dimarts, 28 de desembre del 2021

Guía Fácil sobre contratos agrarios en la Comunidad Valenciana

"Con el patrocinio de @GVAparticipacio @generalitat y dentro del convenio suscrito para la promoción y difusión del derecho civil foral valenciano, los registradores valencianos @RegistradoresCV editan una guía accesible sobre derecho agrario valenciano"

 


 

 

 

 

 

 

dilluns, 27 de desembre del 2021

Derecho Civil Valenciano

Consecuencias de las sentencias del Tribunal Constitucional contra las leyes dictadas en la Comunitat Valenciana 

 

 

 

Derecho civil valenciano, un instrumento de transformación social

El derecho civil es otra más de las disimetrías presentes en nuestro país, que concede una ventaja a los gobiernos de determinados territorios y discrimina y perjudica a otros, como el valenciano

 


 

Autor: Javier Palao 
Publicado en: Levante EMV

 

 

 

Derecho Civil Valenciano, un instrumento de transformación social

Segueix vigent la reivindicació valenciana per poder legislar en matèria de #DretCivil que afecta directa i indirectament als #DretsFonamentals de les persones però les traves del Govern estatal i el TC ho han impedit fins ara. #DretCivilValencià

 


 

 

 

Fuente: Levante EMV

dilluns, 13 de desembre del 2021

Què costa a les empreses valencianes no tindre un dret civil propi?

Galícia, País Basc, Navarra, Aragó, Catalunya i Illes Balears tenen furs propis, però al País Valencià regeix el Codi Civil espanyol per la derrota de la Batalla d'Almansa

 

Galícia, País Basc, Navarra, Aragó, Catalunya i Illes Balears tenen furs. O dit amb paraules més modernes, un dret civil propi que beneficia 15 milions de ciutadans. En canvi el País Valencià, amb una llarga tradició històrica de furs i que a més estan contemplats en l'actual Estatut d'Autonomia, es regeix pel Codi Civil espanyol. Per què? 
 
Anem per parts. El dret civil és allò que permet a les Comunitats Autònomes tindre una legislació pròpia en matèria de separació de béns en un matrimoni o la custòdia compartida dels fills. Amb l'arribada de la Constitució Espanyola, es van mantenir només aquelles que el tenien en vigor. 
 
El País Valencià va tindre dret civil propi del segle XIII al XVIII 
 
El País Valencià va tindre furs des del segle XIII, amb Jaume I, fins a la seua abolició amb els Decrets de Nova Planta que va promulgar el primer Borbó d'Espanya, Felip V, en 1707. Per això, perquè el dret civil no estava vigent quan va entrar la Constitució, els valencians no poden legislar directament els assumptes quotidians que els afecten. D'aquesta manera, el gran càstig que van sofrir els valencians per la derrota en la batalla d'Almansa encara hui, tres segles després, marca les seues lleis. 
 
El dret civil és allò que permet a les Comunitats Autònomes tindre una legislació pròpia en matèria de separació de béns en un matrimoni o la custòdia compartida dels fills 
 
El Govern de Francisco Camps (PP) va intentar recuperar-los en la reforma de l'Estatut de 2006, que preveu la "recuperació dels continguts corresponents dels Furs de l'històric Regne de València en plena harmonia amb la Constitució". Es va materialitzar en tres lleis: la Llei de règim econòmic matrimonial (2008), Llei de custòdia compartida (2011) i Llei d'unions de fet formalitzades (2012). 
 
Malgrat que la reforma fou aprovada tant en les Corts Valencianes com en el Congrés dels Diputats amb els vots del PP i del PSOE, l'Executiu central aleshores encapçalat per José Luis Rodríguez Zapatero (PSOE) va decidir recórrer-la davant el Tribunal Constitucional (TC). El Govern de Mariano Rajoy (PP) va mantenir els recursos que van concloure amb l'anul·lació de les tres lleis en 2016. 
 
La gerra d'aigua freda del TC per a l'autogovern valencià no té efectes retroactius. Això vol dir que les 200.000 persones que es van casar entre l'aprovació de les lleis i la sentència judicial, les 25.000 unions de fet que es van formalitzar i els 20.000 beneficiaris de la custòdia compartida dels fills poden continuar (si volen) gaudint d'eixe privilegi. 
 
Així afecta particulars i l'empresa familiar 
 
Batalles polítiques al marge, tornem a la pregunta inicial: què costa a les empreses valencianes no tindre furs propis? Hi ha dos assumptes importants que afecten les seues butxaques. El primer és el règim econòmic matrimonial, que el Codi Civil espanyol estableix de guanys; si les persones que es casen ara volgueren canviar-ho a règim de separació de béns (més modern), haurien de pagar el cost notarial de la capitulació matrimonial, al voltant dels 80-100 euros. 
 
El País Valencià lidera any rere any la taxa de separacions i divorcis en Espanya i això, si no es gestiona bé, pot tenir efectes terribles sobre l'empresa familiar. Carmen Boldó, vocal de l'Associació de Juristes Valencians (AJV) i catedràtica de dret mercantil de la Universitat Jaume I, explica que moltes persones no saben ni en què règim econòmic estan casades i ho descobreixen quan es divorcien. Altres, volen canviar-lo després de la boda però en eixe cas ja s'han de liquidar els guanys. 
 
