dissabte, 9 de desembre de 2017

Reforma constitucional i Comunitat Valenciana





Dimecres passat va ser el 39.º aniversari de la nostra Constitució i com tots els anys han tingut lloc nombrosos debats i fòrums respecte a la seua possible modificació. Entre tots ells m'ha semblat especialment interessant el de «La Constitució a debat» que ha sigut propiciat per aquest periòdic fa uns pocs dies. En aquest debat, en el qual van participar cinc catedràtics de Dret constitucional, es va coincidir en la necessitat de reformar la Carta Magna, si bé amb discrepàncies respecte a la intensitat de la modificació arribant alguns d'ells, com el meu antic company de promoció, Roberto Viciano, a proposar un nou procés constituent. Per contra, la gran majoria va coincidir que si ben eren necessàries reformes de profund calat podia fer-se sense necessitat d'una nova Constitució. Les modificacions més apressants són les relatives al finançament autonòmic i a la qüestió territorial. 

El tema del finançament autonòmic ens afecta especialment als valencians ja que som una de les comunitats amb major infrafinanciació de tota Espanya. No cal oblidar que recentment milers de valencians ens manifestem en el Cap i Casal reclamant un finançament més just. Respecte a aquest tema, en el citat debat, el catedràtic Vicente Garrido va dir que es necessita un estat fort de les autonomies forta per a mantenir la unitat d'Espanya (i no una recentralizació), la qual cosa al seu torn exigeix entre altres coses resoldre la qüestió del finançament de les autonomies. És necessari un nou sistema que al temps de mantenir la solidaritat territorial siga capaç d'acontentar a totes les autonomies. Per a açò la fórmula del repartiment dels diners entre les diferents comunitats hauria de blindar-se en el text constitucional abandonant l'actual sistema que es contempla en una llei orgànica. 

Respecte a aquesta qüestió el President Ximo Puig, el passat dia sis, s'ha queixat que el PP havia promès que la qüestió del finançament autonòmic estaria resolta abans de final d'any i tot apunta al fet que no va a ser així. Crec que la qüestió catalana servirà per a dilatar aquest tema el màxim possible i que el Senyor Rajoy, que mai ha volgut abordar aquesta espinosa, qüestió esperarà a veure si escampa per aquells lares. 

Quant a la qüestió territorial, es va dir en aquell debat, que si bé la constitució en el seu moment va asseure les bases de la mateixa, no obstant açò, va deixar per resoldre algunes qüestions com la clara delimitació entre les competències autonòmiques i estatals. De fixar-se eixe límit podria acabar-se d'una vegada amb l'alta litigiositat entre Estat i Autonomies per la mútua invasió de competències. Dins de la qüestió territorial també està la reforma del Senat que hauria de transformar-se en una càmera territorial que permetera a les comunitats una millor integració en l'Estat. Aquesta càmera passaria a tenir funcions legislatives en matèries que afectaren a les autonomies i els seus membres serien delegats de les diferents comunitats. Totes aquestes propostes i unes altres hauran de ser estudiades en la Comissió per a la reforma territorial que s'ha creat en el Congrés i que també s'ha quedat al pairo pendent de la qüestió catalana que tot ho paralitza. 

Finalment, està la qüestió del Dret foral Valencià. Novament Garrido va dir que la modificació de l'article 149.8.1 de la Constitució seria l'opció perquè les lleis civils valencianes que es dictaren en un futur no acaben sent anul·lades pel Tribunal Constitucional. El citat article ha sigut recentment interpretat per aquell Tribunal en el sentit que les Corts valencianes no poden dictar normes en matèria civil (custòdia compartida, règims econòmics matrimonials, parelles de fet) perquè quan va entrar en vigor la Constitució no teníem dret foral compilat i per açò totes les lleis civils que teníem han sigut anul·lades per inconstitucionals. Tot açò explicat per al llec en dret ve a suposar que com en el franquisme no se'ns va reconèixer aqueixa possibilitat de legislar en matèria civil, com si va succeir amb Aragó, Navarra, Galícia, País Basc, Catalunya o Balears ara en plena democràcia se'ns veta aquest Dret. 

En aquests últims dies el nostre Consell s'ha posicionat respecte als anteriors punts, deixant veure que és necessari un Estat federal, més autogovern i un finançament més just, així mateix ha deixat entreveure la necessitat de la reforma en matèria de Dret civil. 

