PP, PSPV, Compromís i Podem amb el vot contrari de Ciutadans han aprovat una proposició de llei a les Corts Valencianes amb la qual traslladen al Congrés la petició d'una reforma constitucional per blindar el dret foral valencià. Convertit en paper mullat després de diverses sentències del Tribunal Constitucional en una mena de Decrets de Nova Planta 2.0, la iniciativa ha sigut possible gràcies a la lluita de l'Associació de Juristes Valencians que va engegar una campanya per la legislació pròpia que ha sumat 341 municipis.
 |
| Representants de la societat civil valenciana en suport al dret foral| Corts Valencianes |
Com si les togues estigueren impregnades de la filosofia aplicada pel monarca Felip V de derogar els furs valencians «pel dret de conquesta», el Tribunal Constitucional -a excepció del magistrat Juan Antonio Xiol Ríos- va actualitzar els decrets de Nova Planta. Si el 29 de juny de 1707 la corona borbònica espanyola arrasava amb l'autogovern dels valencians després de la Guerra de Successió, el 28 de novembre de 2016 l'alt tribunal espanyol aniquilava el dret foral valencià. O dit d'una altra manera: la darrera llei que integrava el cos jurídic valencià era derogada en la seua totalitat.
La transformació del dret civil valencià en paper mullat, motivada pels recursos que va impulsar l'executiu socialista de José Luis Rodríguez i de Mariano Rajoy, era un colp moral contra l'Associació de Juristes Valencians. Nascuda l'any 2013 i amb presència arreu de les comarques del País Valencià, aquest col·lectiu s'havia creat per promocionar les tres principals normatives que conformen la legislació foral valenciana: la llei de règim econòmic matrimonial valencià, la llei de custòdia compartida i la llei d'unions de fet. Totes aquestes lleis, junt amb altres relacionades amb assumptes agraris i de contractació, van impulsar-se arran de la reforma de l'Estatut d'Autonomia Valencià de l'any 2006.
Fou, precisament, amb la modificació estatutària quan el dret foral valencià va agafar volada. A l'article 7 de la carta magna valenciana, s'establia que «el desenvolupament legislatiu de les competències de la Generalitat procurarà la recuperació dels continguts corresponents dels Furs de l'històric Regne de València en plena harmonia amb la Constitució i amb les exigències de la realitat social i econòmica valenciana». I assenyalava: «Aquesta reintegració s'aplicarà, en especial, a l'entramat institucional de l'històric Regne de València i la seua pròpia onomàstica en el marc de la Constitució Espanyola i d'aquest Estatut d'Autonomia». «Les normes i disposicions de la Generalitat i les que integren el dret foral valencià tindran eficàcia territorial excepte en els casos en els quals legalment siga aplicable l'estatut personal i altres normes d'extraterritorialitat», rematava.
Amb la «conservació, desenvolupament i modificació del dret foral valencià» exercint-se per part de la Generalitat Valenciana d'acord amb la disposició tercera de la Constitució espanyola, aquest col·lectiu va continuar amb una campanya als municipis del territori per mostrar el seu suport al dret civil del País Valencià. «Abans havíem impulsat un manifest contra la intenció de mantenir els recursos d'inconstitucionalitat per part del govern de Mariano Rajoy. Però també vam fer una tasca didàctica a les poblacions. Quan el Tribunal Constitucional va dictar en contra del dret civil valencià, comptàvem amb el suport de més de 100 poblacions. Ara, en són 341», explica José Ramón Chirivella, president de l'Associació de Juristes Valencians.
El Govern valencià, en col·laboració amb aquest col·lectiu jurídic, també va posar el seu granet de sorra per promocionar el dret foral valencià. Des de la Conselleria de Transparència, encapçalada per Manuel Alcaraz (Compromís), va impulsar-se l'Observatori del Dret Civil Valencià. Aixoplugada dintre d'aquesta entitat, la Comissió de Codificació Civil Valenciana va entregar un informe a les Corts Valencianes en el qual recollia les opcions per poder ressuscitar el dret foral valencià derogat pel Tribunal Constitucional. «La solució més adequada per al litigi existent és la reforma de la Constitució, per bé que, entre els qui defenen aquesta possibilitat, uns membres de la Comissió es decanten per la modificació de l'article 149.1.8ª de la Norma Suprema, i altres ho fan en favor de la reforma de la seua Disposició Addicional Segona. Sense perjudici d'allò que s'ha ressenyat, amb caràcter alternatiu o simultani, també hi ha la via de l'article 150.2 de la Constitució, i en menor grau la del 150.1», proposaven els experts.
 |
| El diputat de Ciutadans, Emigdio Tormo, ha realitzat un discurs contrari al dret civil valencià| Ciutadans |
Després de comptar amb diverses opcions de reforma constitucional per restaurar el dret civil valencià, en cas que la cambra espanyola ho valide, PP, PSPV, Compromís i Podem van presentar una proposta de llei conjunta a les Corts Valencianes que apostava per modificar la disposició addicional segona del text. D'aquesta manera, les quatre formacions polítiques proposaven que l'articulat recollira que «la competència legislativa civil de les comunitats autònomes assumida als seus propis estatuts conforme a l'article 149.1.8 de la Constitució, s'estendrà a la recuperació i actualització del deu dret privat històric d'acord amb els valors i els principis constitucionals».
Una iniciativa que es debatia aquest dimecres a les Corts Valencianes i que ha comptat amb el suport de les quatre forces polítiques firmants i l'oposició de Ciutadans. «La sentència del Tribunal Constitucional avalava unes polítiques recentralitzadores que privaven els valencians d'un dret històric», ha censurat la síndica adjunta de Podem, Fabiola Meco. «Hui, a les Corts Valencianes, fem història per la nostra unió via aquesta reforma constitucional. Ja no som un poble menfot. Perquè no hi havia antecedents d'interlocutòries que derogaren la totalitat d'una llei. Per això, és tan justa aquesta reivindicació de l'autogovern», ha assenyalat la diputada de Compromís, Isaura Navarro.
«No es tracta d'una qüestió de sentiments, sinó de la nostra dignitat com a poble», ha apuntat Manuel Mata, síndic del PSPV al parlament valencià. Ara bé, els socialistes, tot i donar suport a la proposta que signaven, sí que han indicat els seus recels sobre algunes de les normatives del dret civil valencià. No debades, van oposar-se a la llei de custòdia compartida. «Visca el dret foral, però mort al dret foral anacrònic», ha exclamat Mata al final de la seua intervenció. «Es tracta d'un dret originari del segle XIII i que actualment no tenim. Defensar-ho no és de ser nacionalistes, està vinculat als drets dels valencians», ha agregat María José San Segundo, parlamentària del PP a la cambra valenciana.
Emigdio Tormo, diputat de Ciutadans, ha sigut la nota discordant. «El president Ximo Puig diu que els valencians no volem ser més ni menys que la resta dels espanyols. Però és mentida: s'està defensant en aquesta cambra el privilegi d'altres territoris», ha etzibat el parlamentari taronja amb un discurs carregat de retòrica nacionalista espanyola i d'un clar missatge jacobí. «El dret comú és modernitat i progrès mentre que els drets civils de cada autonomia és tornar a l'edat mitjana», ha afirmat, tot i que en una conferència celebrada en maig de 2017 en Alcoi (Alcoià) va defendre la proposta que ara criticava, segons una crònica d'Alicante Plaza. «El dret foral és tan espanyol com el dret civil comú», ha contestat San Segundo, que ha retret que el diputat «legitime» la decisió del franquisme sobre el dret civil valencià. «Fins al mateix rei Felip VI va dir en una carta que qualsevol legalitat del passat ha sigut superada per la Constitució i l'Estatut d'Autonomia Valencià», ha rematat.
«No entenc la decisió de Ciutadans. Fa un any van manifestar-se a favor. Fins i tot, el seu portaveu a València, Fernando Giner, ha sigut molt actiu en aquest assumpte, com també ens havia donat suport el mateix Emigdio Tormo en repetides ocasions. Ara, però, i sembla que per imposició de la direcció central, s'han manifestat amb un discurs profundament recentralitzador», expressa a EL TEMPS el president de l'Associació de Juristes Valencians. «No he vist cap declaració, ni actuació del seu líder Albert Rivera contra el dret civil a Catalunya», agrega. I afirma: «Al marge de l'actitud de Ciutadans, es tracta d'un pas cap a la dignificació de la legislació valenciana, del resultat d'una campanya a la qual s'ha sumat la societat civil valenciana i el municipalisme del territori».
 |
| José Ramón Chirivella, president de l'Associació de Juristes Valencians, a l'esquerra| Corts Valencianes |
El vistiplau a la proposta de llei provocarà, al seu torn, l'enviament de la iniciativa al Congrés, que serà la cambra que haurà de decidir si reforma o no la Constitució espanyola per blindar el dret foral valencià. «Ara que està damunt la taula una modificació mini de la constitució per la qüestió dels aforaments pot aprofitar-se per incloure's aquest punt. En principi, seria estrany que no hi haguera majoria a favor del dret civil valencià al Congrés», espera Chirivella. I suggereix a Compromís: «Crec que una força nacionalista com ara Compromís hauria de fer valdre els seus vots per aprovar els Pressupostos Generals de l'Estat. I un dels assumptes destacats per negociar hauria de ser el dret foral valencià». La recuperació d'una legislació pròpia (existent a Navarra, les Illes, País Basc, Galícia o Catalunya) està més a prop. La cambra espanyola serà l'encarregada de decidir si s'impregna de l'esperit borbònic del 1707 o esquiva la versió dels decrets de Nova Planta 2.0 del Tribunal Constitucional.
Per: Moisés Pérez
Publicat: El Temps
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada