dilluns, 30 de novembre del 2020

Plan of the city and castle of Alicant : Befieged by the chevalier d'asfeldt ... (1708)

 

 

 

Títol: Plan of the city and castle of Alicant: Befieged by the chevalier d'asfeldt ... / J. Bafire sculp 

Àrea de dades: Escala indeterminada 

Publicació: [Londres : s.n.], 1708 

Descripció física: 1 mapa : calcografia ; petjada de la planxa 39 x 49 cm., en h. de 40 x 42 cm 

Notes: Quadre explicatiu del representat en part superior. dreta Escala en l'angle inferior esquere a l'interior d'una cartel·la 

 

Font: Biblioteca Valenciana Digital

 

1706237960_1010852 by Dret Foral Civil Valencià on Scribd

Cap comentari:
Etiquetas: ,

Li Regni di Valenza e Murcia : Con l'Isole Baleari e Pitiuse di nuova projezione (1775)

 

 

 

Títol: Li Regni di Valenza e Murcia: Con l'Isole Baleari e Pitiuse di nuova projezione / Antonio Zatta 
 
Àrea de dades: Escala [*ca. 1:1.792000], 62 mm: 20 llegües comunes espanyoles de 20 al grau: 60 milles comunes italianes de 60 al grau 
 
Publicació: Venezia : presso Antonio Zatta, 1775 
 
Descripció física: 1 mapa : calcografia, col. ; petjada de la planxa 30 x 41'5 cm., h. de 38 x 50'5 cm 
 
Notes: Abundant informació toponímica. 
 
Escala en la part superior.
 
 
 


271483365_1007120 by Dret Foral Civil Valencià on Scribd

Cap comentari:
Etiquetas:

Asamblea General Telemática de #JuristesValencians

 

 Asamblea General Telemática de Juristes Valencians

 

 

 

Cap comentari:
Etiquetas:

divendres, 27 de novembre del 2020

Con Pilar de la Horadada ya somos 501 los municipios valencianos a favor del Derecho Civil Valenciano

 

Pilar de la Horadada es el más meridional de los municipios de la Comunitat Valenciana. Es todo un placer y un honor poder agradecerles que se hayan sumado a la iniciativa para la Reforma de la Constitución Española para poder recuperar el Derecho Foral Civil Valenciano.

 

 

Cap comentari:
Etiquetas:

dijous, 26 de novembre del 2020

José R. Chirivella : "Els Valencians hem de perdre l'inocència política"

Juristes Valencians fa una crida a la societat valenciana per a reclamar que la modificació constitucional que reivindica siga aprovada l’any 2021

 


L’Associació de Juristes Valencians acentua la campanya per a que els valencians tingam lleis civils com atres territoris que regulen el seu propi dret privat civil. En 2016, el Tribunal Constitucional va anular despuix d’anys d’aplicació als ciutadans valencians les Lleis de Règim Econòmic Matrimonial, la de Custòdia Compartida dels fills i la Llei d’Unions de Fet. Juristes Valencians va canalisar un respal transversal en el municipalisme i la societat civil per a que Les Corts iniciaren una reforma constitucional en l’únic objectiu de que els valencians dispongam de lleis civils, com els residents d’atres sis comunitats autònomes, segons explica el president de JV, José Ramón Chirivella, en un entrevista a www.culturavalenciana.es 
 
 "Juristes Valencians va dissenyar i va articular una campanya per a conseguir el reintegrament del Dret Civil Valencià fonamentada en el respal dels municipis i de l’associacionisme valencià per a que es respectara la reiterada voluntat estatutària -en l’Estatut de 1982 i en la seua reforma de l’any 2006- de dispondre de lleis civils pròpies, baix el prisma de la seua modernitat i aplicabilitat en àmbits tan propencs com el dret successori o el règim econòmic matrimonial i conforme a la decisió política dels diputats de Les Corts. Esta capacitat llegislativa civil que reivindiquem és conseqüència directa dels Furs concedits per Jaume I al Regne de Valéncia en 1261, que regulaven en caràcter integral la vida pública i privada dels valencians, de forma diferenciada dels seus súbdits d’atres territoris del rei fundador. 
 
-Segons pareix, el criteri del Tribunal Constitucional per a negar als valencians la possibilitat de dispondre de lleis com la d’Unions de Fet, o la del règim econòmic matrimonial de separació de bens en contraure matrimoni, és perque no disponíem de normes de Dret Foral concedides pel dictador Franco. 
 
-JRC: Bàsicament, el TC interpretant– el art. 149-1-8 de la Constitució que permet la “conservació, modificació i desenroll dels Drets Forals allí a on existixquen” en els seus pronunciaments assimila que només les disposicions forals compilades durant el franquisme poden desenrollar-se per les respectives Comunitats Autònomes. Es dona la paradoxa de que el Franquisme a través de dites complicacions va garantisar la pervivència i actualisació dels Drets Forals dels territoris que majoritàriament li varen recolzar durant la Guerra Civil – Navarra, Aragó, Galícia i Balears- i també en territoris a on va fracassar la rebelió militar com Euskadi o Catalunya provablement també per la rodalia al poder de les èlits vasques o catalanes, que varen recolzar al dictador durant molt temps. Recordeu per eixemple, que la Compilació del Dret Civil Català és de 1960, frut de l’impuls dels tradicionalistes catalans i de catalanisme conservador. 
 
-¿Curiós fonament constitucional el que reconeix com a únic criteri d’assignació de la capacitat llegislativa civil autonòmica el dels territoris històrics a els que Franco va possibilitar la seua compilació? 
 
-JFC: En fi, els nostres “carlistas” no varen tindre èxit en el dictador, com tampoc els nostres “republicans” varen poder aprovar per pocs dies l’Estatut abans del colp d’estat de juliol de 1936, ni Gregori Mayans, ni els governants del Cap i Casal borbònics que a lo llarc del sigle XVIII varen requerir en insistència la seua restitució a Felip V i els seus descendents, …. 
 
Des de febrer d’enguany marcat per la pandèmia, es tramita en el Congrés dels Diputats la Proposta de reforma constitucional promoguda per Les Corts Valencianes, en lo que la gran majoria política valenciana ( PSPV, PPCV, Compromís i Podem) han plantat una de les poques propostes de reforma de la Carta Magna, i damunt en gran respal Cívic i municipal. Parlem per favor de la viabilitat del canvi constitucional i dels motius per els que Ciutadans i Vox, no la recolzen, enfrontant-se als empresaris, autònoms, sindicats, advocats i colectius culturals valencianistes que corporativament la recolzen. 
 
Juristes Valencians volem conseguir en caràcter immediat la competència llegislativa civil, i no podem acceptar excuses per part dels partits polítics estatals que l’han promogut en Les Corts. El vot del PSOE, PP, i Podem garantisa que se superen els 3/5 dels diputats i senadors, per lo que els solicitem que eixa majoria política valenciana es trasllade de forma automàtica a les Corts Generals. 
 
Convé recordar que en esta reforma no es pretén cap competència adicional. L’estatut reformat de l’any 2006, que requerix la seua aprovació com a Llei Orgànica, va contar en el vot favorable de 291 dels 350 diputats. Durant la seua tramitació, els diputats estatals varen introduir algunes esmenes que varen suprimir parts rellevants de la proposta estatutària en matèria de dret civil, per eixemple referències expresses als Decrets de Nova Planta. És dir, l’Estatut és frut del consens entre el llegislador valencià i l’estatal, i en eixa doble majoria se nos concedia clarament la competència de dictar lleis civils com als parlaments de Navarra, Aragó, Euskadi, Catalunya, Galícia i Balears. 
 
499 ajuntaments que representen a més de 5 millons de valencians han solicitat que eixa voluntat política de subsanar esta discriminació històrica s’acometa quant abans. Recentment, vàries institucions com la Diputació de Valéncia i l’Ajuntament del cap i casal, o l’Associació Valenciana d’Agricultors ( AVA-ASAJA) o COEVAL, l’organisació empresarial de la Vall d´Albaida, han solicitat a la presidenta del Congrés (Meritxell Batet) la tramitació urgent d’esta proposta consensuada de reforma constitucional. 
 
Juristes Valencians fa una crida a la societat valenciana per a reclamar que esta modificació constitucional, tan llimitat i que lo únic que pretén és evitar contradiccions entre l’Estatut Valencià i la Constitució, siga aprovat l’any 2021. Considerem que el PSOE i el PP, són els partits que deuen impulsar esta reforma urgent, com a promotors de l’Estatut de l’any 2006; és el moment de contrastar el compromís estatutari i valencianiste del PP i del PSOE, de Ximo Puig i els dirigents del PP; des de la societat civil no podem consentir més errors per part de cap polític, no podem soportar més prorrogacions, o indicacions com que “este no és el moment”. El Pacte del Botànic 2, inclou un compromís de modificar la Constitució per al reintegrament efectiu del Dret Civil Valencià, i per part del Partit Popular es parla de “ Valencianisme constitucional i estatutari” per molts dels seus dirigents. Crec que és el moment de que els valencians pergam l’inocència política i sigam exigents en els nostres representants. 
 
-No m’ha contestat, respecte a la posició contrària a la recuperació del Dret Foral per part de Vox i Ciutadans. 
 
-JRC: En realitat, ni Ciutadans ni Vox tenen un discurs específic per a les necessitats valencianes. En el cas de Ciutadans, tinc l’íntima convicció de que més del 80% de la seua militància està a favor d’este tema, i fins i tot tinc constància de que la majoria dels seus 18 diputats autonòmics recolzen la nostra capacitat llegislativa civil, perque saben que és l’única manera de que es llegisle en matèries que defenen com la custòdia compartida dels fills quan els progenitors trenquen la seua convivència, o la regulació dels efectes civils de les unions de fet. 
 
Lo que no comprenc són l’argumentació esgrimida per representants del partit com Mamen Perís, Vicente Fernández o Jesús Gimeno, en discursos que pareixen escrits per advocats madrilenys o catalans. 
 
Llamentablement la disciplina de partit els ha fet alluntar-se de les previsions estatutàries sobre el Dret Civil Valencià, autèntic fonament del nostre autogovern i previst en 7 artículs. En qualsevol cas, Ciutadans ha votat de forma contradictòria en moltes ocasions a lo llarc dels últims 5 anys. Aixina, en els Corts es va posicionar a favor de la reforma constitucional per a garantisar la custòdia compartida en la Comunitat Valenciana, i en més de 40 municipis ha recolzat esta reivindicació autonomista pese a que Jesús Gimeno, acatant les órdens dels seus senyorets catalans, pressionava a molts regidors per a que actuaran contra el nostre Estatut. 
 
No obstant, esperem que per coherència i en llínea en la seua postura actualment favorable al Dret Foral Navarro i Vasc, procedixca a recolzar la proposta de reforma constitucional. Esperem mantindre en breu una reunió en Inés Arrimadas per a solucionar este malentés, l’últim capítul del qual va ser la postura contra el Dret Civil Valencià defesa per Narciso Estellés en l’Ajuntament del Cap i Casal, que motivà llògicament la nostra indignació, al recordar-nos la trista participació de la Senyera como bandera vençuda en la Desfilada de la Victòria de Franco. Persones que es posicionen contra l’història valenciana, no poden esperar ser els portadors d’uns dels símbols del nostre autogovern. 
 
