dimecres, 31 de juliol del 2019

Muralla romana de València


Localització aproximada de les muralles de la ciutat romana de València (en alguna de les seues etapes) i de les muralles de la ciutat àrab

Font: Commons

Muralla àrab de València


Muralla i portes àrabs de la ciutat de València

Font: Commons

Muralles cristiana, àrab i romana de la ciutat de València (carrers actuals)


Font: Commons

Situació aproximada de les muralles cristiana, àrab i romana de la ciutat de València en la llista de carrers actual.

En color groc la muralla romana amb un traçat aproximat per ser menys conegudes. S'indica la situació suposada de les quatre portes així com els noms utilitzats per la historiografia moderna. En negre els trams observables en l'actualitat situats al Carrer Salvador i al Carrer Avellanes.

En roig la muralla àrab amb la situació i nom de les seues portes principals. S'indica també la presència de torres i la barbacana. En negre les restes visibles en l'actualitat, els trams de muralla del barri del Carmen i el tram situat sota un edifici del Carrer de l'Almirall.

En blau s'indica la muralla cristiana amb els portals majors (Serrans, Quart, Sant Vicent i de la Mar), els portals menors i en cursiva els portells oberts durant aquest període en la muralla àrab. En negre les restes conservades en l'actualitat, el Portal dels Serrans, el Portal de Quart i el seu llenç de muralla i el Portal dels Jueus en la Plaça de Colón.


Font: Wikipedia


dijous, 25 de juliol del 2019

Regni Valenciae Tabula (1792)


Regni Valencianae Tabula

ad originalia D. T. Lopez in hanc commodam formam reducta.
Norimbergae
Homann. Hered. excud. 1792.
Cum Gratia & Privilegio Sac. Caes. Maj.


Font: Cartoteca del Instituto Geográfico Nacional



Autor: Ad originalia D. T. [Tomás] Lopez in hanc commodam formam reductu. 

Escala: [ca. 1:630.000]. 8 Milliaria Geographica vel Germanica com. 15 in Gradu [= 9,4 cm]; 11 Leucae horarias quarum 20. Grad. Circ. max. Confic. [= 9,6 cm]; 15 Leucae Castilianae 26 1/2 in Gradu [= 9,9 cm] 

Dades de publicació: Homann Hered, Norimbergae (Nuremberg), 1792 

Comprén l'antic regne de València i part dels de Múrcia, Castella, Aragó, Principat de Catalunya i illes d'Eivissa i Formentera. En l'angle inferior dret, cartel·la en pedestal amb garlanda i nau sobre les ones contenint el títol, autor, editor, data, lloc d'edició i escales gràfiques; a la dreta, taula de signes convencionals. Marc amb retolació de graus i 15', amb subdivisions de 5'. Dibuixats meridians i paral·lels, formant quadrícula. Meridià origen de longituds: illa de Ferro (Illes Canàries). Relleu representat per dibuix de perfils de muntanyes abatuts. Planimetria: ciutats, representades per agrupació d'edificis i, les fortificades, en planta, ponts i línies de divisió de regnes, governs i bisbats. Hidrografia: figura la xarxa principal; amb denominació els rius més importants. L'Ebre, Xúquer i Segura figuren amb dibuix d'aigües. La costa apareix amb ratllat horitzontal, el mateix que les albuferes. En el mar, una rosa nàutica de setze vents té sobre un d'ells una flor de lis indicant el N. Abundant toponímia, en espanyol. Retolació: lletra romanilla i itàlica. Datat durant el regnat de Carles IV (1788-1808).




dimarts, 23 de juliol del 2019

Cambios ó reducciones de moneda de la mayor parte de las principales plazas de comercio de la Europa (1790)



Aritmética pura y comercial, 


Dividida en dos partes: 


La primera instruye a los principiantes en lo perteneciente a la aritmética pura: 


La segunda trata de los cambios ó reducciones de moneda de la mayor parte de las principales plazas de comercio de la Europa: 


Por Don Diego Narciso Herranz, 


Maestro de primeas letras del número y colegio de esta corte. 


Madrid: en la imprenta de D. Benito Cano. 


Año MDCCXC 


Se hallará en la Libreria de Hurtado, Calle de las Carretas; y en la de Ramón Saturnino Fernández, gradas de San Felipe el Real. 









Fuente: Google Books



dilluns, 22 de juliol del 2019

La Costum de la ciutat i Regne de València de 1238



Vicent Garcia Edo, membre del grup de recerca Forval - Història i Dret Forals Valencians, acaba de publicar en l'Anuari de l'Agrupació Borrianenca de Cultura un article importantíssim, que posa fi a un vell debat historiogràfic sobre la caracterització inicial dels Furs de València. En concret, en la tardor de 1238 el rei Jaume I va promulgar la «Costum de la ciutat i regne de València», un text legislatiu extens que des dels inicis es va convertir en base de tot el dret foral valencià. Durant molt de temps alguns historiadors han qüestionat el caràcter d'aquell codi legal, dubtant de si es tractava inicialment d'un dret local, només de la ciutat de València, o territorial, per al conjunt del regne, llavors del riu Sénia fins a Biar-Orxeta. En el present article Vicent Garcia Edo ha reunit una part significativa dels indicis i les proves, repartides al llarg de l'articulat del text legal, que demostren que els legisladors van voler fer des del primer dia una sola llei destinada al conjunt del territori valencià. Els Furs de València, per tant, es van pensar ja des del seu origen per a tot el Regne de València. 


Podeu llegir l'article en línia en el següent enllaç: Repositori UJI




diumenge, 21 de juliol del 2019

La força de la societat civil


Primera edició del Premi Gregori Mayans-Juristes Valencians (Fotos: KIKE TABERNER)

La setmana passada vaig ser convidada per l'Associació de Juristes Valencians a participar en l'acte de lliurament del premi Gregori Mayans al magistrat don Pascual Sala qui fora President del Tribunal Suprem, Consell General del Poder Judicial i Tribunal Constitucional. 

La calor abrasadora no va impedir l'assistència de prop d'un centenar de representants de tots els col·lectius; polítics, empresarials, sindicals, culturals que van omplir el saló d'actes del centre cultural Bancaixa de València. 

L'acte va comptar amb una primera taula d'intervencions a càrrec del President sortint de la Diputació d'Alacant, Don César Sánchez, el Pres. de la Diputació de Castelló; Don Josep Pascual Martí, el Vicepresident de la Federació Valenciana de municipis i províncies, Don Fco. Fernández Carrasco i una servidora. La consellera de Justícia donya Gabriela Bravo va ser la que va entregar el premi, una obra de l'artista valenciana Rebeca Plana, al magistrat Don Pascual Sala. La laudatio va correspondre a Don Francisco de Paula Blasco, catedràtic de Dret Civil de la Universitat de València. El President de l'Associació, Don José Ramón Chirivella va tancar la trobada. 

L'Associació de Juristes Valencians va nàixer en el 2013 amb la vocació essencial de recuperar la capacitat legislativa en matèria de Dret Civil i sempre des del respecte al marc constitucional. A l'empara de l'última reforma de l'estatut d'autonomia valencià, les Corts van aprovar una sèrie de normes en matèria civil que van ser declarades inconstitucionals pel Tribunal Constitucional en negar a la Comunitat Valenciana la competència per a legislar en matèria de Dret Civil. L'Associació en la seua reivindicació constant durant aquests anys ha aconseguit que les Corts Valencianes hagen aprovat una proposta de modificació de la Constitució per a recuperar la capacitat legislativa en matèria de dret civil que està contemplada i prevista en l'última reforma de l'Estatut d'Autonomia valencià. 

L'acte va tindre tres dimensions, una jurídica, una dimensió política i una dimensió social. 

La dimensió jurídica és avalada no solament pel nom de l'associació sinó pel contingut de la seua activitat i pel perfil del premiat, Pascual Sala, un jurista il·lustre valencià que ha reclamat la recuperació del nostre dret civil propi amb les mateixes condicions que ja tenen altres Comunitats Autònomes. En el seu discurs va recordar que aquesta reclamació no és un element disgregador sinó precisament el contrari, unificador dels drets dels espanyols entorn d'una mateixa Constitució. 

La dimensió política exhibeix la gran assistència de representants públics a la trobada i també perquè l'associació ha aconseguit posar en l'agenda una iniciativa política a través d'una sèrie d'actuacions. 

La dimensió social es manifesta puix que la recuperació del dret civil valencià és reclamada activament des de l'àmbit de la societat, col·legis professionals, universitats, municipis, etc. i té també com a destinatària última a la societat civil valenciana. 

Des de fa temps que els ciutadans no confien en els partits polítics, un 80,5% segons les últimes dades del CIS i davant això recobra valor l'acció ciutadana organitzada a través d'associacions, o organitzacions que poden posar en l'agenda inquietuds i interessos perquè els partits polítics a través de les institucions les canalitzen en polítiques públiques. 

La societat civil facilita l'articulació d'interessos, genera capital social i cobra especial protagonisme davant crisi de representació. Gràcies a l'activitat de la societat civil apareix en el calendari qüestiones que no han sigut advertides prèviament pels partits polítics i que serien completament ignorades. 

L'acció de la societat civil reforça els processos democràtics i ajuda a perfeccionar el sistema polític. 

L'Associació de Juristes Valencians suposa un exemple magnífic de participació ciutadana que ha aconseguit incloure en l'agenda política una reivindicació singular, la recuperació del nostre dret civil valencià, aconseguint un ampli consens col·lectiu de la majoria de les forces polítiques i de l'entramat institucional i territorial de la Comunitat Valenciana.



Publicat a: Alicante Plaza 
Escrit per: Victoria Rodríguez 
Traducció: Softvalencià




divendres, 19 de juliol del 2019

Escut del braç reial de les Corts de València



La imatge és una reproducció de l'escut del braç reial de les Corts de València, que es troba a la part superior del mural dels quatre síndics de la ciutat de València, existent a l'anomenat Saló de Corts (o «Sala Nova») del Palau de la Generalitat de València. L'àngel custodi porta a la mà dreta el penó dels reis d'Aragó i amb l'esquerra subjecta l'escut reial coronat, propi de la ciutat de València.






dijous, 18 de juliol del 2019

Ducat d'or del Regne de València




València, Ducat d'or. 

Extraordinàriament rara, l'altre exemplar conegut està en la Col·lecció del Banc de València






ITÀLIA, Venècia.  del Dogo (Dux en llatí) Michele Steno. 1400-1413.

Dimensions i pes de la moneda (21 mm, 3.50 g). 

Sant Marc a la esquerra, portant una banderola i agenollat el Dogo. A la esquerra: S(anctus) M(arcus) VANET[iae] (Marca Santa de Venècia) dreta: MICAEL STEN  (nom del Dogo).

Crist que està de front, fent la benedicció amb els Evangelis, envoltat per l'halo el·líptic que conté nou astres. Al voltant SEU T[ibi] XPE (Christe) DAT[ens] Q[uem] T[u] REGIS ISTE DVCAT[ens]



Moneda d'or d'ortitge venecià el seu gran prestigi va fer que fóra molt imitat. El rei Joan II d'Aragó va fer batre per primer cop ducats d'or (ducat joaní) a Saragossa i a València i el seu fill Ferran el Catòlic generalitzà l'encunyació de ducats a tots els seus reialmes de la Corona d’Aragó. El ducat tenia el mateix valor que la moneda homònima veneciana. D'alta llei (23,75 quirats), la seva estampa varià d'un país a l'altre. 

Amb Joan II i Ferran II, el regne d'Aragó abandonà l'exclusivitat del diner de billó per passar a encunyar rals d'argent i ducats d'or. L'any 1479 Ferran el Catòlic introduí el ducat a Castella, on la moneda d'or encara era ancorada en els patrons metrològics àrabs. La reforma del 1497 introduïa a Castella les concepcions monetàries carolíngies vigents a la Corona d'Aragó. 

Amb els Reis Catòlics es va iniciar l'homogeneïtzació del sistema monetari peninsular. El ducat d'or espanyol té un pes de 3,6 g (llei 23 3/4 de quirat), és la moneda unitària d'or (mig dobló) i va ser la unitat de compte durant els segles XVI i XVII. Va ser encunyat per primera vegada pels Reis Catòlics, amb el nom d'Excelente de Granada, nom que després va passar a ducat i, segons el «Cuaderno de Ordenanzas de la labor de las monedas», també conegut com la «Reial Pragmàtica de Medina del Campo» de 13 de juny de 1497, equival a 11 rals i 1 maravedí, o bé 375 morabatins.

El 1537 es va introduir l'escut, una nova moneda d'or de menys pes i llei que el ducat, que passava a tenir una llei de 22 quirats, amb la finalitat d'igualar la moneda d'or castellana a la d'altres països i evitar la seva fugida a l'exterior. Aquesta moneda corresponia a 350 maravedís, de manera que el ducat va deixar d'encunyar-se i es va convertir en moneda de compte, tot i que va seguir circulant. Luis de Góngora y Argote en el seu poema «Verdad, mentira» en fa esment satíricament, juntament amb altres monedes de l'època, per subratllar el poder corruptor dels diners: 


"Cruzados hacen cruzados, 
escudos pintan escudos,
 y tahures muy desnudos, 
con dados ganan condados, 
ducados dejan ducados, 
y coronas Majestad. 
¡Verdad, 
verdad!" 


Font: Wiquipèdia



dimecres, 17 de juliol del 2019

La moneda circulante en los reinos de la Corona de Aragón en el siglo XVIII



A l'esquerra, dihiuté valencià de l'Arxiduc Carles de 1706, amb escut de València en revers. A la dreta, treseta encunyada per Felip V en 1711, amb armes de Castella en anvers i monograma en revers.


Reducción completa y recíproca de las monedas, pesos y medidas


Reducción completa y recíproca de las monedas, pesos y medidas de Castilla con las de Cataluña, Aragón, Valencia, Mallorca, Navarra y otras provincias: Con una adición del valor de varias monedas estrangeras. 

Obrita útil a toda clase de personas. 

BARCELONA: EN LA IMPRENTA DE LA VIUDA É HIJOS DE ANTONIO BAUSI. 1823


 Un obra prou interessant per a conéixer el sistema de compte de la moneda foral valenciana i altres tipus de mesures de l'antic Regne de València. És important constatar que el sistema foral de mesures valencianes va sobreviure més d'un segle a la perduda dels furs. Concretament el seu us perdura al Tribunal de les Aigües per imposar les multes.


Sobre la diferència que en aquest llibre fan entre moneda efectiva i moneda de compte. Hem de tenir en compte que els sistemes monetaris eren en metall valuós: or, plata i coure. En realitat circulaven molts tipus de monedes, encunyades localment o no amb més o menys quantitat de metall valuós. La moneda de compte era la que es feia servir per a saber el canvi entre les distintes monedes i no havia de ser una moneda "física". 
Concretament la lliura valenciana malgrat ser emprada des de temps de Jaume I mai va ser com a tal una moneda encunyada físicament. 
Tot això era la praxi habitual en els sistemes monetaris d'abans del diner fiduciari que es van imposar als segles XIX i XX.












Font: Google Books


dimarts, 16 de juliol del 2019

1ª edició del Premi Gregori Mayans-Juristes Valencians (Fotogaleria)

 Primera edició del Premi Gregori Mayans-Juristes Valencians 

(Fotos: KIKE TABERNER)


Font: Valencia Plaza; Kike Taberner

Font: Valencia Plaza; Kike Taberner

Font: Valencia Plaza; Kike Taberner

Font: Valencia Plaza; Kike Taberner

Font: Valencia Plaza; Kike Taberner

Font: Valencia Plaza; Kike Taberner

Font: Valencia Plaza; Kike Taberner

Font: Valencia Plaza; Kike Taberner

Font: Valencia Plaza; Kike Taberner
Font: Valencia Plaza; Kike Taberner

Font: Valencia Plaza; Kike Taberner

Font: Valencia Plaza; Kike Taberner

Font: Valencia Plaza; Kike Taberner

Font: Valencia Plaza; Kike Taberner

Font: Valencia Plaza; Kike Taberner

Font: Valencia Plaza; Kike Taberner

Font: Valencia Plaza; Kike Taberner

Font: Valencia Plaza; Kike Taberner

Font: Valencia Plaza; Kike Taberner

Font: Valencia Plaza; Kike Taberner

dilluns, 15 de juliol del 2019

Juristes Valencians ho torna a fer: uneix a la majoria de partits en un bloc


L'associació atorga el premi Gregori Mayans a Pascual Sala en un acte en el qual van intervindre PSPV-PSOE, PP i Compromís per a reivindicar el dret valencià 





Juristes Valencians, entitat que defensa, entre altres mesures, la reintegració del dret civil valencià, ha aconseguit de nou demostrar que la major part dels diferents partits és capaç d'unir-se entorn d'una causa. En aquest cas, l'excepcional -per l'inhabitual d'aqueix consens- motiu consisteix en la reivindicació de la legitimitat a disposar d'un dret autòcton, com el que va existir entre 2008 i 2016 quan es va recuperar la potestat anul·lada en 1707 pels denominats Decrets de Nova Planta. Una sentència del Tribunal Constitucional va acabar amb aqueixa reintegració. 

El mètode per a reivindicar esgrimit aquest dijous es va basar en distingir a una figura jurídica valenciana del prestigi de Pascual Sala, qui fora president del Tribunal Suprem, del Tribunal Constitucional, i del Consell General del Poder Judicial, i, com el va definir un altre Pasqual, en aquest cas president de la Diputació de Castelló i de primer nom Josep, "un gran humanista i un gran valencià". 

Per a demostrar aqueix suport multicolor a la causa jurídica, l'acte va comptar amb la intervenció de rellevants ponents de tres partits. En primer lloc va prendre la paraula Francisco Fernández, alcalde de Sagunt fins al passat 15 de juny i vicepresident de la Federació Valenciana de Municipis i Províncies, a més de militant de Compromís. Va recalcar "la voluntat expressa i manifesta de recuperar el dret civil valencià", ja que "estem obligats, per dignitat i per respecte a la nostra història, al fet que la reforma de l'Estatut siga una realitat i que la Comunitat Valenciana deixe de ser una comunitat de segona". 

Josep Pascual Martí, flamant nou president de la Diputació de Castelló i alcalde de Suera com a cap de llista de la candidatura del PSPV-PSOE, va glossar la figura de Gregori Mayans, l'erudit valencià que dóna nom al premi el primer lliurament del qual va recaure en Salas. 

Sota el seu prisma de professor de Filosofia, va recordar al grup de Novators, als qui va definir com "preil·lustrats del segle XVIII que representen un canvi de mentalitat basat en l'observació, en l'experiència científica des de fora de la universitat". Mayans va seguir aqueixa línia i es va convertir, segons el parer de Pascual Martí, en "el primer gran il·lustrat espanyol i un dels grans menyspreats de la nostra cultura". 

Per part seua, César Sánchez, en un dels seus últims actes com a president de la Diputació d'Alacant, ja que la nova corporació encara no s'ha constituït, va insistir en "paraules d'agraïment, reconeixement i admiració cap a Pascual Sala per la seua trajectòria jurídica i de defensa de la democràcia". Respecte al dret civil valencià, va subratllar que "evidencia la riquesa i diversitat patrimonial de legislació". Sobre l'esdeveniment en si, va emfatitzar que "és un acte de fortalesa del poble valencià" i el fem (en defensa de la reivindicació del dret autòcton) perquè "aspirem a un futur millor". 

El guardó a Pascual Sala li ho va entregar Francisco de Paula Blasco, doctor en Dret per les universitats de València i Bolonya i catedràtic de Dret Civil a la Universitat de València. I, al costat d'ell, la consellera de Justícia de la Comunitat Valenciana, Gabriela Bravo, qui també va ser vocal del Consell General del Poder Judicial durant la presidència de Sala. Va tancar la jornada, celebrada dijous passat 11 en la Fundació Bancaixa de València, el president de l´Assosiació de Juristes Valencians, José Ramón Chirivella.


Publicat a: Es Diario CV 
Autor: HG 
Traducció: Softvalencià 



Reaccions a l'acte del 11 juliol 2019 #DretCivilValencià




























dijous, 11 de juliol del 2019

José Castán Tobeñas (1889-1969)


Tal día como hoy de 1889 nacía en Zaragoza José Castán Tobeñas, el máximo civilista de la historia de España, cuyo tratado de Derecho civil español, común y foral -el Castán- se convertiría en obra de obligada consulta y estudio para varias generaciones de estudiantes de Derecho.