divendres, 13 de juliol de 2018

Ciutadans CV: dependents de Madrid o Barcelona?




És la pregunta que caldrà fer-se a la Comunitat Valenciana després de la seua indefinició en l'assumpte del dret civil valencià 


Aquesta és la pregunta que caldrà fer-se d'ara endavant enfront de la política de Ciutadans en la Comunitat valenciana, després de comprovar la seua indefinició en l'assumpte del dret civil valencià. 

Ciutadans s'ha significat per ser l'únic partit que no ha donat el seu suport a la iniciativa de recuperar el dret civil valencià, en clar contrast amb el consens de la resta de forces polítiques representades en Les Corts (el tripartit i el PP), que acaben de subscriure una Proposició de llei per a reformar la disposició segona de la Constitució, amb la finalitat de recuperar la competència que permeta legislar en matèria de dret civil. 

Fins ara el partit de Rivera s'han abstingut quan s'ha promogut el suport de les institucions valencianes i el problema no és tant que es posen de perfil davant una institució nostra (el dret civil està reconegut en l'Estatut d’autonomia), com l'alarmant dependència que els dirigents valencians de la formació taronja mostren respecte als seus líders madrilenys i catalans. En petit comité, molts “ciudadanistas” es mostren partidaris d'aquesta iniciativa, que és una causa comuna de tots els valencians i valencianes, sense color polític -Fins i tot en alguns municipis, han donat el seu suport-, però quan toca “banyar-se” s'encongeixen de muscles, a l'espera del vistiplau de la direcció del partit, sense que tinguem molt clar si aquest vistiplau ha de vindre de Madrid o de Barcelona. 

De la capital d'Espanya perquè allí està la flamant seu central del partit i de Barcelona, perquè allí radica el feu dels principals líders ciudadanistas (inclòs l'advocat barceloní Juan Carlos Girauta, responsable de l'àrea constitucional). Tant dóna. És preocupant que un partit que aspira a governar la Comunitat, evidència tan pasmosa mancada de criteri per a prendre decisions sobre qüestions trascedents. Haurà d'explicar perquè Cs va recolzar expressament a Catalunya el desenvolupament del dret civil català i ací es resisteixen a donar el mateix suport. Però també haurà d'explicar per què callen respecte a la realitat que no existeix un dret civil únic a Espanya: Galícia, País Basc, Navarra, Aragó i Balears tenen, al costat dels catalans, la competència que legítimament estem reivindicant. 

En la hipòtesi que Cs governara, tant en l'Estat com a la Comunitat Valenciana, cal preguntar-se si ocorreria el mateix amb cada qüestió que afecte els nostres interessos. Dóna la sensació de que Cs concep al partit en la Comunitat Valenciana com una sucursal i que el seu argumentari és, d'un costat, una mera reproducció dels postulats que sosté a Catalunya i, d'un altre, que els problemes que puguem tindre es resoldran amb quatre directrius dictades des de Madrid. 

O tal vegada siga que en l'executiva del partit la representació valenciana té poc pes i manca de juristes. D'altra banda, una cosa és pujar-se a una ona electoral, recollint els vots d'un electorat desenganyat i confús i una altra tindre un programa definit per a governar a la Comunitat Valenciana. Que quede clar que és absolutament legítim defensar un dret civil uniforme i jacobino, -dissenyat a Madrid o a Barcelona-, però en aquest cas, obertament ha de dir-se i, en pura coherència, demanar la derogació dels diferents estatuts d'autonomia on es recull aqueixa competència. Quin problema té Cs per a donar suport al dret civil valencià, què és el que els incomoda? Esperem saber-ho. A temps de sumar-se al consens i aconseguir la unanimitat de totes les forces polítiques parlamentàries valencianes, estan. 



