 |
| Lorena Ferrandis, José Ramón Chirivella, José Luis Espinosa y José Morgan, miembros de AJV |
2/10/2018 -
VALÈNCIA.
La Associació de Juristes Valencians (AJV) presidida per José Ramón Chirivella va exigir aquest dilluns al president de la Generalitat, Ximo Puig, que siga "valent" i defense davant Pedro Sánchez "la necessitat d'incloure la recuperació del dret civil valencià en la reforma constitucional que preveu el Govern". Un recordatori davant la reunió que el cap del Consell mantindrà amb el president del Govern en La Moncloa aquest dimecres, primera trobada oficial en la ronda de contactes de Sánchez amb els responsables autonòmics.
Així, fonts de la AJV van recordar que quatre dels cinc grups dels Corts - tots menys Ciutadans- van registrar en el seu moment una proposició de Llei per a la modificació de la Constitució que permetera retornar la competència en matèria de dret civil a la Generalitat.
Una iniciativa que, a més, va recaptar a la Comunitat un suport "extens i transversal" segons els seus impulsors que evidencia, al seu judici, un consens "tan ampli" sobre la qüestió que resultaria "difícil d'explicar que es postergue la seua solució mentre es volen abordar reformes exprés com la proposta entorn dels aforaments". Referent a aqueix suport general, des de la AJV recorden que en aquest temps han sigut ja 326 ajuntaments i les tres diputacions provincials les que han aprovat mocions per a la reintegració del dret civil valencià.
A més d'aquestes institucions, mig centenar d'entitats com els sindicats UGT, CCOO, CSIF, Intersindical; organitzacions empresarials com a AVE o la CEV; culturals com Nexe o Lo Rat Penat; col·lectius socials com a Lambda, Custòdia Compartida o el Col·legi d'Enginyers i les universitats a través de les seues facultats de dret així com el Consell Valencià de Col·legis Valencians, s'han adherit a la citada reclamació. "Una reivindicació justa i que respon a la voluntat dels valencians de poder disposar d'una eina útil que regule les relacions civils i servisca per a millorar la vida dels ciutadans en assumptes tan tangibles com el règim matrimonial o, per exemple, en la successió d'empreses, un àmbit en el qual la seua aplicació podria permetre la continuïtat de moltes xicotetes empreses tan característiques del teixit productiu de la Comunitat".
Garrotada del Constitucional en 2016
Fa dos anys el Tribunal Constitucional va anul·lar les lleis valencianes de custòdia compartida, unions de fet i règim matrimonial, sobre la base de la interposició d'un recurs de contingut ideològic i unes fallades emparades en una "interpretació estricta de la Constitució on es confon l'existència amb la vigència amb vot particular en contrari inclòs". La AJV va començar una campanya per a recaptar el màxim suport institucional i de la societat civil amb la voluntat de promoure una modificació tècnica de la Constitució que esmenara una anomalia que suposa un greuge per a la Comunitat Valenciana enfront de la resta de territoris amb dret foral (Galícia, Euskadi, Navarra, Aragó, Catalunya i Balears) i que a més deroga la vigència de part de l'Estatut d'Autonomia aprovat en 2006 per àmplies majories tant en Els Corts com en el Congrés.
Des de Juristes Valencians recalquen que, al marge del fonament de reclamació històrica, el Regne de València "va ser el primer lloc d'Espanya on es va evacuar dret civil propi". "Es tracta d'una reivindicació carregada de legitimitat posat que el que se cerca és que deixe d'estar vigent el Decret de Nova Planta de 29 de juny de 1707 i es done compliment a la voluntat democràtica expressada en Els Corts i el Congrés que amb l'aprovació de l'Estatut d´Autonomia de 2006 van decidir reintegrar la competència. En definitiva, que prevalga el dret civil el basat en la llibertat de pacte enfront del dret de conquesta legitimat en el dret de conquesta que encara que semble inversemblant en ple segle XXI encara està en vigor".
Autor: Ximo Augar
Publicat en: València Plaza
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada