Cita decisiva per a la recuperació del dret civil valencià

Els Corts tramiten avui una llei per a iniciar la via que faça possible la recuperació dels drets civils propis, després d'una sentència del Tribunal Constitucional en 2016 que anul·lava tres lleis nascudes a partir d'aqueix marc

El ple dels Corts Valencianes tracta avui de traure avant una proposició de llei destinada a la modificació de la disposició addicional segona de la Constitució amb l'objectiu de recuperar la competència de legislar el dret civil propi. Els grups del PP, PSPV, Compromís i Podem (90 diputats de 99) presenten aquesta iniciativa que compta amb el criteri favorable del govern valencià, ja que els quatre grups signataris suposen una majoria àmplia de la representació del poble valencià. Solament Ciutadans, seguint directrius de la directiva nacional, s'ha quedat fora de la proposta i tot sembla indicar que s'abstindran o votaran en contra, impedint així la unanimitat en la càmera valenciana. 

"És lamentable l'actitud de Ciutadans, més encara quan en alguns ajuntaments sí que han recolzat la proposta", afirma José-Ramón Chirivella, president de l'Associació de Juristes Valencians, grup promotor del manifest que reclama el restabliment de la competència exclusiva autonòmica de conservar, modificar i desenvolupar el dret civil valencià. "En la pràctica, no qüestionen els drets civils que tenen sis comunitats autonòmiques i, en canvi, sí que ho fan amb els de la valenciana", afig. 

Un recorregut de segles 

En vigor des del segle XIII, el dret civil foral valencià va ser abolit pels borbons "per just dret de conquesta" amb el Decret de Nova Planta de 1707 després de la batalla d'Almansa. Va ser amb la reforma de l'Estatut de 2006 —en 1982 ja s'havien fet temptatives— quan el govern de Francisco Camps va preveure la rehabilitació dels continguts dels Furs de l'històric Regne de València, aprovada en Els Corts i el Congrés dels Diputats. En l'exercici d'aqueixa competència, la Generalitat va aprovar i va desenvolupar normes d'àmplia demanda social, com la Llei del règim econòmic matrimonial valencià (2007), la Llei de custòdia compartida (2011), la Llei d'Unions de fet (2012) i la Llei dels contractes i altres relacions jurídiques agràries (2013). No obstant açò, el Tribunal Constitucional va anul·lar les tres primeres en 2016, després que anaren recorregudes pel govern de José Luis Rodríguez Zapatero i mantinguts els recursos pel govern de Mariano Rajoy. 

«Durant aquests dos anys hem tingut molt menys autogovern. Un govern amb poca capacitat legislativa no pot millorar certes coses. Els valencians no podem estar amb un Estatut retallat ni podem tenir menys drets civils que fa dos anys», sosté Chirivella. Reclamat en diferents ocasions i èpoques, la restitució del dret civil propi passa actualment per una reforma constitucional, tal com va reconèixer en una entrevista a Alacant Plaza Xíol Ríos, l'únic magistrat del Tribunal Constitucional que es va pronunciar a favor de desenvolupar aquest dret. El País Valencià és, de fet, un territori amb passat foral propi que no té reconegut el seu dret civil, com sí que ho tenen Catalunya, Balears, Aragó, País Basc, Navarra i Galícia, ja que en el moment que va entrar en vigor la Carta Magna, aquesta només li'l va reconèixer als territoris que ho tenien compilat, no sent el cas del valencià. 

Separació de béns i custòdia compartida 

El dret civil regula qüestions relacionades amb la part íntima de les persones: testaments, successions, règim econòmic de les famílies, custòdia dels fills, contractes… Són qüestions, doncs, que afecten al dia a dia de les persones. "Si es recuperara la competència del dret foral —que no vol dir desempolsar les normes del segle XIII sinó poder legislar en les mateixes matèries conforme a les exigències actuals— podríem recuperar el que ja es va desenvolupar abans de la sentència del 2016 en els àmbits del règim econòmic matrimonial, les parelles de fet i la custòdia compartida", expressa Luis Higuera, vocal de la Comissió Assessora de Dret Civil Valencià. 

De fet, a causa dels pocs anys en vigència de les lleis de règim econòmic matrimonial, custòdia compartida i unions de fet, s'estipula que al voltant de 300.000 valencians s'han beneficiat d'aquest marc legislatiu, ja que la sentència de 2016 no era retroactiva. En les universitats valencianes, també el dret civil propi s'estudia amb absoluta normalitat. 

L'advocat explica que la recuperació del dret civil propi suposaria, per exemple, tornar al règim de separació de béns enfront de l'actual règim de gananciales que aplica el Codi Civil espanyol en absència de pacte, de manera que el matrimoni no produiria efecte sobre el patrimoni dels cònjuges. En matèria de relacions entre pares i fills, la llei valenciana determinava la preferència de la custòdia compartida sobre la custòdia monoparental, una decisió criticada en el seu moment per un ampli espectre d'entitats. De fet, alguns grups polítics partidaris del dret civil propi, malgrat decantar-se per açò, han mantingut les seues reserves a aquesta llei en concret i advoquen per la seua modificació o la seua millora. 

Higuera va més enllà i creu que hi ha moltes matèries que no van ser legislades en aquelles lleis anul·lades que podrien desenvolupar-se en un futur. Entre elles, en matèria successòria, es podria recuperar una institució de dret foral cridada els pactes de definició —que està en altres legislacions forals com a Balears— per virtut de la qual el pare dóna al fill una determinada quantitat o bé i a partir d'aqueix moment s'allibera de les legítimes (la part de l'herència de la qual no es pot disposar lliurement després de la mort, sinó que cal repartir-la entre els hereus forçosos), i després pot testar com vulgues. L'advocat també apunta a un possible establiment dels contractes successoris pactats en vida, al canvi de règim sobre les legítimes i a un nou règim de successió en l'empresa familiar. "Una mateixa norma sense canviar del Codi Civil, quan es projecta sobre realitats socials diferents, produeix efectes molt diferents", diu Higuera. 

Podria realitzar aquests canvis l'Estat? Per a l'advocat, l'experiència demostra que és molt més complicat que l'Estat canvie la legislació civil. I posa com a exemple les parelles de fet. En els territoris on s'aplica la legislació de l'Estat, no hi ha una llei de parelles de fet. "Amb l'anul·lació de la llei valenciana de parelles de fet hem passat de la regulació a la anomia. Ara estem al criteri dels jutges, que en uns casos consideren que és aplicable per analogia el règim matrimonial i en uns altres no", conclou. 

Reivindicació transversal 

El moviment sorgit al voltant d'aquesta demanda compta amb un suport transversal en totes les comarques valencianes i supera adscripcions ideològiques. El suport a aquesta iniciativa ha sigut subscrit per 341 municipis valencians, que representen a més de 4,4 milions de ciutadans (el 90% del cens valencià). Associacions empresarials, sindicats, facultats de Dret, entitats culturals, col·lectius LGTB, la Federació Valenciana de Municipis i Províncies i les tres diputacions provincials del País Valencià s'han adherit a una causa que pretén elevar el debat al Congrés i donar eixida al que es considera una injustícia històrica i discriminatòria per a la capacitat reguladora de les eines d'autogovern valencià. 

De les capitals i ciutats més importants de la geografia valenciana, solament destaca per la seua absència Castelló de la Plana, on Ciutadans ha vetat fins a en tres ocasions que la ciutat emeta una declaració institucional a favor que la Generalitat garantisca aquesta competència. 

Oportunitat històrica 

"Els valencians vam ser la primera nacionalitat a tenir una constitució fa 600 anys i necessitem recuperar el nostre Dret, com ho tenen altres autonomies", assenyala Carles Mulet, portaveu de Compromís i senador territorial. Va ser precisament Mulet, fa dues setmanes en la Cambra alta, qui va defensar, enmig del debat per a modificar els aforamients, una reforma constitucional ambiciosa i profunda que arreplegara, entre altres qüestions, el finançament autonòmic i la recuperació del dret civil valencià. "Estem a favor d'eliminar els aforaments, però no pensem que siga més urgent que acabar amb la inviolabilitat del Cap de l'Estat, la seua elecció democràtica, o atorgar als valencians i valencianes el dret civil del com han gaudit durant tota la seua història fins que va ser abolit pels borbons", va dir el senador. En aquesta línia, Mulet va criticar que el PSOE i el PP no poden invertir els seus posicionaments ara per estar en el Govern o l'oposició, ja que "els valencians no perdonarien aquestes renúncies". 

Amb la reforma constitucional de fons, també Chirivella es decanta per pressionar de manera unànime per a aconseguir l'objectiu de restablir aquesta competència. El jurista considera que si es duu a terme una reforma constitucional i no s'inclou aquesta qüestió, Ximo Puig haurà fracassat en demostrar que no té capacitat d'influència sobre el president del govern."Si ho aconseguim ara, ja ho tindrem per sempre, perquè els drets civils els patim o els gaudim tots els dies", finalitza Chirivella.

Artícul de: Hector Sierra

Publicat a: Publico.eshttps://www.publico.es/politica/cita-decisiva-recuperacion-derecho-civil-valenciano.html

Traducció: Softvalencià