dijous, 29 de desembre de 2016

Del fracaso recopilatoria a la pérdida definitiva del Derecho Foral Valenciano (1707-1804)




La pèrdua del dret foral valencià no va ser solament deguda al decret de Nova Planta. El que no es poguera recopilar ha influït i molt en què la situació del nostre dret no siga com la dels drets civil forals català, aragonés, mallorquí, menorquí i eivissenc.


dimarts, 27 de desembre de 2016

Tribunal de les Aigües (Gravats de Doré)




Il·lustracions de l'obra: "Viatge per Espanya" de Charles Davillier (escriptor) i Gustave Doré (famós il·lustrador) publicada el 1874 i traduïda a molts idiomes europeus és una visió "romàntica" que reflecteix molt bé els tipus i les vestimentes tradicionals vistos per ulls contemporanis de uns viatgers europeus.

Posem també alguns gravats de la part de l'obra dedicada a València.









Tribunal de les Aigües (José Benlliure)




L'Estatut valencià és inconstitucional: és urgent la reforma de la Constitució


Congres dels Diputats. EFE


Camí de 40 anys de vigència de la Constitució de 1978, més que amb el franquisme, és hora de fer balanç de la posició dels valencians en l'Espanya autonòmica derivada del text constitucional. 

Al meu entendre, la conclusió és que sens dubte els ciutadans de la comunitat autònoma en què van participar més ciutadans en el referèndum constitucional ( el 74% del cens), amb un vot favorable del 88,8% dels votants a favor del Text Constitucional, esperàvem molt més de la democràcia espanyola, règim que passava pel reconeixement d'una autonomia de primer nivell, a l'altura de la nostra història i rellevància econòmica, per a les valencianes i valencians.  

Per diferents motius, ens han obligat a entrar en debats innecessaris sobre la nostra identitat, que han afeblit l'autoestima en molts dels nostres ciutadans. Aquesta autoestima, en part va ser recuperada després de la reforma de l'Estatut Valencià, esdevinguda mitjançant la Llei Orgànica 1/2006, que va obtenir un gran respatl en les Corts Generals, i que ens va incloure, 28 anys després de quan ens haguera correspost, en el grup de les “impròpiament” batejades com a Nacionalitats Històriques. 

Enguany 2016, no cal fer la festiva reflexió de sempre, aqueix dia d'acció de gràcies amb el qual tradicionalment nostres Corts donaven gràcies a les Càmeres constituents per retornar-nos el nostre autogovern, usurpat violentament en 1707, per “equivocar-nos” de bàndol en la Guerra Civil entre borbònics i austracistes. En efecte, en la Guerra de Successió vam tenir mala sort, perquè botiflers (que els va haver-hi) i maulets, tots els valencians, vam perdre els nostres furs. 

"Hem perdut el nostre dret civil una altra vegada" 

Enguany 2016, hem perdut el nostre dret civil una altra vegada, hem tornat a perdre, i hem perdut, una altra vegada, tots. Hem tornat a tenir mala sort. La majoria de magistrats del Tribunal Constitucional ha determinat, interpretant el text constitucional, que la Comunitat Valenciana no és competent per a legislar sobre custòdia compartida, règim econòmic matrimonial i unions de fet; en la pràctica els Corts Valencianes no són competents per a dictar normes sobre qualsevol matèria civil amb l'excepció de la Llei de Contractes Agraris de 2013. Una altra vegada hem tingut mala fortuna, el nostre dret civil és inconstitucional. 

Però aquesta vegada, els diputats dels 5 grups parlamentaris dels Corts estan obligats a donar resposta a les necessitats properes dels ciutadans, perquè amb les Sentències 82/2016 respecte a la Llei 10/2007, de Règim Econòmic Matrimonial, la 110/2016 contra la Llei 5/2012, d'Unions de fet formalitzades de la Comunitat Valenciana i la sentència pendent de numeració fins a la seua publicació en el BOE sobre la Llei 5/2011, coneguda com a Llei Valenciana de Custòdia Compartida, el Tribunal Constitucional ha trencat aqueixa confiança dels valencians en el Text Constitucional, perquè òbviament en la nostra terra la recuperació de l'autonomia està íntimament lligada a la recuperació de la capacitat normativa per a dictar normes de dret civil privat. 

Si els valencians hagueren sabut que no recuperarien el dret civil propi, que sempre s'ha reclamat en els projectes d'estatut d'autonomia en l'època de la IIª República i en la transició, evidentment, no s'haguera obtingut un si tan rotund en el referèndum del 6 de desembre de 1978. 

En fi, al gra, en aquest moment després de les 3 Sentències del TC, els nostres representants, i totes les valencianes i valencians, tenim un dilema, o SI defensem El nostre Dret i El nostre Estatut, la qual cosa ens obliga a demanar la reforma constitucional o NO ho defensem, i en aqueix cas, després de les Sentències el més honest seria modificar l´Estatut per a renunciar a un Dret civil ridícul, que fa innecessaris emprar 7 articles que són paper mullat amb aquesta Constitució per al Tribunal que ha d'interpretar-la. 

Estem o no estem a favor de L'Estatut? Si defensem el nostre Estatut no tenim més alternativa que instar immediatament la reforma constitucional, i per aqueix motive l´Associació de Juristes Valencians ens estem reunint amb tots els grups parlamentaris dels Corts per a pactar un text que garantisca el nostre dret civil, perquè sabem que almenys el 75% dels ciutadans valencians, a través de 151 ajuntaments, han defensat la capacitat dels Corts en matèria de dret civil. 

Esperem que els 5 grups parlamentaris, evitant discòrdies partidistes inútils, demanen tots a l'hora la reforma constitucional, i, que recuperem prompte, la qual cosa pensem que la Constitució ens va retornar en 1978, la qual cosa obliga al fet que els partits valencians, per coherència, diguen i facen ací el mateix que allà. 

Concloc, amb un fragment del comunicat que va publicar l'Associació de Juristes Valencians l'any passat amb motiu de l'aniversari constitucional (en el qual incloem moltes més qüestions d'interès i que segueixen plenament incomplides i agreujades un any després, per exemple l'infrafinanciació) i que podeu consultar. “Doncs bé, la qual cosa ens preguntem és: Existeix realment un plantejament valencià davant la reforma constitucional? És a dir: si demà mateix es formara una comissió per a dibuixar les línies del canvi, sabríem els valencians en quins punts, en quines matèries concretes hem d'insistir, quins són els nostres interessos crítics a l'hora de donar nova redacció a la Carta Magna? Molt ens temem que no…” És urgentíssim que es treballe per part de la societat civil valenciana i els grups parlamentaris en el que necessitem els valencians davant la propera reforma constitucional. 


Publicat: Valencia Plaza
Autor: José Ramón Xirivella és president de l'Associació de Juristes Valencians (AJV)
Traductor: Sofvalenciá


Pel Dret Foral Civil Valencià


L'escenari de la XII legislatura obri una oportunitat per a abordar la reforma constitucional. Tenint present que la recuperació econòmica anuncia un horitzó d'estabilitat i que existeix un bloc de forces polítiques constitucionalistes, que des d'una majoria qualificada poden estar disposats a substanciar una base de consens.

Al llarg d'aquests 38 anys s'han anat assentat en l'agenda alguns aspectes que resultarien ineludibles en el debat en el moment en què aquest es produïsca. Així, la reforma del Senat com a càmera de representació territorial pura, una reforma de la llei electoral, la garantia de l'autonomia local, el finançament autonòmic o la configuració del poder judicial. En tot cas, pràcticament totes les qüestions que s'han anat acumulant en l'agenda no necessàriament requereixen d'una reforma constitucional. Més aviat en alguns casos es pot cercar un blindatge constitucional que potser no s'aconseguisca amb la modificació de les respectives lleis orgàniques.

Aquest fil argumental es trunca en una qüestió que ha accedit a l'agenda recentment a causa de les sentències dictades pel Tribunal Constitucional enguany que han acabat per derogar tota la producció de dret civil valencià modern. Aqueixes resolucions han conduït al fet que l'única forma d'encarar la recuperació de la competència passe per la reforma constitucional. Sense que açò excloga mesures transitòries que al seu torn ajuden a mantenir viva la flama de la reclamació.

La recuperació de la competència resulta essencial per a poder esmenar una anomalia històrica sens dubte, ja que el accidentalisme històric ens ha relegat com l'únic territori que disposava d'institucions privades forals que ha temps de l'aprovació de la Carta Magna no les tenia en vigor. Si apel·lem, com va fer Isabel Bonig en la seua conferència en el Club Broseta, a un valencianisme que transcendisca de l'identitari sense renunciar a la seua defensa.

Aqueix lloc comú ho trobem en la defensa dels interessos propis. Es tracta de dotar de contingut els símbols amb les justes reclamacions i la de la recuperació de la competència en dret civil ho és; fonamentada en motius socials, històrics, polítics i objectius. Que per sobre de tot respon a una demanda cada vegada més solguda de la societat valenciana, que té la seua expressió en el suport exprés que a aquesta causa han manifestat ja 150 municipis, les tres diputacions provincials així com una pluralitat d'entitats socials, sindicals, culturals i professionals. A través de la campanya pro dret civil valencià engegada per la Associació de Juristes Valencians. Una reclamació que se sustenta en el manteniment d'una capacitat legislativa que va ser plasmada com a pròpia mitjançant la reintegració del dret foral en la reforma de l'Estatut de l'any 2006.


Publicat: Levante EMV
Autor: Pepe Morgan 
Advocat en exercici. Analista i consultor polític. Activista pel #DretCivilValencià (AJV-VAL)
Traductor: Sofvalencià


divendres, 23 de desembre de 2016

Código Civil Concordado con la legislación autonómica


Reflexions valencianes davant el Dia de la Constitució


Aquest 6 de desembre se celebra el 37 aniversari de la promulgació de la Constitució. L'efemèride sol transcórrer de forma anodina entre ponts festius, viatges familiars i jornades de portes obertes en el Congrés dels Diputats. Però enguany té connotacions peculiars que la fan especial i, sobretot, més atractiva. D'una banda, l'anomenat “procés sobiranista” a Catalunya ha posat damunt de la taula els defectes del títol VIII (el de l'organització territorial de l'Estat) de la nostra Carta Magna, que es va redactar en el seu moment -va per a quatre dècades- de forma precipitada i enmig de fortes pressions. Per un altre, les eleccions generals del pròxim 20 de desembre han obligat als principals partits polítics -als de l'arc parlamentari i als nous que han sorgit amb força- a pronunciar-se sobre una eventual reforma de la Constitució i fins i tot del model d'Estat que ha estat vigent des del final de la Dictadura. 

Els successos de Catalunya han evitat que el debat sobre la reforma constitucional transcórrega pels llits de rigor i moderació que serien de desitjar en un cas com aquest; però també és veritat que han contribuït a posar de manifest el problema i a sacsejar l'immobilisme que afectava a les dues grans forces polítiques que s'han repartit el poder en aquest país des de 1982. Els programes electorals dels diferents partits que concorreran en les urnes el dia 20 ens estan permetent saber per què aposta cadascun d'ells i quin és el seu model d'Estat; i també, que la reforma constitucional està pròxima. Tindrà un major o menor calat segons qui governe el país els pròxims quatre anys; però els dies de intangibilitat de la nostra Llei de Lleis estan explicats… I és en aquest punt en el qual, com Associació de Juristes Valencians, volem incidir. És evident que hi ha una perspectiva de la reforma de la Constitució des del Govern central. I ja ha revelat alguns dels elements que poden convertir-se en objecte de discussió: el catàleg de drets i llibertats, així com el de serveis bàsics; la transformació del Senat i del poder judicial; la successió a la Corona -fins i tot el model d'Estat-; fiscalitat i finançament autonòmic… Amb tot, el plat fort de la reforma serà la clarificació de les competències de l'Estat i de les Comunitats Autònomes. I és que també hi ha una perspectiva territorial de la reforma. Doncs bé, la qual cosa ens preguntem és: Existeix realment un plantejament valencià davant la reforma constitucional? És a dir: si demà mateix es formara una comissió per a dibuixar les línies del canvi, sabríem els valencians en quins punts, en quines matèries concretes hem d'insistir, quins són els nostres interessos crítics a l'hora de donar nova redacció a la Carta Magna? Molt ens temem que no… 

I no serà perquè no hi ha fronts oberts. Sense ànim de ser exhaustius, recordem alguns. Per exemple, els recursos hídrics, les conques fluvials, els transvasaments… han sigut causa de nombrosos enfrontaments amb el Govern central i amb els de diverses comunitats autònomes; el Tribunal Constitucional és testimoni d'açò. També la jurisdicció sobre l'espai marítim-terrestre: els deslindes, l'aprofitament del litoral -recordem el conflicte pels quiosquets de la platja-, la seua urbanització, la competència sobre espais naturals protegits; acabem de patir el penúltim capítol d'aquesta pugna a compte de la cessió de l'ús dels ports esportius. Però és el que cal esperar en una comunitat històrica que té 525 quilòmetres de litoral i en el turisme de sol i platja un de les seues puntals econòmics… És necessari plantejar una reforma que reduïsca el privilegi de les províncies poc poblades a l'hora d'obtenir representació en el Congrés dels Diputats, ja que aquesta circumstància priva als valencians de la justa representació que ens correspon atenent al nombre d'habitants. També esperem que tinguen cabuda en la previsible reforma constitucional algunes de les 99 mesures previstes en el Pacte Estatal contra la Corrupció, promogut per la Fundació per la Justícia. 