En qualsevol cas, si hi ha una empresa familiar pel mig, Boldó recorda que el règim espanyol que s'aplica als valencians "té conseqüències a l'hora de repartir els guanys obtinguts o la possessió de l'empresa", la qual cosa "pot fer que determinades empreses entrin en crisi perquè s'han de separar els mitjans de producció o avortar estratègies". 
 
Boldó: "El Codi Civil espanyol té conseqüències a l'hora de repartir els guanys obtinguts o la possessió de l'empresa i pot fer que entri en crisi" 
 
El segon aspecte important són les successions. El Codi Civil espanyol s'acull a un sistema de legítimes "pensat per a un moment en què la supervivència era més complicada, es repartia el patrimoni de manera equitativa entre els fills perquè pogueren tirar endavant". "Ara, però –afegeix la catedràtica-, l'augment de la longevitat fa que les persones muiren quan els fills ja tenen 50 anys". 
 
Al País Valencià no va arribar la llei pels entrebancs de l'Executiu espanyol, però sí que es va escriure un esborrany que distingia el patrimoni empresarial de la resta de béns. Així, donava al titular total llibertat per a transmetre l'empresa al fill que volguera, el més preparat o el que més mèrits haguera fet. "Com més es disgregue la propietat de l'empresa, més difícil és la direcció i la gestió i és més probable que entre en situació de pèrdua de llocs de treball i entre en concurs de creditors", sosté Boldó. 
 
La vocal de l'AJV subratlla que "l'empresa familiar és el teixit empresarial principal" del País Valencià i de l'estat espanyol i es veuria molt beneficiada per un dret civil propi. Però lamenta que aquesta qüestió "no té prioritat política" i defensa que "com més proper estiga el legislatiu, més fàcil és solucionar els problemes de l'empresa familiar".

 

Publicat per: Ràquel Andrés a: Via Empresa 

 

 

 

 

dilluns, 15 de novembre del 2021

¿Qué futuro le espera al Derecho civil foral valenciano?

 

Vamos a analizarlo desde distintas perspectivas: histórica, constitucional, parlamentaria y civil 

Actividad gratuita 

04 de noviembre de 2021, de 16.30 a 20.30, en el Ilustre Colegio de Abogados de Valencia 

 


 


 

 

 

Juristas Valencianos | Candidato VI Premio Hay Derecho 2021

 

Entrevista a José Ramón Chirivella y Juan Añón, de la Asociación de Juristas Valencianos. @AJV_VAL 
 
La recuperación del derecho civil valenciano

 

 

Entrevistamos a unos de los finalistas de la VI edición de los Premios Hay Derecho 2021: Asociación de Juristas Valencianos. La Associació de Juristes Valencians fue constituida el 25 de abril de 2013 para contribuir a la defensa de los intereses y aspiraciones de la sociedad valenciana, denunciando cualquier situación de discriminación o diferencia peyorativa de trato. Es una asociación abierta, valencianista, constitucionalista, trasversal, apartidista, reivindicativa y democrática, formada por profesores universitarios, abogados, registradores y juristas en general. 

El jueves 27 de febrero la Fundación Hay Derecho celebró un año más la V Edición de entrega del Premio a la defensa del Estado de Derecho. Como destacó la secretaria general de la Fundación, Elisa de la Nuez, durante la ceremonia celebrada en Madrid esta es la quinta entrega de un premio dedicado a reconocer a la labor de aquellas personas físicas y organizaciones comprometidas con el fortalecimiento de las instituciones públicas y la defensa del Estado de Derecho en España. Una tarea que en ocasiones puede suponer una lucha difícil, pero resulta indispensable para garantizar los pilares básicos de nuestra convivencia democrática. 

Este año la edición del premio recibió 15 candidaturas de las cuales 5 quedaron finalistas gracias a los votos de los amigos y seguidores de la Fundación y de un jurado compuesto a partes iguales por Patronos de la Fundación Hay Derecho y representantes de otras entidades de la sociedad civil con objetivos similares. 

Más info: https://www.hayderecho.com/votaciones...

 

 

dissabte, 9 d’octubre del 2021

9 d'octubre del 2021

 

Jo ❤️ #DretCivilValencià


 

 Hem viscut temps difícils i encara ens queden coses ben dures en el futur. 

Però València i els valencians com sempre hem fet farem camí com sempre:


Tots a una veu.


divendres, 8 d’octubre del 2021

Influencia de la costumbre en el derecho civil valenciano

Influencia de la costumbre en el derecho civil valenciano (Francisca Ramón Fernández) en la UJI 8 de octubre




 


dilluns, 4 d’octubre del 2021

Un párrafo que puede cambiar la situación legal de cinco millones de valencianos

La Associació de Juristes, en un multitudinario acto en el que premió al Tribunal de las Aguas, apela a introducir en el debate actual de la reforma constitucional el punto del derecho foral

 

Entrega del premio por parte de José Ramón Chirivella a los síndicos de las acequias del Tribunal de las Aguas

 

"La competencia legislativa civil de las comunidades autónomas, asumida a sus propios estatutos conforme al artículo 149.1.8.ª de la Constitución, se extenderá a la recuperación y la actualización de su derecho privado histórico de acuerdo con los valores y los principios constitucionales". 
 
Este simple párrafo de tres líneas cambiaría la potestad legislativa valenciana y le permitiría recobrar la facultad para establecer normativa propia en cuestiones como herencias o separaciones matrimoniales de bienes, entre otras muchas. En la práctica, haría posible recuperar el derecho civil valenciano que estuvo en vigor entre 2008-2016 pero que fue derogado tras un recurso al Tribunal Constitucional. 
 
No obstante, para que esto ocurra hace falta que tres quintas partes de los parlamentarios del Congreso aprueben incluir un segundo párrafo -el citado antes- a la disposición adicional segunda de la Constitución. 
 
La petición fue realizada a comienzos del aciago año 2020 y todavía no ha sido respondida. Les Corts la aprobó y la transmitió tras una intensa campaña de restitución del derecho foral auspiciada por la Associació de Juristes Valencians, entidad que preside José Ramón Chirivella, y que ha logrado el respaldo en pleno del 98% de municipios valencianos y de la mayoría de la cámara parlamentaria autonómica. 
 
Si hasta ahora la excusa o la pega para no abordar el cambio constitucional consistía en que resultaba muy farragoso emprender una reforma, la situación ha cambiado, ya que el Congreso está debatiendo una variación para que la palabra discapacitado sustituya a disminuido en la carta magna. Ante esta coyuntura, la Associació de Juristes ha apelado a la "economía procesal para tramitar conjuntamente la justificadísima modificación del artículo 49 CE con ésta que se propuso también por Les Corts Valencianes". 
 
Por tanto, queda en manos de los diputados nacionales de los diferentes partidos que respaldan la restauración del derecho civil en la cámara autonómica (PSOE, PP, Compromís y Unidas Podem) apoyar también que se introduzca ese párrafo en la reforma constitucional y que se añada a la disposición adicional segunda. 
 
Si así ocurriera, la Comunidad Valenciana recuperaría una potestad que viene de su época de reino, con Jaume I a la cabeza, y que fue derogada por el Decreto de Nueva Planta, en 1707, por el nuevo rey Borbón. En los ocho años que luego fue restablecida esa capacidad legislativa (2008-2016), Juristes Valencianas calcula que alrededor de 300.000 habitantes de la autonomía utilizaron o se vieron afectados por la nueva normativa. 
 
Por otra parte, esa capacidad legislativa la tienen en la actualidad alrededor de 15 millones de españoles de autonomías como Navarra, Aragón o Baleares. Por el momento, no los cinco millones de valencianos. 
 
Premio Gregorio Mayans 
 
La trascendencia de ese párrafo, y el apoyo social a su inclusión, quedó bien patente en la multitudinaria entrega del premio Gregorio Mayans, que este año, en su segunda edición, recayó en el histórico Tribunal de las Aguas "por los evidentes méritos culturales y jurídicos que concita este milenario tribunal de riegos con reconocimiento internacional", según explica la Associació de Juristes Valencians. 
 
La agrupación de juristas que preside José Ramón Chirivella destaca que este tribunal, de cuyo funcionamiento los primeros documentos escritos datan del siglo XIII, se caracteriza "por su legitimidad democrática, carácter tradicional y consuetudinario y por la pervivencia de un procedimiento en lengua valenciana regido por la oralidad, economía y rapidez procesal, y la gestión de los conflictos de interés".


Fuente: ES Diario CV

 

 

VIdeo Resum II Premi Gregori Mayans

 

Video resum: de Valencia Unida en l'acte d'entrega del II Premi Gregori Mayans, que enguany Juristes Valencian ha entregat al Tribunal de les Aigües de Valéncia

 

 

 

dijous, 30 de setembre del 2021

Seminario gratuito sobre Derecho Civil Valenciano en el ICAV

 

Gracias como siempre a Francisca Ramón Fernández por compartir información sobre las actividades que realiza el Colegio de Abogados de Valencia sobre Derecho Foral Civil Valenciano

 


 



 

 

 

dimecres, 29 de setembre del 2021

La necesaria actualización del derecho foral

 El derecho debe establecer una nueva forma de relacionarse con la discapacidad

 


El Justicia de Aragón tiene entre sus funciones la de velar por la defensa y protección del Derecho Foral Aragonés, seña de identidad de nuestra comunidad y único patrimonio jurídico que conservamos de nuestros antiguos Fueros. También le corresponde atender a la situación de las personas que se encuentran con especiales dificultades en nuestra sociedad, como son los ciudadanos con discapacidad. 

Un elemento que, sin duda, puede complicar el facilitar una respuesta jurídica adecuada y rápida a estas personas tiene que ver con la ausencia de un marco jurídico claro, cuya inexistencia puede suscitar problemas adicionales a los que ya sufren. Observamos pues con preocupación la falta de una adecuada coordinación entre las legislaciones estatal y foral aragonesas en la medida que podría quedar comprometido el principio de seguridad jurídica.

En fecha 3 de septiembre de 2021 ha entrado en vigor la Ley estatal 8/2021, que reforma la legislación civil y procesal para el apoyo a las personas con discapacidad en el ejercicio de su capacidad jurídica y supone una profunda reforma de diversas normas de ámbito nacional como el Código Civil (aplicable únicamente en los territorios que no cuenten con normas civiles propias), la Ley de Enjuiciamiento Civil o la Ley de Jurisdicción Voluntaria, entre otras. Ciertamente, el Derecho puede y debe establecer una nueva forma de relacionarse con la realidad de la discapacidad, de un modo apreciativo y respetuoso, que acompañe y promueva la autonomía, los deseos, preferencias y toma de decisiones por estas personas. 
 
