diumenge, 19 de novembre de 2017

La utilitat del dret civil valencià


Més enllà de la separació de béns o la custòdia compartida 

Com s'ha informat a Mediterrani des de fa ja més d'un any, molts pobles i ciutats de la província, amb la Diputació província al capdavant, i també la Facultat de Dret de la UJI, els advocats, i multitud de societats civils, han recolzat que els valencians gaudim d'un dret civil propi, tal com tenen, per exemple, els nostres veïns terolins o tarragonins.

El motiu d'aqueixa reclamació és que tres sentències del Tribunal Constitucional dictades el passat any 2016 ( la 82, la 110 i la 192) han convertit en risible, i en la pràctica en inconstitucional, la competència estatutària que Els Corts Valencianes legislen sobre matèries de dret civil privat, la qual cosa impossibilita la pervivència de les normes valencianes d'unions de fet, les de custòdia compartida sobre els fills case de separació afectiva dels pares o la de règim econòmic matrimonial, la disposició del qual més popular era la que establia la separació de béns com a règim econòmic matrimonial subsidiari entre els cònjuges, sense necessitat per tant de despesa notarial (ara toca pagar entre 70 i 200 euros).

Altres normes que serien útils per als ciutadans serien un dret successori més adequat als moments actuals, que possibilite per exemple, testaments mancomunats davant la petició conjunta dels cònjuges, amb el que seria realitat l'històric i inaplicable en l'actualitat testament de l’un per a l’altre, o per exemple, l'eliminació del desfasat règim de legítimes del Codi Civil, en un moment en què les famílies tenen pocs fills, i l'edat dels pares i dels fills en la data de la defunció s'ha perllongat en els últims decennis, o situacions en les quals fills sense vincles afectius amb els seus progenitors, són agraciats amb una part significativa del seu patrimoni en herència.

Pose en primera persona alguna d'aquestes situacions, potser li agradaria que li heretara primer el seu cònjuge i després els seus fills, sense necessitat d'atorgar-los la nuda propietat prevista en el Codi Civil? O, en un moment en què desgraciadament molts matrimonis fracassen, per què no conservar cadascun el seu patrimoni? Potser així, evitant l'espinós assumpte que vostè vol que el seu règim econòmic matrimonial siga el de separació de béns anaren més freqüents els matrimonis… O en cas que tinga una parella i decidisca formalitzar una unió de fet, perquè no tenir el dret d'ús de l'habitatge habitual durant un any case de defunció de la parella, o que la persona titular de l'habitatge necessitara el consentiment del convivient per exemple si decideix vendre-la. O per què no possibilitar que el patrimoni empresarial recaiga en l'hereu més capaç segons el parer del progenitor? Potser així les empreses familiars valencianes podrien superar el canvi generacional, causa freqüent de liquidació de la companyia.

PETICIÓ DE LA REFORMA

Aquestes i moltes altres qüestions que ens afecten directament a cadascun de nosaltres al llarg de la nostra vida, quan ens casem, tenim fills, ens separem o ens morim, podrien tenir una solució més actual i socialment avançada si Els Corts pogueren aplicar la competència prevista en l'Estatut, que va ser aprovada tant en el Parlament Valencià, com en les Corts Generals, amb aclaparants majories.

Que sapiem fins ara, 40 municipis de la província, incloses les principals ciutats (Vila-real, Borriana, La Vall d'Uixó, Vinaròs, Benicarló, Onda, Xilxes, Morella, Torreblanca, Nules, Almassora, Benicàssim, l'Alcora i Orpesa) i moltes altres poblacions de la província (Ahín, Alcalà de Xivert, Fondeguilla, Almenara, les Alqueries, Benlloch, Betxí, Borriol, Cabanes, Càlig, Canet lo Roig, Cervera del Maestrat, Costur, Les Coves de Vinromà, Forcall, La Jana, Moncofa, Ribesalbes, Sacanyet, Sant Mateu, Sant Rafael del Riu, Soneja, Vilafranca, la Vilavella, Vistabella, Vilafamés, …) reclamen que Els Corts Valencianes inicien la reforma constitucional per a no ser menys que altres 15 milions de ciutadans espanyols, que tenen un dret civil propi al previst en el Codi Civil, entre ells, els nostres veïns aragonesos i catalans.

No obstant açò, l’Ajuntament de Castelló, la capital de la província, encara no ha exigit el que 227 ajuntaments que representen a més de 4 dels 5 milions de valencians han requerit als Corts, iniciar la senda de la reforma constitucional, desgraciadament l'única via després de les sentències del TC, perquè els ciutadans puguem gaudir d'un dret més modern, social i proper als ciutadans del segle XXI. Si la capital no s'ha unit a aquest justa i estatutària sol·licitud és perquè Ciutadans, contra el vot del Partit Popular, PSOE, Compromís i Castelló en Moviment ho van impedir el passat mes de setembre, per la qual cosa per exemple impedeix la reintroducció legal de la custòdia compartida dels fills case de crisi matrimonial o sentimental, com a via preferent, com preveia la norma valenciana.

Com a voltes ocorre, es valora tarde el que es perd i ara manquem de dret civil. Per açò, els veïns de Castelló, Sogorb, Viver, Altura, Eslida i altres poblacions han de requerir als seus alcaldes i regidors la seua implicació en pro d'un dret útil per als ciutadans. Recordem que, malgrat la inconstitucionalitat de les normes, el dret civil valencià és un dret viu ja que a quasi 300.000 valencianes i valencians els resulten d'aplicació les seues disposicions; a saber els 250 mil casats entre 1 de juliol de 2008 i 31 de maig de 2016, encara que molts d'ells no ho sàpien, mantenen el règim econòmic matrimonial de separació de béns. A més de 15 mil parelles se'ls segueix aplicant la coneguda com a Llei Valenciana de Custòdia Compartida, i més de 25 mil valencians que conviuen com a unió de fet mantenen efectes civils, dels quals manquen les noves unions de fet constituïdes a partir del 15 de juliol de 2016.

Si volem que aqueix dret «viu» el siga no solament de 300.000, sinó per a vostè i els 5 milions de valencians, els nostres polítics estan obligats al fet que la futura, i propera, reforma constitucional ens reconega per fi aqueix dret, previst de forma rotunda en el nostre Estatut. Competeix als diputats autonòmics, i als senadors i diputats reclamar la incorporació d'aquesta reivindicació a l'agenda de la reforma constitucional. Suposaria un gran fracàs per al president de la Generalitat, per a tots els diputats dels Corts, i en general per a tota la societat valenciana, una reforma constitucional que no incorporara aquesta justa reivindicació, i no s'oblide que qualsevol reforma constitucional requereix referèndum facultatiu de tota la població espanyola si ho sol·liciten el 10% dels diputats o senadors, la qual cosa previsiblement ocorrerà.


Articul de: José Ramón Chirivella. President de l’Associació de Juristes Valencians 
Traducció: Softvalencià



dijous, 16 de novembre de 2017

Experts urgeixen el dret civil valencià per a adequar les lleis a la realitat social


Lamenten que es produïsca un «greuge comparatiu» amb altres autonomies. 


Representants del PSPV, Compromís, PP i Castelló en Moviment del consistori van estar en una ponència. - MEDITERRÀNEO

Juristes de la província han reivindicat la necessitat de recuperar el dret civil valencià perquè Les Corts puguen legislar en matèria civil amb l'objectiu d'adequar les normes a l'actual «realitat social». Aquest va ser el fil conductor de la jornada que va tenir lloc ahir en el Col·legi Oficial d'Advocats de Castelló, on experts en Dret van abordar aquest assumpte arran de les tres sentències del Tribunal Constitucional (TC) que van anul·lar tres destacades lleis autonòmiques referides a la custòdia compartida, les unions de fet i el règim matrimonial, eliminant la separació de béns per defecte i prevalent els ganancials. 

Sobre la taula es va posar la necessitat que el dret civil s'antepose en l'agenda política per defensar en una futura reforma de la Constitució que la Comunitat Valenciana puga legislar en aquest àmbit, com reconeix l'Estatut del 2006. Una potestat que tenen altres autonomies com Catalunya, Aragó, el País Basc, Galícia i Balears. 

Per la seua banda, la Comunitat no compta amb aquest reconeixement exprés, malgrat la seua tradició foral, la qual cosa és considerat per determinats experts com una «discriminació històrica». 

La jornada, que va comptar amb la col·laboració de la Associació de Juristes Valencians, va ser inaugurada pel degà del Col·legi d'Advocats, Antonio Esteban, qui va remarcar que la reivindicació comuna ha de ser la de «afermar l'autogovern» i la de reclamar «la capacitat legislativa del nostre Estatut». Esteban va insistir que les normes autonòmiques que van ser anul·lades pel TC van ser «assumides amb gran consens a la Comunitat, ja que actualitzaven el tractament a qüestions d'acord a la realitat social». 

La primera de les ponències va estar a càrrec del professor de Dret Civil de la UJI i vicepresident de l'entitat, Federico Arnau, qui va recalcar que l'actual codi civil «cau a trossos», mentre que els catalans -que tenen potestat per a legislar en dret civil- «ho tenen nou i actualitzat». En aquesta línia, Arnau va insistir que les sentències del TC han provocat un «greuge comparatiu» i va apostar per que en una més que possible reforma de la Carta Magna es reconega a totes les autonomies, que ho desitgen, poder legislar en aquest aspecte. 

A continuació, es va tractar el dret civil valencià en l'agenda mediàtica. Aquesta xarrada va comptar amb el director del diari Mediterrani, José Luis València.


Font: Diari Mediterráneo
Autora: Sara Rios
Traducció: Softvalencià

dimarts, 14 de novembre de 2017

Entrevista Francesc Blasco, catedràtic @DretUV


El pacte per a canviar la Constitució obri una oportunitat per al nostre dret civil


Javier Plaza, Vicente Pascual i Luis Higuera, durant la primera taula de la jornada en el ICAE


"El pacte per a reformar la Constitució com a conseqüència de la crisi a Catalunya obri una finestra d'oportunitat perquè la Comunitat Valenciana recupere les competències legislatives en matèria de dret civil". Així ho entén el degà de l'Il·lustre Col·legi d'Advocats d'Elx (ICAE), Vicente Pascual, qui aquest dilluns va presidir en la seu de la institució una jornada sobre la reintegració del dret civil valencià que va reunir a juristes, advocats i periodistes. 

Pascual va considerar que "estem en un moment important de la història: a Navarra en el 73 li va tocar el Gordo (en al·lusió al Fur Nou navarrès aprovat amb Franco encara viu) i els valencians ho vam perdre tot fa 300 anys i no hem pogut recuperar gens", va lamentar. "Les competències d'una comunitat autònoma no haurien de basar-se en si recolzem als Àustrias o als Borbó en el segle XVIII". Alguna cosa que, al seu judici, és el que fa el Constitucional en denegar a la Generalitat la capacitat legislativa en matèria civil perquè quan va entrar en vigor la Constitució els furs no estaven compilats (en ser derogats per Felipe V i mai recuperats abans del 78). 

El degà dels advocats d'Elx va assenyalar que injustícies com la qual s'ha comès en aquest cas estan en l'arrel de conflictes com el català. "La seua última reivindicació abans de la independència va ser aconseguir el pacte fiscal basc, i en negar-li-ho, es van tirar a la muntanya", va recordar. "L'organització territorial de l'Estat sempre ha sigut el punt feble de la Constitució, i ara ha fet crisi, però açò obri una finestra d'oportunitat per a la Comunitat", va argumentar Pascual. Per açò va considerar que "els valencians hem d'estar units". 

