dilluns, 30 de setembre del 2019

El dret civil i la llengua dels valencians en l'època d'internet


El dret civil i la llengua dels valencians en l'època d'internet


Font: AJV


Cap comentari:
Etiquetas: , ,

El dret civil valencià, un dret reivindicat i útil





L'Associació de Juristes Valencians en parlarà a Benigànim amb motiu del Nou d'Octubre

L’Associació de Juristes Valencians (AJV) explicarà a Benigànim dijous que ve, 3 d’octubre, la seua tasca en la reivindicació de la capacitat legislativa del País Valencià en matèria civil, i la utilitat i necessitat de recuperar-la. 

Els juristes denuncien que després de diverses sentències del Tribunal Constitucional espanyol contra les lleis valencianes de règim econòmic matrimonial, unions de fet i custòdia compartida, els drets socials dels valencians s’han limitat i cal una solució jurídica i política. Sobre aquestes restriccions legislatives, i sobre la utilitat per als valencians de disposar de la capacitat de legislar en aquestes qüestions parlaran el president de l’associació, José Ramon Chirivella, i l’advocat Vicent Clemente. 

L’acte, que s’inclou en la programació de l’Ajuntament de Benigànim dedicada a la celebració del Nou d’Octubre, es farà a les 19.00 al saló de plens de la Casa de la Vila. 





Cap comentari:
Etiquetas: , , ,

diumenge, 29 de setembre del 2019

Mesa Redonda: "El estado del autogobierno valenciano 2019"


Mesa Redonda:

"El estado del autogobierno valenciano 2019"

Organizado por: @AJV_VAL y @AVAPOL




Cap comentari:
Etiquetas: , ,

divendres, 27 de setembre del 2019

El dret civil i la llengua dels valencians en l'època d'Internet


El dret civil i la llengua dels valencians en l'època d'Internet
Gandia 3 i 4 d'octubre




Cap comentari:
Etiquetas: , ,

Jornades d’Autogovern i Dret civil valencià, organitzades per UCV


Jornades d’Autogovern i Dret civil valencià, organitzades per la Universitat Catòlica de València



Cap comentari:
Etiquetas: , ,

Conferència a Benigànim 3 octubre: Dret Civil Foral Valencià





Amb motiu dels actes commemoratius del 9 d'octubre, se celebra la conferència col·loqui sobre el Dret Civil Foral Valencià en pròxim 3 d'octubre a les 19:00 en el Saló de Plens de l'Ajuntament de Benigànim amb la col·laboració de l'Associació de Juristes Valencians. 

El dret civil és el que més directament ens afecta, i la problemàtica existent en l'actualitat de la situació en què es troba (eliminada) ha de ser coneguda per la societat civil.


Font: AJV


Cap comentari:
Etiquetas: ,

dijous, 26 de setembre del 2019

El Tribunal de les Aigües de València: 10 anys com a patrimoni de la Unesco




El Tribunal de les Aigües de València celebra que fa deu anys la Unesco va reconéixer la institució mil·lenària com a patrimoni cultural immaterial de la humanitat. 

Està considerada la institució de justícia més antiga d’Europa, amb una vigència que supera els mil anys d’història. L’audiència està formada pels síndics de les huit sèquies que arrepleguen l’aigua del riu Túria per a després regar les terres de l’horta valenciana, amb l’objectiu de vetlar per un ús i un repartiment justos de l’aigua. 

L’aniversari s'ha celebrat aquest migdia a la plaça de la Mare de Déu de València, on com cada dijous des de fa més de mil anys s'han congregat els membres del tribunal davant de la Porta dels Apòstols de la catedral. A la celebració han acudit representants d’altres tradicions de la Comunitat Valenciana que també formen part del llistat de la Unesco, com ara les Falles, el Misteri d’Elx, les tamborades o la Festa de la Mare de Déu de la Salut d’Algemesí.


Font: À Punt Media




Cap comentari:
Etiquetas: ,

X Aniversari de la declaració de Tribunal de les Aigües com Patrimoni Immaterial de la Humanitat


X Aniversari de la declaració del Tribunal de les Aigües com Patrimoni Immaterial de la Humanitat
















Cap comentari:
Etiquetas:

Ciutadans i Vox coincideixen en el seu rebuig a més autogovern



PSPV, Compromís, Unides Podem i PPCV van votar aquest dimecres en Les Corts Valencianes a favor de la tramitació d'una proposició de llei per a modificar la Constitució amb l'objectiu de recuperar el dret civil valencià. Una iniciativa que arrossegaven des de la legislatura passada -no va arribar a tramitar-se en el Parlament valencià per l'avançament electoral- que va generar un ampli consens entre partits d'esquerres i part de la dreta, però al qual es van oposar Ciutadans i Vox. 

