 |
| Mapa del Infanzonado: municipis sobre els quals s'aplica el Fur de Biscaia. |
El Dret civil basc és la varietat de dret civil foral que es practica en la Comunitat Autònoma del País Basc (Espanya). Està regulat per la Llei basca 5/2015, de 25 de juny, de Dret Civil Basc, aprovada pel Parlament Basc i que substitueix a l'anterior Llei basca 3/1992, del Dret Civil Foral del País Basc. La llei consta d'un títol preliminar i tres títols que regulen els principis de dret patrimonial, la successió i el règim econòmic del matrimoni respectivament.
El nou dret civil basc es fonamenta en el principi de llibertat civil, que determina que totes les lleis es presumeixen dispositives i que la renúncia als drets reconeguts en la Llei és sempre possible mentre no siga contrària a l'ordre públic o perjudique tercer.
Per a l'aplicació del dret civil basc es té en compte el veïnatge civil, que pot ser diferent del veïnatge administratiu. El veïnatge civil es regula per l'article 14 del Codi Civil d'Espanya i normalment depén del lloc de naixement o del veïnatge civil dels pares, encara que pot variar per diferents motius segons el que s'estableix en l'article citat.
Si bé el nou dret civil basc s'aplica en tota la Comunitat Autònoma Basca, manté les particularitats dels diferents furs civils que s'han aplicat històricament en diferents parts de la comunitat:
- Fur civil de Biscaia: Aplicable en tota el territori històric de Biscaia i en les localitats alabeses de Llodio i Aramayona. Es distingeix entre territori aforat i no aforat. La principal particularitat és l'existència de «béns troncals» sobre els quals poden establir-se condicions successòries especials, podent limitar la transmissió o partició posterior de tota o part de l'herència una vegada acceptada, de manera que aqueixos béns troncals no puguen, per exemple, vendre's, dividir-se o deixar en herències posteriors a membres que no siguen de la branca familiar.
- Fur civil de la Terra d'Ayala: Aplicable en part de la vall d'Ayala, té la particularitat de donar absoluta llibertat per a testar, podent deixar apartats de l'herència als hereus forçosos i no estant per tant obligats a complir les disposicions sobre les legítimes. També es reconeix l'«usdefruit poderós», delegació en un usufructuari universal de la facultat d'instituir successors, qui pot designar-los inter vivos o mortis causa.
- Fur civil de Guipúscoa: Basat en un sistema consuetudinari, s'aplica en el territori històric de Guipúscoa. La particularitat és l'existència de normes successòries especials per als caserius.
A causa d'aquestes especifitats, el dret civil basc no és idèntic en tota la comunitat, existint variacions fins i tot dins del mateix territori històric segons la localitat en la qual s'aplique. El dret civil comú de l'Estat s'aplica de manera subsidiària.
Antecedents
L'any 1876 va portar amb si la pèrdua dels Furs Bascos i la instauració del sistema de Concert econòmic en els territoris d'Àlaba, Biscaia i Guipúscoa. Existia, no obstant això, un àmbit jurídic on la pèrdua foral no hi havia, almenys en aparença, canviat les coses. Era l'àmbit del dret civil foral que, encara que fragmentat per a cada Territori Històric, es mantenia en el context de l'elaboració d'un codi civil espanyol que es va demorar durant tot el segle XIX.
En el cas d'Àlaba, es trobaven en vigor el Fur civil propi en la Terra d'Ayala; el dret castellà s'aplicava en la resta del territori amb l'excepció de les localitats de Llodio i Aramayona, on regia el Fur Nou de Biscaia de 1526. A Biscaia, el Fur Nou de 1526 regia en les anteiglesias i en la part aforada de les viles de Biscaia, i el dret castellà en la part no aforada de les viles. A Guipúscoa, un sistema consuetudinari, no escrit, feia possible la transmissió del caseriu en la seua integritat a un únic hereu.