Abans que Pascual va prendre la paraula l'advocat valencià Luis Higuera, que va ser membre de la Comissió de Codificació Civil Valenciana i ponent en el cas de la Llei de Règim Econòmic Matrimonial (la primera de les tres anul·lades pel Constitucional). L'expert va ressaltar que la Generalitat no va començar a legislar en matèria civil solament perquè altres comunitats també ho havien fet (Catalunya, Galícia, Navarra, País Basc i Balears), sinó "per a tenir un millor dret". Així, "entroncant, o no, amb el dret foral, se solucionaven qüestions que no estan contemplades en el Codi Civil; per exemple, hi ha una voluntat manifesta de l'Estat de no legislar en matèria d'unions de fet, i la Generalitat ho va fer". 

"És absurd usar la història per a negar competències" 

Higuera va criticar també que el règim de ganancials que ha tornat a ser la norma en anul·lar-se la Llei de Règim Matrimonial (que establia com a preferent el de separació de béns) és "poc operatiu quan arriba el conflicte, en un moment en el qual més de la meitat dels matrimonis que es formen acaben dissolent-se". Per aquest motiu va considerar que, tal com feia la norma valenciana anul·lada pel Constitucional, "cal separar les idees de matrimoni i patrimoni; el que es formalitza és una relació personal, no un negoci". En aquest sentit, va recordar també que la germania permetia alguna cosa que el Codi Civil no: "establir el règim d'un ben concret en el moment de l'adquisició". 

Igual que el degà d'Elx, l'advocat valencià també va lamentar que el Constitucional es base en una qüestió històrica (la derrota del bàndol austracista i les represàlies posteriors de Felipe V) per a denegar la capacitat legislativa. "És frustrant que el Constitucional es base en la foralitat, és absurd que s'use la història com a element que determina la capacitat legislativa d'una autonomia". Igual que la resta de participants en la jornada, Higuera va advocar per una reforma legislativa que establisca un marc civil de mínims igual per a totes les comunitats, i que permeta a cadascuna desenvolupar o complementar aqueix articulat. 

Per la seua banda, el catedràtic de Dret Civil de la Universitat de València (UV) Javier Plaza va apostar per aprofundir en el desenvolupament de competències pròpies recollides en l'Estatut d'Autonomia que no estan anul·lades i "hem anat deixant", com els contractes agraris (una de les poques matèries que la sentència del Constitucional no veta expressament, en estar vigent un cert dret consuetudinari en el camp quan va entrar en vigor la Constitució). "La norma vigent no s'està complint, perquè estableix que si el contracte és verbal el pagament ha de ser al comptat, i solament pot ajornar-se amb un contracte escrit, però la realitat és que segueix passant que no se signa el contracte i es paga en ajornat". 

El dret civil en l'agenda mediàtica 

També va abordar la possibilitat de legislar en matèria de consum, encara que en aquest cas el camp està molt fitat per la legislació europea, i va assenyalar que "és millor un dret modern que un de propi, si s'aconsegueix reintegrar ha de ser amb competències igualitàries per a totes les autonomies, de manera que puguem dotar-nos d'un dret modern". Al seu judici, el dret civil atorgaria a la Generalitat més llibertat per a regular determinades matèries, encara que també va recordar que altres lleis sobre les quals sí té competències no anul·lades pel Constitucional han sigut igualment recorregudes pel Govern central, com la Llei de Funció Social de l'Habitatge. En aquest sentit, va apostar "més que per un dret civil propi, per una reforma de la legislació estatal que de debò siga una llei de segona oportunitat". 

En la segona taula de la jornada, els periodistes José Morgan, secretari de Comunicació de la Associació de Juristes Valencians (AJV), que abandera la reivindicació per a recuperar el dret civil valencià, i el redactor cap d'Alacant Plaza, David Martínez, van debatre sobre com introduir el debat del dret civil en l'agenda mediàtica nacional, en un context monopolitzat per la crisi catalana.


Traducció: Softvalencià