Dret Foral Civil Valencià

Des de la concessió dels Furs per Jaime I, després de la conquesta de la ciutat de València en 1238 i la seua configuració com a Regne, fins a la batalla d'Almansa en 1707 i el consegüent Decret de 29 de juliol de 1707, d'abolició dels Furs, el Regne de València va tenir un vast Ordenament Jurídic propi, tant per a aspectes públics com per a aspectes privats. Però a diferència d'altres territoris de la corona d'Aragó, després de la seua abolició no es va produir de manera oficial la devolució i recuperació del mateix. Per açò no va participar en el moviment compilador del dret foral de la postguerra a Saragossa ni va tenir Compilació com van tenir la resta de territoris amb Dret Civil foral o especial, i en aquestes circumstàncies va arribar a la Constitució Espanyola de 1978 (que concedeix competències per a regular sobre el Dret civil propi “allí on existisca”). A continuació l'article 31.2, de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana de 1982 (Llei Orgànica 5/1982, d'1 de juliol,) seguint el model d'Estatut català i basc, va disposar que la Generalitat Valenciana tenia “competència exclusiva per a conservar, modificar i desenvolupar el Dret civil valencià”.

Per açò es va aprovar la Llei 6/1986, de 15 de desembre d'arrendaments històrics valencians, que va donar lloc a la Sentència del Tribunal Constitucional de l'any 1992, de 28 de setembre, en la qual s'admet que aquelles institucions de dret foral que haja sobreviscut fins a l'entrada en vigor de la Constitució Espanyola en forma de costum tenen cabuda en el “allí on existisquen” de l'article 149.1., regla 8ª, però amb el dubte de saber si aquesta competència de la Generalitat Valenciana reconeguda en l'article 31.2 de l'el seu Estatut s'havia de limitar a institucions que estigueren vigents consuetudinàriament o es podia ampliar a altres institucions del seu dret propi. Per açò, la Llei Orgànica 1/2006, de 10 d'abril, de Reforma de la Llei Orgànica 5/1982, d'1 de juliol, d'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana, va voler aclarir i desenvolupar aquestes qüestions del Dret Foral i del Dret Civil Valencià, En concret, s'ocupen directament de el “Dret Civil Foral Valencià”, intitulat així per la pròpia reforma estatutària, l'article 3, punt 4, l'article 7, l'article 35, l'article 37.2, l'article 58.2, l'article 71.1 i la Disposició transitòria tercera, destacant sobretot l'article 49.1.2ª, segons el qual, la Generalitat Valenciana tindrà competència exclusiva per a conservar, modificar i desenvolupar el Dret civil foral valencià. Fruit d'aqueix pretès aclariment del contingut i abast de la competència de la Generalitat en matèria de Dret Civil Foral Valencià, s'ha aprovat la Llei 10/2007, de 20 de març, de règim econòmic matrimonial valencià, i la Llei 5/2011, d'1 d'abril, de relacions familiars dels fills i filles els progenitors de les quals no conviuen. (Llei de custòdia compartida), estant ambdues pendents de pronunciament sobre la seua adequació a la Constitució, per s'objecte de recurs d'inconstitucionalitat, sent la qüestió més controvertida la relativa a si institucions que no estaven vigents a l'entrada en vigor de la Constitució, bé perquè no formaven part del seu dret foral ni tenen connexió clara amb institució foral, com la custòdia compartida, o bé perquè van formar part del Dret foral abolit i que no es va recuperar, com el règim econòmic matrimonial, caben en la lletra del 149.1., regla 8ª, de la Constitució.

A més, respecte de les institucions de Dret civil foral abolides, la Disposició transitòria tercera de l'Estatut, després de la reforma de 2006, disposa que: “La competència exclusiva sobre el Dret civil foral valencià s'exercirà, per la Generalitat, en els termes establits per aquest Estatut, a partir de la normativa foral de l'històric Regne de València, que es recupera i actualitza, a l'empara de la Constitució Espanyola.” Precepte que, en el fons, no tanca la qüestió, sinó que reenvía la Constitució en una qüestió que no està totalment delimitada, com es veurà a continuació.

Font: Derecho Civil Valenciano 

Autor: Javier Plaza Penades Catedràtic de Dret Civil a la Universitat de València 

Traducció: Softvalencià