrea d'Almansa que mostra la evolució de la Batalla de Almansa el 25 d'abril de 1707

Carte Particuliere des Environs de la Plaine d'Almansa. Ou est representée l'Armée du Roy d'Espagne en ordre de Bataille, commandée par Mg.r le Duc de Barwick. Aven l'ordre de Marche des Ennemis sur quatre colomnes, de Villena à Caudeté, et de Caudeté au Champ de Bataille [sic]. Date 1709

Font: Commons

L'ordre de batalla del exèrcit aliat a la Batalla d'Almansa (1707)

Un document excepcional. 

L'ordre de batalla del exèrcit austracista a la Batalla d'Almansa

L`ha publicat LPanadero i procurarem trobar més informació en la mateixa font

Font: Military Maps

Font: Military Maps

Un ordre de batalla de l'exèrcit aliat (anglès, portuguès, holandès i espanyol) a la batalla d'Almansa, que es va lluitar el 25 d'abril de 1707 entre els francesos, comandats per James Fitzjames, 1r duc de Berwick (1670-1734) i els anglo-portuguesos. L'exèrcit estava comandat per Henri de Massue, 2n marquès de Ruivigny, comte de Galway (1648-1720) i António Luis de Sousa, quart comte de Prado i 2n marquès de Minas (1644-1721), resultant en una victòria francesa. Una de les més importants de la Guerra de Successió espanyola (1701-14). 

L'atribució a Delahaye es fa per motius estilístics. Es nomena un dels oficials generals; tots els regiments tenen nom.

pic.twitter.com/xyXsqxpGKz

— LPanadero (@LPanacons) April 20, 2020

25 d'abril 2020

Bon dia! Hui és 25 d'Abril, Dia de les Corts Valencianes. Enguany, per les circumstàncies que totes i tots sabem, vos proposem una jornada de portes obertes virtuals. Endavant! https://t.co/Yls8rgABk9 vía @googlearts

— Corts Valencianes (@cortsval) April 25, 2020

Hui #25Abril recordem que els valencians, la societat civil, el municipalisme i nostres @cortsval 314 anys desprès de la Batalla d´Almansa, treballem units per la reintegració del #DretCivilValencià @ximopuig @isabelbonig @franferri_ @rmartinezdalmau @AteneoValencia @ICAElche pic.twitter.com/kVIObgtrX3

— AJV-VAL (@AJV_VAL) April 25, 2020

El derecho marítimo en Valencia de 1707 a 1829: ¿continuidad o cambio?

El derecho marítimo en Valencia de 1707 a 1829: 

¿continuidad o cambio? 

Margarita Serna Vallejo: Universidad de Cantabria Faculty Member Nacida en México en 1967, es Licenciada en Derecho por la Universidad de Cantabria (1990) y Doctora en Derecho en la misma Universidad (1995). En esta Universidad ocupó una plaza de Profesora Titular de Historia del Derecho entre los años 1995 y 2009. Fecha a partir de la cual pasó a ocupar la plaza de Catedrática de Universidad en la que continúa en la actualidad. Es miembro de la Comisión de Investigación de la Universidad de Cantabria desde el año 2012; del Comité de Ética de la Investigación de la Universidad de Cantabria desde el año 2014; y evaluadora de la Agencia de Gestión de Ayudas Universitarias y de Investigación (AGAUR) de Cataluña desde el año 2014. 

Ha sido miembro del Consejo de Redacción del Anuario de Historia del Derecho Español (2010-2013) y en la actualidad forma parte de los Consejos de Redacción de Ius Fugit. Revista de cultura jurídica y de Iura Vasconiae. Revista de Derecho Histórico y Autonómico de Vasconia. Asimismo es miembro del Advisory Board de la colección de derecho histórico vasco — Basque Law Series. Barandiaran Chair of Basque Studies—, de la Universidad de Santa Bárbara, California y Vocal del Comité editorial de la Col·lecció d'Estudis d'Història del Dret de la Universitat Pompeu i Fabra 