Des de la Associació de Juristes Valencians creiem que des dels Corts Valencianes podria iniciar-se aquest moviment de reforma constitucional, especialment respecte a la competència en matèria de Dret civil i al finançament autonòmic. Per a açò s'aprofitaria de la possibilitat que des de la Carta Magna s'ofereix a les Comunitats Autònomes perquè puguen iniciar el procediment de reforma constitucional *arts. 166 i 87.2 CE).


Articul escrit per: Federico Arnau Moya. Professor de Dret Civil UJI i Vicepresident 2º de AJV.
Traducció: SoftValencià

dijous, 7 de desembre de 2017

Valencianizar la Constitució: D'aquells furs, a les constitucions


Es tracta de disposar d'una eina que ens permeta millorar com a societat en les relacions civils que afecten al nostre dia a dia 


Si fem la vista arrere, no trobem entre els pares de la constitució cap basc o navarrès i no obstant açò si la seua empremta en la carta magna en consagrar per la via de la disposició addicional primera, l'empara als drets històrics dels territoris forals, i mitjançant la derogació expressa de les lleis de 1839 i 1876 que suprimien entre uns altres la denominada passada foral. Per contra el paper d'Emilio Attard, com a president de la comissió constitucional, o de la rellevància de Fernando Abril Martorell en les definitives negociacions no va servir, perquè per exemple es preceptuara una derogació expressa del decret de 29 juny de 1707, un dels coneguts com de “nova planta”, que va abolir les institucions públiques i privades del Regne de València, institucions públiques que a data prèvia al referèndum constitucional de 1978 ja havíem començat a reintegrar en el marc del règim pre autonòmic. 

Malgrat el caràcter supletori del dret civil comú i l'habilitació constitucional perquè aquelles comunitats autònomes on existira dret foral o especial ho conservaren, modificaren o desenvoluparen, no va ser fins a la reforma de l'Estatut de 2006 el moment en què la Comunitat Valenciana va començar a legislar en matèria civil, com vuit segles arrere començara per ser el primer territori peninsular amb dret civil escrit amb la promulgació dels primers furs, però aquesta vegada evacuant un dret modern que ens va situar en l'avantguarda de la legislació sobre família amb lleis com la d'unions de fet, custòdia compartida o règim econòmic matrimonial. 

Un innecessari recurs de contingut ideològic i no formal va obrir la veda, perquè les tres lleis acabaren recorregudes i finalment derogades no pel seu contingut, si no per una restrictiva interpretació per part del Tribunal Constitucional respecte a l'existència entesa només com a vigència, amb vot particular inclòs, que va generar una anomalia i un greuge dels valencians, recorde's una de les Nacionalitats Històriques, enfront de la resta d'espanyols que com a bascos, navarresos, catalans, balears, aragonesos i gallecs legislen en aquesta matèria. 

Aquesta situació d'inconstitucionalitat de facto, ens impedeix desenvolupar un dret que pot ser complementari del comú, dotant-nos d'una legislació que reflectisca la nostra realitat, que siga beneficiosa en termes socials i econòmics. Per posar un exemple la institució de la successió d'empreses familiars afavoriria en una societat de xicotetes empreses com la nostra, la continuïtat d'infinitat de negocis. Es tracta doncs d'una anomalia i les anomalies estan per a ser esmenades. Davant una eventual reforma constitucional, aquesta qüestió, la dels valencians, la de la reintegració de la competència i per tant del complet autogovern, ha d'estar en l'agenda en el focus del debat general. Els valencians no hem de perdre aquesta ocasió per a realitzar una aportació per a constitucionalizar el nostre estatut i valencianizar la carta magna. Perquè més enllà d'esdeveniments històrics, la qual cosa es tracta és de disposar d'una eina que ens permeta millorar com a societat en les nostres relacions civils que afecten al nostre dia a dia. 


José Morgan García: Advocat, secretari de comunicació de l´Associació de Juristes Valencians
Traducció: Softvalencià

Com i quan iniciar la reforma constitucional?




A priori quan es parla de la reforma constitucional que en l'enquesta publicada diumenge passat per EL MUNDO consideren necessària més del 60% dels ciutadans espanyols -enfront d'un 24% que no creuen convenient fer-ho- probablement la majoria dels valencians deixem aquesta iniciativa d'adequació de la llei estatal fonamental en mans del Govern i dels líders dels principals partits polítics; segur que descartem que els diputats de les Corts Valencianes puguen participar en el debat constitucional. 