Per no parlar de la qüestió del dret civil valencià, el greuge dels rècords que porta instal·lat en la nostra terra més de tres segles. Ara ens disposem a rebre una nova bufetada del Tribunal Constitucional amb conseqüències presents i futures en la vida de tots els valencians i més encara en la dels nostres descendents menors d'edat ja que si ningú ho remeia és previsible una sentència contrària a la competència dels valencians per a legislar sobre dret civil, amb immediates conseqüències en la normes valencianes de règim econòmic matrimonial, unions de fet i custòdia compartida, sent, açò sí, una mica més que inacceptable que es regule el futur igualitari dels menors, privant-los del seu dret a estar amb els seus dos progenitors en condicions d'igualtat. Ens quedem, de confirmar-se el pitjor, sense la Llei de Custòdia Compartida més avançada del nostre país, una llei a la qual han mirat altres Comunitats Autònomes i fins i tot el legislador estatal a l'efecte de les seues futures, esperem, modificacions civils. També, se'ns privarà lamentablement del règim subsidiari de separació de béns, mancant pacte exprés entre els cònjugues. Però la primera bufetada la van donar els respectius Governs centrals entre 2008 al 2012, en interposar recurs després de recurs (del plantejat contra la Llei de Règim Econòmic Matrimonial, un cas flagrant de traïdoria política, ja han transcorregut 7 anys), mentre miraven cap a un altre costat en casos molt més flagrants, com el català o el basc. És d'esperar que una reforma de la Constitució ens permeta, per fi, actualitzar i millorar alguns sectors del nostre dret civil, com fa mitja Espanya, evitant aqueix greuge comparatiu al fet que ens referim i reconeixent de forma indubtable, i d'una vegada per sempre, el nostre dret civil. 

No hem volgut estendre'ns en altres problemes igualment apressants com el del finançament autonòmic -un desastre que també ve durant segles-; la prestació de serveis socials, en el que portem llarg temps a la cua del país; o la falta d'infraestructures necessàries per al desenvolupament econòmic: ací està l'inexistent “eix mediterrani” per a demostrar-ho. En general, són qüestions vinculades a una societat dinàmica, amb inquietuds i necessitats pròpies a les quals des de l'Estat central no s'ha donat una resposta adequada -a voltes, massa, ni tan sols s'ha donat una resposta-. No és d'estranyar, si tenim en compte que en els últims quatre anys, cap valencià s'ha assegut a la taula del Consell de Ministres. Encara que també és veritat que, quan ho han fet, no han defensat els nostres interessos com calia esperar. 

Però si volem que aquest oblit sistemàtic no es repetisca i que el nou text constitucional atenga mínimament a les nostres necessitats d'autogovern, fa falta un pla preconcebut, la qual cosa avui dia cridem un “full de ruta”. Els valencians no podem permetre'ns que, quan arribe l'hora de modificar la nostra Carta Magna, no sapiem què és el volem, quins són els nostres interessos, per a defensar-los de forma adequada. Per açò, com Associació de Juristes Valencians, demanem al nostre govern autonòmic, i als nostres polítics en general, que estiguen preparats davant la imminent reforma de la Constitució de 1978, que no ho deixen tot per a l'últim minut, com a tantes vegades ha passat… I que, arribat el moment, sàpien estar a l'altura dels ciutadans als quals diuen representar; que no s'impose sense més el criteri jeràrquic de partit -sobretot, en els de àmbit estatal-, perquè, com la història demostra, darrere d'aqueix criteri pretendidament neutral sempre hi ha hagut interessos territorials (andalusos, castellans, gallecs…). 

Nosaltres seguirem assumint el nostre paper, que és el de tota associació en una societat civil moderna i oberta: plantejar problemes i oferir solucions, fomentar el debat i crear opinió, insistir i pressionar, i convidem a treballadors, agricultors, associacions culturals, sindicats, professionals, empresaris de totes les comarques valencianes, a forjar la unitat en la defensa dels nostres interessos. A la Associació de Juristes Valencians ningú l'ha de veure de braços creuats. Acabem de presentar propostes de mocions en 173 municipis de moltes comarques demanant la retirada dels recursos d'inconstitucionalitat contra les normes del nostre dret civil, moció que pot consultar-se en la nostra web www.ajv-val.org. I vindran noves iniciatives des d'una perspectiva jurídica en tot allò que sentim precís i important per als valencians. El nostre compromís amb la terra en què vivim és ferma. Confiem que el dels polítics que ens representen estiguen a l'altura del que tots esperem d'ells i que aquell esforç que va realitzar el legislador valencià a tenir normes que responen a demandes de la nostra societat, com la d'unions de fet, règim econòmic matrimonial, o la norma més avançada de l'Estat en custòdia compartida no desaparega perjudicant ja no a una Comunitat Autònoma, que també, sinó als fills menors de les nostres comarques. 


Associació de Juristes Valencians

Traduit al valenciá per: Softvalencià

divendres, 7 d’octubre de 2016

"La Comunitat no podrá tener derecho civil propio si no se cambia la Constitución"


El magistrado del TC Juan Antonio Xiol. Foto: PEPE OLIVARES


El magistrado del Tribunal Constitucional que emitió un voto particular a la sentencia que anulaba la Ley de Régimen Económico Matrimonial valenciana (la primera que desarrollaba el derecho civil valenciano recogido en el Estatut de 2006), lamenta la lectura demasiado restrictiva de la Constitución que realizaron sus compañeros, pero avisa de que cierra la puerta al derecho civil propio si no media un cambio del texto constitucional 


26/09/2016 - ELCHE. 

El magistrado Juan Antonio Xiol Ríos (Barcelona, 1946) fue el único miembro del Tribunal Constitucional que se pronunció a favor de que la Comunitat Valenciana pudiera desarrollar un derecho civil propio. Xiol, que ha participado esta semana en el III Congreso Jurídico de la Abogacía Valenciana que se ha celebrado en el Centro de Congresos de Elche, considera que sus compañeros en el Constitucional realizaron una lectura excesivamente limitativa del artículo 149.1.8 de la Constitución Española, que reduce la posibilidad de desarrollar el derecho foral solo a las regiones "donde existiera" a la entrada en vigor del texto constitucional. Algo que, al contrario que en Cataluña, País Vasco, Navarra y hasta Galicia, no sucedía en la Comunitat. Aunque sí existía una normativa histórica (los Furs, derogados por Felipe V) que, según la reforma del Estatut d'Autonomia de 2006, aprobado por las Cortes Generales, debería haberse podido recuperar y actualizar. 

-Usted fue el único miembro del Tribunal Constitucional que emitió un voto particular en la sentencia que anulaba la Ley de Régimen Económico Matrimonial valenciana. 

-Sí. El Tribunal Constitucional siguió la doctrina tradicional, según la cual la Comunitat Valenciana no puede desarrollar un derecho foral más allá del consuetudinario (el que emana de la costumbre), porque no estaba vigente cuando entró en vigor la Constitución. Se basa para ello en el artículo 149.1.8ª del texto constitucional, que dice que las comunidades autónomas pueden asumir las competencias en materia de derecho civil "allí donde existieran". Y el Constitucional interpreta esa expresión como allí donde estuviera en vigor. Pero también puede entenderse como allí donde hubiera existido, aunque no estuviera formalmente vigente a la entrada en vigor de la Constitución. Máxime si el Estatuto de Autonomía lo reconoce. 

-¿No es extraño que sus compañeros de Tribunal y usted lleguen a conclusiones tan dispares partiendo del mismo cuerpo jurídico? 

-No, tenga en cuenta que el derecho constitucional se mueve en el terreno de los principios, por lo que las interpretaciones son importantes. 

-¿Sus vínculos con Cataluña le han dotado de una mayor sensibilidad hacia las apiraciones legislativas de la Comunitat que no tienen otros magistrados del Constitucional? 

-Puede ser, porque yo tengo formación en derecho público pero también privado, tenga en cuenta que fui presidente de la Sala Primera del Supremo. Y en cuanto al derecho civil, el ejercicio de mis primeros años fue en Cataluña, lo que me permitió entrar en contacto con el derecho autonómico. Quizá por eso tengo una sensibilidad especial hacia casos como el de la Comunitat Valenciana. 

-¿Cree que pudo haber una motivación "política", por así decir, tras la decisión del Constitucional de tumbar el derecho civil valenciano? 

-No, no, en absoluto. El fallo se basa exclusivamente en el criterio de los magistrados. Hay que descartar completamente otras motivaciones. 

-Pero tengo entendido que el Constitucional anuló preceptos de la ley recurridos de forma extemporánea por la Abogacía del Estado. Es decir, no debería haber estudiado la nulidad de toda la ley, sino solo de los artículos recurridos en tiempo y forma. 

-Bueno, es cierto que desde la comisión bilateral [en la que Gobierno central y Generalitat intentaban pactar un texto asumible por el Estado] se llevaron al Constitucional solo algunos artículos, y no toda la ley. Pero cuando se anula un precepto, dicha nulidad se puede extender al resto de la ley por conexión. En cualquier caso, en mi voto particular también discrepé en este punto porque no existían precedentes tan amplios en la doctrina del Constitucional. 