Esta ley pretende dar un paso decisivo en la adecuación del ordenamiento jurídico estatal a la Convención Internacional sobre los derechos de las personas con discapacidad de Nueva York de 2006, ratificada por España en 2008. 
 
Con esta norma desaparece, allí donde resulte de aplicación, la incapacitación y la tutela, y se establece un nuevo sistema para que todas las personas puedan ejercer su capacidad jurídica con medidas concretas de apoyo en cada caso y situación, prevaleciendo su voluntad y en las que las figuras de representación son residuales y excepcionales. 
 
Por otro lado, se incluye en la reforma una nueva redacción del artículo 94 del Código Civil donde se recoge que no procederá el establecimiento de un régimen de visita o estancia, y si existiera se suspenderá, respecto del progenitor que esté incurso en un proceso penal iniciado por atentar contra la vida, la integridad física, la libertad, la integridad moral o la libertad sexual del otro cónyuge o sus hijos... No procederá en ningún caso, el establecimiento de un régimen de visitas respecto del progenitor en situación de prisión, provisional o por sentencia firme, acordada en procedimiento penal por los delitos anteriores.

No es la primera vez que nos enfrentamos a reformas de normas estatales que presentan incidencia en Aragón. Así, con la reforma del artículo 156 del Código Civil (RDL 9/2018, de 3 de agosto) sobre el consentimiento de un solo progenitor para la atención y asistencia psicológica para los hijos e hijas menores de edad que dio lugar a la reforma del artículo 72.2 del Código de Derecho Foral por Ley aragonesa 2/2021 de 25 de marzo, con idéntica finalidad. 
 
En Aragón 
 
Estas reformas de leyes estatales, como queda dicho, son de dudosa aplicabilidad en Aragón, al menos en cuanto a las normas de derecho material, ya que contamos con un derecho civil propio recogido en nuestro Código de Derecho Foral, plenamente vigente y directamente aplicable a todos los que ostentan la vecindad civil aragonesa, que en este caso regula todo el ámbito de la capacidad de las personas y las relaciones tutelares de forma pormenorizada y no siempre en el mismo sentido que en la legislación estatal, ahora reformada, como también ocurre en cuanto a la determinación judicial de las condiciones del régimen de visita expresamente regulado en su artículo 79. 
 
Otra cuestión es la reforma del derecho procesal en la Ley de Enjuiciamiento Civil y Ley de Jurisdicción Voluntaria, que desde las Cortes Generales se ha realizado, que pudieran llevar a que el derecho civil aragonés se viera privado, o cuando menos con dificultades interpretativas, de mecanismos de ejercicio del mismo ante los tribunales: podríamos tener las instituciones, pero careceríamos de forma de defenderlas ante los tribunales. 
 
Por ello, en fecha 16 de julio de 2021 sugeríamos al Gobierno de Aragón y trasladamos a las Cortes, para que, con carácter urgente, y en tanto en cuanto se adaptaba nuestro derecho civil propio a las directrices del Convenio de New York, y utilizándose en su caso el Decreto-Ley, se procediera a dotar a nuestro ordenamiento jurídico aragonés de instrumentos normativos que permitan, en su caso, la adaptación de nuestra regulación material y la aplicación de las particularidades de nuestro Derecho Foral en materia de capacidad jurídica y figuras anexas o accesorias, sin que deba olvidarse que el artículo 71.3º de nuestro Estatuto de Autonomía faculta a la comunidad autónoma para que legisle el derecho procesal derivado de las particularidades del derecho sustantivo aragonés. 
 
Por las consultas y por las manifestaciones de las asociaciones tutelares, particulares y profesionales del derecho que velan por nuestros discapacitados o capacitados con circunstancias especiales, sus familias y entornos, creemos que urge esta adaptación de nuestro Derecho Foral, tanto en lo material, como en los instrumentos para su aplicación por nuestros tribunales, en defensa y para el beneficio de unos aragoneses necesitados de contar con normas que les protejan y amparen. 
 
En definitiva, sería conveniente la aprobación de una normativa que proporcione claridad y seguridad jurídica en un tema tan delicado e importante y sea consecuente con los principios de nuestro ordenamiento civil aragonés. 
 
Con ello defendemos los derechos de estos ciudadanos y al tiempo fortalecemos nuestro Derecho Foral, pues para conservarlo es necesario que esté actualizado a las necesidades presentes de la sociedad.

 

Escrito por: Ángel Dolado, Justicia de Aragón. 

Publicado en: El Periódico de Aragón

 


Dret Civil Valencià en TeleSafor

Temps de #Magazín amb Daniel Ardid 24 de septembre a les 14:00h (redifusió a les 20:30h i 23:30h) Parlem amb l'Associació de Juristes Valencians decidits a recuperar el Dret Civil Valencià. Per què i per a què?

 

 


 


Premio al Tribunal de las Aguas

L'Associació de Juristes Valencians valora la tradición de la milenaria entidad, su oralidad, rapidez y que desarrolla el juicio en valenciano



El Tribunal de las Aguas al inicio de una reciente sesión. jesús signes

L'Associació Juristes Valencians ha otorgado el premio Gregorio Mayans en su segunda edición al Tribunal de las Aguas «por los evidentes méritos culturales y jurídicos que concita este milenario tribunal de riegos con reconocimiento internacional». 

