Dimecres que ve dia 24 es votarà en Les Corts la iniciativa de modificació constitucional per a garantir que els valencians puguem tenir Dret Civil propi. Una competència que ja està en l'Estatut d'Autonomia però que el Tribunal Constitucional va reduir pràcticament al no-res amb les seues sentències de 2016, en anul·lar les lleis de règim econòmic matrimonial, parelles de fet formalitzades i custòdia compartida.
La iniciativa proposada, que consisteix en una mínima modificació de la Disposició Addicional Segona conforme al sentit del Vot Particular del Magistrat Sr. Xiol Ríos a aquelles sentències, no solament faria efectiva aquesta competència estatutària dels valencians, sinó que aclariria l'àmbit competencial en matèria civil de totes les Comunitats Autònomes que també la tenen, evitant molts dels recursos d'inconstitucionalitat existents en aquesta matèria. Perquè els valencians, en aquest assumpte com en tots, intentem aconseguir les nostres aspiracions en el marc general de la solució dels conflictes d'España.
Si els esdeveniments es desenvolupen com sembla, la iniciativa aconseguirà el suport de tots els grups parlamentaris representats en Les Corts menys Ciutadans. Serà un error. Un exemple de com garantir la desunió sota la pretesa bandera de la unitat. Desunió entre els valencians, o de Ciutadans amb els valencians. I serà també un exemple que es manca d'un projecte definitiu per a Espanya en aquesta matèria, que es vol deixar la qüestió en l'estat de discriminació entre Comunitats -per tant, entre els ciutadans- i d'inseguretat en els continguts que ara té.
Des de la perspectiva de l'estratègia política, el disenso de Ciutadans resulta també perniciós perquè impedeix que la reivindicació en pro del Dret Civil propi isca de la lluita partidista. Els valencians tenim una trista història en açò: des de la llengua fins a la pròpia denominació han sigut objecte de bandería. No crec que gens d'açò ens haja beneficiat, ni entre nosaltres ni de cara als altres. L'ocorregut aquests dies passats en el Senat, deixant la moció per la recuperació del nostre Dret en mans de Compromís i veient al partit socialista -al Senador Joan Lerma- votant en contra, no ha de repetir-se. I resultaria còmic, si no tràgic, que la postura de Ciutadans servisca en safata al nacionalisme fer d'aquesta qüestió una reivindicació propia.
El fet que la iniciativa engegada per l'Associació de Juristes Valencians hi haja concitat el suport de la immensa majoria del municipalisme valencià, de totes les Diputacions, dels Col·legis d'Advocats i el seu Consell, de les Facultats de Dret i, en general, de les entitats representatives de la societat civil, ha d'entendre's com una exigència d'unitat i transversalitat als nostres polítics entorn d'aquesta qüestió.
Per què pretenem que la competència en matèria civil de les comunitats amb dret foral s'estenga a la recuperació del seu dret històric? Per respecte a la pròpia Constitució, que ha establit com a eix de distribució de competències en aquesta matèria la idea foralitat. I para què ho pretenem, per a desempolsar vetustes normes que gens tenen a veure amb la nostra realitat actual? En absolut. Ho pretenem per a fitar un marc material en el qual les Comunitats amb aquesta competència -i en particular, la nostra- puguen legislar de conformitat amb les exigències actuals. València podrà així legislar conforme diu el seu Estatut i ara li impedeix el Tribunal Constitucional; i les altres comunitats que han legislat en la matèria, anant molt més allà del que els permet la lletra de la Constitució, veuran assentades plenament les seues normes vigents en un ordre competencial molt més clar i sistemàtic.
No ens guia el propòsit de pretendre excloure l'aplicació del Codi Civil en aquestes matèries pel només prurito de tenir una legislació pròpia; en açò haurà de ponderar-se la prudència del legislador autonòmic, perquè el que està ben regulat no hi ha perquè canviar-ho. Però hi ha molts àmbits del Dret de Família o de Successions, sobretot, en els quals la legislació civil no convé per igual a tots els ciutadans i en tots els territoris, en funció de la seua tradició, de l'estructura econòmica o empresarial, de la mobilitat de la seua població, o sense més de l'orientació política conformada pels seus ciutadans en les urnes. La legislació civil autonòmica, en aquestes matèries que afecten a les relacions entre particulars, resulta molt més flexible i adaptable a les situacions canviables que la legislació única de l'Estat. I permet igualment una descongestió processal, en remetre el recurs de cassació als Tribunals Superiors de Justícia i no al Tribunal Supremo.
En aquest punt, la discussió política no radica en la unitat o pluralitat de la legislació civil espanyola. A Espanya mai hi ha hagut unitat legislativa civil i mai va a haver-la, perquè ningú va a derogar les normes civils autonòmiques que, a partir de les Compilacions franquistes, regulen avui amplis aspectes del Dret privat a Catalunya, País Basc, Aragó, Balears, Galícia i Navarra. Qui pretenga plantejar aquesta reivindicació valenciana i la proposta general que es fa per a tota Espanya en termes de trencar o no trencar la unitat, o s'equivoca o directament pretén enganyar o enganyar-se. Més de 14 milions d'espanyols es regeixen avui per un Dret diferent del Codi Civil, i no sembla que açò afeblisca institucionalment a Espanya ni el sentiment de la seua unitat.
Els valencians tenim l'oportunitat de mantenir-nos units en aquesta ocasió i oferir amb açò al conjunt d'Espanya una solució raonable per a la distribució de competències en matèria civil.
Autor: Luis Miguel Figuera és advocat i vicepresident de l'Associació de Juristes Valencians i redactor de la Proposició de Modificació de la Constitució per a recuperar la capacitat plena en Dret Civil Valencià.
Publicat a: El Mundo CV
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada