dimecres, 12 de juliol de 2017

Tribunal de les Aigües, València

Els furs del Regne de València



García Edo transcriu i ordena els Furs de València



El professor d'Història del Dret i de les Institucions de la Universitat Jaume I, Vicent Garcia Edo, serà el responsable de la transcripció, traducció i ordenació cronològica dels Furs de València. L'objectiu és realitzar una completa compilació dels Furs per ordenar-los de forma cronològica (1238-645), confeccionar uns complets índexs de matèries i traduir-los posteriorment al valencià actual i al castellà. També es contempla la creació d'una página web en la que, a més de presentar-se el projecte, s'aniran introduint els furs per tal que puguen ser consultats en línia tant per ordre cronològic com per matèries. 

El projecte adjudicat per la Conselleria de Governació de la Generalitat Valenciana té una durada de quatre anys i al final es podrà fer també una edició general cronològica dels Furs, amb els corresponents índexs per matèries, per tal que puga ser una obra d'utilitat per a juristes, historiadors i qualsevol persona interessada en aquest tema. Els informatius de Canal 9 van recollir la notícia el 13 d'abril de 2012. 


Font: RTVV, abril 2012

El dret foral valencià abolit el 1707

divendres, 7 de juliol de 2017

Valencianisme jurídic



Esta vesprada tornarem a complir en el ritual de clausura dels Cursos de Llengua i Cultura Valencianes de Lo Rat Penat. 67 anys ininterromputs en els que la centenària entitat ha mantengut el seu magisteri sobre una llengua secular que, a pesar de les accions i omissions de propis i estranys, no a soles sobreviu sino que aspira a recuperar usos i àmbits que una volta foren seus. 

Enguany, ademés, la reivindicació valencianista excedirà els llímits de lo purament idiomàtic. Si ahir, 29 de juny, rememoràvem l'infaust decret de Nova Planta que derogà en 1707 les nostres llibertats forals, en la conferència de clausura de hui contarem en José Bonet -catedràtic de Dret Processal, acadèmic de la RACV i vicepresident de l'Associació de Juristes Valencians-, qui nos ilustrarà sobre el Dret Civil valencià i les seues possibilitats de recuperació una volta declarades inconstitucionals les disposicions llegals que l'actualisaven i el tornaven a l'oficialitat. Una recuperació que necessàriament haurà de vindre a través d'una reforma puntual de la Constitució espanyola, que permeta suprimir definitivament qualsevol objecció llegal a una competència que no sols està en el nostre dret històric sino que també ve específicament arreplegada en el nostre Estatut d'Autonomia. 

No s'oculta a ningú que esta vesprada tornarem a condenar públicament que en 1983 els títuls de llengua expedits per Lo Rat Penat deixaren de tindre validea oficial per una decisió estrictament ideològica i partidista. Que tornarem a felicitar a decenes d'alumnes pel seu esforç en obtindre uns títuls acadèmics que, pel moment, només servixen per a satisfer l'orgull personal de deprendre a parlar, llegir i escriure correctament el valencià. Nos sentirem ademés units en l'adversitat provocada per una oficialitat tripartita que discrimina als valencians i a les entitats culturals valencianes en funció del seu llegítim posicionament en qüestions idiomàtiques; que reconeix a uns i condena a l'ostracisme als atres; que retira subvencions a entitats culturals -per a les que es complixen tots els requisits- simplement perque a un comissari polític no li agrada lo que està escrit en pàgines web que, com la de Lo Rat Penat, estan íntegrament escrites en llengua valenciana i només en llengua valenciana. 

L'encomiable llabor de l'Associació de Juristes Valencians, i la seua capacitat de conscienciar i implicar a persones i partits polítics de molt distinta ideologia en un objectiu comú, és un eixemple de cóm la pressió social i cívica pot fer canviar transversalment el sistema des de dins del sistema. Tal volta, més allà de llamentacions i manifestacions, aplega l'hora de fer valencianisme jurídic: de defendre els nostres drets llingüístics, els nostres drets fonamentals, en la llei en la mà i en les instàncies necessàries. En això estem. Esperem que els fruits puguen collir-se pronte.


Publicat: Las Provincias

 

Un any que no ha passat debades



El 31 de maig de 2016, el Tribunal Constitucional va fallar respecte a la llei valenciana de règim matrimonial econòmic, i va acabar de derogar tota la producció normativa en dret civil valencià modern. Ho va fer, com en les ocasions anteriors, en virtut d'una interpretació restrictiva de la Constitució on s'habilita la competència legislativa «als drets forals i especials, que cap la seua modificació i desenvolupament allà on existisquen». Assimilant l'existència amb la vigència. En tot cas, açò suposa un greuge i una injustícia històrica que condueix a la Comunitat Valenciana a ser l'única autonomia amb dret foral que no pot modificar-ho i desenvolupar-ho. Una anomalia que mereix ser esmenada màxime quan el dret, la llei, els Furs representen el senyal d'identitat més primigènia i originària del poble valencià. 

Partint d'aquesta zona zero, l'Associació de Juristes Valencians ha aconseguit revitalitzar la reclamació i mantenir en l'agenda política i social la qüestió. 196 municipis han aprovat ja la moció pro dret civil valencià. Aquesta força municipal representa a més d'un 80 % de la població total valenciana. Les tres diputacions provincials també s'han adherit a la iniciativa, així com Els Corts. S'han realitzat activitats divulgatives en la Universitat i descentralitzades en diferents municipis com Benicarló, Alcoi, Canet d´En Berenguer, Benifaió, amb especial esment de l'acte municipalista en el cap i casal que va congregar a més de tres-centes persones entre electes i representants la societat valenciana. Una vegada substanciada la base de l'ampli suport social i institucional, cal recordar que més d'una vintena d'entitats de caràcter cultural, sindical o professional s'han adherit. De naturalesa tan diversa com el sindicat CSI·F, el Col·legi d'Enginyers Industrials o el col·lectiu Lambda. En tot cas, l'activitat de l'entitat presidida per José Ramón Xirivella ha transcendit a la campanya de cerca de suports per a la causa, presentant a tots els grups amb representació una proposta de modificació tècnica de la Constitució redactada pel jurista Luis Figuera, que sens dubte pot donar solució al problema. 

Només la unitat d'acció a partir d'un consens unànime pot portar-nos a la meta. Es tracta de la reintegració d'una competència simbòlica, que constitueix l'ADN del poble valencià. Fiar la recuperació de la competència a una possible o probable reforma constitucional suposa arxivar la qüestió amb el risc que quede oblidada en el bagul dels fracassos. Convé, doncs, superar barreres que ens van fer invisibles en la redacció de la Carta Magna de 1978. Per a açò toca, com deia Nicolau Primitiu, «treballar, persistir, esperar».


Article publicat a Levante EMV
Per: José Morgan, advocat i activiste pel Dret Foral Civil Valencià
Traducció; Sofvalencià

 

Els juristes valencians demanen recuperar el dret civil valencià



L´Associació de Juristes Valencians ha celebrat una jornada de treball per a debatre sobre la necessària reforma constitucional que possibilite la reintegració de la competència en dret civil valencià, para entre altres poder legislar sobre custòdia compartida, unions de fet, o la separació de béns, normes anul·lades per diferents sentències del Tribunal Constitucional al llarg de l’any 2016. 

La jornada ha comptat amb la participació del President de l’Audiència Provincial Fernando de Rosa, María Elena Olmos degana de la facultat de dret de la Universitat de Valéncia, la catedràtica de Dret Mercantil de la Universitat Jaume I de Castelló Mari Carmen Boldó, el jurista Luis Figuera i el notari Carlos Pascual. Moderarà la taula redona el president de la AJV José Ramón Xirivella. L’acte és obert i no solament està destinat a col·legiats i compte entre els seus assistents amb destacades personalitats de la societat valenciana. 

La AJV aquests últims mesos ha celebrat reunions amb tots els grups amb representació en Les Corts, on se’ls ha exposat la proposta de modificació tècnica de la Constitució elaborada per Luis Figuera com a via per a solucionar el problema derivat que la voluntat política del Congrés dels Diputats i dels Corts Valencianes en favor d’un dret civil ple per als valencians, s’haja anul·lat després de 8 anys d’aplicació. Amb la modificació tècnica s’evitarà buidar de contingut l’Estatut d’Autonomia, i possibilitar un dret civil modern que done resposta a les necessitats de les valencianes i valencians. 

La AJV vol posar l’accent en l’anomalia que suposa que els valencians siguem l’única autonomia que tenint Dret Foral històric no puga exercir la seua competència, discriminació que ha de ser esmenada i si atès que es precisa de la reforma constitucional aquesta ha de ser abordada amb immediatesa per a no perpetuar aquesta discriminació d’un poble lleial i solidari. Des de la Associació de Juristes Valencians es fa una crida al consens i unitat de totes les forces valencianes d’una qüestió que té la categoria d’interès autonòmic i que afecta a un senyal d’identitat del nostre poble, el dret civil, que és molt útil per a una societat moderna com la valenciana.


Font: La 7

 

Juristes valencians expliquen a Benicarló com i perquè defensar el dret civil



Dret Civil Valencià 2017




Crónica del nuevo agravio que sufren los valencianos con el Derecho Civil Valenciano (Dret Civil Valencià).