La entidad que preside José Ramón Chirivella destaca de esta institución judicial que se caracteriza «por su legitimidad democrática, carácter tradicional y consuetudinario y por la pervivencia de un procedimiento en lengua valenciana regido por la oralidad, economía y rapidez procesal, y la gestión de los conflictos de interés». 

Será el próximo 30 de septiembre cuando se realizará la entrega del premio. El acto tendrá lugar en el Centre Cultural Bancaixa. Contará con la participación de José Alfonso Soria, el nuevo presidente del Tribunal de las Aguas, que estará acompañado por su vicepresidente Enrique Aguilar y de los síndicos de las acequias de Mislata, Robella, Favara, Benàger i Faitanar, Quart, Chirivella, Rascanya, Tormos y Mestalla. 

La laudatio de los méritos del Tribunal de las Aguas correrá a cargo de José Bonet, catedrático de Derecho Procesal de la Universitat de Valencia y colaborador habitual de Las Provincias. 

El primer galardonado con el premio Gregorio Mayans fue Pascual Sala, que fuera presidente del Tribunal Constitucional, del Tribunal Supremo y del de Tribunal de Cuentas, así como «un firme defensor de la recuperación del Derecho Civil Valenciano y jurista comprometido con los valores democráticos», indicaron desde Juristes Valencians. 

El Tribunal de las Aguas fue reconocido el 30 de septiembre de 2009 como Patrimonio Inmaterial de la Humanidad. Es una institución jurídica consuetudinaria de gestión del agua cuyos orígenes se remontan a la época de Al Ándalus, entre los siglos IX y XIII. Sus miembros gozan de autoridad y respeto, son elegidos democráticamente y resuelven los litigios mediante un procedimiento oral caracterizado por su celeridad, transparencia e imparcialidad. El Tribunal de las Aguas es la institución valenciana más antigua, conocida internacionalmente y respetada por sus méritos culturales y jurídicos. 

Ha recibido una gran atención doctrinal, con numerosas monografías y artículos de carácter jurídico, científicos y de divulgación. 

Representa un patrimonio cultural y jurídico de primer orden. Es ejemplo de supervivencia, a pesar del mucho tiempo transcurrido desde su nacimiento y las grandes dificultades que ha tenido que superar, apuntó el presidente de Juristes Valencianos, José Ramón Chirivella, «y ha sido modelo para otros órganos de riego de todo el mundo. Su prestigio le ha permitido funcionar durante más de mil años a pesar de contextos adversos principalmente por ser una excepción al principio de unidad jurisdiccional que introdujo la Constitución de Cádiz en 1812», aseguró.

 

Publicado en: Las Provincias

 



dijous, 26 d’agost del 2021

dijous, 19 d’agost del 2021

Dret Civil a la Mar a Benicàssim 19 agost 2021

 

 Dret Civil a la mar a Benicàssim

vos esperem, no falteu.

 

 

 

divendres, 13 d’agost del 2021

Juristes Valencians insistix a recuperar el Dret Civil valencià

La Casa de la Cultura de Gandia va acollir el dimarts una conferència a càrrec del president de l'entitat, José Ramón Chirivella, Ximo Esteve, advocat i professor de Dret Civil de la UNED de Gandia, i Susi Boix, politòloga i advocada.

 



L'Associació de Juristes Valencians va celebrar el passat 10 d'agost a la Casa de la Cultura de Gandia, en el marc del cicle “ Dret Civil a la Mar” una conferència divulgativa per a demanar que Les Corts Valencianes tornen a regular matèries de gran interés ciutadà com la successòria, el règim econòmic del matrimoni, els efectes civils de les unions de fet, o la successió de l'empresa familiar. Fins hui 531 municipis valencians, entre ells tots els de la Safor, han reclamat la tramitació urgent d'una reforma constitucional de caràcter tècnic per a fer efectiu la competència legislativa civil que l'Estatut atribuix a les Corts. 

L'acte va comptar en la intervenció de Ximo Esteve, advocat i professor de Dret Civil de la UNED de Gandia, Susi Boix, politòloga i advocada i de José Ramón Chirivella, president de Juristes Valencians. Els ponents van demanar la recuperació del Dret Civil valencià que es va aplicar entre els anys 2008 i 2016, i es va recordar la conveniència de completar l'autogovern valencià abans del 40 aniversari de l'aprovació de l'Estatut, que se celebra l'any 2022. La següent conferència del cicle “Dret civil a la mar” se celebrarà a Xeraco el dimecres 18 d'agost.





dijous, 12 d’agost del 2021

Dret Civil a la Mar 2021

 

Dret Civil a la Mar

 

Benicàssim

Burriana

Sagunt

Cullera

Xeraco

Gandia

Xàbia

Elx.

La Vila

Alacant

 


 

Dret Civil a la Mar a Gandia 10 agost 2021

 

 

 

 

dijous, 29 de juliol del 2021

A propòsit del Dret Civil valencià: carta oberta a la ministra de Política Territorial

 


 

Excel·lentíssima Senyora Ministra de Política Territorial,

Benvolguda Isabel, 

Em permet escriure't de forma pública, emparant-me en la camaraderia i confiança que es va suscitar entre nosaltres durant la nostra comuna estada a la Comissió de Justícia del Congrés dels Diputats, en la qual vàrem col·laborar estretament, tu com a presidenta i jo com a portaveu adjunt del Grup Mixt, per tal de consolidar des de la pluralitat una línia d'actuació progressista enfront de les inèrcies i fins i tot temptatives d'involució que la dreta estatal volia imprimir a la justícia. 