Lo dit, esperem que Inés Arrimadas aporte inteligència política a esta qüestió. Respecte de VOX, és obvi que un partit que vol eliminar les autonomies no deu contar en el respal de cap valencianiste. És trist comprovar com Vox té un mensage més centraliste que el del règim franquiste. Donen mostres de voler impondre’ns a tots un model d’Espanya, tan homogéneu, que no existix. En l’época de la 2ª República, els carlistes o tradicionalistes defenien un proyecte unitariste propenc a Vox pero respectuós en la tradicional diversitat llegislativa civil regional, ya saben Deu, Pàtria, Rei i Furs. 
 
-¿Conseguireu que s’aprove la reforma? 
 
-JRC: Ara és el moment dels polítics valencians, els nostres representants en Congrés i Senat han rebut l’encarrèc de les Corts de defendre l’autogovern en les Corts Generals. La societat civil i el municipalisme anem a posar a prova el compromís valencianiste del PP i PSOE, i la seua capacitat d’influència real en les direccions dels seus partits. 
 
 
Entrevista publicada a: ES Diario CV

 

 

Cap comentari:
Etiquetas: , , , , , , ,

dimecres, 25 de novembre del 2020

25 N Corts Valencianes contra la violència de gènere

 Les Corts Valencianes com sempre contra la violència de gènere

#25N




 

Cap comentari:

dilluns, 23 de novembre del 2020

Els 500 del dret civil: el suport municipal a la reclamació frega el de l'autonomia en 1978

 

Acte a favor de la recuperació del dret civil valencià a Madrid, en 2018. Foto: AP

22/11/2020 - ALACANT. La campanya a favor de la recuperació del dret civil valencià, suprimit de facto per les sentències del Tribunal Constitucional de 2016 en les quals anul·lava les primeres lleis aprovades en este marc (la de règim econòmic matrimonial i la de custòdia compartida) a instàncies del Govern central, ha sigut una altra de les damnificades per la pandèmia del coronavirus. La proposta per a modificar la Constitució de manera que permeta a la Comunitat Valenciana recuperar la possibilitat de legislar que sí que tenen Galícia o Aragó, a més de les comunitats històriques, porta esperant torn en el Congrés des del febrer passat, i mentrestant, Juristes Valencians, l'associació que va posar en marxa la campanya a favor del dret civil, treballa contrarellotge per a sumar el màxim suport municipal a la iniciativa. 
 
La campanya ha perdut una mica de visibilitat, després de desembarcar a Madrid amb un gran acte a la fi de 2018, però no s'ha detingut. De fet, l'associació que presideix José Ramón Chirivella continua sumant adhesions, encara que hi ha alguns ajuntaments, especialment de la província d'Alacant, que se'ls 'resisteixen'. L'objectiu és "que la proposta arribe al ple del Congrés amb el mateix suport que va tindre en el seu moment la construcció de l'autonomia valenciana després de l'aprovació de la Constitució, en la qual els 512 dels 541 municipis de la Comunitat es van pronunciar a favor en els seus respectius plens", explica. 
 
En estos moments, la moció institucional per a demanar al Govern la modificació de la disposició addicional segona de la Constitució, de manera que la Comunitat Valenciana també puga legislar sobre el seu dret civil, ha sigut aprovada en 500 ajuntaments, molt a prop ja del 100%. El suport és quasi total a les províncies de Castelló i València, on la majoria dels seus ajuntaments s'han pronunciat a favor: 116 de 135 a la província del nord (només falten 2.000 habitants de xicotets municipis), i 262 de 266 en la de València. A Alacant, en canvi, el suport institucional, encara que majoritari, és una mica inferior: del 85%. 
 
Fins hui, s'han pronunciat a favor de la recuperació del dret civil 119 ajuntaments de la província, que compta amb 141 entitats locals. Estan tots els grans, però encara falten alguns molt significatius, com Pilar de la Horadada (a la frontera amb Múrcia), o Camp de Mirra, en l'Alt Vinalopó, que és el municipi on en 1244 es va signar el Tractat de *Almizra entre Jaume I i Alfons X el Savi que donaria origen a la primera configuració política del Regne de València. Entre la vintena d'ajuntaments que encara no han aprovat la moció, malgrat la campanya de *Juristes *Valencians, es compten també Aigües, Busot i la Torre de les Maçanes, a l'Alacantí; o *Alabatera, Benijófar i Dolores, a la Vega Baixa.

No és una qüestió política, en la majoria d'aquests municipis governen o el PPCV o el PSPV, que a nivell autonòmic defensen clarament la campanya per a recuperar el dret civil. Del bipartidisme sol s'ixen Monforte del Cid, on governa Esquerra Unida (que en el pla autonòmic està integrada en Podem i, per tant, a favor) i el partit independent que governa Sella. En tot cas, podrien entendre's les reticències de l'Ajuntament de Daya Nueva, on la majoria la té Ciutadans, que és la formació menys procliu a la campanya pel dret civil perquè en el seu moment Albert Rivera va interpretar que es tractava d'una espècie d'assaig sobiranista. "Ens està costant una mica que estos ajuntaments entren, però pensem que al final podrem convéncer-los", confia Chirivella. 

En tot cas, els 500 plens municipals que han dit 'sí' a recuperar la capacitat de legislar en dret civil de les Corts *Valencianes representen al 98% del total de la població censada en la Comunitat Valenciana, molt prop de les dades aconseguit per a sol·licitar l'accés a l'autonomia l'any 1978, que en este moment va arribar al 96% de la població censada a la província d'Alacant, al 99% en la de València i al 98% en la de Castelló. L'objectiu d'igualar el suport a la creació de la Comunitat Valenciana està a tir, a només 12 municipis. 

"En este moment, estem incidint en la necessitat de tramitació urgent perquè la Proposició de Reforma Constitucional s'aprove abans d'octubre de 2021", explica el president de Juristes Valencians. "Anem camí de cinc anys de la sentència del TC a la qual va votar en contra Juan Antonio Xiol". El magistrat del Constitucional, de fet, va marcar el camí en una entrevista amb València Plaza després d'emetre l'únic vot particular en contra de la sentència que anul·lava la Llei de Règim Econòmic Matrimonial, la primera que desenvolupava el dret civil valencià recollit en l'Estatut de 2006: calia canviar la Constitució. La proposta es va publicar en el Butlletí Oficial de les Corts Generals (BOCG) l'últim dia de febrer d'enguany, i des de llavors espera per a passar al ple del Congrés.

 

Publicat a: Valencia Plaza 

Autor: David Martínez

 

 

Cap comentari:
Etiquetas: ,

dijous, 19 de novembre del 2020

Proposta de l'AJV: 2021 any del Dret Civil Valencià

 Presentada a Corts Valencianes la proposta de que l'any 2021 siga el del Dret Civil València


 

Cap comentari:
Etiquetas: , ,

dilluns, 16 de novembre del 2020

El Ayuntamiento de València insta a recuperar por la vía de urgencia el derecho civil valenciano

 


24/09/2020 - VALÈNCIA. L'Ajuntament de València ha donat llum verda aquest dijous a una moció en el ple municipal per a sol·licitar que el Congrés dels Diputats tramite per la via d'urgència la proposició de llei de reforma puntual de la Constitució per a recuperar el dret civil foral valencià. 
 
En la sessió plenària, el Partit Popular ha presentat aquesta moció per tramitació urgent i el consistori, per tant, ha acordat, amb els vots del govern i del PP i el rebuig de Cs i Vox, que comunicarà el seu suport a "la Proposició de Reforma de la Disposició Addicional Segona de la Constitució Espanyola per a la reintegració efectiva del Dret Civil Valencià i sol·licitar la seua urgent tramitació per a recuperar de manera efectiva una competència severament limitada des de l'any 2016". 
 
Segons esta proposta, l'Ajuntament agraeix a les Corts Valencianes, que en data 5 de febrer del present any, hagen promogut la iniciativa de la reforma de la Constitució perquè la competència en matèria de dret civil prevista en l'Estatut d'Autonomia Valencià, aprovat tant per les Corts Valencianes com per les Corts Generals, tinga encaix dins de la Constitució. 
 
Així mateix, tal com consta en el text de la moció, l'Ajuntament comunicarà aquest acord a les presidentes del Congrés i del Senat, i a tots els grups parlamentaris del Congrés dels Diputats i del Senat. La proposta ha sigut presentada al Ple per la regidora popular María José Ferrer, que ha defensat la urgència d'aquesta proposta “per a resoldre una qüestió històrica en el Ple més pròxim al 9 d’Octubre”. 
 
El portaveu de Vox, Pepe Gosálbez, ha qualificat esta moció com "un atracament democràtic, que crearà desigualtat entre els espanyols"; i en la mateixa línia, l'edil de Ciutadans Narcís Estellés ha defensat "grans pactes d'estat que aposten per la igualtat dels drets de tots els ciutadans espanyols". L'alcalde de València, Joan Ribó, per part seua, ha defensat l'oportunitat de la moció “perquè-tal com ha explicat- cal reivindicar la història de València i el dret civil valencià”. Els grups Ciutadans i Vox han votat en contra.

 

Publicat a: Valencia Plaza 
 
Cap comentari:
Etiquetas: , ,

El 92% dels municipis donen suport a la recuperació del dret civil valencià


Vista aèria d'Aiora / Ajuntament d'Aiora (Facebook)

Quan queden tres setmanes per al 6 de desembre, Dia de la Constitució espanyola, la campanya municipalista en suport de la reintegració del dret foral valencià ha sumat el suport de 500 dels 542 ajuntaments de la Comunitat Valenciana. 
 
L'últim consistori a aprovar una moció pro-estatutària ha sigut el d'Aiora, a proposta del portaveu socialista Demetrio Martínez. A la província de València, únicament els municipis de Cofrentes, Teresa de Cofrentes, Jalance i Jarafuel no han donat suport a la recuperació d'una competència que es va aplicar entre 2008 i 2016. 
 
Aquesta iniciativa l’ha impulsada l'Associació de Juristes Valencians, una entitat que té entre els seus objectius fundacionals la defensa de la competència legislativa de la Generalitat en matèria de dret civil i que té el suport de sindicats, universitats, organitzacions empresarials i associacions. 
 
Fa un any, la comissió parlamentària de coordinació, organització i règim de les institucions de la Generalitat va aprovar, amb el vot en contra de Vox i Ciutadans, la proposició de llei presentada pel PSPV-PSOE, el Partit Popular, Compromís i Unides Podem per a la recuperació efectiva del dret civil valencià. 
 
Ara, l'Associació de Juristes Valencians, juntament amb diferents entitats de la societat civil valenciana, ha demanat a la presidenta del Congrés, Meritxell Batet, la tramitació urgent de la reforma constitucional promoguda per les Corts. La reforma va començar a tramitar-se a la cambra baixa el passat febrer, abans de l'inici de la pandèmia.

 

Font: À Punt

 

Cap comentari:
Etiquetas: ,

diumenge, 15 de novembre del 2020

Una reforma menor de la Constitució, justa i urgent: la valenciana

L'autor demana que la Constitució permeta a la Comunitat Valenciana recuperar autonomia legislativa en matèria de Dret Civil, com la que tenen altres territoris.

 


En la seua Tercera carta de Fígaro, que Mariano José de Larra va titular Déu ens assistisca, el romàntic pertinaç es fa ressò de la tendència pàtria a enterrar Constitucions, afició digna de figurar en el llibre Guinnes dels Rècords estúpids en la qual ens han imitat quasi tots els països iberoamericans. 

Larra parla de la desimboltura en què es decideix derogar treballoses Constitucions, quan a priori ens sembla més assenyat garantir una continuïtat normativa -vital per a la coherència institucional i la imprescindible seguretat jurídica- i només modificar els textos en qüestions concretes per a millorar-los i adaptar-los als temps actuals. Així ho han fet països com Itàlia, Portugal, França o Alemanya, i ha ocorregut també en la longeva Constitució dels Estats Units de 1787, a través de 27 esmenes al text original.

Repassant el Dret comparat resulta inconcebible que, a Espanya, en més de 40 anys de vigència del sistema constitucional dissenyat a la mort del dictador, no s'haja fet cap canvi sol·licitat per la societat. 

Enfront d'aqueix “teixir i desfer” del qual parlava el turmentat Larra respecte a l'activitat legislativa de mitjan segle XIX, sembla el moment de donar resposta a qüestions concretes sobre les quals la societat exigeix consensos. És preferible que realitzem xicotetes reformes en la nostra Constitució en aspectes que compten amb enorme suport, abans de promoure canvis radicals que, conforme als mecanismes ordinaris de reforma constitucional (art. 167 CE), aritmèticament no són políticament viables sense la concurrència dels partits majoritaris i afecten l'estabilitat constitucional. 

En l'actual ambient polític tan crispat, s'ha obert pas en l'agenda política una qüestió sobre la qual existeix un gran consens polític a la Comunitat Valenciana, i sobre la qual haurà de pronunciar-se en breu el Congrés. Es tracta de la Proposició de modificació constitucional plantejada per les Corts Valencianes per a la “reintegració efectiva del Dret Civil Valencià”.

La iniciativa pretén poder tornar a disposar de lleis civils modernes i pròpies, després de diverses sentències del Tribunal Constitucional de l'any 2016 que van limitar severament l'autonomia valenciana per -a judici majoritari del Tribunal- no tindre cabuda en l'art. 149-1-8 del text constitucional. Va haver-hi una sentència polèmica, la 82/2016, de la qual va ser ponent la magistrada Encarnación Roca, ferma defensora per contrast del Dret Civil català. 

Esta competència legislativa en matèria civil de la qual disposen altres sis territoris per motius històrics està prevista de forma molt clara en l'Estatut valencià (Llei orgànica 1/2006) i constitueix el fonament de l'autonomia valenciana, lògicament hereva del Regne de València, la institució política articulada per Jaume I en el segle XIII. 

El monarca va dictar els Furs de València -normes que regulaven relacions privades i incloïen també disposicions de dret públic- que van estar vigents sense embuts entre 1238 i 1707. Després de la Batalla d'Almansa, Felip V va anul·lar injustament la personalitat històrica valenciana, i també el Dret Civil que sí que va mantindre a catalans, mallorquins i aragonesos. 

En la Proposició de reforma, promoguda per la societat civil, que es tramita en la Cambra Baixa des del mes de febrer passat (BOCG 28-2-2020), es parla de “reintegració”, en tant que modernament s'ha legislat sobre matèria civil a la Comunitat Valenciana, entre 2008 i 2016. 

També s'incideix en l'adjectiu “efectiva” (reintegració efectiva) perquè tot i que l'Estatut que contempla la capacitat legislativa va ser aprovat per 291 diputats mitjançant Llei orgànica especial -fruit del paper colegislador del Congrés i Senat d'una banda, i del Legislatiu autonòmic per una altra- la interposició d'un recurs d'inconstitucionalitat extemporani respecte a la competència per a regular el règim econòmic matrimonial va esdevindre, huit anys després de la seua entrada en vigor, en la inconstitucionalitat “pràctica de la competència” amb l'esmentada sentència del Tribunal Constitucional núm. 82/2016. 

Per a superar aquesta absurda situació -tindre la competència legislativa però no poder exercir-la, ja que no es poden dictar normes de dret de família, de successions i altres àmbits del Dret Civil-, ha sigut la societat civil la que ha posat d'acord als diputats de les Corts Valencianes. I així, els sindicats de treballadors, els col·legis d'advocats, els empresaris, els consumidors, les facultats de Dret, els agricultors o els fallers, juntament amb més de 500 ajuntaments són els vertaders impulsors de la Proposició de reforma de la disposició addicional segona de la Constitució plantejada per a la “reintegració efectiva del Dret Civil Valencià”, que poden consultar en la web del Congrés dels Diputats en este vincle.

L'èxit d'esta iniciativa ha de ser un exemple i paradigma d'adequació de la Constitució a reivindicacions injustament ajornades. Ja no ens val el “torne vosté demà”, no és possible més immobilisme sobre qüestions en les quals existeix un gran acord social, i només la peresa dels ganduls o el menystinc envers alguns pobles d'Espanya -bàsicament els més constitucionalistes i els menys conflictius- retarden justes aspiracions. 

Per això, sobre la base del principi de doble lleialtat que ha de presidir les relacions entre l'Estat i les Comunitats Autònomes, i també per respecte a la societat valenciana, de les més constitucionalista de tota Espanya -el 65,8% del cens electoral va votar favorablement en el referèndum constitucional- esperem que es tramite urgentment per la Cambra que presideix Meritxell Batet esta modificació tècnica de la Constitució. L'objectiu de la iniciativa és evitar la discriminació d'un poble que, majoritàriament des de la publicació dels Decrets de Nova Planta, ha sol·licitat la restitució civil. D'esta manera es garantirà la igualtat en altres territoris que, per motius històrics o d'oportunitat política, disposen d'esta capacitat legislativa. 

Per a valorar la legitimitat i abast d'esta proposta cal recordar que, l'any 1978, 512 municipis de les tres províncies valencianes van sol·licitar accedir a l'autonomia, a través de la previsió de l'art. 143-1 CE, i que hui dia són 501 dels 542, que representen al 98% de la població, els que volen fer efectiva la capacitat legislativa civil. Es tracta d'una part fonamental de l'autogovern, que va ser concedida pel Congrés l'any 2006, que forma part del bloc de constitucionalitat i de la qual manquem des de fa quatre anys i mig. Per això ens hem vist obligats a plantejar aquesta reforma menor de la Constitució que resulta essencial als valencians. 

A punt de celebrar el dia de la Constitució, plantegem esta modificació tècnica -que també dóna suport a l'expresident del Tribunal Constitucional Pasqua Sala- com una forma justa i necessària que el Congrés siga lleial amb els lleials. És d'urgent oportunitat. Així mateix, permetrà a la societat valenciana fer efectiva una competència políticament atribuïda de manera indubtable, tal com pot constatar-se en el Diari de Sessions del Congrés dels Diputats. 

Déu ens assistisca!, siguem capaços d'acordar modificacions concretes i necessàries de la nostra Constitució per a garantir la seua utilitat social.

 

Publicat a: El Español 

Autor: José Ramón Chirivella Vila és és president de l'Associació de Juristes Valencians (AJV).

 

 

Cap comentari:
Etiquetas: ,

diumenge, 8 de novembre del 2020

500 municipios valencianos a favor del Derecho Foral Civil Valenciano

 

Cada vez son más los municipios valencianos que dan apoyo a la Reforma Constitucional a favor del Derecho Foral Civil Valenciano

 


 

Listado con los municipios valencianos que faltan por adherirse a la propuesta de Corts Valencianes de Reforma de la Constitución Española a favor del Derecho Foral Civil Valenciano


 Fuente: AJV

 

 

Cap comentari:
Etiquetas:

“Cap valencianiste pot confiar en partits com VOX que volen anular la nostra autonomia”.

 

Entrevista a Josep Ramon Chirivella i Vila president de l’Associació de Juristes Valencians

 
Entrevista a Josep Ramon Chirivella i Vila president de l’Associació de Juristes Valencians 
 
En Cultura Valenciana, des de fa varis anys, seguim la campanya promoguda per l’Associació de Juristes Valencians per a que els valencians tingam lleis civils com atres territoris que regulen el seu propi dret privat civil. Històricament, els territoris de l’antiga Corona d’Aragó i inclús alguns que formaven part de la Corona de Castella (com Galícia, Àlava o Viscaya), han mantingut una llegislació parcialment diferent a la prevista en el Còdic Civil en matèries de dret de família, o successòria, i en general en matèria del dret de les persones, el Dret Civil. L’any 2016 va ser un any “horribils” per a l’autogovern, ya que el Tribunal Constitucional va anular despuix d’anys d’aplicació als ciutadans valencians les Lleis de Règim Econòmic Matrimonial, la de Custòdia Compartida dels fills i la Llei d’Unions de Fet. Juristes Valencians va canalisar un respal transversal en el municipalisme i la societat civil per a que Les Corts iniciaren una reforma constitucional en l’únic objectiu de que els valencians dispongam de lleis civils, com els residents d’atres sis Comunitats Autònomes. 
 
JRC: Juristes Valencians va dissenyar i va articular una campanya per a conseguir el reintegrament del Dret Civil Valencià fonamentada en el respal dels municipis i de l’associacionisme valencià per a que es respectara la reiterada voluntat estatutària -en l’Estatut de 1982 i en la seua reforma de l’any 2006- de dispondre de lleis civils pròpies, baix el prisma de la seua modernitat i aplicabilitat en àmbits tan propencs com el dret successori o el règim econòmic matrimonial i conforme a la decisió política dels diputats de Les Corts. 
 
Esta capacitat llegislativa civil que reivindiquem és conseqüència directa dels Furs concedits per Jaume I al Regne de Valéncia en 1261, que regulaven en caràcter integral la vida pública i privada dels valencians, de forma diferenciada dels seus súbdits d’atres territoris del rei fundador. Els seus hereus estaven obligats a jurar els Furs, normes que es varen convertir en un sistema llegislatiu complex basat en acorts entre el Rei del moment i les Corts quan els monarques els semblava be convocar-les. 
 
CV: Segons pareix, el criteri del Tribunal Constitucional per a negar als valencians la possibilitat de dispondre de lleis com la d’Unions de Fet, o la del règim econòmic matrimonial de separació de bens en contraure matrimoni, és perque no disponíem de normes de Dret Foral concedides pel cictador Franco. 
 
JRC: Bàsicament, el TC interpretant– el art. 149-1-8 de la Constitució que permet la “conservació, modificació i desenroll dels Drets Forals allí a on existixquen” en els seus pronunciaments assimila que només les disposicions forals compilades durant el franquisme poden desenrollar-se per les respectives Comunitats Autònomes. 
 
Es dona la paradoxa de que el Franquisme a través de dites complicacions va garantisar la pervivència i actualisació dels Drets Forals dels territoris que majoritàriament li varen recolzar durant la Guerra Civil – Navarra, Aragó, Galícia i Balears- i també en territoris a on va fracassar la rebelió militar com Euskadi o Catalunya provablement també per la rodalia al poder de les èlits vasques o catalanes, que varen recolzar al dictador durant molt temps. Recordeu per eixemple, que la Compilació del Dret Civil Català és de 1960, frut de l’impuls dels tradicionalistes catalans i de catalanisme conservador. 
 
CV: ¿Curiós fonament constitucional el que reconeix com a únic criteri d’assignació de la capacitat llegislativa civil autonòmica el dels territoris històrics a els que Franco va possibilitar la seua compilació? 
 
JRC: En fi, els nostres “carlistas” no varen tindre èxit en el Dictador, com tampoc els nostres “republicans” varen poder aprovar per pocs dies l’Estatut abans del colp d’estat de juliol de 1936, ni Gregori Mayans, ni els governants del Cap i Casal borbònics que a lo llarc del sigle XVIII varen requerir en insistència la seua restitució a Felip V i els seus descendents, …. 
 
CV: Quan el mal ve d´Almansa… 
 
JRC: Si, tot arranca dels Decrets de Nova Planta de 1707 que varen abolir els nostres Furs dos mesos despuix de la Batalla d’Almansa. La guerra de successió va ser un conflicte civil, i en realitat moltes poblacions es varen alinear en Felip IV ( V de Castella), per eixemple Banyeres i Peníscola conserven carrers en honor del destructor del Regne, perque va possibilitar una major rellevància front a poblacions veïnes. 
 
Per supost, fins i tot els botiflers partidaris de Felip V, es varen rebelar contra el despotisme del primer Borbó, ya que ni tan sols conservem les normes civils – com sí que ho va consentir Felip V respecte d’Aragó, Catalunya o Mallorca – , lo que va provocar un verdader caos llegislatiu per als valencians del sigle XVIII, en incontables pleits derivats de relacions successòries o contractuals frut de normes vigents durant sigles substituït per un Dret castellà alié a la nostra tradició jurídica, que ademés aplicaven magistrats castellans desconeixedors de la llengua valenciana, que ademés no tenien que fonamentar jurídicament les seues resolucions. 
 
L’objectiu de Juristes Valencians és guanyar per fi este llarguíssm conflicte per la pervivència de la nostra identitat, i per descomptat en este moment existix una unitat d’acció entre la societat civil i el municipalisme valencià només equiparable a l’anhel dels anys 1977-1980 d’accedir a la màxima autonomia. Portem lluitant i intentant la recuperació del nostre Dret generacions d’historiadors, juristes, i polítiques de diverses tendències, sempre a través dels caixers llegals, bo, menys potser durant les guerres carlistas.

 

Debat en Lo Rat Penat sobre el «Dret Civil Valencià: vies per a la recuperació d’un dret modern per als valencians». D’esquerra a dreta: Josep Bonet, Isabel Bonig i Josep Ramon Chirivella.

 

CV: Detingam-nos en els acontenyiments recents; Des de febrer d’enguany marcat per la pandèmia, es tramita en el Congrés dels Diputats la Proposta de reforma constitucional promoguda per Les Corts Valencianes, en lo que la gran majoria política valenciana ( PSPV, PPCV, Compromís i Podem) han plantat una de les poques propostes de reforma de la Carta Magna, i damunt en gran respal Cívic i municipal. Parlem per favor de la viabilitat del canvi constitucional i dels motius per els que Ciutadans i Vox, no la recolzen, enfrontant-se als empresaris, autònoms, sindicats, advocats i colectius culturals valencianistes que corporativament la recolzen. 
 
JRC: Juristes Valencians volem conseguir en caràcter immediat la competència llegislativa civil, i no podem acceptar excuses per part dels partits polítics estatals que l’han promogut en Les Corts. El vot del PSOE, PP, i PODEM garantisa que se superen els 3/5 dels diputats i senadors, per lo que els solicitem que eixa majoria política valenciana es trasllade de forma automàtica a les Corts Generals. 
 
Convé recordar que en esta reforma no es pretén cap competència adicional. L’estatut reformat de l’any 2006, que requerix la seua aprovació com a Llei Orgànica, va contar en el vot favorable de 291 dels 350 diputats. Durant la seua tramitació, els diputats estatals varen introduir algunes esmenes que varen suprimir parts rellevants de la proposta estatutària en matèria de dret civil, per eixemple referències expresses als Decrets de Nova Planta. 
 
És dir, l’Estatut és frut del consens entre el llegislador valencià i l’estatal, i en eixa doble majoria se nos concedia clarament la competència de dictar lleis civils com als parlaments de Navarra, Aragó, Euskadi, Catalunya, Galícia i Balears. 
 
499 ajuntaments que representen a més de 5 millons de valencians han solicitat que eixa voluntat política de subsanar esta discriminació històrica s’acometa quant abans. 
 
Recentment, vàries institucions com la Diputació de Valéncia i l’Ajuntament del Cap i Casal, o l’Associació Valenciana d’Agricultors ( AVA-ASAJA) o COEVAL, l’organisació empresarial de la Vall d´Albaida, han solicitat a la presidenta del Congrés (Meritxell Batet) la tramitació urgent d’esta proposta consensuada de reforma constitucional. 
 
Juristes Valencians fa una crida a la societat valenciana per a reclamar que esta modificació constitucional, tan llimitat i que lo únic que pretén és evitar contradiccions entre l’Estatut Valencià i la Constitució, siga aprovat l’any 2021. 
 
Considerem que el PSOE i el PP, són els partits que deuen impulsar esta reforma urgent, com a promotors de l’Estatut de l’any 2006; és el moment de contrastar el compromís estatutari i valencianiste del PP i del PSOE, de Ximo Puig i els dirigents del PP; des de la societat civil no podem consentir més errors per part de cap polític, no podem soportar més prorrogacions, o indicacions com que “este no és el moment”. El Pacte del Botànic 2, inclou un compromís de modificar la Constitució per al reintegrament efectiu del Dret Civil Valencià, i per part del Partit Popular es parla de “ Valencianisme constitucional i estatutari” per molts dels seus dirigents. Crec que és el moment de que els valencians pergam l’inocència política i sigam exigents en els nostres representants. 
 
CV: No m’ha contestat, respecte a la posició contrària a la recuperació del Dret Foral per part de Vox i Ciutadans. 
 
JRC: En realitat, ni Ciutadans ni Vox tenen un discurs específic per a les necessitats valencianes. En el cas de Ciutadans, tinc l’íntima convicció de que més del 80% de la seua militància està a favor d’este tema, i fins i tot tinc constància de que la majoria dels seus 18 diputats autonòmics recolzen la nostra capacitat llegislativa civil, perque saben que és l’única manera de que es llegisle en matèries que defenen com la custòdia compartida dels fills quan els progenitors trenquen la seua convivència, o la regulació dels efectes civils de les unions de fet. 
 
Lo que no comprenc són l’argumentació esgrimida per representants del partit com Mamen Perís, Vicente Fernández o Jesús Gimeno, en discursos que pareixen escrits per advocats madrilenys o catalans. 
 
Llamentablement la disciplina de partit els ha fet alluntar-se de les previsions estatutàries sobre el Dret Civil Valencià, autèntic fonament del nostre autogovern i previst en 7 artículs. 
 
En qualsevol cas, Ciutadans ha votat de forma contradictòria en moltes ocasions a lo llarc dels últims 5 anys. Aixina, en els Corts es va posicionar a favor de la reforma constitucional per a garantisar la custòdia compartida en la Comunitat Valenciana, i en més de 40 municipis ha recolzat esta reivindicació autonomista pese a que Jesús Gimeno, acatant les órdens dels seus senyorets catalans, pressionava a molts regidors per a que actuaran contra el nostre Estatut. 
 
No obstant, esperem que per coherència i en llínea en la seua postura actualment favorable al Dret Foral Navarro i Vasc, procedixca a recolzar la proposta de reforma constitucional. Esperem mantindre en breu una reunió en Inés Arrimadas per a solucionar este malentés, l’últim capítul del qual va ser la postura contra el Dret Civil Valencià defesa per Narciso Estellés en l’Ajuntament del Cap i Casal, que motivà llògicament la nostra indignació, al recordar-nos la trista participació de la Senyera como bandera vençuda en la Desfilada de la Victòria de Franco. Persones que es posicionen contra l’història valenciana, no poden esperar ser els portadors d’uns dels símbols del nostre autogovern. 
 
Lo dit, esperem que Inés Arrimadas aporte inteligència política a esta qüestió. 
 
Respecte de VOX, és obvi que un partit que vol eliminar les autonomies no deu contar en el respal de cap valencianiste. És trist comprovar com Vox té un mensage més centraliste que el del règim franquiste. Donen mostres de voler impondre’ns a tots un model d’Espanya, tan homogéneu, que no existix. En l’época de la 2ª República, els carlistes o tradicionalistes defenien un proyecte unitariste propenc a Vox pero respectuós en la tradicional diversitat llegislativa civil regional, ya saben Deu, Pàtria, Rei i Furs. 
 
CV: ¿Conseguireu que s’aprove la reforma? 
 
JRC: Ara és el moment dels polítics valencians, els nostres representants en Congrés i Senat han rebut l’encarrèc de les Corts de defendre l’autogovern en les Corts Generals. 
 
Els nostres polítics liderats pel President de la Generalitat i la líder del PP Isabel Bonig deuen subsanar l’error que arrastrem des de la transició al no garantisar l’eixercici de la capacitat llegislativa en màteria de dret privat. La societat civil i el municipalisme anem a posar a prova el compromís valencianiste del PP i PSOE, i la seua capacitat d’influència real en les direccions dels seus partits.

 

Reunió en el Congrés dels Diputats en Tomás Guitarte, diputat de ‘Teruel Existe’ .
 

 

Publicat: Cultura Valenciana

 

 

Cap comentari:
Etiquetas: , , , ,

divendres, 6 de novembre del 2020

Jornada a Borsa València

 En este fil trobarem algunes de les reaccions més significatives a la jornada feta a Borsa València per l'Associació de Juristes Valencians sobre finançament i dret foral civil valencià

 

 

 

 

 

 

 

Cap comentari:
Etiquetas: , ,

dimarts, 3 de novembre del 2020

Utilitat del dret civil valencià en materia de familia

 

"Utilitat del dret civil valencià en materia de familia"

 6 de novembre del 2020 per la vesprà a Alcoi

 



 

Cap comentari:
Etiquetas: , ,

diumenge, 1 de novembre del 2020

Jornada sobre Dret Civil Valencià a Borsa València

Jornada reptes de la economia valenciana 2021: finançament autonòmic, dret civil valencià i sector financer



 

 

 

Cap comentari:
Etiquetas: ,
Subscriure's a: Missatges (Atom)