El partit de Santiago Abascal en la Comunitat i el d'Albert Rivera es van unir aquest dimecres en rebutjar la tramitació d'aquesta proposició de llei per a reformar la Carta Magna. Els primers van justificar que no feia falta més autogovern i que tots els espanyols havien de "ser iguals davant la llei amb els mateixos drets i obligacions"; un argument similar al que va utilitzar la diputada de Cs Mamen Peris, qui va defensar que la seua formació és partidària de "la igualtat de drets de tots els espanyols", per la qual cosa no creuen necessari "tindre 17 codis civils a Espanya". 

El rebuig a la possibilitat de recuperar el dret civil valencià resulta especialment significatiu en el cas de Ciutadans, ja que per a les eleccions del passat mes d'abril va pactar amb UPN -partit que defensa el dret foral navarrés- per a concórrer conjuntament a les urnes. 

La iniciativa que es va validar aquest dimecres i que serà remesa al Congrés dels Diputats en concret demana afegir un segon paràgraf a la disposició addicional segona de la Carta Magna que indique que la competència legislativa civil de les comunitats autònomes, assumida als seus propis estatuts conforme a l'article 149.1.8 de la Constitució, "s'estendrà a la recuperació i l'actualització del seu dret privat històric d'acord amb els valors i els principis constitucionals". La disposició addicional segona determina que la declaració de majoria d'edat "no perjudica les situacions emparades pels drets forals en l'àmbit del Dret privat". 

El text inicial va ser registrat al maig de 2018, dos anys després que el Tribunal Constitucional anul·lara les lleis valencianes en dret civil –Llei de Règim Econòmic Matrimonial, Custòdia Compartida i part de l'articulat de la d'Unions de fet–. Els membres del Botànic i el PPCV consideraven que aquesta proposta -promoguda per l'Associació de Juristes Valencianes (AJV) en reunir el suport de més de 400 ajuntaments, les tres diputacions, universitats i principals entitats socials i empresarials- era l'única via que permetria recuperar la competència legislativa en aquesta matèria. 

Els partits del Botànic van explicar llavors que encara que aquestes lleis van ser derogades, el dret civil valencià era "un dret viu" perquè afectava 300.000 persones. Això és, el nombre de valencians que des que es van aprovar les tres normes –la primera en 2007– fins que van ser tombades, es van casar o van divorciar sota el marc d'aquestes normatives sense que això afectara la resta de comunitats autònomes. 

Iniciatives 

Des que s'anul·laren les tres lleis en matèria de dret civil valencià, Compromís i PP especialment han estudiat noves vies per a recuperar-ho o salvar d'alguna o una altra manera els drets que recollien aquestes lleis. No en va, l'exdiputada María José Ferrer San Segundo ara regidor a l'Ajuntament de València va proposar en el seu moment que el règim econòmic matrimonial es poguera declarar en el Registre Civil. Més tard va portar tres esmenes a l'últim Congrés del PP que va aconseguir que s'aprovaren amb les que el partit es comprometia a "prendre mesures a favor de la capacitat normativa de les comunitats autònomes en dret foral".


Traducció: Softvalencià

Cap comentari:
Etiquetas: , , , , , , ,

Botànic i PP uneixen forces en les Corts per a recuperar el dret civil valencià


Botànic i PP uneixen forces en les Corts per a recuperar el dret civil valencià

Botànic i PP uneixen forces en les Corts per a recuperar el dret civil valencià. Foto: Fernando Bustamante

Els partits del Botànic (PSPV, Compromís i Unides Podem) i el PP s'han unit aquest dimecres en Les Corts Valencianes per a aprovar la tramitació d'una proposició de llei per a modificar la Constitució amb l'objectiu de recuperar el dret civil valencià, mentre Vox i Ciutadans han votat en contra. 

Signada pels quatre grups, aquesta iniciativa planteja afegir un segon paràgraf a la disposició addicional segona de la Carta Magna que indique que "la competència legislativa civil de les comunitats autònomes, assumida als seus propis estatuts conforme a l'article 149.1.8 de la Constitució, s'estendrà a la recuperació i l'actualització del seu dret privat històric d'acord amb els valors i els principis constitucionals". 

A més de recordar en el text que els furs perduts amb el Decret de Nova Planta no van ser retornats a la Comunitat Valenciana, com sí que va ocórrer amb altres territoris, els signants expliquen que l'Estatut d'Autonomia de 2006 recull que el desenvolupament legislatiu de les competències de la Generalitat procurarà la recuperació dels continguts corresponents dels Furs de l'històric Regne de València en plena harmonia amb la Constitució i amb les exigències de la realitat social i econòmica valenciana. 

No obstant això, en els anys posteriors es van promulgar tres lleis, sobre règim econòmic matrimonial valencià, de custòdia compartida i d'unions de fet, que van ser recorregudes i declarades inconstitucionals pel Tribunal Constitucional en 2016. 

El diputat socialista Ernest Blanch ha defensat la proposta per a aconseguir la competència que "nega el TC" i poder tirar avant "lleis més avançades" en matèria civil que "donen resposta als problemes actuals". "És una aspiració legítima", ha defensat, per a assegurar que no es pretén ser "més que ningú, però tampoc menys que la resta". 

Jesús Pla (Compromís) ha valorat el "fet històric" que suposa que els quatre partits s'hagen posat d'acord en aquesta iniciativa, que recorre a la reforma constitucional després de la decisió del TC. "Els valencians tenim dret a dotar-nos d'una normativa civil pròpia com a nacionalitat històrica que som, tenim dret a una normativa civil moderna, útil, adaptada als avanços socials. Tenim una oportunitat històrica per a bandejar definitivament aquell Decret de Nova Planta", ha incidit. 

El popular José Císcar ha defensat que aquesta proposta "no és cap capritx" i "amb una mínima reforma constitucional es pot fer realitat una gran aspiració". "No perjudica a ningú i beneficia a molts, no té cost econòmic. En què ens pot perjudicar tindre capacitat legislativa per a donar resposta a problemes quotidians?", ha preguntat als diputats contraris a la iniciativa. 

Des de Unides Podem, Estefanía Blanes ha ressaltat que aquesta és una oportunitat per a "corregir un greuge que hauria d'estar solucionat des de fa molts anys" i que els valencians tinguen "els mateixos drets que la resta de les autonomies". 

La diputada de Ciutadans Mamen Peris ha criticat que aquesta iniciativa és "un bon eslògan, però difícilment es pot recuperar el que no es té des de fa tres segles", ha vaticinat que "es quedarà parada a Madrid" i ha assenyalat que aquest és un debat "que no està al carrer, una necessitat creada artificialment". Segons ha dit, el dret civil comú "no ha limitat als valencians" i Cs aposta per la igualtat dels drets de tots els espanyols enfront d'intents de "tornar als regnes de taifas". 

José María Llanos (Vox) ha justificat la seua negativa a la proposta en què el seu partit defensa que tots els espanyols "siguen iguals davant la llei, amb els mateixos drets i obligacions" i, atés que defensa la devolució de competències a l'Estat, no pot "donar suport més autogovern". "Les diferències, per definició, ens divideixen i separen; la unió ens germana. Espanya viu en un galimaties legislatiu, amb drets diferents que provoquen falta de seguretat", ha afegit.


Font: Levante EMV 
Traducció: Softvalencià

Cap comentari:
Etiquetas: , , , , , , ,

25/09/2019 #Corts Valencianes #DretCivilValencià


Proposició de llei de modificació de la disposició addicional 2ª de la Constitució per a la reintegració efectiva del Dret Civil Valencià

















Cap comentari:
Etiquetas: ,

dimecres, 25 de setembre del 2019

Carta portolana de Jorge de Oliva (1563)


La costa valenciana a la carta portolana de Jorge de Oliva (1563) conservada a la Universitat de Yale



Detall de la rosa de vents, els vents i la Mare de Deu a la capçalera de la carta portolana



 L'Illa de Sicília, Nord d'Àfrica i el Sud d'Itàlia



L'Arxipèlag grec



Carta sencera de Jorge de Oliva (1563)

Font: Universitat de Yale


Cap comentari:
Etiquetas: , ,

Carta portolana de Jorge de Aguiar (1492)


La costa valenciana a la carta portolana de Jorge de Aguiar (1492) conservada a la Universitat de Yale



Un detall de la costa del Nord d'Àfrica i alguna de les meravelloses roses de vent que han fet famós a aquesta carta portolana



El mapa ja reflecteix els descobriments en la costa africana dels portuguesos fins al Riu Níger a Sao Jorge d'Almina



Les illes mítiques de l'Atlàntic ja van prenguen dimensions més normals fins a identificar-se ja clarament com les Açores i Madeira 



Carta sencera de Jorge de Aguiar (1492)

Font: Commons




Cap comentari:
Etiquetas: , ,

Les Corts aproven la proposició de llei per reintegració efectiva del #DretCivilValencià


Les Corts aproven la proposició de llei de modificació de la disposició addicional 2ª de la Constitució per la reintegració efectiva del Dret Civil Valencià




Cap comentari:
Etiquetas: ,

La recuperació del dret civil valencià torna a posar-se en marxa



25/09/2019 - VALÈNCIA (EFE). 

El ple de les Corts Valencianes ha acordat tramitar una proposició de llei presentada pel PP, PSPV, Compromís i Podem destinada al fet que es reforme la disposició addicional segona de la Constitució i es permeta la recuperació del dret civil valencià. 

La iniciativa, a la qual s'han oposat Ciutadans i Vox, és similar a la que la legislatura passada van presentar els mateixos grups, i que va quedar pendent a causa de la dissolució anticipada de les Corts per a la celebració de les eleccions autonòmiques del 28 d'abril. 

En ella es planteja afegir un segon paràgraf a la disposició addicional segona de la Constitució que establisca que la competència legislativa civil de les comunitats autònomes, assumida en els seus propis estatuts conforme a l'article 149.1.8 de la Constitució, "s'estendrà a la recuperació i l'actualització del seu dret privat històric d'acord amb els valors i els principis constitucionals". 

La proposta reivindica que el Dret civil valencià en un dret "viu", ja que les seues disposicions són aplicables a quasi 300.000 valencians, i reivindica que aquest dret és "el més pròxim a la vida quotidiana de les persones". 

La iniciativa ha sigut impulsada per l'Associació de Juristes Valencians, present en el ple, entitat que té entre els seus objectius fundacionals la defensa de la competència legislativa de la Generalitat en matèria de Dret Civil, i té el suport de sindicats, universitats, organitzacions empresarials i associacions. 

Els signants defensen que el Dret civil emanat de les Corts possibilita donar una resposta "àgil, moderna i pròpia" als problemes actuals dels valencians, i permet acabar amb "el tracte desigual" amb la resta de territoris que el tenen previst en els seus respectius Estatuts d'Autonomia. 

Els proponents de la reforma han assegurat que després de les sentències del Tribunal Constitucional que impedeixen a la Comunitat Valenciana legislar sobre el seu dret civil per falta de competències, no els queda una altra opció que plantejar una reforma constitucional. 

El socialista Ernest Blanch ha assegurat que els valencians no volen ser "més que ningú però tampoc menys que la resta" i confia que aquesta reforma constitucional "tanque la porta a la regressió" perquè la Comunitat, ha dit, necessita "normes actuals que donen resposta a problemes actuals". 

El diputat del PP José Císcar ha assegurat que aquesta proposta "no és un capritx", sinó que suposa assumir un mandat de l'Estatut d'Autonomia valencià, i ha defensat que la reforma proposada "no perjudica a ningú" i permet alçar un edifici legislatiu propi "sense atacar ni l'estructura ni l'esperit de la Constitució". 

Des de Compromís, Jesús Pla ha afirmat que es té "una oportunitat històrica" d'enterrar per sempre "aqueix maleït Decret de Nova Planta", que va abolir les lleis i institucions pròpies valencianes, i Estefanía Blanes, de Unides Podem, ha reivindicat un marc legislatiu que s'adapte a la societat valenciana. 

Ciutadans i Vox, en canvi, han rebutjat obrir la porta a la possibilitat de desenvolupar 17 codis civils a Espanya, i són partidaris que les lleis siguen iguals per a tots els espanyols doncs el que és bo per als valencians ha de ser bo per a tots els espanyols. 

Des de Ciutadans, Mamen Peris ha considerat que recuperar el dret civil és "un bon eslògan però difícilment es pot recuperar el que no existeix després de tres segles" i ha assegurat que aquest debat "no està al carrer", i que la gent vol "seguretat jurídica" i els és igual que les lleis es facen en aquest hemicicle o en el Congrés. 

José María Llanos (Vox) ha assegurat que la seua formació aposta per la devolució de competències a l'Estat i per això no poden donar suport més autogovern.