Abans de res vull felicitar-te pel teu recent nomenament al capdavant d'un ministeri que ha d'estar cridat a jugar un paper cabdal en la recuperació dels equilibris imprescindibles per assegurar la convivència dels quaranta-set milions de persones que habitem l'espai estatal. Coneixedor de la teua formació jurídica, ampla experiència política i caràcter dialogant, sé que podem confiar en una proactivitat que segurament oferirà avanços d'interès. 

Qui fa quaranta anys transitava per les carreteres de la península es trobava amb una realitat sagnantment desigual, en què l'oblit i endarreriment d'amples zones rurals s'estenia a molts llocs fins a connectar amb unes perifèries urbanes miserables i desestructurades que eren el fruit de l'emigració interior. Un Estat centralista, egoista i repressor s'havia senyorejat durant moltes dècades d'uns territoris diversos en el fet cultural i socioeconòmic, però sotmesos tots a una fèrria opressió contrària a qualsevol idea acceptable de democràcia. Com a eixida a aquesta situació hem tingut l'Estat de les Autonomies, un concepte difícil i necessitat d'evolució, però que, a la llum del temps transcorregut, ha mostrat els avantatges de comptar amb assemblees legislatives de proximitat que poden atendre les necessitats normatives de cada territori sense estar a l'atzar dels ritmes i prioritats de la Villa y Corte. Gràcies a l'autonomia, per exemple, els diversos territoris han posat en peu uns sistemes de sanitat, educació i assistència social que conformen el nucli del nostre present Estat de Benestar, i això és una cosa que caldrà recordar sempre als que alegrement postulen la recentralització com impossible solució d'avanç. 

El 28 de febrer de 2020 el Butlletí Oficial de les Corts Generals va publicar la Proposició de reforma de la disposició addicional segona de la Constitució Espanyola, per a la Reintegració del Dret Civil Valencià, presentada per les Corts Valencianes a l'empara de l'article 87 de la mateixa Constitució. Com bé coneixes, el civil és, d'entre totes les branques del dret, aquell que presenta una major proximitat a la quotidianitat de les persones: és present quan naixem, determinant la nostra filiació i registre; ho està quan ens inserim en les relacions familiars; governa els nostres tractes amb qualsevol particular així com els poders que tenim sobre les coses; i, finalment, estableix mecanismes per regular la transmissió dels nostres béns i drets quan morim. Aquesta omnipresència explica que, sense perjudici de la desitjable convergència en aspectes que asseguren la unitat de mercat, la regulació de la matèria civil s'ha de fer des de la proximitat i afecció a les realitats de cada territori de l'Estat. Per això, la Constitució Espanyola, en l'article 149.1.8a estableix la possibilitat que les comunitats autònomes, inexistents durant el franquisme, regulen la matèria respecte a un mínim comú. En fer això, el constituent simplement reconeixia que a Espanya mai hi va haver unitat en el dret civil i, per això, la nova democràcia havia d'assumir definitivament el fet cert de la pluralitat i acceptar el seu desplegament per tots els territoris hispans en el marc de les diferents comunitats autònomes en què fossen articulant-se. 

Però, com igualment saps, el desenvolupament de les previsions constitucionals al País Valencià ha trobat un inopinat escull en certes sentències del Tribunal Constitucional que han realitzat una entesa tan reduccionista del nostre àmbit competencial en matèria de dret civil que l'han circumscrit pràcticament als costums agrícoles, el que resulta insuficient per regular les necessitats i aspiracions d'una societat moderna i diversificada com és la nostra. No abundaré ara en la sorpresa que causa un Tribunal Constitucional que, en abordar el cas valencià, s'oblida flagrantment de la seua pròpia doctrina sobre la constitucionalitat de les «competències concurrents» que va assentar al llunyà 1987 a propòsit de la Llei de Reforma Agrària d'Andalusia. Tampoc analitzaré la seua plana lectura de la Constitució a la llum d'un únic article, oblidant-se també de la seua doctrina sobre la necessitat de fer una lectura en bloc (Constitució, Estatut d'Autonomia i altres lleis orgàniques) que entenga el caràcter evolutiu de tota norma. En resum, i per no avorrir, em permet recordar-te que als valencians se'ns ha despatxat amb una arbitrarietat que ni tan sols es priva de fixar l'inici de tots els nostres mals en els Decrets de Nova Planta i en l'aplicació que ens hi van fer del just dret de conquesta, com si la missió d'un Tribunal Constitucional del segle XXI, en comptes de consistir en la promoció i millor encaix dels drets per a tothom, radiqués a ratificar la perpetuació de les injustícies de temps pretèrits, pels segles dels segles. 

Atès que el Tribunal Constitucional no ha fet, en matèria de Dret Civil valencià, més que dedicar-nos un castís i sonor «¡Que se jodan!» revestit de verborrea legalista i amb clar desconeixement de l'impacte econòmic positiu, és urgent anar al moll de la qüestió si no es vol mantenir per més temps la societat valenciana en l'erm de la injustícia. Per tot això apel·le al teu bon criteri, com a integrant de Consell de Ministres, perquè trasllades al seu president i als teus col·legues la necessitat de prendre les mesures necessàries, també mitjançant la vostra influència en el Grup Socialista del Congrés dels Diputats, perquè la reforma constitucional presentada per les Corts Valencianes siga aviat una realitat. Es tracta, en definitiva, de fer política territorial d'altura, de la que supera els greuges i col·loca a totes les persones en igualtat d'oportunitats. Aquesta no és la matèria amb la qual es fan els somnis, sinó amb la que es construeixen les realitats convivencials. És la matèria del teu Ministeri, i per això et pregue que sàpigues implicar-te amb la intensitat que la qüestió mereix. 