-¿No es un contrasentido que el Estatut d'Autonomia de 2006, aprobado por las Cortes Generales, conceda a la Comunitat Valenciana las competencias para legislar en derecho civil y que, sin embargo, el Constitucional le niegue su capacidad de hacerlo? 

-Sí, aunque estas cosas ocurren a menudo, pues para eso se llevan textos aprobados al Constitucional. No obstante, una vez más debo recordarle que en mi voto particular discrepé también en esta cuestión, aunque es entendible con una determinada interpretación de la Constitución. Volvemos a la cuestión de la vigencia. Se reconoce la competencia, pero solo puede ejercitarse sobre aspectos consuetudinarios, además de las instituciones o aspectos conexos con las instituciones que estuvieran vigentes al entrar en vigor la Constitución. En el caso valenciano, no existen. 

-Así pues, la Comunitat Valenciana, ¿está condenada a no tener derecho civil propio? 

-Eso depende del futuro, y es muy difícil de predecir. Según la interpretación actual de la Constitución, así es, desde luego. Si no se cambia la Constitución, la Comunitat Valenciana no puede tener derecho civil propio. Salvo, insisto, en aspectos consuetudinarios.


Entrevistador: Gabriel Mártinez
Publicado en: Valencia Plaza

Recuperació del Dret foral valencià?


Un dels aspectes més controvertits del dret foral civil valencià és la seua vigència. L'autor d'aquest interessant article es planteja una qüestió molt clara ¿És realment recuperable el dret foral civil valencià o millor seria unes lleis civils valencians adequades a les necessitats de l'actual societat valenciana?



La sentència del Tribunal Constitucional espanyol, declarant que la Llei de Règim Econòmic Matrimonial Valencià és inconstitucional, ha alçat molta polseguera. Tanta, que com sol passar, no deixa veure la realitat. Òbviament, la majoria dels comentaristes els importa un rave la realitat. L´ús polític d'aquestes qüestions és més important que una anàlisi de la realitat per saber què és el que realment convé a la societat valenciana. Però això, ja són qüestions de "politiqueig", en les que no vull entrar. Sí que pretenc, gens humilment, posar els punts damunt les is, i qui vulga seguir amb el "politiqueig" que ho faça tranquil·lament. 

Certament, el primer que hauríem de puntualitzar és que rescatar el Dret foral valencià és una cosa impossible i indesitjable. En primer lloc, perquè la, lamentable, pèrdua dels Furs el 1707, va fer desaparéixer un Dret que tenia fortes arrels medievals i estava pensat per una societat preliberal i en ple Antic Règim. No hi havia, en aquell Dret, gairebé res que valgués la pena ser mantingut. Ningú de nosaltres voldria viure sota el règim legal del s. XVI o XVII. Per tant, mantenir o recuperar aquell règim és una estupidesa. 

Així mateix, recuperar aquell Dret i revisar-lo actualitzar-lo amb els principis liberals, més les reivindicacions identitàries (feministes, homosexuals, etc.), no suposa recuperar res. Fonamentalment, perquè això suposa fer-lo de nou, inventar-lo de nou. Parlant clar i ras, suposa treure-se'l de la butxaca, donar-li una passadeta vintage i fer creure que es recupera una cosa que no ha existit mai. Això passa amb la Llei de Règim Econòmic Matrimonial ara derogada. I el mateix preàmbul reconeix que 

La subordinació de la dona al marit és absolutament incompatible amb l'article 14 de la nostra Constitució. Per això tota regulació del règim econòmic del matrimoni valencià ha d'adaptar la normativa foral a la inqüestionable igualtat entre home i dona en punt a gestió i responsabilitat econòmiques del matrimoni i de la família. 

És a dir, el règim econòmic valencià foral, hui en dia és inassumible per la nostra societat, per tat, cal crear-ne un de nou, i a més a més tenir en compte que 

La dificultat més gran a l'hora d'accedir a un lloc de treball, la desigualtat salarial real, el sostre de cristall, el fet que la criança dels fills, la cura dels majors o discapacitats, les tasques de la llar, encara siga una ocupació que desenrotllen de manera fonamental les dones en detriment de la seua projecció professional i laboral justifiquen en aquesta llei l'adopció de determinades mesures de protecció integral de la família i el reconeixement del treball domèstic com a contribució a l'alçament de les càrregues del matrimoni. 

Per tant, inventar un règim que tinga en compte tot això, que era inimaginable quan el Dret Foral Valencià estava vigent, no suposa recuperar res. 

A eixa Llei es diu també que Esta llei és el primer pas en la recuperació del Dret foral valencià amb l'objectiu i intenció de poder desenrotllar en el futur un Codi de Dret foral valencià que englobe les distintes lleis sectorials que es promulguen. 

L'afirmació és totalment falsa. No es pot recuperar el Dret foral valencià, donat que recuperar-lo suposaria una estupidesa. El que es pretén és fer un Codi de Dret Civil valencià, i aquest necessàriament haurà de ser totalment nou, amb els principis liberals amb afegits de reivindicacions identitàries (feministes, homosexuals, etc.) o el que siga. Com a molt, i encara que no es diga clarament, el que es pretén és recuperar la competència per establir un Dret civil propi, però no recuperar un Dret foral que ja no existeix, per sort. Si el que realment es vol recuperar, pretensió que a parer meu és legítima, és la competència per fer Lleis en matèria civil, cosa que garantien Els Furs, s'ha d'exposar clarament, i no disfressar-ho de recuperar una legislació que afortunadament ja s'ha perdut en la foscor de la nit dels temps. 


Autor: Òskar "Rabosa"
Publicat a: Diblogacions


dissabte, 20 d’agost de 2016

Les sèquies de la font de la Plaça de la Mare de Déu




De tant en tant publicarem algunes obres d'art relacionades amb els temes que tractem per a il·lustrar la forta càrrega cultural que té el nostre dret civil foral.



La font de la Plaça de la Mare de Déu enfronte a la Basílica representa al Riu Turia envoltat per les sèquies que formen el Tribunal de les Aigües.

divendres, 19 d’agost de 2016

Tribunal de les Aigües a la Porta dels Apostols




Font: Russafi



Tribunal de les Aigües de València


Font d'on hem tret aquesta entrada

Alguns aclariments caldria fer a aquesta entrada, sobretot a la llengua que usa el Tribunal de les Aigües que és el valencià. 

És interessant per alguna informació que dóna sobre alguns aspectes concrets com l'ús en el tribunal de l'antiga moneda valenciana i per açò ho publiquem respectant l'escrit.

Nosaltres entenem que la finalitat d'aquest blog és per damunt de tot proporcionar materials de qualitat rigorosos sobre el dret foral civil valencià. No entrar en conflictes identitaris.

Creiem que almenys esmentar-ho pot evitar sorpreses i malentesos.  




Tribunal que es reuneix cada dijous d’onze a dotze del matí a la part dreta de la porta dels Apòstols de la seu de València, per tal de veure i de resoldre les diferències sorgides entre els regants de l’Horta valenciana, excepte els beneficiaris de la séquia de Montcada, que constitueixen una comunitat a part. 