Publicat a: Valencia Plaza
Traducció: Softvalencià

2 comentaris:
Etiquetas: , , , , , , ,

Despierta Valencia 25/09/2019



(Despierta Valencia 25/09/2019) 

Hoy se celebra en Les Corts la citación para la recuperación del derecho civil valenciano. Hablamos sobre ello en la "Mesa de Actualidad" con los diputados de Compromis y PP, Jesús Pla y Jorge Bellver, y con José Ramón Chirivella.

Nos podéis encontrar en: 

Twitter: @DespiertaVLC 
Facebook: Despierta Valencia CV Radio 
Instagram: @despiertavalencia 
Web: www.cvradio.es 






Cap comentari:
Etiquetas: , , , ,

dimarts, 24 de setembre del 2019

Prova de foc de "valencianisme" per a Ciutadans i Vox en plena precampanya


Tots dos partits es mostren reticents a aprovar aquest dimecres en Les Corts la recuperació del dret autòcton, que sí que recolzen PSPV-PSOE, PP, Compromís i Unides Podem

L´Associació de Juristes ha organitzat diversos actes en Les Corts per a mostrar el suport de la societat civil a recuperar el dret foral civil autòcton

Aquest dimecres el ple de les Corts vota la proposició de llei presentada conjuntament pels grups parlamentaris de PSPV-PSOE, PP, Compromís i Unides Podem per a l'aplicació del dret civil valencià. Es tracta, en la pràctica, d'un tràmit que va quedar penjat l'anterior legislatura per l'avançament de les passades eleccions i que constitueix el pas previ perquè el Congrés puga tramitar una modificació de la Constitució que permeta recuperar la legislació autòctona, aplicada entre 2008 i 2016 fins que el Tribunal Constitucional la va anul·lar. 

Els quatre partits indicats tenen clar el seu vot favorable, per la qual cosa el punt tirarà avant. No obstant això, les altres dues formacions amb representació en Les Corts no segueixen la mateixa línia. En el cas de la principal per nombre de diputats, Ciutadans, l´Associació de Juristes Valencians, entitat impulsora de la recuperació d'aquest dret civil foral, li ha insistit, encara que el partit de Rivera fins hui s'ha vingut negant a pesar que sí que reconeix aqueixa legislació pròpia a Catalunya o Navarra. 

El motiu consisteix en una directriu que emana de la seua direcció nacional i que els impedeix aprovar-la. No obstant això, el president de l´Associació de Juristes, José Ramón Chirivella, ha mantingut reunions amb representants de Ciutadans en Les Corts i el Congrés i ha tractat de fer el propi amb el responsable nacional de la formació que dóna la consigna de votar en contra, sense que fins hui l'haja pogut identificar i aconseguir. 

"Resulta del tot injust que no puguem explicar a la cúpula de Ciutadans la importància d'aquest punt i que decidisquen des de Madrid, sense escoltar nostra arguments, què ha de votar el seu partit a la Comunitat Valenciana", explica Chirivella, que acudirà al ple de hui amb diversos representants de la societat civil autòctona perquè siguen testimonis del que ocórrega. Chirivella lamenta que "esperava més de Ciutadans amb l'arribada de Toni Cantó per la seua interlocució directa amb Albert Rivera; no obstant això, la resposta ha sigut la mateixa: no voler escoltar". 

Segons el parer de l'entitat de juristes que promou aquesta iniciativa, qui vote en contra de la proposta, "quedarà clar que no representa els interessos valencians". I ho farà en plena precampanya, a menys de mes i mig de les pròximes eleccions. D'altra banda, des de l'associació que presideix Chirivella tampoc esperen un vot favorable de Vox, partit que a la Comunitat Valenciana va recollir vot del denominat sector ´blavero´, oposat a Compromís, per la qual cosa un rebuig a recolzar la legislació autòctona també podria suposar "una traïció a una part del seu electorat". De qualsevol manera, L´Associació de Juristes encara confia en un canvi en l'últim minut i que tant Vox com a Ciutadans secunden la iniciativa o, com a poc, s'abstinguen. 

Història del dret foral 

La capacitat legislativa autòctona es retrotrau a Jaume I. Quan, en 1238, va conquistar València i va afegir a la seua corona les terres en les quals vivim, els va atorgar aqueixa capacitat legislativa pròpia. Fins que en 1707, amb la victòria de Felip V sobre l'arxiduc Carles, aqueixa independència normativa va quedar suprimida de sobte amb el denominat Decret de Nova Planta. Va constituir una de les maneres en les quals el monarca va castigar al poble valencià per donar suport al seu contrincant. 

Així va continuar la història fins que el desenvolupament autonòmic dels anys 80 del segle XX va propiciar que Les Corts recuperaren aqueixa possibilitat de legislar -que no la normativa de segles arrere- i que la Comunitat Valenciana tinguera un dret civil propi entre 2008 i 2016, huit anys en què la normativa autòctona ha contribuït a regular la vida de al voltant de 300.000 ciutadans. Fins que el Tribunal Constitucional va tornar a truncar la independència legislativa. 

I aqueix dret del segle XXI no versava sobre qüestions de centúries anteriors. Al contrari, aportava solucions bastant més modernes que el propi dret civil nacional. Per exemple, prima la custòdia compartida dels fills en casos de separació matrimonial, de manera que marca unes directrius normatives i no ho deixa tan a l'albir de cada jutjat. O permet que, en parelles de fet, el cònjuge de qui mor tinga uns drets hereditaris. Afecta a qüestions pràctiques, quotidianes.


Escrit per: Héctor González
Publicat a: Es Diario CV

Cap comentari:
Etiquetas: , , , , , , , ,

Carta portolana de Angelino Dulcert (1339)


La costa valenciana a la carta portolana d'Angelino Dulcert (1339) conservada a la Biblioteca Nacional de França


Està datat a Palma de Mallorca el 1339. Té notes i llegendes escrites en llatí, "Hoc opus fecit angelino dulcert/ ano M CCC XXX VIIII de mense augusti/ [in civitate] maioricharum" i es caracteritza perquè representa aspectes desconeguts a les obres contemporànies produïdes a Gènova i Venècia (El rei de Mali, les Canàries descobertes en 1312, una illa amb nom d'Antília i una altra illa anomenada Brasil), i el Mar Roig pintat de color roig i la forma de representar les muntanyes, aspectes típics de l'escola mallorquina.

Aquest mapa també intenta representar l'Europa del Nord, i inclou informació relativa a l'Àfrica, sense centrar-se només en les representacions relatives al Mediterrani que caracteritza les obres de l'època. Es distingeix a més per ser el primer portolà que identifica l'illa de Lanzarote (la més oriental de la arxipèlag Canari), com l'illa de Lanzarotus Marocelus, una referència al navegant genovés Lanceloto Malocello.

El portolà està dibuixat en dues peces de pergamí manuscrites i unides en una sola peça, amb unes dimensions de 750 × 1020 mm.


Marràqueix, les muntanyes de l'Atles i la costa africana fins on es coneixia en aquella data. Podem observar algunes de les Illes Canàries (no totes) apuntades



Aquesta carta portolana té una cosa realment singular. Sí la ciutat murciana de Lorca porta la Senyera d'Aragó com València. I sí durant una època en temps de Jaume II Lorca i altres viles murcianes varen ser de la Corona d'Aragó. Parlarem i ampliarem del tema



La zona al sud del Desert del Sàhara



En l'actual Iemen la Reina de Saba



El famós i immensament rei Mansa Musa de Mali al sud del Desert del Sàhara



La meitat mítica, meitat real Illa de San Brandà a l'Oceà Atlàntic



Ara posem algunes captures de pantalla més generals on podrem reconéixer regions i països que tenim ben reconeguts en Europa. La carta d'Angelino Dulcert és un obra de gran qualitat que va més enllà de l'habitual linea de la costanera de les cartes portolanes. Per la forma en que s'oriente les inscripcions (el Sud a la part de dalt i l'Oest a la dreta) d'aquesta carta portolana girarem algunes imatges i altres les donarem duplicades.



Sud d'Itàlia, els Balcans i Grècia (invertida)



L'anterior sense invertir, l'àguila de dos caps és el emblema del Imperi Bizantí



Hongria (en la seua bandera) i els seus rius (imatge invertida)



Polònia



Escandinàvia (imatge sense invertir)



Invertim la imatge d'Escandinàvia per a que pugeu fer comparacions en els mapes d'eixa zona que teniu a la memòria



Illes Britàniques (sense invertir)



Illes Britàniques (imatge invertida per fer comparacions)



França. (Imatge invertida)



Espanya i Portugal (imatge invertida)



L'Illa de Sicília (imatge invertida)





Font: Gallica BNF



Cap comentari:
Etiquetas: , , ,
Subscriure's a: Missatges (Atom)