dissabte, 20 d’agost de 2016

Les sèquies de la font de la Plaça de la Mare de Déu




De tant en tant publicarem algunes obres d'art relacionades amb els temes que tractem per a il·lustrar la forta càrrega cultural que té el nostre dret civil foral.



La font de la Plaça de la Mare de Déu enfronte a la Basílica representa al Riu Turia envoltat per les sèquies que formen el Tribunal de les Aigües.

divendres, 19 d’agost de 2016

Tribunal de les Aigües a la Porta dels Apostols




Font: Russafi



Tribunal de les Aigües de València


Font d'on hem tret aquesta entrada

Alguns aclariments caldria fer a aquesta entrada, sobretot a la llengua que usa el Tribunal de les Aigües que és el valencià. 

És interessant per alguna informació que dóna sobre alguns aspectes concrets com l'ús en el tribunal de l'antiga moneda valenciana i per açò ho publiquem respectant l'escrit.

Nosaltres entenem que la finalitat d'aquest blog és per damunt de tot proporcionar materials de qualitat rigorosos sobre el dret foral civil valencià. No entrar en conflictes identitaris.

Creiem que almenys esmentar-ho pot evitar sorpreses i malentesos.  




Tribunal que es reuneix cada dijous d’onze a dotze del matí a la part dreta de la porta dels Apòstols de la seu de València, per tal de veure i de resoldre les diferències sorgides entre els regants de l’Horta valenciana, excepte els beneficiaris de la séquia de Montcada, que constitueixen una comunitat a part. 

Jaume I féu donació, el 1238, de les séquies del Túria als usuaris, respectant el dret consuetudinari (“segons fo acustumat e establit en temps de sarraïns”). L’aigua del Túria (15 m3 per segon) és considerada dividida en 138 files, de les quals, per la vora esquerra del riu, en pren 48 la séquia de Montcada, 10 la de Tormos, 14 la de Mestalla i 14 la de Rascanya, i per la vora dreta pren 14 files la séquia de Quart, 10 la de Mislata, 14 la de Favara i 14 la de Rovella. Una assemblea general de regants de cada séquia, que es reuneix cada dos anys, designa directament el seu síndic o sequier i la junta de govern, i vota el pressupost. El síndic, auxiliat pels atandadors subordinats seus, vigila el rigorós repartiment de l’aigua en quantitat i duració. En temps de secada, el síndic té poders il·limitats per a distribuir equitativament l’aigua disponible, i quan una collita corre un perill imminent, posseeix també atribucions per a concedir “l’aigua de gràcia” al conreu amenaçat, en detriment dels altres menys exposats. Els regants han de pagar grosses multes si desacaten les ordres del síndic. Vuit síndics, un per cadascuna de les séquies de Tormos, Mestalla, Rascanya, Mislata, Favara i Rovella, i dos per la de Quart —un corresponent al braçal general i un altre pel de Bennàger i Faitanar— constitueixen el consell de les séquies del Túria, el qual normalment és deliberatiu —en temps de secada, però, és també executiu— i exerceix així mateix funcions judicials, sense cap apel·lació superior. En les sessions setmanals dels dijous, el Tribunal de les Aigües, constituït pels vuit síndics esmentats, tracta i dirimeix les diferències entre els regants, i les denúncies de regatges abusius formulades pels atandadors, amb un procediment judicial gratuït, oral i sumaríssim. Després d’escoltar les parts, un síndic de l’altra banda del riu —el de Favara en els litigis de les séquies de la vora esquerra i el de Mestalla en els de la dreta— proposa la sentència, i el tribunal la dicta després d’una breu deliberació en veu baixa, no intervenint en la seva votació el síndic de la séquia interessada. Tots els síndics vesteixen encara —no sense una certa vanitat— la brusa negra, que era el vestit de cerimònia habitual dels llauradors valencians en el primer terç del s. XX. El president del tribunal, designat per torn, acostuma a assenyalar amb el peu el litigant a qui dóna la paraula, tot dient: “Parle vostè!" o “Calle vostè!". El català és l’única llengua emprada pel Tribunal de les Aigües en totes les actuacions. La sentència és verbal, i només a petició de part es dóna per escrit, però el secretari del tribunal porta un registre amb els noms dels litigants i l’import de les multes imposades, les quals han d’ésser satisfetes immediatament, i són regulades encara amb l’antiga moneda valenciana, avui absolutament inusitada fora d’aquest cas: la lliura (3,75 ptes), que consta de vint sous i cada sou de dotze diners. Si hi ha resistència, cosa insòlita, el Tribunal de les Aigües, ajudat de la justícia ordinària, procedeix a l’embargament. El funcionament a València en temps dels àrabs d’una jurisdicció semblant a l’actual és comprovat per un text d’Ibn Hayyān que ens parla de Mubarak i Mudaffar, dos eslaus camirís que havien ocupat el càrrec de sequiers del Túria i foren els qui es revoltaren a València l’any 1016, quan el califat de Còrdova començà a desintegrar-se. Els llauradors valencians senten veneració i orgull per llur Tribunal de les Aigües, i han sabut defensar la seva jurisdicció contra totes les tendències unificadores de la legislació estatal, tan vigoroses i insistents en el s. XIX. Destaca per la seva importància i transcendència la documentada defensa que en féu el diputat valencià Xavier Borrull i Vilanova a les corts de Cadis el 31 de juliol del 1813.




El Tribunal de las Aguas. Características y medidas de protección BIC



Bloque 42 del curso Derecho civil foral valenciano

Características y medidas de protección del BIC 

Autor: Ramón Fernández, Francisca 

Universitat Politècnica de València - UPV


El Tribunal de las Aguas. La Junta de los Síndicos



Bloque 41 del curso Derecho civil foral valenciano 

La Junta de los Síndicos 

Autor: Ramón Fernández, Francisca 

Universitat Politècnica de València - UPV


El Tribunal de las Aguas y la Corte de Labradores



Bloque 40 del curso Derecho civil foral valenciano

La Corte de los Labradores 

Autor: Ramón Fernández, Francisca 

Universitat Politècnica de València - UPV

Funciones y valor etnológico del Tribunal de las Aguas



Bloque 39 del curso Derecho civil foral valenciano

Funciones y valor etnológico 

Autor: Ramón Fernández, Francisca 

Universitat Politècnica de València - UPV


Composición y ámbito territorial del Tribunal de las Aguas



Bloque 38 del curso Derecho civil foral valenciano

Composición y Ámbito territorial 

Autor: Ramón Fernández, Francisca 

Universitat Politècnica de València - UPV


Origen histórico del Tribunal de las Aguas



Bloque 36 del curso Derecho civil foral valenciano

Origen histórico 

Autor: Ramón Fernández, Francisca

Universitat Politècnica de València - UPV


Referencia Legislativa del Tribunal de las Aguas




Bloque 37 del curso Derecho civil foral valenciano

 Referencia legislativa al Tribunal

Autor: Ramón Fernández, Francisca 

 Universitat Politècnica de València - UPV 


Primera sessió del Tribunal de Les Aigües en llengua de signes



La iniciativa ha sigut possible gràcies a la col·laboració entre la Conselleria de Transparència, Responsabilitat Social, Participació i Cooperació i la Federació de Persones Sordes de la Comunitat Valenciana (Fesord).


Tribunal de las Aguas de Valencia (Infografía)




Los tribunales de Valencia están de moda. Los tenemos numerosos y muy frecuentados. Por suerte, ajeno a ese tumulto mediático, el organismo de justicia más antiguo de Europa sigue su trabajo cotidiano sobre l’Horta. Como ha hecho desde hace más de mil años. 

El Tribunal de las Aguas, para un observador superficial, puede parecer poco más que una original atracción turística. Sólo algunos jueves conseguimos ver cómo dicta sentencia. Oral, inmediata, inapelable. 

Pero su trabajo diario con los agricultores va más allá de lo que ven los turistas y es una labor clave en la conservación de la huerta valenciana, aquel «Paraíso en la tierra de sin igual belleza, por el cual corren las acequias en todas direcciones» que describía el poeta andalusí, Ibn al-Abbar. 

Valencia era exuberante gracias al agua, y esa materia primera, había que distribuirla de forma solidaria y equitativa, según los principios de la ley islámica. Una ley que no siempre se cumplía. 

En el reparto del agua había hurtos, alteraciones en los turnos de riego, acequias sucias que impedían el paso del agua o riego sin permiso, así que los mismos regantes designaron, de entre los miembros de su comunidad, a los más honrados y justos para dirimir estos conflictos. Uno por cada acequia. 

De aquel paraíso en la tierra que describía el poeta hemos conservado bien poco. El Turia prácticamente ya no lleva agua, la ciudad se ha ido comiendo su huerta y la huerta ya casi no le da de comer. Pero aquel consejo de hombres honrados ha conseguido transcender siglos y religiones, reyes y repúblicas, y aún hoy sigue juzgando los conflictos de la huerta. 

Cómo ver al Tribunal en acción 

Para dejar de verlo como un mero ritual y descubrir su vigencia, hay que ser perseverante y acudir varios jueves, puntualmente, a las doce del mediodía a la puerta de los Apóstoles de la Catedral de Valencia. Intentar acercarse al máximo a la verja en forma de semicírculo que protege las sillas, abriéndose paso con cualquier excusa entre los turistas y esperar. 

Al sonar las campanas del cercano Micalet, aparecerán uno tras otro los ocho componentes de este peculiar tribunal en el que las blusas negras no son togas, sino blusones de huertano; el mazo se ha transformado en gancho de dos púas, herramienta cotidiana de los guardas de las acequias y los jueces no son expertos en leyes sino labradores, sabios conocedores de las Ordenanzas por las que se rige la Vega de Valencia desde los tiempos del Paraíso. 

Una vez en sus respectivas sillas, el aguacil llamará en voz bien alta a los denunciados de cada acequia. En valenciano. Porque este Tribunal habla normalmente en valenciano. “Denunciats de la Séquia de Quart! Denunciats de la Séquia de Quart!”. Silencio. “Denunciats de la Séquia de Benàger i Faitanar! Denunciats de la Séquia de Benàger i Faitanar!” Silencio. Nos quedarán aún seis acequias, seis oportunidades más de que aparezca algún denunciado. Si esto no ocurre. El Tribunal se retirará sin más. Y habrá que volver, el jueves siguiente. Puntualmente a las doce. 

Un día, sucederá. “Denunciats de la Séquia de Favara! Denunciats de la Séquia de Favara!” Y allí, de entre el público, aparecerá el denunciado. Sin ningún abogado. Tras exponer el caso el denunciante, que suele ser el guarda de la acequia a la que pertenece el infractor, el denunciado se defenderá a sí mismo. Escuchará al Tribunal y contestará a sus preguntas y sin más, en unos minutos, recibirá una sentencia inapelable: “Este Tribunal li condena a pena i costes, danys i perjuins, en arreglo a Ordenances”. 

Eso es todo. Nos parecerá breve y por más que nos hayamos acercado, no habremos podido ni siquiera escuchar bien el porqué de la denuncia. Es entonces cuando nos daremos cuenta de que no hemos asistido a una atracción para turistas sino a un verdadero juicio, sin documentos escritos, sin burocracia, sin esperas, sin más coste que la multa que tenga que pagar el denunciado. 

Quizás por eso, por su eficacia, es por lo que ha pervivido durante tantos siglos entre los huertanos.


Fuente: Kolorit Media


divendres, 12 d’agost de 2016

Tribunal de les Aigües: dos casos de la séquia de Mislata



El 8 de juliol de 2010 el Tribunal de les Aigües ha tractat dos casos de la séquia de Mislata.

Trencament sèquia: Tribunal de les Aigües



Judici pel trencament de la sèquia de Favara en el tribunal de les Aigües el dia 19-2-2009

Tribunal de les Aigües de València (2014)


El Tribunal de les Aigües (1995)



Vídeo complet en demo del DVD  de CVTV 6 
"El Tribunal de les Aigües" 

Documental sobre la institució de justícia més antiga que existeix hui a Europa: el mil·lenari i tradicional jurat de les sèquies de la Vega de València, que resol tots els conflictes derivats de les seues aigües de reg mitjançant la celebració de judicis públics i per procediment sumarísim, tots els dijous de l'any, davant de la Porta dels Apòstols de la Catedral de València. 

Declarat Bé d'Interès Cultural del Patrimoni Valencià, i de la Humanitat per la Unesco.

Les normes civils valencianes per a parelles de fet deixen d'estar en vigor




El Tribunal Constitucional va publicar aquest divendres la sentència que declara nuls alguns articles de la Llei d'Unions de fet de la Comunitat Valenciana, tràmit que faltava perquè la nul·litat desplegara tots els seus efectes, que es resumeixen que les parelles de fet valencianes perden tots els drets civils que els reconeixia aquesta llei.

Entre ells, els drets de la parella de fet després de la defunció de l'altra persona, com l'ús de l'habitatge habitual durant un any després de l'òbit.

Segons el catedràtic de Dret Civil de la Universitat de València, Javier Plaza, "a partir d'ara les unions de fet valencianes es queden sense drets civils. Tindran el reconeixement d'unions de fet, però sense cap dret civil reconegut".

En declaracions a València Plaza, aquest catedràtic va recordar que "hi ha unions de fet que tenen dret civil, les d'aquelles comunitats que sí tenen una legislació pròpia en matèria civil, sobretot en herències i en règim patrimonial". Per açò, va afirmar que "es fa urgent una llei nacional d'unions de fet que reconega els drets civils, som dels pocs països de la UE que no tenim una llei nacional". En aquest sentit, Plaza va recordar que un recent reglament de la Unió Europea, el 1104/2016, de 24 de juny, "estableix la necessitat que hi haja una regulació nacional, en concret en els efectes patrimonials de les unions de fet".

Després de la publicació de la sentència, la Comunitat Valenciana es queda com les regions que tenen un registre d'aquestes unions, però sense drets civils.

Dret a l'ús de l'habitatge comú 

Aquesta llei, elaborada per a les diferents formes de convivència que no són matrimonials, establia en el seu article 12 que en cas que un dels convivients de la parella de fet morira se li adjudicaria a la persona supervivent béns com l'aixovar domèstic de l'habitatge habitual de tots dos.

La segona part d'aquest article també arreplegava que qui sobrevisquera tindria dret “a l'ús de l'habitatge habitual de la unió durant un any a explicar des de la defunció de la seua parella”. No obstant açò, amb la nul·litat d'aquest article, els valencians perden aquest dret.

A partir d'ara, els valencians que desitgen ser declarats parella de fet hauran d'inscriure's en el Registre de la Comunitat Autònoma corresponent i s'acolliran a les normes estatals de caràcter administratiu-laboral i no en matèria de drets civils. És a dir, romanen aquells efectes que són drets de caràcter administratiu-laboral derivats de la llei estatal de Seguretat Social, com les pensions per viduïtat o indemnitzacions laborals en cas de defunció de la persona convivient.

La sentència del Constitucional assenyala que no és de caràcter retroactiu i, per tant, la seua futura publicació en el BOE no afecta a les situacions jurídiques consolidades fins avui, excepte en el que respecta a l'article 14. Aquest article assenyalava que "si durant la unió de fet formalitzada tingués lloc la mort o la declaració de defunció d'alguna de les persones convivients, qui sobrevisca ocuparà en la successió la mateixa posició que correspon legalment al cònjuge supérstite", és a dir, permetia en cas de defunció d'un dels convivients de la parella de fet, l'altre tenia dret a l'herència, tant si moria havent realitzat herència davant notari com si no.

No obstant açò, l'absència de caràcter retroactiu d'aquest article de drets successoris es produeix perquè en el moment en el qual l'Estat va interposar el recurs d'inconstitucionalitat es va suspendre la seua aplicació i, per tant, mai va estar en vigor.

Segons la catedràtica de dret de la Universitat Jaume I, Carmen Boldo, "existeix un greuge comparatiu amb altres comunitats autònomes com la catalana que té un dret civil propi. Es podria haver trobat una forma per a recuperar el dret foral perdut dels valencians i desenvolupar-ho". A més, assenyala que en la reforma de l'Estatut d'Autonomia de 2006 "sí es va contemplar la competència de la Comunitat Valenciana per a desenvolupar el dret foral valencià i va ser aprovat per les Corts Generals, per la qual cosa és una mica contradictori que ara passe tot açò", ja que la pròpia doctrina del TC estava basada en l'actualització dels drets històrics en matèria civil.


Autors: Javier Alfonso i Marta Gozalbo
Publicat: València Plaza
Traducció: Softvalencià

dimarts, 2 d’agost de 2016

La pervivencia de instituciones consetudinarias del derecho foral civil valenciano


El ingreso en la Comunidad de Pescadores de El Palmar y la transmisión hereditaria del "redolí"


Les províncies segons els seus règims legals (1852)




MAPA POLÍTIC D'ESPANYA

El que segueix és un mapa d'Espanya en què es presenta la divisió territorial amb la classificació de totes les Províncies de la Monarquia segons el règim legal especial comú en elles. 

L'obra, és de Jorge Torres Villegas, 1852. El mapa forma part del catàleg de la Biblioteca Nacional. "Mapa polític d'Espanya amb la classificació política de totes les províncies segons el règim especial dominant en elles. José María Alonso, 1852". 

  • La zona roja delimita la “Espanya Uniforme o Purament Constitucional que comprèn aquestes trenta-quatre Províncies de les corones de Castella i Lleó, iguals en tots els rams econòmics, judicials, militars i civils”, segons es pot llegir en el text. 
  • La zona verda equival a la “Espanya Incorporada o Assimilada que comprèn les onze províncies de la Corona d'Aragó, encara diferents en la manera de contribuir i en alguns punts del dret privat”
  • Finalment, la zona blava, és “l'Espanya Foral”, és a dir les quatre províncies que apliquen -i aplicaven en aquells dies els seus furs. 
  • En groc es situa l'Espanya colonial, ja extinta, amb les Antilles, les possessions en el nord d'Àfrica i Filipines. 

Sens dubte aquesta agrupació explica les arrels històriques de debats que continuen fins als nostres dies. En les diferents lleis que es van mantenir des de la unió dels diferents regnes es troba l'explicació de les diferències que persisteixen amb el pas dels segles. Una diversitat d'origen que a voltes s'ha tornat en conflicte.




L'Obra de Torres Villegas es troba digitalitzada en Google Books



Pel seu interés i curiositat compartim açí els dos volums de l'obra de Torres Villegas




Comentaris fora de mapa de Torres Villegas sobre la situació del Regne de València






Curiositats de l'obra Cartografía Hispano-Científica


A les escoles s'ensenyava que Tubal, nét de Noè va arribar a Espanya, era una cosa important per a l'època. Per a Darwin i l'evolució humana hi haurien de passar unes dècades


Les "noves províncies" eren una cosa absolutament nova i és clar publicar-les en un mapa perquè els lectors curiosos les pogueren aprendre tenia ganxo editorial
 L'obra de Villegas dona gran desenvolupament al tema dels Partits Judicials. Era una administració de gran importància i no es corresponia en aquella època a la nova divisió provincial
Un temps de més diligencies i cavalls que trens. Un tema que interessaria força als lectors de Villegas
Bona part de l'obra de Villegas està dedicada al tema dels balnearis, de fet en aquella època eren el principal establiment sanitari, més que els hospitals





© Geografia Infinita 2016

Traducció: Softvalencià