Ha realizado distintas estancias de investigación en varios centros extranjeros: Universidad de París X-Nanterre, París XII-Saint Maur, París I-Sorbona. Biblioteca Cujas, Center for Basque Studies. Universidad de Nevada. Reno (EEUU). Sus investigaciones se han centrado en tres líneas principales: historia del derecho de la propiedad, historia de las fuentes y de las instituciones marítimas de Época bajomedieval y moderna e historia de la administración territorial y local medieval y moderna. Entre sus publicaciones y al margen de los artículos y capítulos de libros publicados en distintas sedes destacan las siguientes monografías: 1996. La publicidad inmobiliaria en el Derecho hipotecario histórico español; 2004. Los Rôles d’Oléron: El coutumier marítimo del Atlántico y del Báltico de época medieval y moderna; 2010. Los viajes pesquero-comerciales de guipuzcoanos y vizcaínos a Terranova (1530-1808): régimen jurídico. Y en coautoría con otros autores: 2001. El Fuero de Laredo en el octavo centenario de su concesión; 2003. Diccionario biográfico de los parlamentarios de Cantabria (1902-2002); 2004. De la Junta de Sámano al Ayuntamiento Constitucional (1347-1872; 2006. Diccionario biográfico de los parlamentarios de Cantabria (1813-1901); 2009. Estudios de Derecho español y europeo (Libro conmemorativo de los primeros 25 años de la Facultad de Derecho de la Universidad de Cantabria; 2009. La Historia del Derecho en España a través de las revistas histórico-jurídicas impresas (1924-2008).

El Derecho Maritimo en Vale... by Dret Foral Civil Valencià on Scribd

La insuficiencia de la Costumbre como vía para el desarrollo del derecho civil valenciano

LA INSUFICIENCIA DE LA COSTUMBRE COMO VÍA PARA EL DESARROLLO DEL DERECHO CIVIL VALENCIANO 

Javier Palao: Universitat de València Faculty Member -Professor of History of Law at the University of Valencia.-LL.B, B.A, LL.M. and Ph.D.-Highly engaged both in Social Sciences and Humanities. 

La formación de un derecho civil valenciano por la vía exclusiva de las normas consuetudinarias conservadas, como interpreta en sus recientes sentencias el Tribunal Constitucional, es una mera entelequia, un proyecto sin sentido abocado al fracaso. Ni siquiera es esa la intención del legislador valenciano. 

La redacción del artículo 31.2 del Estatuto de 1982 se aparta de la vía consuetudinaria. La reforma del 2006 (nunca declarada inconstitucional) fue una oportunidad para aclarar y apuntalar la competencia, mediante una opción inequívoca por la vía legislativa. 

La costumbre foral fue doblemente abolida y extinguida de facto, en 1707 y 1889, por el mismo Estado que ahora reclama que la competencia se construya sobre una materia inexistente: de ahí el absurdo de las mencionadas sentencias del Tribunal Constitucional.

LA INSUFICIENCIA DE LA COST... by Dret Foral Civil Valencià on Scribd

Particular Contribució de València

Un dels mapes valencians més singulars és el de la Particular Contribució de València

Font: Pinimng

Furs de València edició 1548

Edició dels Furs de València de 1548 obra del notari Francesc Joan Pastor i de l'impressor flamenc Johan Mey

Gravat del pròleg dels Furs de València en la seua edició de 1548, del notari Francesc Joan Pastor i l'impressor flamenc Johan Mey. Un monarca bifront, principi i fi, àrbitre de la pau i de la guerra domina el món, amb un llibre de dret en una mà i un espill on vore's en l'altra. pic.twitter.com/prxgSzx7RJ

— Vicent Baydal (@vicentbaydal) April 15, 2020

Formació de la Albufera de València

Font: Arte y Natura

L'origen del llac de l'Albufera es remunta al començament del Pleistocé. La seua formació és el resultat del tancament d'una antiga badia (formada a conseqüència de l'enfonsament de la plana valenciana) per un ampli cordó litoral entre els rius Xúquer i Túria, és a dir, entre València i Cullera (uns 30 km).

La separació definitiva entre l'Albufera i la mar es va donar durant l'època romana. Llavors la superfície del llac era molt major (entorn de 30.000 ha) però amb el pas dels anys i a causa de l'interés a obtindre noves zones de cultiu (especialment d'arròs) s'ha anat reblint, i per tant, disminuint de grandària fins a les 2.800 ha actuals.

Plan Topográfico de la Albufera de Valencia de (1761)

Plan Topográfico de la Albufera de Valencia de 1761, 

Museo Naval de Madrid

Enllaç de la matge en una excel·lent resolució

Font: Pinimg

Font; Mapa y Mochila