Aquests Furs van servir d'inspiració per a la Compilació de Dret Civil Foral de Biscaia i Àlaba de 1959, que incorporava el dret civil espanyol com a complementari i supletori. La Constitució de 1978 va suposar el manteniment dels drets civils forals on existien, donant i va reconeixer a les Comunitats Autònomes la facultat d'actualitzar-los. Després de l'aprovació de la constitució, el dret civil basc va patir diverses actualitzacions, fins a arribar a l'actual Llei de 2015.
Els drets civils locals
En alguns territoris s'apliquen preceptes especials als qui tinguen veïnatge civil en aqueixos territoris, o als béns seents en algun d'aqueixos territoris. El veïnatge civil local (que no sempre es correspon amb el veïnatge administratiu), se superposa amb el veïnatge civil basc.
Biscaia i part d'Àlaba
Disposen de veïnatge civil biscaí tots els que tinguen el seu veïnatge civil en el territori històric de Biscaia o en els municipis alabesos de Llodio o Aramayona (civilment com si foren biscaïns). Els preceptes sobre béns troncals s'apliquen en la terra plana o infanzonado i en els municipis alabesos indicats, mentre que en la part no aforada de la província no s'apliquen aqueixos preceptes.
S'entén per infanzonado o terra plana tot el territori històric de Biscaia, amb excepció de la part no aforada del territori de les viles de Valmaseda, Bermeo, Bilbao, Durango, Ermua, Guernica i Luno, Lanestosa, Lequeitio, Marquina-Jeméin, Ondárroa, Ochandiano, Portugalete, Plencia i la ciutat d'Orduña.
Cal tindre en compte que els límits territorials de la terra plana es van establir d'acord amb els termes municipals existents a l'entrada en vigor de la Llei basca 3/1992, d'1 de juliol, del Dret Civil Foral del País Basc, i que van ser aprovats per acord de la Juntes Generals de Biscaia de 4 de maig de 1994. Les posteriors modificacions que han patit alguns dels municipis indicats no han alterat els límits establits per a la terra plana, per la qual cosa en els municipis indicats pot existir territori aforat (pertanyent a la terra plana) i no aforat, segons els límits establits anteriorment.
Vall d'Ayala
El dret civil propi de la vall d'Ayala (Àlaba) regeix en els qui tinguen veïnatge civil en els termes municipals d'Ayala, Amurrio i Oquendo, o en els poblats de Mendieta, Reptes de Tudela, Santacoloma i Sojoguti del municipi de Arceniega. Aquest dret civil dóna total llibertat a l'hora de testar.
Resta d'Àlaba
En el territori històric d'Àlaba no regit pel dret civil d'Ayala o de Biscaia, no s'aplica cap precepte especial, per la qual cosa els seus veïns únicament disposen del veïnatge civil basca sense cap veïnatge civil local. A aquests veïns se'ls apliquen únicament els preceptes generals del dret civil basc.
Guipúscoa
Disposen de veïnatge civil guipuscoà tots els que tinguen el seu veïnatge civil en el territori històric de Guipúscoa. En aquest territori s'apliquen normes successòries especials per als caserius.
Dret successori
Per al cas de les successions, el dret civil basc reconeix els pactes successoris realitzats mitjançant escriptura pública amb preferència sobre el que diga el testament, sempre que es respecten les disposicions de la Llei (com les legítimes). Els pactes successoris, així com les diferents maneres de testar indicades a continuació, es reconeixen a tots els ciutadans de la Comunitat Autònoma Basca, amb independència que tinguen veïnatge civil basc o no.
Maneres de testar
Per al testament, regeixen totes les maneres de testar regulades en el Codi Civil i a més el testament anomenat «hilburuko» o en perill de mort. Aquest testament, per als casos de perill imminent de mort, es podrà atorgar davant tres testimonis idonis sense intervenció de notari i sense necessitat de justificar l'absència de fedatari públic. No és necessari redactar-ho per escrit quan no ho permeta la urgència del cas, però, una vegada s'haja declarat amb paraules dispositives la seua última voluntat, s'escriurà al més prompte possible. Aquest testament quedarà ineficaç si passaren dos mesos des que el testador haja eixit del perill de mort, llevat que quede incapacitat per a atorgar un nou testament.
També es permet el testament mancomunat entre dues persones, només davant notari, en el qual es requereix l'acord de les dues persones per a realitzar modificacions. Qualsevol dels dos podrà revocar-ho unilateralment realitzant un nou individual davant notari, el qual li ho notificarà a l'altra persona. En aqueix cas el testament mancomunat quedarà sense efecte. Igualment quedarà sense efecte en cas de dissolució del matrimoni, excepte en les disposicions a favor dels fills menors o discapacitats.
La revocació del testament mancomunat no podrà realitzar-se després de la mort d'un dels dos atorgants, admetin-se únicament les modificacions posteriors pel supervivent que no contradiguen el que s'estableix.
En tots els casos el testador podrà nomenar un o diversos comissaris per a triar successors i repartir dels béns d'acord amb les seues instruccions, podent nomenar-se els cònjuges recíprocament comissaris en capítols matrimonials o pacte successori.
La legítima
La legítima és una quota sobre l'herència, que es calcula pel seu valor econòmic, i que el testador ha de transmetre obligatòriament als hereus forçosos o legitimaris. En el cas del dret civil basc, el testador pot transferir la legítima a un només dels legitimaris, podent apartar als altres i deixar-los sense herència.
Es reconeix com a legitimaris als fills o descendents en qualsevol grau, que tindran dret a un terç de l'herència en conjunt (a repartir com vulga el testador), i al cònjuge vidu o membre supervivent de la parella de fet, que tindrà dret a la meitat de l'usdefruit de tots els béns del causant si concorreguera amb descendents, o a dos terços en cas contrari. No es reconeixen com a legitimaris als pares o ascendents, encara en el cas que no es tingueren fills ni descendents.
La troncalitat
S'entén per troncalitat, a la propietat dels béns seents situats en la terra plana de Biscaia i en els termes municipals alabesos d'Aramayona i Llodio. La troncalitat té com a objectiu protegir el caràcter familiar del patrimoni. Les normes sobre la troncalitat prevalen sobre la legítima, però quan el tronquero siga legitimari, els béns troncals que se li assignen s'imputaran a la seua legítima.
El propietari dels béns troncals solament pot disposar d'ells, en actes inter vivos o mortis causa, respectant els drets que els parents tronqueros hagen establit. Aquests béns solament són troncals si existeixen parents tronqueros. En el cas que siguen adquirits per un tercer, deixen de ser béns troncals fins que tornen a ser transmesos a un descendent establint una nova troncalitat.
Són parents tronqueros, sempre per consanguinitat o adopció, en la línia recta descendent els fills i altres descendents, i en la línia recta ascendent els ascendents per la línia d'on procedisca el bé seent, qualsevol que siga el títol d'adquisició. En la línia col·lateral, són tronqueros els parents col·laterals dins del quart grau per la línia d'on procedeix el bé seent.
Respecte dels béns seents adquirits pels cònjuges durant la vigència d'un matrimoni, o pels membres d'una parella de fet durant la vigència d'aquesta, tots dos cònjuges o membres de la parella de fet són tronqueros. Encara que aquests béns es transmeten als fills o descendents, els cònjuges o membres de la parella de fet adquirents continuen sent tronqueros de la línia ascendent, qualsevol que siga el grau de parentiu amb el descendent titular.
Només les persones amb veïnatge civil a Biscaia (siga en terra plana o no) o en les localitats alabeses de Aramayona o Llodio, podran establir la troncalitat dels béns seents indicats. Aquesta troncalitat es manté per a tots els parents tronqueros tinguen veïnatge civil basc o no, els qui tenen preferència davant qualsevol acte de disposició dels béns tant inter vivos com mortis causa.
Dret civil a la vall d'Ayala
Els que ostenten el veïnatge civil local ayalesa poden disposar lliurement dels seus béns per testament, donació o pacte successori, a títol universal o singular, podent apartar als legitimaris (hereus forçosos) de l'herència, no estant per tant obligats a complir les disposicions sobre la legítima.
També poden constituir a títol gratuït inter vivos o mortis causa un «usdefruit poderós». S'entén per usdefruit poderós el que concedeix a l'usufructuari la facultat de disposar a títol gratuït, de la totalitat o part dels béns a favor dels fills o descendents del constituent i altres persones assenyalades expressament per aquest. El constituent pot ampliar, restringir o concretar el contingut de l'usdefruit poderós. Quan es concedeix un poder testatori s'entén atorgat l'usdefruit poderós, excepte disposició expressa en contra.
Successió del caseriu a Guipúscoa
El caseriu és una explotació agrícola o ramadera familiar constituïda per una casa de labor, amb diversos elements mobles, semovients, drets d'explotació, maquinària, instal·lacions i una o diverses heredades, terres o muntanyes. Aquestes terres o heredades poden o no estar contigus a la casa de labor i reben la denominació de pertanguts del caseriu.
Es reconeix el dret consuetudinari (no escrit) per a la transmissió successòria del caseriu, pel qual tradicionalment es deixa tot el caseriu amb els seus pertanguts a un únic hereu.
Règim econòmic matrimonial
El règim econòmic matrimonial, serà l'establit pel matrimoni en capítols matrimonials. Mancant aquest, es regirà per la societat a guanys, llevat que tots dos contraents siguen veïns de la terra plana de Biscaia, d'Aramayona o de Llodio, i en aquest cas es regirà pel de comunicació foral de béns.
Quan només un dels cònjuges tinga veïnatge civil en la terra plana de Biscaia, en Aramayona o en Llodio, regirà, mancant pacte, el règim de béns corresponent a la primera residència habitual comuna dels cònjuges, i mancant aquesta, la que corresponga al lloc de celebració del matrimoni.
Règim de comunicació foral de béns
En aquest règim econòmic matrimonial, es faran comuns tots els béns, drets i accions de tots dos cònjuges, de la procedència que siguen, tant els que siguen anteriors a la celebració del matrimoni com els aconseguits durant aquest i siga com fóra el lloc en què radiquen.
Durant la vigència de la comunicació foral, la distinció entre béns de guanys i béns privatius de cada cònjuge s'ajustarà a les normes de la societat a guanys, aplicant-se les mateixes normes en cas de dissolució del matrimoni (per separació o divorci). No obstant això, si el matrimoni es dissol per defunció d'un dels cònjuges deixant fills o descendents comuns, la comunitat de béns es consolidarà, amb el que tots els béns dels cònjuges, tant els privatius de tots dos cònjuges com els de guanys, ja siguen adquirits a títol onerós (salaris, beneficis empresarials, etc.), ja siguen adquirits a títol gratuït (herències, donacions, etc.), es dividiran per meitat entre el cònjuge vidu i els hereus de l'altre. Aquesta última norma no s'aplica si a la defunció no hi ha fills o descendents comuns.
Ús de llengües cooficials
Els actes i contractes podran formalitzar-se en qualsevol de les llengües oficials de la Comunitat Autònoma del País Basc (Basc o Castellà). Els documents públics es redactaran en l'idioma oficial del lloc d'atorgament convingut, i si hi haguera més d'un, en el qual les parts acorden. En cas de discrepància entre les parts, es redactarà en les llengües oficials existents. Les còpies s'expediran en l'idioma oficial del lloc, demanat pel sol·licitant.
Font: Wikipedia
Traducció: Softvalencià
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada