La Compilació de Dret Civil de Galícia de 2 de desembre de 1963 ha sigut substituïda per la Llei de Dret Civil de Galícia de 24 de maig de 1995. Al seu torn derogada per la llei de 14 de juny de 2006.
Consta d'un Títol Preliminar i deu Títols.
El Títol Preliminar enumera les fonts del Dret Civil de Galícia.
El Títol IV estableix algunes previsions sobre la representació i administració dels béns dels qui es troben en situació d'absència encara no declarada judicialment.
El Títol V es refereix a la «veciña», organització composta pels «petrucios» d'una parròquia per a administrar els béns en mà comuna que corresponguen a aquella.
El Títol VI, sobre «Dret reals», es regulen diferents tipus de comunitat (de muntanyes en mà comuna, en matèria d'aigües, de muiños de heredeiros, de agras i vilares), les servituds i el denominat «cómaro», «ribazo» o «arró», que és el mur de contenció de finques adjacents situades a diferent nivell.
El Títol VII, dedicat als contractes, conté una extensa regulació dels arrendaments rústics, en general i, en particular, de l'arrendament de lloc acasarado, entenent-se per tal el conjunt que, formant una unitat, comprèn la casa de labor, edificacions, dependències i terrenys, encara que no siguen adjacents. Inclou, així mateix, tota classe de bestiar, maquinària, fitacions de labranza i instal·lacions que constituïsquen una unitat orgànica d'explotació agrària, forestal o mixta. També regula la parceria, especialment l'agrícola, la de lloc acasarado, la pecuària i la forestal. Finalment, es refereix a una espècie de contracte de renda vitalícia, denominat vitalici, pel qual una o diverses persones s'obliguen, respecte a una altra o unes altres, a prestar aliments en l'extensió, amplitud i termes que convinguen a canvi de la cessió o lliurament de béns pel alimentista.
El Títol VIII està dedicat a la «Companyia familiar gallega», proposant-se vigoritzar una institució que tant contribueix a estrènyer els llaços familiars i a afavorir l'agricultura.
El Títol IX, «Del règim econòmic familiar», estableix el règim de la societat a guanys, a falta de conveni i conté algunes particularitats sobre capitulacions matrimonials i donacions per raó de matrimoni.
El Títol X, «De les Successions», conté la principal innovació, respecte a l'anterior Compilació, tant per la seua extensió com per comprendre institucions, no compilades abans, subsistents a Galícia en l'àmbit del dret consuetudinari.
Dins dels pactes successoris es regula el d'usdefruit voluntari de viduïtat, el pacte de millora i el dret de llaurar i posseir, institució aquesta última, de gran raigambre a Galícia, destinada a protegir les xicotetes explotacions camperoles contra els mals de la divisió hereditària.
Sota la rúbrica «De la successió testada», es reconeix el testament per comissari i la possibilitat que els cònjuges gallecs, encara fora de Galícia, atorguen testament mancomunat.
Es considera legitimari a qui el siga segons el Codi Civil, encara que s'estableixen algunes particularitats sobre les formes per a la determinació i pagament de la legítima.
La successió intestada es regeix, igualment, pel Codi Civil però s'estableix, a falta de persones amb dret a l'herència, la successió en favor de la Comunitat Autònoma de Galícia.
Finalment, amb la denominació de «partijas» o apartamientos es reconeix la possibilitat d'adjudicar en vida la plena titularitat de determinats béns a qui tinga la condició de legitimari del adjudicant, quedant aquest exclòs de la condició de legitimari amb caràcter definitiu.
Font: Wikipedia
Consta d'un Títol Preliminar i deu Títols.
El Títol Preliminar enumera les fonts del Dret Civil de Galícia.
El Títol IV estableix algunes previsions sobre la representació i administració dels béns dels qui es troben en situació d'absència encara no declarada judicialment.
El Títol V es refereix a la «veciña», organització composta pels «petrucios» d'una parròquia per a administrar els béns en mà comuna que corresponguen a aquella.
El Títol VI, sobre «Dret reals», es regulen diferents tipus de comunitat (de muntanyes en mà comuna, en matèria d'aigües, de muiños de heredeiros, de agras i vilares), les servituds i el denominat «cómaro», «ribazo» o «arró», que és el mur de contenció de finques adjacents situades a diferent nivell.
El Títol VII, dedicat als contractes, conté una extensa regulació dels arrendaments rústics, en general i, en particular, de l'arrendament de lloc acasarado, entenent-se per tal el conjunt que, formant una unitat, comprèn la casa de labor, edificacions, dependències i terrenys, encara que no siguen adjacents. Inclou, així mateix, tota classe de bestiar, maquinària, fitacions de labranza i instal·lacions que constituïsquen una unitat orgànica d'explotació agrària, forestal o mixta. També regula la parceria, especialment l'agrícola, la de lloc acasarado, la pecuària i la forestal. Finalment, es refereix a una espècie de contracte de renda vitalícia, denominat vitalici, pel qual una o diverses persones s'obliguen, respecte a una altra o unes altres, a prestar aliments en l'extensió, amplitud i termes que convinguen a canvi de la cessió o lliurament de béns pel alimentista.
El Títol VIII està dedicat a la «Companyia familiar gallega», proposant-se vigoritzar una institució que tant contribueix a estrènyer els llaços familiars i a afavorir l'agricultura.
El Títol IX, «Del règim econòmic familiar», estableix el règim de la societat a guanys, a falta de conveni i conté algunes particularitats sobre capitulacions matrimonials i donacions per raó de matrimoni.
El Títol X, «De les Successions», conté la principal innovació, respecte a l'anterior Compilació, tant per la seua extensió com per comprendre institucions, no compilades abans, subsistents a Galícia en l'àmbit del dret consuetudinari.
Dins dels pactes successoris es regula el d'usdefruit voluntari de viduïtat, el pacte de millora i el dret de llaurar i posseir, institució aquesta última, de gran raigambre a Galícia, destinada a protegir les xicotetes explotacions camperoles contra els mals de la divisió hereditària.
Sota la rúbrica «De la successió testada», es reconeix el testament per comissari i la possibilitat que els cònjuges gallecs, encara fora de Galícia, atorguen testament mancomunat.
Es considera legitimari a qui el siga segons el Codi Civil, encara que s'estableixen algunes particularitats sobre les formes per a la determinació i pagament de la legítima.
La successió intestada es regeix, igualment, pel Codi Civil però s'estableix, a falta de persones amb dret a l'herència, la successió en favor de la Comunitat Autònoma de Galícia.
Finalment, amb la denominació de «partijas» o apartamientos es reconeix la possibilitat d'adjudicar en vida la plena titularitat de determinats béns a qui tinga la condició de legitimari del adjudicant, quedant aquest exclòs de la condició de legitimari amb caràcter definitiu.
Font: Wikipedia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada