dijous, 31 d’octubre del 2019

Santa Maria de Montesa, l'orde dels valencians





Documental sobre l'orde de Montesa. L'orde dels valencians. Produït per el grup Harca d'historiadors medievalistes i dirigit per Granissat Estudi Creatiu. Amb la participació d'Enric Guinot, Esther Alba, Josep Piera, Josep Cerdà i Josep Torró. Veu en off a càrrec d'Amàlia Garrigós. Rodat a Montesa, València, Peníscola, Sant Mateu, Gandia i Potries.


L'Orde de Montesa de Playmobil


Es tracta d'una cosa simpàtica sense cap mena de rigor històric, però no em negareu que són divertides estes figures






























dimecres, 30 d’octubre del 2019

Mapa dels pobles que pertanyien a l'Orde de Montesa (1786)


Mapa geográfico de una parte del Reyno de Valencia en la que se comprehenden los pueblos que tiene la Orden de Montesa en el distrito del Lugar Teniente General o Maestrado Nuevo 

 Hecho de acuerdo y a costa del Real y Supremo Consejo de las Órdenes. Por Don Tomás López, Geógrafo de los Dominios de S. M.

Àrea de dades: Escala [ca. 1:411.000]. 9 Llegües de 20 al grau anomenades de Marina, i també d'una hora de camí, cadascuna conté 6.626 V.s [= 12,1 cm]

Publicació: Madrid : [Tomás López], any de 1786

Descripció física: 1 mapa : grab. ; 40,5 x 36 cm

Notes: Còpia Digital. Reial Acadèmia de la Història : 2010

López Gómez, Antonio i Mans Porte, Carmen, Cartografia del segle XVIII. Tomás López en la Reial Acadèmia de la Història, Madrid, Reial Acadèmia de la Història, 2006, núm. 153, p. 396

Escala gràfica també expressada en 8 llegües geogràfiques d'Espanya de 17 1/2 en un grau i 12 llegües legals de Castella de 5.000 encalles

Marges graduats de 5' en 5'. Indica els quatre punts cardinals. Relleu per muntanyes de perfil i ombreig. Abundant toponímia.

Límits geogràfics en diverses línies puntejades. En l'angle superior central "explicació dels senyals" i nota sobre els pobles del "Maestrado Nuevo" i la seua jurisdicció eclesiàstica

Restaurat en 1999

En l'angle inferior esquerre títol en cartel·la rococó amb la creu de l'Orde de Montesa
Llegat Ángel Ferrari Núñez (Madrid), 1 de febrer de 1983


Per ser la primera vegada que parlem sobre l'Orde de Cavalleria valenciana per antonomàsia, l'Orde de Montesa, posarem la seua creu i l'habit dels seus cavallers.



També un xicoteta broma



dimarts, 29 d’octubre del 2019

Collint taronges a València (1910)


Un plaer poder compartir en vosaltres esta meravellosa fotografia de @ArquitecturaVa2




Torres de Quart. Exposició: La València en Blanc i Negre (2008)


Una ben interessant i gens habitual perspectiva de les Torres de Quart

Font: La València en Blanc i Negre


dilluns, 28 d’octubre del 2019

Fotografies d'Elx per Laurent J. (1870)


Palmeres a Elx (1870)

Font: Commons



Vista de la ciutat d'Elx (1870)

Font: Commons

Elx, palmerar i al fons el Palau d'Altamira (1870)

Font: Commons


Vista de l'església de Sant Joan d'Elx (1870)

Font: Commons


Un carrer d'Elx (1870)

Font: Commons



dissabte, 26 d’octubre del 2019

Al Tribunal de les Aigües


Un moment captat durant una sessió al Tribunal de les Aigües


Pont i Torres de Serrans


Bicicletes davant de les Torres de Serrans

València en temps del Cid (1929)


València en temps del Cid  

de Gonzalo Menéndez-Pidal


Font: Biblioteca Digital de la Real Academia de la Historia

Títol: València en temps del Cid / [per Gonzalo Menéndez-Pidal]

Àrea de dades: Escala indeterminada

Publicació: [Madrid], 1929

Descripció física: 1 pla : ms. ; 56,5 x 49 cm

Notes: Mapa dissenyat per Gonzalo Menéndez Pidal per a il·lustrar el llibre del seu pare "L'Espanya del Cid"
El plànol va ser imprés en losTalleres de l'Institut Geogràfic i Castastral per a incloure'l en el llibre Menéndez Pidal, Ramón, "L'Espanya del Cid", Madrid, 1929, t. II, p. 453
Còpia Digital. Reial Acadèmia de la Història : 2010
Mans Porte, Carmen, La cartografia històrica en els llibres de don Gonzalo Menéndez Pidal i la seua col·lecció de mapes llegats a la Reial Acadèmia de la Història", Butlletí de la Reial Acadèmia de la Història, t. CCVI, 2009, p. 146, núm. 6
Nota en cartel·la del títol: "Els noms antics van en majúscules. Els noms moderns en minúscules.
La data de 1929 està presa de la primera edició de "L'Espanya del Cid", de Ramón Menéndez Pidal, on es va publicar el mapa
Manuscrit sobre paper gruixut en tinta xinesa. Retolació amb plantilla. Algunes notes al llapis per a corregir en l'original definitiu
Etiqueta en cartolina del títol adherida al pla en l'angle superior dret
Sumari: Plànol de la ciutat de València en temps del Cid

Legado Gonzalo Menéndez-Pidal i Goyri (Madrid), 29 de febrer de 2003

Plànol de la ciutat de València en ser atacada pel mariscal Moncey (1808)


Plànol de la ciutat de València en ser atacada pel mariscal Moncey (1808)

Font: Biblioteca Digital de la Real Academia de la Historia

Títol: Plànol de la ciutat de València en ser atacada pel mariscal Moncey en 1808  / Litª. del Depòsit de la Guerra

Àrea de dades: Escala 1.20.000

Publicació: [Madrid] : Litª. del Depòsit de la Guerra, [1808]

Descripció física: 1 mapa : lit., col. ; 38 x 50 cm en h. de 47 x 65 cm
Referències: Mans Porte, Carmen. Reial Acadèmia de la Història. Selecció de Cartografia històrica (Segles XVI-XX). Madrid: Reial Acadèmia de la Història, 2012, pàg. 469-470, núm. 224 (fitxa i foto)
Escala gràfica també expressada en quilòmetres i en llegües
Relleu per corbes de nivell amb equidistància entre elles de 40 peus
Cromolitografía
En l'angle superior: Atles de la Guerra de la Independència, làmina 1a


Mapa del Reyno de Valencia. Dedicado Al Sereníssimo Señor Don Luis Antonio Jayme, Infante de España (1762)

 
Mapa del Reyno de Valencia. 

Dedicado Al Sereníssimo Señor Don Luis Antonio Jayme, Infante de España 

(año de 1762)  

Font: Biblioteca Digital de la Real Academia de la Historia
Font: Biblioteca Digital de la Real Academia de la Historia

Font: Biblioteca Digital de la Real Academia de la Historia

Títol: Mapa del Reyno de València. Dedicat Al Sereníssimo Senyor Don Luis Antonio Jayme, Infante d'España  / Per Thomás López, Pensionista de S. M.

Àrea de dades: Escala [ca. 1:383.600]. 4 llegües de 17 1/2 al Grau [ = 6,6 cm]

Publicació: Es trobarà a Madrid, al Carrer de l'Ocell María, Casa dels Naturals; i front de S. Bernardo en la Abaniquería : [Tomás López], any de 1762

Descripció física: 1 mapa : grab., col. ; 81,2 x 40,5 cm

Notes: Còpia Digital. Reial Acadèmia de la Història : 2010
López Gómez, Antonio i Mans Porte, Carmen, Cartografia del segle XVIII. Tomás López en la Reial Acadèmia de la Història, Madrid, Reial Acadèmia de la Història, 2006, núm. 50, p. 326
Escala també expressada en 5 llegües d'una hora de Camí o de 20 al Grau, 7 llegües legals Castellanes de 5.000 vares i 15 milles d'Itàlia de 60 en Grau
En la part superior meridians d'origen: "Longitud Oriental de Madrid", "Longitud Oriental de l'Illa del Ferro" i "Longitud Oriental del Cim de Tenerife" i en la inferior: "Longitud Oriental de Madrid". 

Les latituds i longituds de la ciutat de València han sigut tretes de diversos autors i Tomás López expressa el seu còmput. Marges graduats de 1r en 1r i de 5' en 5'. Relleu per muntanyes de perfil i ombreig. Toponímia molt abundant. Indicats camins

Límits geogràfics de províncies en diverses línies puntejades i a l'aigualida en ocre. En l'angle inferior esquerre "explicació de les notes".
Alguns llocs subratllats en tinta roja
Imprés en dos fulls de paper verjurat pegades.
Restaurat en 1999
En l'angle superior esquerre, títol sobre cartel·la en cornucòpia amb motius florals i la dedicatòria a Sr. Luis Antonio Jaime, Infant d'Espanya
Bibliografia: Rosselló Verger, Vicenç. El mapa del Reyno de València (1762) de Tomás López, Estudis Geogràfics, LXIII, núm. 248-249, 2002, pàg. 761-774

En l'angle inferior dret inserida àmplia relació al lector sobre les fonts manejades per a la confecció del mapa: el de Cassaus, el de Pedro Teixeira i uns altres
Al vers anotat en tinta de bugalla: "49"


Mapa de la particular contribución de Valencia (1795)


Mapa de la particular contribución de Valencia 

(Año de 1795)

Cavanilles, Antonio José, 1745-1804  

Font: Biblioteca Digital de la Real Academia de la Historia




Títol: Mapa de la particular contribució de València / A. J. Cavanilles del. ; T. L. Enguidanos sculp.

Autor: Cavanilles, Antonio José, 1745-1804

Àrea de dades: Escala [ca. 1: 82.000]. 4000 vares Valencianes [= 4,1 cm]

Publicació: [Madrid] : [En la Impremta Real], [Any de 1795]

Descripció física: 1 mapa : grab. ; 20 x 28 cm

Notes: Mapa solt que es va publicar en el llibre: Cavanilles, Antonio José. Observacions sobre la història natural, geografia, agricultura, poblacions i fruits del Reyno de València. Madrid: en la Impremta Real, 1795 (entre pàg. 128 i 129)
Referències: Mans Porte, Carmen. Reial Acadèmia de la Història. Selecció de Cartografia històrica (Segles XVI-XX). Madrid: Reial Acadèmia de la Història, 2012, pàg. 380-381, núm. 173 (fitxa i foto)
Orientat amb quadrant i torre amb el N. a l'E del mapa. Costa, Albufera i curs de rius ombrejats en fines línies paral·leles. Xarxa hidrogràfica i de camins. Toponímia. Números aràbics assenyalant els sis assuts al Túria
Data i editor presos del llibre on es va publicar el mapa
Bords retallats, sense petjada de gravat. Li falta la referència: Pag. 129, que porten altres exemplars.

divendres, 25 d’octubre del 2019

Mapa del Reyno de Valencia con las nuevas divisiones (1843)


Mapa del Reyno de Valencia con las nuevas divisiones formada por A. H. Dufour Geografo

Font: Biblioteca Digital de la Real Academia de la Historia

Àrea de dades: Escala [ca.1:561.000]. 5 Miriametres 10 per un grau decimal de 11937 Vares Castellanes o 11m/100 al Grau [= 9 cm]

Publicació: Paris : A casa de Gatzara i Jouy. Rue Tiquetonne núm. 18, 1843

Descripció física: 1 mapa muntat sobre tela : grab., col. ; 82,5 x 57 cm

Sèrie: (Atles Nacional d'Espanya)

Notes: Aquest mapa pertany a l'Atles Nacional d'Espanya (1834-1843) del geògraf Auguste Henri Dufour (1798-1865), làmina 7
 
Referències: Mans Porte, Carmen. Reial Acadèmia de la Història. Selecció de Cartografia històrica (Segles XVI-XX). Madrid: Reial Acadèmia de la Història, 2012, pàg. 382-383, núm. 174 (fitxa i foto)
Escala gràfica també expressada en 8 Llegües Geogràfiques d'Espanya de 7572 Vares Castellanes o 17 1/2 al Grau, 12 Llegües Legals d'Espanya de 5000 Vares Castellanes o 26 1/2 al grau
Longitud occidental referida al meridià de París. Marges graduats. Meridians i paral·lels formant una quadrícula. Relleu per normals. Xarxa hidrogràfica i de camins. Costa ombrejada. Abundant toponímia. Taula de signes convencionals indicant ciutats, viles i llogarets, edificis religiosos i civils, vies de comunicació, postes, batalles, etc. Números indicant les distàncies en llegües d'Espanya de 17 1/2 al grau d'un lloc a un altre. Divisions administratives per línies de punts i color
La data que estava en l'angle superior esquerre, sota el títol i àrea de publicació ha sigut raspada. S'ha pres de l'exemplar conservat en l'Institut Geogràfic Nacional, Sign. 30-F-1 (1843). 
 
Referència: Fons cartogràfics de l'Institut Geogràfic Nacional. Segles XVI-XIX. Madrid, 2000, p. 614
El títol amb lletres cal·ligràfiques i rúbriques ornamentals
 
Sumari: Inclou la nova divisió provincial vigent des de 1833
En l'angle superior esquerre: Planxa 7a En el lateral dret inserida: Descripció estadística del Reyno de València.


 

diumenge, 20 d’octubre del 2019

Mapa de València durant la II Guerra Mundial

 
Ens en anem prou del tema però cartogràficament hem trobat un material tan singular i fantàstic que no podem, una altra vegada més, resistir-nos a publicar-los

Font: Universitat de Texas

Ian Fleming, autor de James Bond, va espiar a Gibraltar i va ajudar a l'oficial britànic que va encarregar els plans confidencials que han sigut desclassificats als EUA

Els mapes eren vitals. La derrota en la campanya de britànics i francesos contra l'exèrcit nazi durant la invasió de Noruega a l'abril de 1940 va aprofundir en la necessitat de comptar amb els millors i més actualitzats plans per a guanyar la Segona Guerra Mundial. Els aviadors anglesos no comptaven amb la informació necessària per a localitzar els seus objectius i molts tornaven sense haver llançat les seues bombes. Els milers de mapes que s'havien elaborat durant la Primera Guerra Mundial estaven obsolets o eren incomplets. El primer ministre Winston Churchill ho sabia. I una mica abans de l'ofensiva per a fer-se amb el ferro noruec, el contraalmirall britànic John H. Godfrey i el seu ajudant en el servei d'intel·ligència naval (NID, en les seues sigles en anglés) Ian Fleming, autor anys després de les novel·les de James Bond, van contactar amb un prestigiós geògraf de la Universitat d'Oxford, Kenneth Mason. Calia crear un nou organisme que proporcionara als Aliats nous mapes. 

Al material ja existent es va afegir nova informació recaptada sobre el terreny, gràcies a confidents i espies, i imatges aèries realitzades per pilots de reconeixement de la Royal Air Force. També es va obtindre informació de les fotos preses per turistes britànics que havien viatjat per Europa abans de la Segona Guerra Mundial, i que havien sigut demanades pel Govern en un anunci en la BBC. 

A Espanya es van realitzar vols des de Gibraltar per a obtindre fotos i cartografiar les principals ciutats del país, especialment la costa mediterrània i el sud pel seu valor estratègic. Encara que l'exhausta i falangista Espanya s'havia declarat primer neutral i després no bel·ligerant, els britànics i americans desconfiaven i temien que Franco se sumara a l'Eix o permetera l'entrada dels nazis (l'anomenada Operació Félix, que no es va arribar a executar) per a controlar una àrea fonamental, l'estret de Gibraltar i el Magreb, des d'on es podria governar l'accés al Mediterrani. 

Per tot això i per a garantir l'èxit de l'Operació Torch (Torxa) de 1942 —que va significar el desembarcament dels aliats en el nord d'Àfrica i l'obertura del segon front que reclamava Stalin amb la finalitat d'alleujar la pressió sobre els soviètics— l'exèrcit aliat va planejar l'Operació Backbone (columna vertebral). L'objectiu d'aquest pla era envair en principi el sud d'Espanya i el protectorat marroquí, però no es va arribar a executar. 

Universitats de Texas i Princeton 

Molts d'aquests documents han sigut desclassificats als EUA en els últims anys i es poden consultar en les universitats de Texas (que té mapes d'unes 50 ciutats espanyoles) i de Princeton. 

Fernando Sanz ho ha fet. Llicenciat en Geografia i Història i estudiós de la cartografia i de la història militar, Sanz estava bussejant en la seua afició quan va trobar un mapa de València, ciutat on resideix, que li va cridar l'atenció. Estava datat en 1943, en plena Segona Guerra Mundial. El seu col·laborador César Guardeño va descobrir que hi havia una còpia en la Universitat de Princeton i una altra a Texas i que tots dos eren documents realitzats un any abans per l'exèrcit britànic, per un dels serveis d'intel·ligència que va muntar el llegendari John H. Godfrey. 

Aquest oficial ha passat a la posterioritat pel seu full de serveis militars i també perquè, molt probablement, va inspirar el personatge de M, el cap de l'espia britànic James Bond, que protagonitza la popular saga literària i cinematogràfica. L'autor de les novel·les, Ian Fleming, no ocultava la seua admiració per Godfrey i va dotar al seu personatge amb alguns dels seus trets. 

El propi Fleming com a espia va estar a Gibraltar per a analitzar la conducta de la dictadura franquista respecte als nazis i muntar una operació per a intentar sabotejar qualsevol conat d'aliança amb l'Eix. Aqueixa operació es va dir Goldeneye, títol d'una pel·lícula de James Bond, agent 007 i nom de la mansió de Fleming a Jamaica, hui convertida en resort de luxe, on va escriure les seues populars novel·les. Un passaport de l'autor subhastat en 2000 constata el seu pas per Espanya en 1941. “El mapa de València era molt interessant, molt detallat, amb els objectius ben assenyalats, dibuixat a mà amb les antigues plomes Rotring i amb detalls com el de l'arena de la platja de Natzaret, que hui ja no existeix. Fins i tot van traçar amb exactitud el pas de l'arena a l'horta, com es pot comprovar en les fotos aèries. Era un pla tàctic per a desenvolupar accions de combat, bombardejos, sabotatges; i és molt senzill i clar, com manaven les instruccions del ISTD”, explica el geògraf. 

ISTD són les sigles de l'Inter-Services Topographical Departament, l'organisme creat per Godfrey, del qual depenia el ISIS (Inter-Services Intelligence Sèries). En la part inferior esquerra del pla es pot llegir que el mapa de València va ser realitzat per l'exèrcit dels EUA, però davall s'explica que va ser copiat d'un del ISIS a la mateixa escala (1.10.000). “Llavors els exèrcits britànic i estatunidenc s'intercanviaven la informació”, indica. 

Xicoteta gran legenda

La llegenda del mapa aporta molta informació. Tant el de València com el de la resta de les ciutats espanyoles “estaven classificats com a informació confidencial”, diu Sanz assenyalant una cantonada del pla desplegat sobre una taula, al costat del també historiador César Guardeño, coautor de la investigació i de l'extens i documentat article que dóna compte d'ella i es publicarà pròximament. Les inicials CB corresponen a confidental books i el número 1811 que també apareix remet a la sèrie conformada per ciutats espanyoles. 

Sanz i Guardeño apunten que els britànics van qualificar com a confidencials els mapes per a protegir als seus informants de les xarxes d'espies nazis i franquistes en una època en què entrar a una llibreria i demanar un mapa determinat era sospitós. No en va, aquelles botigues, com els estancs, estaven regentats a Espanya per afectes a la dictadura. Sanz també destaca “la labor vital i callada” de les persones que “es van jugar la vida” passant informació per a completar els mapes. “Són herois anònims”, afirma.


Publicat a: El País 
Autor: Ferràn Bono 
Traducció: Softvalencià

dimecres, 16 d’octubre del 2019

dimarts, 15 d’octubre del 2019

VI Jornadas: Desarrollo Estatutario y Promoción del Autogobierno


VI Jornadas

Desarrollo Estatutario y Promoción del Autogobierno

"Medios de comunicación y reforma territorial"

21 al 23 Octubre del 2019






diumenge, 13 d’octubre del 2019

16 d'octubre a El Genovés


Conferència col·loqui: 

16 d'octubre a El Genovés

Dret Foral Valencià: 

Reivindicació històrica d'una necessitat actual






dissabte, 12 d’octubre del 2019

dijous, 10 d’octubre del 2019

L'esperit jurídic del monarca Jaume I


El rei Jaume I va ser el monarca conqueridor que va incorporar les terres valencianes a l'àmbit cristià; fundador del regne cristià de València i impulsor d'esta institució polític-jurídica. 

Pactada el lliurament de la ciutat de València després d'unes àrdues negociacions, va tindre lloc l'entrada oficial del Monarca i el seu seguici a la ciutat del Túria. El fet es va produir el 9 d'octubre de 1238. Actualment, els valencians commemorem solemnement esta efemèride amb actes diversos com un 'Et Deum' d'acció de gràcies en la catedral i una processó cívica en la qual es convida a tots els ciutadans de la ciutat i regne. 

Una vegada conquistades terres valencianes, el Monarca legislador va haver de procedir a organitzar el territori i regular les relacions socials. Per a això, va elaborar un extens 'Corpus' legislatiu, va convocar Corts valencianes i va crear modèliques institucions de govern. 

El fet més rellevant i transcendental de l'esperit jurídic de En Jaume va ser la concessió i promulgació dels 'Furs', codi inspirat en el dret romà que va representar un avanç en la legislació medieval dels territoris hispànics i va atorgar el títol de 'Regnum' cristià a aquest territori en concebre la seua conquesta amb un sentit patrimonial que no va descobrir fins a estar assentat en la capital. 

S'ha formulat la pregunta de quan es va plantejar En Jaume consagrar la independència jurídica d'estes terres. Va poder ser, abans, durant o després de la conquesta. Historiadors i juristes ens ofereixen diverses opinions sobre esta qüestió. Segons Roque Chabás el monarca tindria projectes favorables a les aspiracions aragonesos, molt diferents als que es van desenvolupar després de conquistada la ciutat de València. Juan Beneyto va sostindre que poc abans de prendre's València el rei no tenia clar les direccions jurídiques que havien de prevaldre en la capital, 'cap i casal del regne', fins al punt que va arribar a establir oficis i càrrecs propis de la legislació aragonesa. Baltasar Rull va afirmar que hi havia motius per a sospitar que el rei don Jaume, conqueridor i numen del Regne de València, el va concebre amb un sentit patrimonial que no va revelar obertament fins a l'ocupació de la capital. Miquel Adlert Noguerol va suposar que En Jaume va pensar a tindre un regne independent des del primer moment que va prendre la decisió de la conquesta d'aquestes terres. Al marge de quan prendrà la decisió, sí que és una evidència que la constitució del Regne de València va ser la plasmació de la voluntat del monarca Jaume I. 

La conducta del Sobirà s'ha considerat que va ser sagaç i intel·ligent; va dissimular les seues intencions per a evitar contradir les pretensions dels quals li van acompanyar en la conquesta. En Jaime no va exposar clarament les seues intencions militars, jurídiques i polítiques perquè els nobles no abandonaren la conquesta. La 'Crònica de Jaume I' relata que en arribar a coneixement del Rei el propòsit nobiliari d'abandonar la campanya, el Monarca va passar una nit terrible. Possiblement En Jaime va pensar a no engrandir el poder d'aquells que li creaven problemes, encara que li degueren fidelitat. 

Al nou rei foral de València li interessava concedir i aplicar al recentment creat Regne una legislació pròpia, codificada, territorial i no feudal com a millor defensa de la seua independència enfront de les apetències d'altres territoris de la Corona d'Aragó i de nobles i eclesiàstics que aspiraven a engrandir el seu poder. 

La implantació del dret aragonés -en molts llocs- el català -en pocs- i el dret o costums sarraïnes van regir al principi de la conquesta, però gradualment van cedir la seua aplicació enfront de la progressiva territorialitat del dret valencià, més condescendent i favorable als interessos dels ciutadans lliures. 

Els 'Furs', cos legal, com 'ius ex novo' que era, va impulsar la necessitat d'establir la justícia per a un bon govern. En un dels passatges de la 'Crònica' es recull «que si justícia jo fos, els gens no aurien mester rei». 

L'esperit jurídic de En Jaume es va manifestar en el respecte a l'aplicació del Dret privat i del Dret públic; en el Dret polític en el seu govern, en els actes de guerra i de pau, i en el Dret internacional en respectar els pactes i tractats concertats. 

Francisco Elías de Tejada va escriure que el rei Jaume I va ser «el teorètic més antic del parlamentarisme europeu, quan encara caminava en bolquers l'organització de les cambres angleses». 

València és el que és pel llegat històric institucional que ens va deixar Jaume I. Sense la gesta de la conquesta i la implantació del pensament polític i jurídic d'aquest monarca que va transformar terres peninsulars en el regne cristià de València, bé haguérem pogut ser una fracció geogràfica del Llevant peninsular. 


Escrit per: José Vicente Gómez Bayarri. 
Acadèmic de numero de la RACV
Publicat a: Las Provincias
Traducció: SoftValencià




Estàtua de Jaume I en el Parterre de València


Estàtua de Jaume I en el Parterre de València
Autor: Joanbanjo
Font: València Diari


dilluns, 7 d’octubre del 2019

Dret civil valencià: Les lleis del futur


Dret civil valencià: Les lleis del futur



Conferencia a Sueca de Juristes Valencians






diumenge, 6 d’octubre del 2019

600 anys de l'Arxiu del Regne i del Mestre Racional


600 anys de l'Arxiu del Regne i del Mestre Racional