Desitjant-te molts èxits i bon encert en l'exercici de les teues noves responsabilitats, rep una forta abraçada.

 

Autor: Enric Bataller 

Publicat a: Nosaltres La Veu

 

 

dimecres, 28 de juliol del 2021

Denunciats de la Séquia de Tormos

 

 No és habitual que el Tribunal de les Aigües dicte una sentencia tots els dijous.

 

 

 

Juristes Valencians reclama a PP i PSOE recuperar el Dret Civil Valencià

En el curs del cicle "Dret Civil Valencià" que s'ha iniciat aquest dilluns a Alacant s'ha criticat la discriminació que pateixen els valencians enfront d'altres comunitats autònomes

 

L'Asociació de Juristes Valencians ha iniciat a Alacant la campanya "Dret Civil a la Mar"

 
L'Asociació de Juristes Valencians ha iniciat una campanya didàctica "Dret Civil a la Mar" per a difondre de manera clara i accessible la utilitat de disposar de lleis per a dotar d'efectes civils a les Unions de fet i millorar les normes successòries per a fer possibles els testaments mancomunats entre els cònjuges (el testament de l'u per l'altre), possibilitar el desheretament i reduir les legítimes en favor d'hereus forçosos. En definitiva, fer possible lleis civils modernes per a una societat dinàmica, que necessita un dret de proximitat per a donar resposta a aquestes i altres qüestions com la successió de l'empresa familiar o el règim econòmic matrimonial.

 

 

En el curs del cicle "Dret Civil Valencià" que s'ha iniciat aquest dilluns a Alacant en la participació de Javier Barceló, catedràtic de Dret Civil de la Universitat d'Alacant i de Josep Ochoa, professor de Dret Administratiu de la UA s'ha criticat la discriminació que pateixen els valencians enfront d'altres Comunitats Autònomes i s'ha destacat la importància que en els moments vitals més importants de les persones té el dret civil en casar-nos, divorciar-nos o per exemple repartir els béns entre els hereus. 
 
José Ramón Ckirivella, President de l'Associació de Juristes Valencians ha reclamat que el PP i el PSOE adapten la Constitució a aquesta reclamació de 530 municipis i que compta amb un suport municipal rotund a la província d'Alacant.

 

Font: El Diario ES

 

dissabte, 3 de juliol del 2021

DOCUFÒRUM "Reivindicant un dret civil valencià"

 

 

La Universitat de València presenta l'audiovisual "Reivindicant un Dret Civil valencià" del programa Docufòrum

L'edifici Rectoral de la Universitat de València va acollir ahir la presentació del documental sobre el Dret Civil valencià. El programa Docufòrum comprén una sèrie de documentals produïda pel Vicerectorat de Projecció Territorial i Societat de la Universitat de València, en col·laboració amb el TAU.

 

 


En la presentació, que es va celebrar dimecres passat a la Sala de Juntes del Rectorat de la Universitat de València, van participar Jorge Hermosilla, vicerector de Projecció Territorial i Societat; Javier Palao, degà de la Facultat de Dret i director de la Càtedra de Dret Foral i Desenvolupament Estatuari; i Iñaki Pérez, director General de Qualitat Democràtica, Responsabilitat Social i Foment de l'Autogovern. 
 
El documental té com a objectiu exposar quin és l'estat actual en la recuperació d'un dret civil que retornaria a la Comunitat Valenciana la seua potestat legislativa. Javier Palao va explicar que el territori valencià “va gaudir d'un dret civil propi, específic, adaptat a les necessitats de la seua població, durant al voltant de cinc segles, els Furs de València, que van ser abolits per Felip V. A hores d'ara, la Comunitat Valenciana és l'únic territori de l'antiga Corona d'Aragó que no disposa d'un dret civil propi i de la potestat de desenvolupar-lo”. 
 
El vicerector Jorge Hermosilla va subratllar la importància de la col·laboració institucional, perquè “aquest programa no hauria sigut possible sense el suport d'entitats compromeses amb la societat valenciana; aquest audiovisual ha sigut fruit de la col·laboració entre la Universitat de València i la Conselleria de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica, que fan possible l'activitat de la Càtedra de Dret Foral i Desenvolupament Estatuari”. 
 
Docufòrum és un format audiovisual impulsat i dissenyat pel Vicerectorat de Projecció Territorial i Societat i realitzat en alta definició (HD) pel Taller d’Audiovisuals (TAU), que aborda amb un estil documental temes d'actualitat i interés social. Docufòrum no sols té vocació divulgativa, sinó que a més pretén estimular el debat i la participació social. Els documentals, d'una duració de 20 minuts, recullen opinions d'especialistes tant de la Universitat de València com de l'àmbit social o empresarial valencians. Docufòrum és resultat d'un treball coral, la coordinació tècnica és a càrrec de la Unitat de Suport al Vicerectorat de Projecció Territorial i Societat, el guionitzat dels documentals el duen a terme els professors de la Universitat de València Francisco Martínez (Teoria dels Llenguatges i Ciències de la Informació) i Rafa Roca (Filologia Catalana), i la realització és escomesa pel Taller d’Audiovisuals de la Universitat (TAU). 
 
El documental està disponible ací. 

 

Font: Universitat de València

 

 

 

La Universitat de València presenta l'audiovisual "Reivindicant un Dret Civil valencià"

 

 

dimecres, 30 de juny del 2021

Pressió als partits: menys "pompositat" i més "empenyo" per a rescatar el dret civil valencià

L'Associació  de Juristes Valencians recorda aniversari de l'abolició de Els Furs en l'objectiu de "enterrar" l'obra d'un Rei "tirà en els valencians" 315 anys després i recuperar competències

 

 Volen aprofitar la celebració a València de grans actes de PSOE i PP a València per a posar en l'agenda la recuperació efectiva del dret civil que va anul·lar el Constitucional

 

La protesta de Juristes Valencians a les portes del Palau de la Generalitat. La Vanguardia

 
"El president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, va entrar en 2015 al Palau amb un sostre competencial que el Tribunal Constitucional va rebaixar. Vol acabar la seua segona legislatura sense haver recuperat les competències en matèria de dret civil que recull l'Estatut?". Aquest comentari es va escoltar ahir a la porta de la Generalitat on l'Associación de Juristes Valencians es va concentrar per a reclamar, en el 314 aniversari de l'abolició de Els Furs, una "solució a cinc anys d'autogovern retallat".

Sota el so sempre festiu i reivindicatiu del tabal i la dolçaina, s'esbossava ahir un augment de la pressió cap als partits i, en particular, cap a l'inquilí del Palau. El lloc triat per a l'acte, no va ser casual. "És hora que Ximo Puig s'arromangue, perquè si convenç al seu partit, el PP no trencarà el consens i aprovarà la reforma constitucional que suposaria la recuperació efectiva del dret civil valencià", esgrimien des de l'entitat convocant i agitadora d'aquest moviment transversal. 

 

Els càlculs 

Una hipotètica majoria de 247 vots en el Congré

L'Associació de Juristes Valencians apunta que "en abordar-se per la via ordinària de l'article 167 de la Constitució Espanyola, la reforma proposada requereix 210 diputats i 3/5 dels senadors per a aprovar-se, per la qual cosa, simplement amb el suport dels partits que el van secundar en les Corts Valencianes, s'aconseguirien 247 vots". Ara falta que, 16 mesos després que el Parlament valencià el plantejarà, la Cambra Baixa el pose en l'ordre del dia. 

 

 

Ahir, en el seu parlament, el president de Juristes Valencians, José Ramón Chirivella, va pujar el to en "un marc tan especial a les portes de la seu de l'executiu valencià" per a mostrar "la perplexitat de la societat civil davant el retard en la tramitació parlamentària en el Congrés dels Diputats d'una reforma constitucional per a recuperar el ple poder legislatiu previst en l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana de 2006". 

Chirivella va apuntar que és el moment de "exigir actuacions al PSOE, PP, Podemos i Compromís". I va ser categòric sobre este tema: "No n'hi ha prou amb reivindicar o enviar pomposes declaracions, aconseguisquen en el Congrés i Senat d'una vegada el que exigeixen ja 525 municipis valencians i la immensa majoria de la societat civil: la nostra plenitud estatutària". 

 

No n'hi ha prou amb reivindicar o enviar pomposes declaracions, aconseguisquen la nostra plenitud estatutària 

José Ramón Chirivella President de l'Associació de Juristes Valencians 

 

En esta línia, i compassant la reivindicació amb l'aniversari de l'abolició de Els Furs, va reclamar al president i als partits "espente" per a "315 anys després enterrar definitivament l'obra d'un Rei tirà, capritxós i injust amb els valencians". Felip V qui va abolir, en 1707, Els Furs amb el *Decret de Nova Planta. 

Per a l'entitat, consideren que s'està en un moment clau perquè queden poc més de 365 dies per a la celebració del 40 aniversari de primer Estatut, publicat l'1 de juliol de 1982; una cita que, entenen, es podria celebrar en la recuperació del dret civil. 

 

La meta 

L'objectiu és celebrar, en 2022, els 40 anys de l'Estatut en la recuperació del dret civil valencià 

 

A més, aquests mesos són importants per a la causa. Chirivella explicava a La Vanguardia que, a l'octubre, tant el PSOE com el PP utilitzaran València com a escenari per a perfilar el seu full de ruta dels pròxims anys. Un context ideal, opina el president de l'entitat, per a posar en l'agenda estatal una qüestió que no acaba de convéncer a Madrid, malgrat la unanimitat que ha aconseguit a la Comunitat Valenciana. 

"És escoltar la paraula reforma constitucional i es tiren a tremolar", expliquen fonts de l'associació. Amb tot, creuen que al contrari que altres reivindicacions més complicades d'escometre -com la del finançament- esta és molt més senzilla de tirar-la avant perquè, a priori, no tindria una fèrria oposició. El que permetria als dirigents valencians apuntar-se un tanto.


Escrit per: Héctor Sanjuan 
Publicat a: La Vanguardia CV

 

 

Concentració davant de les Corts Valencianes en favor del Dret Civil Valencià

 

Fotogaleria de la concentració davant de les Corts Valencianes en favor del Dret Civil Valencià

 

Per a vore totes les fotes aneu a l'enllaç

 

Font: Valencia Plaza