Escrit per: José Luis Espinosa Calabuig, Advocat i membre de l'Associació de Juristes Valencians
Publicat en: La Vanguardia
Traducció: Softvalencià


El CVCA concedeix la medalla al Mèrit de l'Advocacia de la Comunitat Valenciana a l'Associació de Juristes Valencians




El Consell Valencià de Col·legis d'Advocats en el ple del passat dia 6 de juliol ha acordat concedir la “Medalla al Mèrit en l'Advocacia de la Comunitat Valenciana” a l'Associació de Juristes Valencians, això sobre la base dels següents mèrits contrets al servei d'aquesta Advocacia: 

L'Associació de Juristes Valencians va nàixer en 2014 amb la voluntat de “oferir resposta jurídica a les inquietuds socials dels valencians, reivindicant com a instrument per a això el ple exercici de la competència per a legislar sobre dret civil valencià”.Així ho expressa el seu manifest fundacional. 

És una associació integrada per juristes d'Alacant, Castelló i València. Manca d'adscripció política, és independent i lliure. 

La seua principal acció ha sigut la constant defensa del dret civil valencià, recuperant una iniciativa que històricament va ser impulsada, entre uns altres, per l'advocacia valenciana. 

Aquesta iniciativa es va dur a terme primer mitjançant la reivindicació de la retirada dels recursos d'inconstitucionalitat plantejats pel Govern central contra la Llei 10/2007, de 20 de març, de la Generalitat, de Règim Econòmic Matrimonial Valencià, contra la Llei 5/2011, d'1 d'abril, de la Generalitat, de Relacions familiars dels fills i filles els progenitors de les quals no conviuen i contra la llei 5/2012, de 15 d'octubre, d'unions de fet formalitzades de la Comunitat Valenciana. 

Per a això va promoure un manifest en defensa del dret civil valencià al que van anar adherint-se un després d'altres centenars d'ajuntaments de la Comunitat Valenciana (actualment ja són 305), la mateixa Generalitat, Les Corts, les diputacions provincials, facultats de dret i nombroses institucions de la societat civil valenciana (més de 40 entitats). 

En l'àmbit de l'advocacia, el CVCA ha donat el seu suport al manifest. Els Col·legis d'advocats d'Alcoi, Elx, Sueca i València, també van adoptar acords en suport del Dret civil valencià. 

Deu recodarse que l'article 7, punt 19, dels Estatuts del CVCA, estableix com una funció del Consell Valencià: “Convocar i celebrar jornades, reunions i Congressos relacionats amb el Dret comú, AMB EL DRET VALENCIÀ i amb l'exercici professional de l'advocacia”. En aquest sentit, l'any 2017 l'associació va col·laborar amb el CVCA en la realització de quatre activitats de promoció de dita dreta. 

A més, ha dut a terme una incessant labor divulgativa, per tot el nostre territori, mitjançant xarrades, conferències, col·loquis, i fins i tot concerts, sense comptar amb innombrables intervencions en mitjans de comunicació. 

L'Associació ha sigut reconeguda com a exemple de societat civil, i ha sigut capaç, pràcticament sense mitjans, d'obtindre un consens històric en honor d'un interés comú. Aquest consens té molts vessants: territorial (de les tres províncies i de totes les comarques, punt castellà parlants com valencià parlants), polític (PP, PSOE, Compromis i Podemos) i social (empresaris, sindicats, associacions, etc.). En concret, l'AJV ha aconseguit, per ella mateixa, que recolzen la recuperació del Dret Civil Valencià: 305 Ajuntaments, les 3 diputacions, més de 40 entitats de la societat civil, entre elles UGT, CCOO, CSIF, ATA, AVA, Intersindical, La Unió, Lo Rat Penat, Fundació Nexe, el CVCA, els Registradors valencians, les universitats, l'Ateneu Mercantil o AVACU. 

L'AJV pretén un tractament igualitari per a la nostra Comunitat, ja que és l'única a la qual se li manté l'abolició del dret civil propi, arrabassat en 1707 per dret de conquesta, en la guerra de successió. Aquesta abolició, des de llavors, no ha sigut derogada. La competència legislativa civil, per contra, la tenen actualment Aragó, Balears, Catalunya, Galícia, Navarra i País Basc (més de 15 milions d'espanyols).