No obstant açò, els constituents (arts. 166 i 87.2 CE) d'acord amb la tipologia cuasi federal de l'Estat Autonòmic, van atorgar la possibilitat de sol·licitar l'inici de la reforma també a les assemblees legislatives de les CC.AA., probablement en considerar que per a algunes matèries d'interès exclusiu, el lògic és que el primer pas del complex procés de reforma es donara pels representants populars de la Comunitat afectada. 

Si en alguna ocasió té sentit que Les Corts Valencianes puguen promoure una proposta de modificació de qualsevol disposició del gairebe cuarentó text constitucional, sens dubte ho és respecte de la defensa de la competència estatutària en matèria de dret civil valencià. 

En la redacció inicial de l'Estatut de 1982, i sobretot després de la reforma de 2006, es conferia que una de les principals tasques dels nostres diputats havia de ser l'aprovació de lleis civils, com fan a Aragó, Navarra, Galícia, País Basc, Catalunya o Balears. 

Per exemple, el Codi de Dret Foral d'Aragó, amb 599 articles i 24 disposicions transitòries, regula matèries essencials per als aragonesos, fins i tot els que viuen o realitzen actes de transcendència jurídica a la Comunitat Valenciana com bé saben els notaris de Castelló. 

En un didàctic document, la professora de Dret Civil Carmen Bayod explica la utilitat del Dret aragonés, ja que com indica la professora «les normes de Dret civil estan cridades a regular les qüestions més íntimes de la persona: la seua capacitat (quan s'és major o menor d'edat, a partir de quina edat es pot atorgar testament o fer un pacte successori o hipotecar una casa o consentir una operació quirúrgica, per exemple); les seues relacions de família (quin règim econòmic resulta aplicable al matrimoni, a qui correspon la custòdia dels fills en cas de crisi de parella, qui pot exercir l'autoritat familiar sobre els fills, etc.); la seua herència (com fer testament, pactes successoris, fiducies, en què consisteix la legítima, etc.)». 

En el treball de la professora s'oblida que alguns valencians també té dret civil, que malgrat ser inconstitucional conforme a la restrictives sentències del Tribunal Constitucional 82, 110 i 192 de l'any 2016, és un dret viu però limitat en la seua aplicació temporal als quals constituïren relacions jurídiques durant la vigència de les lleis de Règim Econòmic Matrimonial, Custòdia Compartida o Unions de fet, però que a dia d'avui afecten a quasi 300.000 valencians, un nombre en absolut anecdòtic, en ser més del doble que habitants té la província de Terol, per la qual cosa el nostre dret civil també existeix. 

Per a aclarir com és possible que malgrat preveure-ho el nostre Estatut seguisca sense concloure un problema de més de 3 segles, amb origen en els Decrets de Nova Planta després de la batalla d'Almansa en 1707, formulem-nos les necessàries preguntes: 

Què objectiu pretenem? La recuperació efectiva i ràpida de la competència en dret civil prevista en l'Estatut per a aprovar lleis modernes, socials i útils. Ja han transcorregut 18 mesos des de la inconstitucionalitat de la Llei de Règim Econòmic Matrimonial Valencià. Portem any i mitjà esperant la iniciativa dels nostres diputats en defensa de l'Estatut! 

Com es pot recuperar? Mitjançant la reforma del text constitucional, que requereix que la promoga el Congrés, el Senat, el Govern o Els Corts. Es requereix així mateix aprovació amb majories qualificades en Congrés i Senat, i que pot comportar un referèndum facultatiu de tota la població espanyola si ho demanen 35 diputats o 25 senadors (art. 167-3 CE). 

Quan? El moment és ara. Després del desafiament independentista català, els partits constitucionalistes han promogut en el Congrés la Comissió Diàleg per a l'avaluació del funcionament de l'Estat Autonòmic que previsiblement serà l'encarregada de proposar les millores a introduir en la Constitució. 

Qui sol·licita la reforma? Ara com ara, 232 ajuntaments, que representen a més de 4,2 milions de valencians, han demanat als diputats dels Corts Valencianes que inicien la reforma constitucional. També els sindicats, les Facultats de Dret, els Col·legis d'Advocats i moltes associacions culturals i comarcals. 

Per què se sol·licita ara? Després de les sentències del Tribunal Constitucional citades contra les lleis valencianes de família, no cap una altra via que una reforma tècnica de la Constitució perquè puguem exercir la competència prevista en l'Estatut. Cas de no modificar-se la Constitució, els Corts haurien de modificar a la baixa el nostre Estatut, text que cimenta el dret a l'autogovern en el nostre dret civil foral. 

