dimarts, 30 d’octubre del 2018

“La reivindicación del derecho foral es una legitimación justa del autogobierno valenciano”




Javier Matoses y Enrique Martínez, José Morgan, Juristes Valencians: 

“La reivindicación del derecho foral es una legitimación justa del autogobierno valenciano” 





Paso histórico a través del consenso entre todos los partidos políticos de Les Corts Valencianes, a excepción de Ciudadanos, en la aprobación de la Proposición de Ley para la recuperación del Derecho Civil Valenciano. 

Una “iniciativa modesta” surgida de l´Associació de Juristes Valencians quienes según su Presidente José Ramón Chirivella y el abogado José Morgan “ha resultado de la ilusión y el empeño de un grupo de juristas, cuyo objetivo era el de poner en la agenda política y social una reivindicación tan legítima e histórica para el autogobierno como es el Derecho Civil Valenciano”. 

Por ello, Morgan afirma en el programa Ciclo Empresarial de Capital Radio Com. Valenciana junto a los periodistas Javier Matoses y Enrique Martínez, que “la iniciativa de recuperar nuestro derecho foral no es solo un anhelo de ilusión si no por reivindicar un legado histórico de los valencianos que si mantienen en otras autonomías” 

Por eso no entendemos – prosigue el abogado valenciano – que todos los partidos hayan alcanzado un consenso en pro de un objetivo legítimo, a excepción de Ciudadanos, cuando ellos, por ejemplo, sí que lo han respaldado en Cataluña”. 

Además, Morgan señala que tras el paso de los partidos políticos en Les Corts, “la reforma Constitucional que permitirá incluir el Derecho Valenciano está un poco más cerca, porque se dan las variantes para ello, aunque ahora queda el trámite en el Congreso de los Diputados”. 

Por su parte, el periodista y analista político Javier Matoses también subraya el hecho de que “no estamos hablando solo de que los partidos políticos, menos Cs, hayan respaldado la recuperación del Derecho Civil Valenciano en Les Corts, si no que incluso, l´Associació de Juristes Valencians ha obtenido el respaldo de más de 200 asociaciones, entidades e instituciones de nuestra tierra y esto es por un motivo justo y de valoración sobre la legislación histórica valenciana”. 

A este respecto, el también periodista Enrique Martínez, señala que “solo hay que comprobar la historia para ver qué modelo legislativo tuvo el Reino de Valencia. Por tanto, es un gran paso la reivindicación de esta iniciativa, porque es un tema que sí nos pone en la agenda política y no cuestiones de menor calado que solo han perjudicado para intereses de otros, la imagen reputacional valenciana. 


PROGRAMA 
  • Ciclo Empresarial 
EMISIÓN 
  • 26 de Octubre de 2018 
DIRECCIÓN 
  • José Luis Pichardo 
CONTERTULIOS 
  • Pepe Morgan, Abogado 
  • Javier Matoses, DirCom. Colegio de Médicos de Valencia 
  • Enrique Martínez, Periodista 



Tribunal de les Aigües (1958)




La Comissió de Dret Civil millorarà el dret històric valencià


València, 25 d'octubre:

El conseller de Transparència, Manuel Alcaraz, ha assegurat que la Comissió Assessora de Dret Civil "obri una nova etapa que permetrà millorar la situació actual del dret històric valencià" i "es convertirà en un més àgil, que assegura la paritat i l'equilibri territorial". 

Segons ha informat la Generalitat, el conseller ha presidit la constitució de la Comissió Assessora de Dret Civil Valencià, després de l'aprovació del Decret 71/2018, d'1 de juny, pel qual es va crear aquest òrgan consultiu i es va aprovar el seu reglament, anteriorment denominat Comissió de Codificació Civil Valenciana. 

Alcaraz ha afirmat que el nou òrgan refon dues comissions anteriors i "contribuirà a recuperar, conservar i revitalitzar el dret civil foral valencià, sent la seua denominació més concorde a les funcions que té atribuïdes". 

Durant la reunió de la Comissió, Alcaraz s'ha referit en primer lloc a la proposició de llei que va iniciar el seu tràmit aquest dimecres en Els Corts per a sol·licitar "la reforma de la disposició addicional segona de la Constitució que permeta la recuperació efectiva del dret civil foral valencià". 

Alcaraz ha posat en valor "l'ampli suport" amb el qual ha explicat aquesta iniciativa, "recolzada per tots els grups parlamentaris amb representació en el parlament valencià, excepte Ciutadans". 

A més, ha explicat que "es tracta d'un pas més, que compta amb el criteri favorable del Consell, per a poder tornar a engegar normes en matèria de dret civil, tal com ja ho han fet altres comunitats autònomes, que ens permeten recuperar la nostra dignitat com a poble i el nostre autogovern". 

En la sessió s'han exposat altres actuacions realitzades per a poder legislar el dret civil propi, tal com es va plasmar en l'Estatut d'Autonomia a través de la reforma de 2006, i Alcaraz ha recordat les declaracions institucionals aprovades pel Consell i les accions que s'han realitzat des de diferents institucions per a la seua recuperació. 

També ha mostrat la seua disconformitat amb les sentències del Tribunal Constitucional que van buidar de contingut la competència del Consell de legislar en matèria de dret civil el règim econòmic matrimonial, la custòdia compartida o les unions de fet, "aspectes que formen part del dia a dia de la ciutadania valenciana". 

La Comissió Assessora de Dret Civil Valencià compta amb un president que recau en la figura de Manuel Alcaraz, tres vicepresidents, un secretari i deu vocals, tots ells juristes de reconegut prestigi.



 

dilluns, 29 d’octubre del 2018

La València per desenterrar (El Mundo)


S'aparta de la nostra temàtica però aquest gràfic de les muralles romanes, islàmiques i cristianes de la ciutat de València és genial i hem de publicar-ho

Gran Treball de:

 El Mundo CV 



Font de la imatge a mayor resolució



divendres, 26 d’octubre del 2018

Derecho Civil Valenciano: Las leyes del futuro



Ciutadans demana a València eliminar tots els drets forals


El parlament valencià aprova amb l'acord de PP, PSPV-PSOE, Compromís i Podem demanar al Congrés una reforma constitucional per a recuperar el dret civil 

El ple de Les Corts aprova la petició del PP, PSPV-PSOE, Compromís i Podemos de modificar la Constitució Espanyola per a la reintegració efectiva del Dret Civil Valencià (Kai Forsterling / EFE)

Acord “històric” en Els Corts Valencianes. Els grups PP, PSPV-PSOE, Compromís i Podem han votat a favor d'una proposició de llei conjunta per a demanar per primera vegada una reforma de la Constitució amb l'objectiu de recuperar el dret civil valencià. Solament ha votat en contra Ciutadans, que ha apostat per una “igualtat de drets de tots els espanyols” amb un cos jurídic comú, suggerint així la derogació dels furs propis que gaudeixen a Catalunya, Galícia, País Basc, Navarra, Aragó i Illes Balears. 

“El president Ximo Puig diu constantment que els valencians no volem ser més, però tampoc menys que la resta dels espanyols. Però és mentida, en aquesta càmera defensen privilegis en certs territoris. Ha d'haver-hi seguretat jurídica i igualtat de drets de tots els espanyols independentment d'on visquen”. Així és com ha defensat el diputat Emigdio Tormo (Cs) la unificació de tots els drets civils en un “comú” que “represente a tots els territoris”. 

Cartell de l'AVJ pel dret civil valencià de cara al 9 d'Octubre (LVD)


En aquest sentit, ha defensat que un “dret civil comú és modernitat i progrés”, mentre que els furs propis “és reculada, és tornar a l'Edat Mitjana”. “Volem sol espanyols de primera, no de primera i de segona. Per a nosaltres seria impensable que una persona d'Oriola tinga un dret diferent per mudar-se a Múrcia o un de Vinaròs per anar a Tortosa. Açò no és modernitat”, ha afirmat i ha dit als ‘populars’ que la resta de grups parlamentaris “els han ficat un gol”. 

María José Ferrer San-Segundo (PP) és la que més durament ha replicat al diputat de Cs. Ha recalcat que “tan espanyol és el dret foral especial com el dret civil” estatal, ja que “està contemplat ja amb un apèndix” que els reconeix. 

A més, la diputada considera que, obstaculitzant la recuperació dret civil valencià, Ciutadans està “legitimant” la decisió de la dictadura franquista de mantenir-ho en aquests territoris. “Vostè [a Tormo] parla d'igualtat, però el seu partit no parla a Catalunya de derogar el dret civil català”, ha etzibat. 

La ‘popular’ ha recordat que la Comunitat Valenciana és “un cas insòlit” perquè és l'únic territori de l'estat amb dret civil propi des del segle XIII però que en aquests en la pràctica no ho té. 

Primer, recuperar competències; 
després, debatre el contingut de les lleis 

Per la seua banda, el portaveu socialista Manolo Mata ha afirmat que no és una qüestió de sentiments, sinó de “dignitat com a poble” i ha advocat per “tancar la porta al dret civil anacrònic” que suposa la llei de règim matrimonial amb separació de béns, que al seu judici perjudica principalment a les dones. 

La diputada de Compromís Isaura Navarro ha subratllat que el poble valencià li diu a Madrid “ja no és meninfot” i vol recuperar l'autogovern que li “toca”. Ha dit que les sentències que van tombar el dret civil li “recorden als decrets de Nova Planta” de Felipe V, quan van deixar d'estar vigents. A més, ha recordat que “tenir competències no condiciona el contingut de les lleis”, que “seran el que s'aprove en Corts i el que vulga el poble valencià”. Per açò, ha subratllat que “no toca parlar del contingut, sinó de recuperar la competència”. 

El portaveu del PSPV, Manuel Mata, durant la seua intervenció (Kai Forsterling / EFE)

Finalment, Fabiola Meco (Podem) ha assegurat que aquesta tramitació obri “una finestra d'oportunitat” i que el suport del seu grup constitueix “un vertader i sincer exercici de defensa de l'autogovern valencià”. 

La proposició planteja incloure en la disposició addicional segona de la Constitució, que la competència legislativa civil de les autonomies assumida en els seus estatuts, conforme a l'article 149.1.8 de la Constitució, “s'estendrà a la recuperació i actualització del seu dret privat històric d'acord als valors i principis constitucionals”. 

La diputada de Podemos, Fabiola Meco, durant la seua intervenció (Kai Forsterling / EFE)

L'Associació Juristes Valencians demana a Compromís que exigisca el dret civil en negociar els PGE a Madrid 

Aquest xicotet canvi, barallat per l'Associació Juristes Valencians (AJV), permetria recuperar els furs valencians després que els tombara el Tribunal Constitucional en 2016. Va ser Francisco Camps (PP) qui va impulsar la reforma de l'Estatut d'Autonomia en 2006 que reconeixia la “nacionalitat històrica” del poble valencià. També preveía la “recuperació dels continguts corresponents dels Furs de l'històric Regne de València en plena harmonia amb la Constitució”. 

Amb el suport de PP i PSOE en Corts i Congrés dels Diputats, es va portar avant. Es van aprovar tres lleis (règim econòmic matrimonial, custòdia compartida i unions de fet) fins que Zapatero, en guerra amb el PP valencià, va presentar uns recursos que després va mantenir el ‘popular’ Mariano Rajoy. Va derivar que el TC va anul·lar les tres en 2016. 

El president de l'Associació de Juristes Valencians, Jose Ramon Chirivella entre els assistents en la tribuna de convidats (Kai Forsterling / EFE)

El president de l'AJV, José Ramón Chirivella, ha valorat positivament l'acord i ha titllat de “molt brillants” totes les intervencions parlamentàries i ha agraït les constants al·lusions a la lluita de la societat civil. 

Ara insta a treballar perquè aquest punt s'incloga en la reforma constitucional per a modificar els aforamients i demana a Compromís que, com a partit nacionalista, pose el dret civil com a requisit en asseure's en la taula a negociar els Pressupostos Generals de l'Estat. “És important que Joan Baldoví ho tinga clar i que Ximo Puig i Mónica Oltra s'adonen que tenim menys autogovern en el seu mandat que abans”, ha defensat. 

Els canvis de postura de Ciutadans 

Sobre la postura de Ciutadans, Chirivella sospita que “no tenen el permís d'Albert Rivera a Barcelona” i per açò ha esgrimit un argument “hipercentralista” nou que “no té sentit” perquè “entra en contradiccions amb coses que han dit en el passat”. 

Precisament aquest dimecres la diputada María José Ferrer Sant-Segon (PP) ha recordat que en un debat del ple del 25 de maig de 2016, Emigdio Tormo (Cs) va dir: “Nosaltres estem absolutament a favor que la Comunitat Valenciana, ho deixe ben clar, tinga la seua pròpia iniciativa i capacitat legislativa en dret civil. Per tant, la qual cosa nosaltres pretenem és una modificació de la Constitució Espanyola. Qualsevol canvi que no passada per una reforma i que reconega les nostres competències, es convertirà en un pegat supeditat”. 

Fernando Giner i Mari Carmen Sánchez en el centre (Smaylo&CIA / Ciutadans)

Un any després, el 12 d'abril de 2017, Ciutadans va votar a favor d'una resolució que deia textualment: “Els Corts acorden instar al Consell al fet que inste al Govern d'Espanya a cercar totes les fórmules possibles per a garantir la capacitat normativa plena en matèria civil de la Comunitat Valenciana, incloses aquelles que puguen comprendre una modificació o reforma de la Constitució”. 

A nivell municipal, Ciutadans ha votat en fins a 20 municipis a favor de la recuperació del dret foral, segons va publicar Levante-EMV. En l'Ajuntament de València, el regidor i portaveu autonòmic de Ciutadans Fernando Giner, va dir el 25 de maig de 2017 estar “a favor del dret foral” però va demanar “esperar a la reforma que ha de donar-se en breu de la Constitució”. Aqueix moment ha arribat, però Ciutadans segueix donant llargues.



Publicat a: La Vanguardia CV
Traducció: Softvalencià


dijous, 25 d’octubre del 2018

La Veu del Regne: 600 anys de la Generalitat Valenciana

L'espurna per recuperar el dret civil valencià


PP, PSPV, Compromís i Podem amb el vot contrari de Ciutadans han aprovat una proposició de llei a les Corts Valencianes amb la qual traslladen al Congrés la petició d'una reforma constitucional per blindar el dret foral valencià. Convertit en paper mullat després de diverses sentències del Tribunal Constitucional en una mena de Decrets de Nova Planta 2.0, la iniciativa ha sigut possible gràcies a la lluita de l'Associació de Juristes Valencians que va engegar una campanya per la legislació pròpia que ha sumat 341 municipis. 

Representants de la societat civil valenciana en suport al dret foral| Corts Valencianes

Com si les togues estigueren impregnades de la filosofia aplicada pel monarca Felip V de derogar els furs valencians «pel dret de conquesta», el Tribunal Constitucional -a excepció del magistrat Juan Antonio Xiol Ríos- va actualitzar els decrets de Nova Planta. Si el 29 de juny de 1707 la corona borbònica espanyola arrasava amb l'autogovern dels valencians després de la Guerra de Successió, el 28 de novembre de 2016 l'alt tribunal espanyol aniquilava el dret foral valencià. O dit d'una altra manera: la darrera llei que integrava el cos jurídic valencià era derogada en la seua totalitat. 

La transformació del dret civil valencià en paper mullat, motivada pels recursos que va impulsar l'executiu socialista de José Luis Rodríguez i de Mariano Rajoy, era un colp moral contra l'Associació de Juristes Valencians. Nascuda l'any 2013 i amb presència arreu de les comarques del País Valencià, aquest col·lectiu s'havia creat per promocionar les tres principals normatives que conformen la legislació foral valenciana: la llei de règim econòmic matrimonial valencià, la llei de custòdia compartida i la llei d'unions de fet. Totes aquestes lleis, junt amb altres relacionades amb assumptes agraris i de contractació, van impulsar-se arran de la reforma de l'Estatut d'Autonomia Valencià de l'any 2006. 

Fou, precisament, amb la modificació estatutària quan el dret foral valencià va agafar volada. A l'article 7 de la carta magna valenciana, s'establia que «el desenvolupament legislatiu de les competències de la Generalitat procurarà la recuperació dels continguts corresponents dels Furs de l'històric Regne de València en plena harmonia amb la Constitució i amb les exigències de la realitat social i econòmica valenciana». I assenyalava: «Aquesta reintegració s'aplicarà, en especial, a l'entramat institucional de l'històric Regne de València i la seua pròpia onomàstica en el marc de la Constitució Espanyola i d'aquest Estatut d'Autonomia». «Les normes i disposicions de la Generalitat i les que integren el dret foral valencià tindran eficàcia territorial excepte en els casos en els quals legalment siga aplicable l'estatut personal i altres normes d'extraterritorialitat», rematava. 

Amb la «conservació, desenvolupament i modificació del dret foral valencià» exercint-se per part de la Generalitat Valenciana d'acord amb la disposició tercera de la Constitució espanyola, aquest col·lectiu va continuar amb una campanya als municipis del territori per mostrar el seu suport al dret civil del País Valencià. «Abans havíem impulsat un manifest contra la intenció de mantenir els recursos d'inconstitucionalitat per part del govern de Mariano Rajoy. Però també vam fer una tasca didàctica a les poblacions. Quan el Tribunal Constitucional va dictar en contra del dret civil valencià, comptàvem amb el suport de més de 100 poblacions. Ara, en són 341», explica José Ramón Chirivella, president de l'Associació de Juristes Valencians. 

El Govern valencià, en col·laboració amb aquest col·lectiu jurídic, també va posar el seu granet de sorra per promocionar el dret foral valencià. Des de la Conselleria de Transparència, encapçalada per Manuel Alcaraz (Compromís), va impulsar-se l'Observatori del Dret Civil Valencià. Aixoplugada dintre d'aquesta entitat, la Comissió de Codificació Civil Valenciana va entregar un informe a les Corts Valencianes en el qual recollia les opcions per poder ressuscitar el dret foral valencià derogat pel Tribunal Constitucional. «La solució més adequada per al litigi existent és la reforma de la Constitució, per bé que, entre els qui defenen aquesta possibilitat, uns membres de la Comissió es decanten per la modificació de l'article 149.1.8ª de la Norma Suprema, i altres ho fan en favor de la reforma de la seua Disposició Addicional Segona. Sense perjudici d'allò que s'ha ressenyat, amb caràcter alternatiu o simultani, també hi ha la via de l'article 150.2 de la Constitució, i en menor grau la del 150.1», proposaven els experts. 

El diputat de Ciutadans, Emigdio Tormo, ha realitzat un discurs contrari al dret civil valencià| Ciutadans

Després de comptar amb diverses opcions de reforma constitucional per restaurar el dret civil valencià, en cas que la cambra espanyola ho valide, PP, PSPV, Compromís i Podem van presentar una proposta de llei conjunta a les Corts Valencianes que apostava per modificar la disposició addicional segona del text. D'aquesta manera, les quatre formacions polítiques proposaven que l'articulat recollira que «la competència legislativa civil de les comunitats autònomes assumida als seus propis estatuts conforme a l'article 149.1.8 de la Constitució, s'estendrà a la recuperació i actualització del deu dret privat històric d'acord amb els valors i els principis constitucionals»

Una iniciativa que es debatia aquest dimecres a les Corts Valencianes i que ha comptat amb el suport de les quatre forces polítiques firmants i l'oposició de Ciutadans. «La sentència del Tribunal Constitucional avalava unes polítiques recentralitzadores que privaven els valencians d'un dret històric», ha censurat la síndica adjunta de Podem, Fabiola Meco. «Hui, a les Corts Valencianes, fem història per la nostra unió via aquesta reforma constitucional. Ja no som un poble menfot. Perquè no hi havia antecedents d'interlocutòries que derogaren la totalitat d'una llei. Per això, és tan justa aquesta reivindicació de l'autogovern», ha assenyalat la diputada de Compromís, Isaura Navarro. 

«No es tracta d'una qüestió de sentiments, sinó de la nostra dignitat com a poble», ha apuntat Manuel Mata, síndic del PSPV al parlament valencià. Ara bé, els socialistes, tot i donar suport a la proposta que signaven, sí que han indicat els seus recels sobre algunes de les normatives del dret civil valencià. No debades, van oposar-se a la llei de custòdia compartida. «Visca el dret foral, però mort al dret foral anacrònic», ha exclamat Mata al final de la seua intervenció. «Es tracta d'un dret originari del segle XIII i que actualment no tenim. Defensar-ho no és de ser nacionalistes, està vinculat als drets dels valencians», ha agregat María José San Segundo, parlamentària del PP a la cambra valenciana. 

Emigdio Tormo, diputat de Ciutadans, ha sigut la nota discordant. «El president Ximo Puig diu que els valencians no volem ser més ni menys que la resta dels espanyols. Però és mentida: s'està defensant en aquesta cambra el privilegi d'altres territoris», ha etzibat el parlamentari taronja amb un discurs carregat de retòrica nacionalista espanyola i d'un clar missatge jacobí. «El dret comú és modernitat i progrès mentre que els drets civils de cada autonomia és tornar a l'edat mitjana», ha afirmat, tot i que en una conferència celebrada en maig de 2017 en Alcoi (Alcoià) va defendre la proposta que ara criticava, segons una crònica d'Alicante Plaza. «El dret foral és tan espanyol com el dret civil comú», ha contestat San Segundo, que ha retret que el diputat «legitime» la decisió del franquisme sobre el dret civil valencià. «Fins al mateix rei Felip VI va dir en una carta que qualsevol legalitat del passat ha sigut superada per la Constitució i l'Estatut d'Autonomia Valencià», ha rematat. 

«No entenc la decisió de Ciutadans. Fa un any van manifestar-se a favor. Fins i tot, el seu portaveu a València, Fernando Giner, ha sigut molt actiu en aquest assumpte, com també ens havia donat suport el mateix Emigdio Tormo en repetides ocasions. Ara, però, i sembla que per imposició de la direcció central, s'han manifestat amb un discurs profundament recentralitzador», expressa a EL TEMPS el president de l'Associació de Juristes Valencians. «No he vist cap declaració, ni actuació del seu líder Albert Rivera contra el dret civil a Catalunya», agrega. I afirma: «Al marge de l'actitud de Ciutadans, es tracta d'un pas cap a la dignificació de la legislació valenciana, del resultat d'una campanya a la qual s'ha sumat la societat civil valenciana i el municipalisme del territori». 

José Ramón Chirivella, president de l'Associació de Juristes Valencians, a l'esquerra| Corts Valencianes

El vistiplau a la proposta de llei provocarà, al seu torn, l'enviament de la iniciativa al Congrés, que serà la cambra que haurà de decidir si reforma o no la Constitució espanyola per blindar el dret foral valencià. «Ara que està damunt la taula una modificació mini de la constitució per la qüestió dels aforaments pot aprofitar-se per incloure's aquest punt. En principi, seria estrany que no hi haguera majoria a favor del dret civil valencià al Congrés», espera Chirivella. I suggereix a Compromís: «Crec que una força nacionalista com ara Compromís hauria de fer valdre els seus vots per aprovar els Pressupostos Generals de l'Estat. I un dels assumptes destacats per negociar hauria de ser el dret foral valencià». La recuperació d'una legislació pròpia (existent a Navarra, les Illes, País Basc, Galícia o Catalunya) està més a prop. La cambra espanyola serà l'encarregada de decidir si s'impregna de l'esperit borbònic del 1707 o esquiva la versió dels decrets de Nova Planta 2.0 del Tribunal Constitucional.


Publicat: El Temps


dimecres, 24 d’octubre del 2018

Les @cortsval ha aprovat la tramitació d'una proposta per introduir una reforma en la Constitució que permeta la recuperació del #DretCivilValencià




Els Furs estan ben vius



#JuristesValencians en @cortsval



Cita decisiva per a la recuperació del dret civil valencià


Els Corts tramiten avui una llei per a iniciar la via que faça possible la recuperació dels drets civils propis, després d'una sentència del Tribunal Constitucional en 2016 que anul·lava tres lleis nascudes a partir d'aqueix marc




El ple dels Corts Valencianes tracta avui de traure avant una proposició de llei destinada a la modificació de la disposició addicional segona de la Constitució amb l'objectiu de recuperar la competència de legislar el dret civil propi. Els grups del PP, PSPV, Compromís i Podem (90 diputats de 99) presenten aquesta iniciativa que compta amb el criteri favorable del govern valencià, ja que els quatre grups signataris suposen una majoria àmplia de la representació del poble valencià. Solament Ciutadans, seguint directrius de la directiva nacional, s'ha quedat fora de la proposta i tot sembla indicar que s'abstindran o votaran en contra, impedint així la unanimitat en la càmera valenciana. 

"És lamentable l'actitud de Ciutadans, més encara quan en alguns ajuntaments sí que han recolzat la proposta", afirma José-Ramón Chirivella, president de l'Associació de Juristes Valencians, grup promotor del manifest que reclama el restabliment de la competència exclusiva autonòmica de conservar, modificar i desenvolupar el dret civil valencià. "En la pràctica, no qüestionen els drets civils que tenen sis comunitats autonòmiques i, en canvi, sí que ho fan amb els de la valenciana", afig. 

Un recorregut de segles 

En vigor des del segle XIII, el dret civil foral valencià va ser abolit pels borbons "per just dret de conquesta" amb el Decret de Nova Planta de 1707 després de la batalla d'Almansa. Va ser amb la reforma de l'Estatut de 2006 —en 1982 ja s'havien fet temptatives— quan el govern de Francisco Camps va preveure la rehabilitació dels continguts dels Furs de l'històric Regne de València, aprovada en Els Corts i el Congrés dels Diputats. En l'exercici d'aqueixa competència, la Generalitat va aprovar i va desenvolupar normes d'àmplia demanda social, com la Llei del règim econòmic matrimonial valencià (2007), la Llei de custòdia compartida (2011), la Llei d'Unions de fet (2012) i la Llei dels contractes i altres relacions jurídiques agràries (2013). No obstant açò, el Tribunal Constitucional va anul·lar les tres primeres en 2016, després que anaren recorregudes pel govern de José Luis Rodríguez Zapatero i mantinguts els recursos pel govern de Mariano Rajoy. 

«Durant aquests dos anys hem tingut molt menys autogovern. Un govern amb poca capacitat legislativa no pot millorar certes coses. Els valencians no podem estar amb un Estatut retallat ni podem tenir menys drets civils que fa dos anys», sosté Chirivella. Reclamat en diferents ocasions i èpoques, la restitució del dret civil propi passa actualment per una reforma constitucional, tal com va reconèixer en una entrevista a Alacant Plaza Xíol Ríos, l'únic magistrat del Tribunal Constitucional que es va pronunciar a favor de desenvolupar aquest dret. El País Valencià és, de fet, un territori amb passat foral propi que no té reconegut el seu dret civil, com sí que ho tenen Catalunya, Balears, Aragó, País Basc, Navarra i Galícia, ja que en el moment que va entrar en vigor la Carta Magna, aquesta només li'l va reconèixer als territoris que ho tenien compilat, no sent el cas del valencià. 

Separació de béns i custòdia compartida 

El dret civil regula qüestions relacionades amb la part íntima de les persones: testaments, successions, règim econòmic de les famílies, custòdia dels fills, contractes… Són qüestions, doncs, que afecten al dia a dia de les persones. "Si es recuperara la competència del dret foral —que no vol dir desempolsar les normes del segle XIII sinó poder legislar en les mateixes matèries conforme a les exigències actuals— podríem recuperar el que ja es va desenvolupar abans de la sentència del 2016 en els àmbits del règim econòmic matrimonial, les parelles de fet i la custòdia compartida", expressa Luis Higuera, vocal de la Comissió Assessora de Dret Civil Valencià. 

De fet, a causa dels pocs anys en vigència de les lleis de règim econòmic matrimonial, custòdia compartida i unions de fet, s'estipula que al voltant de 300.000 valencians s'han beneficiat d'aquest marc legislatiu, ja que la sentència de 2016 no era retroactiva. En les universitats valencianes, també el dret civil propi s'estudia amb absoluta normalitat. 

L'advocat explica que la recuperació del dret civil propi suposaria, per exemple, tornar al règim de separació de béns enfront de l'actual règim de gananciales que aplica el Codi Civil espanyol en absència de pacte, de manera que el matrimoni no produiria efecte sobre el patrimoni dels cònjuges. En matèria de relacions entre pares i fills, la llei valenciana determinava la preferència de la custòdia compartida sobre la custòdia monoparental, una decisió criticada en el seu moment per un ampli espectre d'entitats. De fet, alguns grups polítics partidaris del dret civil propi, malgrat decantar-se per açò, han mantingut les seues reserves a aquesta llei en concret i advoquen per la seua modificació o la seua millora. 

Higuera va més enllà i creu que hi ha moltes matèries que no van ser legislades en aquelles lleis anul·lades que podrien desenvolupar-se en un futur. Entre elles, en matèria successòria, es podria recuperar una institució de dret foral cridada els pactes de definició —que està en altres legislacions forals com a Balears— per virtut de la qual el pare dóna al fill una determinada quantitat o bé i a partir d'aqueix moment s'allibera de les legítimes (la part de l'herència de la qual no es pot disposar lliurement després de la mort, sinó que cal repartir-la entre els hereus forçosos), i després pot testar com vulgues. L'advocat també apunta a un possible establiment dels contractes successoris pactats en vida, al canvi de règim sobre les legítimes i a un nou règim de successió en l'empresa familiar. "Una mateixa norma sense canviar del Codi Civil, quan es projecta sobre realitats socials diferents, produeix efectes molt diferents", diu Higuera. 

Podria realitzar aquests canvis l'Estat? Per a l'advocat, l'experiència demostra que és molt més complicat que l'Estat canvie la legislació civil. I posa com a exemple les parelles de fet. En els territoris on s'aplica la legislació de l'Estat, no hi ha una llei de parelles de fet. "Amb l'anul·lació de la llei valenciana de parelles de fet hem passat de la regulació a la anomia. Ara estem al criteri dels jutges, que en uns casos consideren que és aplicable per analogia el règim matrimonial i en uns altres no", conclou. 

Reivindicació transversal 

El moviment sorgit al voltant d'aquesta demanda compta amb un suport transversal en totes les comarques valencianes i supera adscripcions ideològiques. El suport a aquesta iniciativa ha sigut subscrit per 341 municipis valencians, que representen a més de 4,4 milions de ciutadans (el 90% del cens valencià). Associacions empresarials, sindicats, facultats de Dret, entitats culturals, col·lectius LGTB, la Federació Valenciana de Municipis i Províncies i les tres diputacions provincials del País Valencià s'han adherit a una causa que pretén elevar el debat al Congrés i donar eixida al que es considera una injustícia històrica i discriminatòria per a la capacitat reguladora de les eines d'autogovern valencià. 

De les capitals i ciutats més importants de la geografia valenciana, solament destaca per la seua absència Castelló de la Plana, on Ciutadans ha vetat fins a en tres ocasions que la ciutat emeta una declaració institucional a favor que la Generalitat garantisca aquesta competència. 

Oportunitat històrica 

"Els valencians vam ser la primera nacionalitat a tenir una constitució fa 600 anys i necessitem recuperar el nostre Dret, com ho tenen altres autonomies", assenyala Carles Mulet, portaveu de Compromís i senador territorial. Va ser precisament Mulet, fa dues setmanes en la Cambra alta, qui va defensar, enmig del debat per a modificar els aforamients, una reforma constitucional ambiciosa i profunda que arreplegara, entre altres qüestions, el finançament autonòmic i la recuperació del dret civil valencià. "Estem a favor d'eliminar els aforaments, però no pensem que siga més urgent que acabar amb la inviolabilitat del Cap de l'Estat, la seua elecció democràtica, o atorgar als valencians i valencianes el dret civil del com han gaudit durant tota la seua història fins que va ser abolit pels borbons", va dir el senador. En aquesta línia, Mulet va criticar que el PSOE i el PP no poden invertir els seus posicionaments ara per estar en el Govern o l'oposició, ja que "els valencians no perdonarien aquestes renúncies". 

Amb la reforma constitucional de fons, també Chirivella es decanta per pressionar de manera unànime per a aconseguir l'objectiu de restablir aquesta competència. El jurista considera que si es duu a terme una reforma constitucional i no s'inclou aquesta qüestió, Ximo Puig haurà fracassat en demostrar que no té capacitat d'influència sobre el president del govern."Si ho aconseguim ara, ja ho tindrem per sempre, perquè els drets civils els patim o els gaudim tots els dies", finalitza Chirivella.


Artícul de: Hector Sierra
Traducció: Softvalencià


Ciutadans sí, valencians potser


Deia Ramón Llull que davant grans necessitats s'ha d'exercir una gran diligència. I no sembla l'actualitat mancada de necessitats en el terreny polític, social o econòmic. La realitat valenciana, moltes vegades postergada a la segona fila, en ocasions per sensibilitats allunyades espacial i sentimentalment del nostre territori, però en moltes altres per prioritzar els grans temes de debat del moment, reclama el seu protagonisme. 

Molt hem reflexionat els valencians sobre el nostre caràcter, sobre el meninfotisme que ens adorm, que ens tenalla i ens converteix en algunes situacions en indolents cap a la nostra pròpia condició. No obstant açò, en la majoria de les ocasions som rapids i diligents a sumar-nos als consensos, construir globalment, tendir ponts, cedir en pro de la unitat. Els valencians som exemple d'una gran capacitat de sacrifici pel ben comú, per l'estabilitat; sempre prests a pensar en global, aportant suports, i prioritzant les solucions que poden contribuir al conjunt. 

Per a una formidable part de la nostra societat, un dels assumptes que requereixen l'esforç, la tenacitat i la germanor de tots no és un altre que la recuperació del Dret Civil Valencià a través d'una puntual i escrupolosament tècnica modificació del text constitucional. Així, 350 municipis de la Comunitat, les tres diputacions provincials, múltiples sindicats, associacions empresarials, culturals, comarcals, professionals… han recolzat a l'Associació de Juristes Valencians en la seua petició als Corts de la necessària proposició de llei de reforma constitucional. 

La societat civil valenciana, representada pel parlament autonòmic, ha sigut capaç d'aparcar el meninfotisme, l'abulia política, per a posar en el centre de la seua actuació com a conjunt alguna cosa que entén com a necessitat i que el seu nom no és un altre que el nostre autogovern. En aquest sentit, potser puguem adonar-nos que el que més necessitem els valencians… és a nosaltres mateixos. La nostra enteresa per a canviar les coses, la nostra capacitat per a autoliderarnos, la nostra voluntat de germania, tenacitat i efectivitat. No obstant açò, malgrat la pràctica unanimitat que en aquest moment històric hem sigut capaços de generar, un grup polític ha decidit trencar aqueix consens i no recolzarà avui el projecte de reforma constitucional: Ciutadans. Deia i em reafirme que els valencians només necessitem una cosa: als valencians. Valencians compromesos amb la seua terra, sense lligams forans, sense encotillaments exògens que responen a interessos que no són els propis. 

Els valencians necessitem polítics valencians amb lleialtat cap a l'Estatut sense complexos, sense por, amb la confiança necessària per a fer valdre davant els seus companys de partits estatals que estan per sobre de les ideologies o d'erronis càlculs electoralistes. Davant el repte de fer justícia, qui s'absté o vota en contra està sent injust, i Ciutadans ho serà fins a l'extrem si permet que un decret abusiu de 1707 basat en el dret de conquesta mantinga els seus efectes jurídics i ens prive als valencians d'una competència que ens correspon pel marc constitucional

Fa uns mesos vaig tenir una trobada casual amb un diputat autonòmic d'aquest partit, i discutint sobre la qüestió em va preguntar que per què la codificació del Dret Civil valencià no s'havia realitzat abans. Jo li vaig contestar que per l'apatia de molts polítics valencians defensant els interessos dels seus veïns i del seu propi. Avui li diria una altra cosa, que els interessos valencians no s'acaben defensant per culpa de polítics del seu partit, de Ciutadans.


Escrit per: Luis Sebastián
Traducció: Softvalencià


dimarts, 23 d’octubre del 2018

Una ocasió per a unir-nos


Dimecres que ve dia 24 es votarà en Les Corts la iniciativa de modificació constitucional per a garantir que els valencians puguem tenir Dret Civil propi. Una competència que ja està en l'Estatut d'Autonomia però que el Tribunal Constitucional va reduir pràcticament al no-res amb les seues sentències de 2016, en anul·lar les lleis de règim econòmic matrimonial, parelles de fet formalitzades i custòdia compartida.

La iniciativa proposada, que consisteix en una mínima modificació de la Disposició Addicional Segona conforme al sentit del Vot Particular del Magistrat Sr. Xiol Ríos a aquelles sentències, no solament faria efectiva aquesta competència estatutària dels valencians, sinó que aclariria l'àmbit competencial en matèria civil de totes les Comunitats Autònomes que també la tenen, evitant molts dels recursos d'inconstitucionalitat existents en aquesta matèria. Perquè els valencians, en aquest assumpte com en tots, intentem aconseguir les nostres aspiracions en el marc general de la solució dels conflictes d'España.

Si els esdeveniments es desenvolupen com sembla, la iniciativa aconseguirà el suport de tots els grups parlamentaris representats en Les Corts menys Ciutadans. Serà un error. Un exemple de com garantir la desunió sota la pretesa bandera de la unitat. Desunió entre els valencians, o de Ciutadans amb els valencians. I serà també un exemple que es manca d'un projecte definitiu per a Espanya en aquesta matèria, que es vol deixar la qüestió en l'estat de discriminació entre Comunitats -per tant, entre els ciutadans- i d'inseguretat en els continguts que ara té. 

Des de la perspectiva de l'estratègia política, el disenso de Ciutadans resulta també perniciós perquè impedeix que la reivindicació en pro del Dret Civil propi isca de la lluita partidista. Els valencians tenim una trista història en açò: des de la llengua fins a la pròpia denominació han sigut objecte de bandería. No crec que gens d'açò ens haja beneficiat, ni entre nosaltres ni de cara als altres. L'ocorregut aquests dies passats en el Senat, deixant la moció per la recuperació del nostre Dret en mans de Compromís i veient al partit socialista -al Senador Joan Lerma- votant en contra, no ha de repetir-se. I resultaria còmic, si no tràgic, que la postura de Ciutadans servisca en safata al nacionalisme fer d'aquesta qüestió una reivindicació propia.

El fet que la iniciativa engegada per l'Associació de Juristes Valencians hi haja concitat el suport de la immensa majoria del municipalisme valencià, de totes les Diputacions, dels Col·legis d'Advocats i el seu Consell, de les Facultats de Dret i, en general, de les entitats representatives de la societat civil, ha d'entendre's com una exigència d'unitat i transversalitat als nostres polítics entorn d'aquesta qüestió.

Per què pretenem que la competència en matèria civil de les comunitats amb dret foral s'estenga a la recuperació del seu dret històric? Per respecte a la pròpia Constitució, que ha establit com a eix de distribució de competències en aquesta matèria la idea foralitat. I para què ho pretenem, per a desempolsar vetustes normes que gens tenen a veure amb la nostra realitat actual? En absolut. Ho pretenem per a fitar un marc material en el qual les Comunitats amb aquesta competència -i en particular, la nostra- puguen legislar de conformitat amb les exigències actuals. València podrà així legislar conforme diu el seu Estatut i ara li impedeix el Tribunal Constitucional; i les altres comunitats que han legislat en la matèria, anant molt més allà del que els permet la lletra de la Constitució, veuran assentades plenament les seues normes vigents en un ordre competencial molt més clar i sistemàtic. 

No ens guia el propòsit de pretendre excloure l'aplicació del Codi Civil en aquestes matèries pel només prurito de tenir una legislació pròpia; en açò haurà de ponderar-se la prudència del legislador autonòmic, perquè el que està ben regulat no hi ha perquè canviar-ho. Però hi ha molts àmbits del Dret de Família o de Successions, sobretot, en els quals la legislació civil no convé per igual a tots els ciutadans i en tots els territoris, en funció de la seua tradició, de l'estructura econòmica o empresarial, de la mobilitat de la seua població, o sense més de l'orientació política conformada pels seus ciutadans en les urnes. La legislació civil autonòmica, en aquestes matèries que afecten a les relacions entre particulars, resulta molt més flexible i adaptable a les situacions canviables que la legislació única de l'Estat. I permet igualment una descongestió processal, en remetre el recurs de cassació als Tribunals Superiors de Justícia i no al Tribunal Supremo.

En aquest punt, la discussió política no radica en la unitat o pluralitat de la legislació civil espanyola. A Espanya mai hi ha hagut unitat legislativa civil i mai va a haver-la, perquè ningú va a derogar les normes civils autonòmiques que, a partir de les Compilacions franquistes, regulen avui amplis aspectes del Dret privat a Catalunya, País Basc, Aragó, Balears, Galícia i Navarra. Qui pretenga plantejar aquesta reivindicació valenciana i la proposta general que es fa per a tota Espanya en termes de trencar o no trencar la unitat, o s'equivoca o directament pretén enganyar o enganyar-se. Més de 14 milions d'espanyols es regeixen avui per un Dret diferent del Codi Civil, i no sembla que açò afeblisca institucionalment a Espanya ni el sentiment de la seua unitat.

Els valencians tenim l'oportunitat de mantenir-nos units en aquesta ocasió i oferir amb açò al conjunt d'Espanya una solució raonable per a la distribució de competències en matèria civil.



Autor: Luis Miguel Figuera és advocat i vicepresident de l'Associació de Juristes Valencians i redactor de la Proposició de Modificació de la Constitució per a recuperar la capacitat plena en Dret Civil Valencià.
Publicat a: El Mundo CV



dilluns, 22 d’octubre del 2018

Jo ❤ Dret Foral Civil Valencià



El que els valencians necessiten de Ciutadans CV


Representants de Juristes Valencians, amb el president dels Corts davant el quadre de la Batalla d'Almansa

22/10/2018 - Alacant Plaza va publicar dissabte passat, un complet article titulat 'Ciutadans impedirà la unanimitat dels Corts per a reclamar el Dret Civil Valencià', en el qual el seu redactor cap, un periodista especialista en aquest aparentment complex tema i que va entrevistar a Juan Antonio Xiol, l'únic magistrat del Tribunal Constitucional que va votar per la constitucionalitat del Dret Civil Valencià, concloïa que les directrius de la direcció nacional del partit d'Albert Rivera lliguen de mans a la seua adreça autonòmica, i segons fonts de Ciutadans “si no canvia gens, votarem no o abstenció”. 

En aquesta tesitura, volia traslladar als 9 diputats de Ciutadans en Corts Valencianes, i en general a la totalitat de regidors, diputats, senadors, regidors, votants i potencials votants valencians del partit taronja, les següents consideracions, per a inclinar el vot dels diputats a favor de recuperar el contingut íntegre del nostre Estatut, a favor de recuperar un Dret Civil modern i social: 

Igualtat de tracte: 

Ciutadans fa gala de defensar les mateixes idees en el conjunt d'Espanya, i posar a les persones per sobre dels territoris. La igualtat entre espanyols és un axioma en la política d'Albert Rivera, i per açò els valencians que volem ser tan iguals com els 15 milions d'espanyols d'altres sis territoris, necessitem tenir com a aragonesos, balears, gallecs, navarresos, catalans i bascos nostres pròpies normes civils tal com preveu el nostre Estatut, per exemple en matèria de règim econòmic matrimonial, en normes successòries, o altres matèries del Dret de família, com la regulació de les unions de fet o de custòdia compartida, o qualssevol unes altres que determinen els Corts. 

Unitat del municipalisme en favor de la competència en Dret privat: 

341 municipis- que representen a més de 4,4 milions de ciutadans, el 90% del cens valencià- , la Federació Valenciana de Municipis i Províncies, les 3 Diputacions Provincials, moltes Mancomunitats de municipis xicotets i mitjans, és a dir el municipalisme valencià de forma clara recolza la recuperació. Aquest respatler és homogeni en totes les comarques, sense diferències de llengües o territoris, des de Villena, a Requena, de Vinaròs a Oriola, i en moltes ocasions amb implicació directa d'alcaldes i regidors de Ciutadans ( Barx, Gandia, Denia, Santa Pola, Moixent, Castalla, Aldaia, Llanera de Ranes, Alcoi, Sagunt, …)

La societat civil és la impulsora de la modificació constitucional: 

La recuperació de normes civils socials i modernes ha sigut promoguda i recolzada per associacions empresarials molt representatives com a AVE, ATEVAL i també per ATA ( els autònoms), per la gran majoria dels sindicats ( CCOO, UGT, CSIF, Intersindical, …) i pels col·lectius representatius dels agricultors valencians ( AVA-ASAJA i La Unió). 

Per descomptat, aquest procés ha sigut liderat per les Facultats de Dret valencianes ( UJI, Alacant i València) i pels 8 Col·legis d'Advocats valencians, que entre els seus objectius estatutaris tenen el foment i suport del Dret Civil propi. 

És molt rellevant també el suport del Col·lectiu LGTB a través de LAMBDA, conscients dels drets civils i socials que possibilita l'exercici de la competència, i d'associacions culturals centenàries com LO RAT PENAT o unes altres com la Fundació Nexe, Tirant Lo Blanc, el Centenar de la Ploma, o comarcals com la Borrianenca de Cultura, el Teix d´IBI, o la del Camp de Morvedre. 

Com es pot constatar col·lectius als quals Ciutadans vol traslladar el seu missatge tals com el món professional (autònoms, advocats, sindicats…), els col·lectius LGTB, les associacions pro-custodia compartida, les associacions professionals d'agricultors (AVA-ASAJA) i les entitats culturals valencianistes ( LO RAT PENAT) li sol·liciten que recolze la recuperació de la competència. 

No sembla intel·ligent no escoltar a col·lectius tan importants per a Ciutadans, un partit que fa gala de prémer a la societat civil. Recorden que si es recolza aquesta proposta per la resta de grups parlamentaris (PP, PSPV, Compromís i PODEM) és perquè es va presentar un escrit en el Registre dels Corts el passat mes de març per representants de la societat civil ( vegeu la foto adjunta), que incloïa un text articulat, que és el que s'aprovarà aquest dimecres almenys per 90 diputats dels Corts. 

No és intel·ligent per als valencians confiar en un partit que es diu constitucionalista i autonomista, però que no sap fer-se entendre per la seua prefectura per a defensar els interessos de la societat valenciana. Als socis de l'AJV ens sorprèn que, malgrat intentar-ho, ens ha sigut impossible fins avui reunir-nos amb cap dirigent nacional del seu partit. 


El Dret Civil Valencià va estar vigent, de forma pràctica durant 8 anys i beneficia actualment a 300.000 valencians. És un Dret viu, i modern:

En efecte, des de l'entrada en vigor de la Llei de Règim econòmic matrimonial a l'abril de 2008, fins a novembre de 2016 amb la derogació de la Llei Valenciana de Custòdia Compartida ha generat efectes civils per a 300.000 valencians. El Dret civil valencià, se segueix estudiant en les Facultats de Dret, malgrat la inconstitucionalitat de les lleis civils valencianes. El sentit comú exigeix cercar solució ràpida a aquesta competència clarament regulada en el nostre Estatut, i que els diputats tornen a discutir i aprovar lleis civils que s'adapten a les necessitats socials que a cada moment determine la majoria política en els Corts. 

Les anteriors consideracions ( igualtat de tracte amb altres 15 milions d'espanyols que també ho tenen previst en el seu Estatut d'Autonomia, consens polític i social, suport transversal i divers en l'àmbit municipal i comarcal, …), hagueren de ser suficients perquè Ciutadans s'una al consens històric promogut per la societat civil en defensa de l'Estatut, però vull afegir una valoració case que la cúpula dirigent de Ciutadans no es done compte de la rellevància d'aquest tema. 

Un vot negatiu o l'abstenció davant la Proposta de modificació constitucional limitada a la recuperació efectiva del Dret Civil Valencià per part dels 9 diputats de Ciutadans, comportaria que adoptarien posicions idèntiques a les dels regidors de les CUP a Burjassot i Pedreguer. Òbviament, les CUP pretenen fer realitat un projecte polític pancatalanista, i per a ells l'existència de senyals d'identitat valencianes, com evidentment ho constitueixen tenir normes civils pròpies, és un fre al seu projecte supremacista enfront dels valencians, però ambdues posicions ( la de la CUP i la potencial de Ciutadans) són contràries a la nostra autonomia. 

Un vot negatiu o l'abstenció de Ciutadans en aquest tema que suposa la plasmació pràctica i social de l'autogovern, comportaria per a gran part de la societat civil valenciana, plantejar-se que cas de col·lisió d'interessos catalans i valencians, els dirigents valencians i nosaltres amb ells, veuríem frustrades les nostres expectatives. 

Una abstenció o un vot negatiu emès pels 9 diputats de Ciutadans, suposaria una alarmant discriminació entre espanyols, i en concret respecte a Albert Rivera i la cúpula dirigent del partit taronja, que com a catalans tenen un règim successori al meu judici més beneficiós, en comportar una major llibertat a l'hora de testar, i amb múltiples especialitats, en general considerades millors per la doctrina civilista. 

Posar-se de perfil sobre una qüestió tan rellevant per a l'autogovern, segur que no agradarà als socis d'entitats com Lo Rat Penat, i demostrarà la falsedat dels dirigents de Ciutadans que alardegen de valencianistes, ni tampoc per a les associacions pro-custodia compartida de les tres províncies valencianes, que ajornen una possible llei valenciana de Custòdia Compartida al fet que es modifique el Codi Civil, alguna cosa que ara com ara sembla més llunyà. 

Per favor, donen resposta a les necessitats reals dels ciutadans valencians, com a entitat constitucionalista ens preocupa la situació de Catalunya, però esperem que els nostres problemes tinguen resposta també dels diputats de Ciutadans, escolten per favor als seus regidors i militants. 

En un context en el qual per part de Ciutadans i altres grups parlamentaris en el Congrés, i el propi Govern es proposen modificar la Constitució per a eliminar els aforamients, Juristes Valencians reclamen el suport de Ciutadans per a recuperar el Dret Civil Valencià previst en l´Estatut, i que possibilita lleis modernes en matèria de Dret de família aplicables en l'actualitat a 300.000 valencians.

Resulta un contrasentit que un partit constitucionalista i autonomista de l'esquena a la recuperació de l'autogovern valencià en matèria de Dret Civil, competència que ja tenen altres 15 milions d'espanyols, i nosaltres vam tenir entre 2008 i 2016: i si estan en contra de la recuperació del Dret Civil Valencià, siguen coherents i sol·liciten una reforma constitucional per a imposar un Codi Civil únic en tota Espanya, però no és defensable que els catalans, aragonesos, navarresos i gallecs perquè ho va consentir Franco ho tinguen i els valencians malgrat estar regulat en l´Estatut no disposem d'un Dret civil modern. 

Per favor, en aquests dos dies previs a la votació del dimecres aconseguisquen que els seus dirigents nacionals facen propis els nostres requeriments i donen resposta juntament amb la resta de grups dels Corts a les necessitats dels valencians. 



Autor: José-Ramón Chirivella Vila, President de l'Associació de Juristes Valencians
Publicat a: Alicante Plaza
Traducció: Softvalencià

 

El dia D del dret civil valencià


Dimecres 24 Les Corts aprovaràn, previsiblement quasi per unanimitat, una proposició de llei de reforma constitucional per a recuperar la potestat de legislar en dret civil 



En la nomenclatura bèl·lica anglosaxona, parlar de dia D equival a citar la data en la qual s'iniciarà una operació de combat o un atac. En el cas de la Segona Guerra Mundial, sol qualificar-se d'aquesta manera el desembarcament de Normandia. Per a la recuperació del dret civil foral valencià i, sobretot, perquè la iniciativa dels seus precursors fructifique, el dia D tindrà lloc aquest 24 d'octubre. Aqueixa jornada, el ple de Les Corts aprovarà una proposició de llei de reforma constitucional perquè el Congrés tramite aqueixa recuperació. 

Sí, admet que el tema pot resultar desmanegat, que quan algú et parla de dret foral et sentes transportat a l'època de Jaume I i cerques en la teua memòria oblidats estudis d'història, en molts casos de manera infructuosa. La primera vegada que em va parlar l'advocat Pepe Morgan de la qüestió, en 2015, confesse que també em vaig sentir temptat a passar pàgina ràpidament i a conversar sobre un altre tema més intel·ligible. Fins que vaig comprendre com ens afecta en el dia a dia. I fins que vaig conèixer la magnitud de l'esforç que l'Associació de Juristes Valencians està desenvolupant per a aconseguir aquesta recuperació. 

En efecte, quan Jaume I, en 1238, va conquistar València i va afegir a la seua corona les terres en les quals vivim, els va atorgar aqueixa capacitat legislativa pròpia. Fins que en 1707, amb la victòria de Felipe V sobre l'arxiduc Carlos, aqueixa independència normativa va quedar suprimida de sobte amb el denominat Decret de Nova Planta. Va constituir una de les maneres en les quals el monarca va castigar al poble valencià per recolzar al seu contrincant. 

Així va continuar la història fins que el desenvolupament autonòmic dels anys 80 del segle XX va propiciar que Els Corts recuperaren aqueixa possibilitat de legislar -que no la normativa de segles arrere- i que la Comunitat Valenciana tinguera un dret civil propi entre 2008 i 2016, vuit anys en els quals la normativa autòctona ha contribuït a regular la vida d'al voltant de 300.000 ciutadans. Fins que el Tribunal Constitucional va tornar a truncar la independència legislativa. 

El dret civil valencià regula la custòdia compartit o garanteix drets successoris en una parella de fet després de morir un cònjuge 

I aqueix dret del segle XXI no versava sobre qüestions de centúries anteriors. Al contrari, aportava solucions bastant més modernes que el propi dret civil nacional. Per exemple, preval la custòdia compartida dels fills en casos de separació matrimonial, de manera que marca unes directrius normatives i no ho deixa tan a l'albir de cada jutjat. O permet que, en parelles de fet, el cònjuge de qui mor tinga uns drets hereditaris. Afecta a qüestions pràctiques, quotidianes. 

Així li l'explique a qui em pregunta i, supose que com em va succeir a mi al principi o li puga ocórrer a algun lector, se sorprèn. Perquè, efectivament, escoltar parlar de dret civil foral no sembla el tema més divertit per a passar l'estona ni per a delectar-se en la lectura. Fins que comences a comprendre la dimensió de la iniciativa legislativa. 

I de tornada a la importància del dia D, aquest 24 d'octubre, la Comunitat Valenciana té l'oportunitat de començar a recuperar, per tercera vegada, un dret propi que se sumaria a l'estatal, com ja ocorre a Balears o Aragó, per exemple, sense apel·lar a les sempre més avançades en autonomia Catalunya o País Basc. 

Tots els partits polítics representats han mostrat el seu respatler, fins i tot els quatre diputats que van abandonar Ciutadans. Amb l'única excepció, precisament, de Ciutadans, que no aclareix si votarà a favor, s'abstindrà o s'oposarà. L'Associació de Juristes Valencians calcula 90 de 99 vots segurs a Les Corts. Veurem si no hi ha canvis o absències. 

Tots els partits polítics representats han mostrat el seu respatler, fins i tot els quatre diputats que van abandonar Ciutadans. Amb l'única excepció, precisament, de Ciutadans 

De moment, aconseguir portar una proposta a a el parlament autonòmic i *concitar tant respatler ja comporta un mèrit increïble. Per a fer-nos una idea, la iniciativa de la rebaixa del llistó electoral porta *pululando des del començament de legislatura i sembla que continuarà en guaret fins a la pròxima. A aqueix nivell arriba la capacitat de desacord. 

I la següent etapa consisteix que ho confirmen en el Congrés i Senat els mateixos partits que en Les Corts recolzaran la proposta perquè una limitada reforma constitucional atorgue a la Comunitat Valenciana l'opció de legislar. En la pràctica, es tracta simplement que recupere la potestat que ja va tenir i de la qual en l'actualitat disposen altres comunitats autònomes, sense més rerefons polític, legislatiu, independentista o del caire que cadascú decidisca donar-li. 

Si l'Associació de Juristes Valencians aconsegueix el seu objectiu, haurà sigut a força de pedagogia, persuasió (no és gens fàcil posar d'acord a 90 diputats de diferents partits) i molta perseverança. Moltíssima. La que cada dia demostra aquest grup d'implicats juristes que presideix José Ramón Chirivella. 

Haver arribat fins a on ho han fet ja suposa un esforç gran per la incomptable quantitat d'actes que han organitzat de llarg a llarg de tot el territori autonòmic (aquesta mateixa setmana, a Villar del Arzobispo i en Cocentaina) i de reunions que han mantingut para, precisament, conscienciar de la importància que la Comunitat Valenciana tinga (o recupere) la seua capacitat legislativa. La seua constància ajuda a valorar la rellevància de la qüestió. La seua tenacitat contribueix a convèncer. Ara falta saber com finalitzarà aquesta història de resistència.


Artícul escrit per: Héctor González
Publicat a: Es Diario CV
Traducció: Softvalencià



El Consell emet el seu criteri favorable per a recuperar el dret civil valencià


La llei serà tramitada per Les Corts




21/10/2018 - VALÈNCIA. 

El ple de Les Corts Valencianes iniciarà aquesta setmana la tramitació d'una proposició de llei presentada pel PP, PSPV, Compromís i Podem destinada a que es reforme la disposició addicional segona de la Constitució i es permeta la recuperació del dret civil valencià. El Consell ha emès el seu criteri favorable a la tramitació d'aquesta proposta, doncs els quatre grups signataris representen "una majoria *amplísima" de la representació del poble valencià i comparteix que la Comunitat puga legislar el dret civil propi, ja que és l'única a la qual se li ha impedit. 

La sessió plenària començarà el dimecres amb la votació d'una proposta de la comissió de recerca sobre les institucions firals, que demana que se li permeta aprovar les conclusions sobre Fira València, en les quals s'han centrat fins ara, i continuar amb els treballs sobre la Institució Firal Alacantina. A continuació, el PP demanarà que se suspenguen els articles de la llei de Turisme que obliguen a obtenir un informe de compatibilitat urbanística per a la inscripció d'apartaments en el Registre de Turisme de la Generalitat, i que es consensue una solució que pose fi al "bloqueig administratiu" i la "inseguretat". 

Els socialistes defensaran una proposta perquè el Consell impulse i recolze el procés d'elaboració d'un tractat internacional jurídicament vinculant sobre les empreses transnacionals i altres empreses pel que fa als drets humans en el marc de la participació en el Consell de Drets Humans de les Nacions Unides. La proposta de Compromís d'aquesta setmana planteja que el Consell inicie les gestions necessàries amb el Govern central per a la transferència de competències dels serveis ferroviaris de rodalies, i reclame les inversions necessàries per a poder assumir-les. 

Sessió de control 

El ple del dijous començarà amb la sessió de control al president de Generalitat, Ximo Puig, després del que es ratificarà la delegació de quinze diputats dels Corts que defensarà en la comissió Constitucional del Congrés la reforma de l'Estatut d'Autonomia perquè la inversió estatal siga conforme al seu pes poblacional. El Congrés havia emplaçat a enviar una delegació d'un màxim de 37 persones per a formar part en la comissió que ha de debatre les dues esmenes presentades a aquesta reforma i Les Corts han decidit que siguen quinze: cinc del PP, tres del PSPV i tres de Compromís, dos de Podem i dos de Ciutadans. 

A continuació es votarà la modificació de l'Estatut del personal dels Corts aprovat en 2010, que té un caràcter fonamentalment tècnic i segons assenyala la proposta, no comporta "una revisió en profunditat" d'aquest Estatut, "la qual podrà abordar-se en tot cas en la pròxima legislatura". 

L'activitat parlamentària de la setmana començarà aquest dilluns amb la reunió de la comissió de Justícia, on es debatran les esmenes presentades pels grups al projecte de llei de Mediació de la Comunitat, que pretén impulsar aquesta via per a la resolució de conflictes. El dimarts es reunirà la comissió d'Igualtat de Gènere i del Col·lectiu LGTBI per a votar les esmenes al projecte de llei d'Igualtat de les persones LGTBI, que prohibirà l'ús de teràpies d'aversió per a modificar l'orientació sexual i contempla sancions de fins a 45.000 euros per incomplir la norma. Finalment, el dijous a la vesprada es reunirà la comissió de recerca sobre la gestió de les institucions firals de la Comunitat, per a aprovar les propostes de treball referides a la Institució Firal Alacantina (IFA).


Publicat a: Castellón Plaza
Traducció: Softvalencià