Publicat a: Capital Radio CV


dijous, 12 de juliol de 2018

Els advocats premien a l'AJV


Membres de l'Associació de Juristes. / LP

El Consell Valencià de Col·legis d'Advocats concedeix la seua 'Medalla al Mèrit en l'Advocacia' a l'Associació de Juristes Valencians El guardó reconeix la defensa del dret civil valencià per l'entitat 


El Consell Valencià de Col·legis d'Advocats (CVCA) ha acordat concedir la 'Medalla al Mèrit en l'Advocacia de la Comunitat Valenciana' a l'Associació de Juristes Valencians (AJV), una entitat creada en 2014 i en la qual el CVCA reconeix i premia «una constant defensa del dret civil valencià».  
La principal acció pública de l'AJV, que es defineix com una institució mancada d'adscripció política, independent i lliure, va ser la redacció d'un manifest en defensa del dret civil valencià al que es van adscriure més de 300 ajuntaments de tota la Comunitat, Les Corts, la mateixa Generalitat, les diputacions provincials, les facultats de Dret i més de 40 institucions de la societat civil. 

Aquest manifest ha aconseguit un consens històric: ho han signat les tres províncies, totes les comarques; el PP, el PSOE, Compromís i Podemos; empresaris, sindicats i associacions de tot tipus. 

El CVCA també reconeix la labor de formació que ha realitzat l'AJV amb xarrades, conferències i col·loquis. Igualment, reconeix algunes accions concretes de l'associació: la reivindicació de la retirada de recursos d'inconstitucionalitat plantejats pel Govern central contra lleis valencianes en matèria de relacions familiars.



Publicat a: Las Provincias


diumenge, 8 de juliol de 2018

Celebren el sorteig dels redolins al Palmar


Bola de fusta en la que s'inserta el nom del pescador o pescadora

El tradicional sorteig dels redolins, en funcionament des del segle XIII, s'ha realitzat durant la jornada de hui amb normalitat, molta calor i molta expectació entre els veïns de la pedania. 

Com cada segon diumenge de juliol, els pescadors introdueixen el seu nom en una boleta de fusta que s'incereix dins d'un bombo. D'un en un es van traient les boles per a assignar els punts de pesca, o redolins, del llac de l'Albufera. Els redolins tenen noms molt antics relacionats amb la seua história o ubicació com ara la Junquereta, Cap avant del Puig Pelat, l'Entreforc, el Fornàs… I així fins a cinquanta llocs de pesca distribuïts al llarg del llac més gran de la península Ibèrica. 

Els noms que ixen en primera posició trien els millors redolins. Es llig el nom i el pescador o la pescadora s'alça i respon amb "Ave Maria Puríssima" en gratitut per haver-los concedit un bon lloc que els permetrà alguns ingressos addicionals. A continuació, tria el redolí. Els integrants de la Comunitat de Pescadors del Palmar es coneixen a la perfecció el llac, això fa que cada vegada que es tria un dels punt privilegiats, que són els situats prop de les goles on abunden les anguiles i els llobarros, es generen rumors i comentaris. 

El sorteig se celebra en un ambient molt familiar en què tots els integrants es coneixen i des de fa 10 anys també hi participen les dones. 

Malgrat els segles transcorreguts i la degradació de l'Albufera, aquesta tradició, que va ser essencial per a la seua supervivència, segueix convocant any rere any els pescadors i les pescadores del Palmar, als quals el llinatge de sang els ha atorgat el dret a la pesca.







La pesca en l'Albufera



Un dia més els pescadors de la Comunitat de Pescadors del Palmar revisen els mornells dels redolins que tenen assignats per sorteig des del passat mes de juliol. En aqueix moment centenars de gavines s'aprofiten dels descartes que es produeixen En el mes de març la pesca mitjançant lloc fix o "redoli" que va començar el passat octubre arriba a la seua fi, i a poc a poc la xarxes s'aniran alçant.