En conclusió, les motivacions de naturalesa estatutària, històrica, d'utilitat, d'igualtat i de respatler polític i popular, obliguen als nostres diputats a iniciar la reforma constitucional i difícilment tindrem una millor oportunitat. En conclusió, les motivacions de naturalesa estatutària, històrica, d'utilitat, d'igualtat i de respatler polític i popular, obliguen als nostres diputats a iniciar la reforma constitucional i difícilment tindrem una millor oportunitat. 

És el moment d'incorporar la nostra justa reclamació a la previsible reforma de la Constitució perquè els nostres diputats elaboren millors lleis civils en favor dels ciutadans, com fan els legisladors d'altres sis Comunitats Autònomes. 


José Ramón Xirivella Vila és president de la Associació de Juristes Valencians.
Traducció: Softvalencià

dimarts, 5 de desembre de 2017

#JuristesValencians en Castelló, celebrant el dia de la Constitució i reclamant la reintegració del #DretCivilValencià @DGobiernoCV








Juristes Valencians reclama una reforma constitucional que incloga el dret civil valencià


El col·lectiu que lidera la recuperació normativa en virtut dels furs participa en un acte institucional en la Delegació de Castelló 


L´Associació de Juristes Valencians (AJV) ha participat avui en l'acte institucional organitzat enguany a Castelló per la delegació de govern amb motiu del dia de la Constitució Espanyola. Des de la AJV es posa en així en valor la rellevància que ha tingut la carta magna al llarg d'estàs quasi quatre últimes dècades com a marc de convivència que ha facilitat el període de major convivencia, benestar, progrés i autogovern de la nostra història col·lectiva. 

En aquest sentit els representants de Juristes Valencians que han assistit a l'esdeveniment, han procedit en el marc de la lectura d'articles del text constitucional a llegir el 149.1.8 on s'habilita a legislar en matèria civil a aquelles Comunitats Autònomes on existisca dret foral o especial. D'aquesta manera s'ha volgut posar l'accent reivindicatiu de la necessitat d'harmonitzar la realitat valenciana en matèria de dret civil propi, en el marc d'una eventual reforma constitucional. 

Juristes Valencians, recorda que ja són 270 municipis valencians, que representen a una mica més de quatre milions d'habitants, els que han recolzat la moció pro dret civil valencià, al costat de les tres diputacions i el ple dels Corts. Així mateix més d'una vintena d'entitats socials, sindicals, i culturals s'han sumat a aquesta reclamació perquè la Comunitat Valenciana puga proveir als seus ciutadans d'un dret modern, social i que reflectisca la realitat de les seues necessitats.


Autor: Carlos Alós
Publicat: Levante EMV
Traducció: Softvalencià

divendres, 1 de desembre de 2017

El Tribunal de les Aigües tindrà un museu propi


Explicarà detalladament la seua funció i la seua manera d'actuar en l'actualitat i al llarg de la història 


Les falleres majors de València 2018 amb els membres del tribunal. / Irene Marsilla

L'alcalde de València, Joan Ribó, ha anunciat durant la commemoració del primer aniversari de les Falles com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat un possible conveni entre l'Ajuntament de València i el Tribunal de les Aigües que permeta crear un museu sobre aquesta institució mil·lenària. 

Ribó ha ressaltat la predisposició de l'Ajuntament per que el Tribunal de les Aigües dispose d'un museu on poder explicar detalladament la seua funció i la seua manera d'actuar en l'actualitat i al llarg de la història. 

"Acabe de dir-li al president del tribunal que espere que per a l'any 2018 puguem arribar a un conveni per a traslladar la biblioteca de la Casa Vestuari a la plaça Tavernes de Valldigna, i fer en aquest primer pis un museu del Tribunal de les Aigües", ha comunicat l'alcalde. 

D'altra banda, Ribó ha reiterat la seua satisfacció per la celebració del primer aniversari de les Falles com a Patrimoni Immaterial i ha parlat sobre el judici del Tribunal de les Aigües que s'ha realitzat durant la commemoració. 

"El que hem viscut avui, presenciar un cas real del tribunal, encara no ho havia viscut en persona, perquè la majoria dels casos es resolen mitjançant una mediació", ha manifestat l'alcalde. 

Ribó ha destacat que el Tribunal de les Aigües apareix en tots els llibres de dret i ha esmentat que "és un tribunal mil·lenari, que parla en valencià i que ha resolt històricament problemes molt difícils de resoldre entre els sistemes de reg".


Publicat a: Las Provincias
Traducció: Softvalencià