Jaume I féu donació, el 1238, de les séquies del Túria als usuaris, respectant el dret consuetudinari (“segons fo acustumat e establit en temps de sarraïns”). L’aigua del Túria (15 m3 per segon) és considerada dividida en 138 files, de les quals, per la vora esquerra del riu, en pren 48 la séquia de Montcada, 10 la de Tormos, 14 la de Mestalla i 14 la de Rascanya, i per la vora dreta pren 14 files la séquia de Quart, 10 la de Mislata, 14 la de Favara i 14 la de Rovella. Una assemblea general de regants de cada séquia, que es reuneix cada dos anys, designa directament el seu síndic o sequier i la junta de govern, i vota el pressupost. El síndic, auxiliat pels atandadors subordinats seus, vigila el rigorós repartiment de l’aigua en quantitat i duració. En temps de secada, el síndic té poders il·limitats per a distribuir equitativament l’aigua disponible, i quan una collita corre un perill imminent, posseeix també atribucions per a concedir “l’aigua de gràcia” al conreu amenaçat, en detriment dels altres menys exposats. Els regants han de pagar grosses multes si desacaten les ordres del síndic. Vuit síndics, un per cadascuna de les séquies de Tormos, Mestalla, Rascanya, Mislata, Favara i Rovella, i dos per la de Quart —un corresponent al braçal general i un altre pel de Bennàger i Faitanar— constitueixen el consell de les séquies del Túria, el qual normalment és deliberatiu —en temps de secada, però, és també executiu— i exerceix així mateix funcions judicials, sense cap apel·lació superior. En les sessions setmanals dels dijous, el Tribunal de les Aigües, constituït pels vuit síndics esmentats, tracta i dirimeix les diferències entre els regants, i les denúncies de regatges abusius formulades pels atandadors, amb un procediment judicial gratuït, oral i sumaríssim. Després d’escoltar les parts, un síndic de l’altra banda del riu —el de Favara en els litigis de les séquies de la vora esquerra i el de Mestalla en els de la dreta— proposa la sentència, i el tribunal la dicta després d’una breu deliberació en veu baixa, no intervenint en la seva votació el síndic de la séquia interessada. Tots els síndics vesteixen encara —no sense una certa vanitat— la brusa negra, que era el vestit de cerimònia habitual dels llauradors valencians en el primer terç del s. XX. El president del tribunal, designat per torn, acostuma a assenyalar amb el peu el litigant a qui dóna la paraula, tot dient: “Parle vostè!" o “Calle vostè!". El català és l’única llengua emprada pel Tribunal de les Aigües en totes les actuacions. La sentència és verbal, i només a petició de part es dóna per escrit, però el secretari del tribunal porta un registre amb els noms dels litigants i l’import de les multes imposades, les quals han d’ésser satisfetes immediatament, i són regulades encara amb l’antiga moneda valenciana, avui absolutament inusitada fora d’aquest cas: la lliura (3,75 ptes), que consta de vint sous i cada sou de dotze diners. Si hi ha resistència, cosa insòlita, el Tribunal de les Aigües, ajudat de la justícia ordinària, procedeix a l’embargament. El funcionament a València en temps dels àrabs d’una jurisdicció semblant a l’actual és comprovat per un text d’Ibn Hayyān que ens parla de Mubarak i Mudaffar, dos eslaus camirís que havien ocupat el càrrec de sequiers del Túria i foren els qui es revoltaren a València l’any 1016, quan el califat de Còrdova començà a desintegrar-se. Els llauradors valencians senten veneració i orgull per llur Tribunal de les Aigües, i han sabut defensar la seva jurisdicció contra totes les tendències unificadores de la legislació estatal, tan vigoroses i insistents en el s. XIX. Destaca per la seva importància i transcendència la documentada defensa que en féu el diputat valencià Xavier Borrull i Vilanova a les corts de Cadis el 31 de juliol del 1813.




El Tribunal de las Aguas. Características y medidas de protección BIC



Bloque 42 del curso Derecho civil foral valenciano

Características y medidas de protección del BIC 

Autor: Ramón Fernández, Francisca 

Universitat Politècnica de València - UPV


El Tribunal de las Aguas. La Junta de los Síndicos



Bloque 41 del curso Derecho civil foral valenciano 

La Junta de los Síndicos 

Autor: Ramón Fernández, Francisca 

Universitat Politècnica de València - UPV


El Tribunal de las Aguas y la Corte de Labradores



Bloque 40 del curso Derecho civil foral valenciano

La Corte de los Labradores 

Autor: Ramón Fernández, Francisca 

Universitat Politècnica de València - UPV

Funciones y valor etnológico del Tribunal de las Aguas



Bloque 39 del curso Derecho civil foral valenciano

Funciones y valor etnológico 

Autor: Ramón Fernández, Francisca 

Universitat Politècnica de València - UPV


Composición y ámbito territorial del Tribunal de las Aguas



Bloque 38 del curso Derecho civil foral valenciano

Composición y Ámbito territorial 

Autor: Ramón Fernández, Francisca 

Universitat Politècnica de València - UPV


Origen histórico del Tribunal de las Aguas



Bloque 36 del curso Derecho civil foral valenciano

Origen histórico 

Autor: Ramón Fernández, Francisca

Universitat Politècnica de València - UPV


Referencia Legislativa del Tribunal de las Aguas




Bloque 37 del curso Derecho civil foral valenciano

 Referencia legislativa al Tribunal

Autor: Ramón Fernández, Francisca 

 Universitat Politècnica de València - UPV 


Primera sessió del Tribunal de Les Aigües en llengua de signes



La iniciativa ha sigut possible gràcies a la col·laboració entre la Conselleria de Transparència, Responsabilitat Social, Participació i Cooperació i la Federació de Persones Sordes de la Comunitat Valenciana (Fesord).


Tribunal de las Aguas de Valencia (Infografía)




Los tribunales de Valencia están de moda. Los tenemos numerosos y muy frecuentados. Por suerte, ajeno a ese tumulto mediático, el organismo de justicia más antiguo de Europa sigue su trabajo cotidiano sobre l’Horta. Como ha hecho desde hace más de mil años. 

El Tribunal de las Aguas, para un observador superficial, puede parecer poco más que una original atracción turística. Sólo algunos jueves conseguimos ver cómo dicta sentencia. Oral, inmediata, inapelable. 

Pero su trabajo diario con los agricultores va más allá de lo que ven los turistas y es una labor clave en la conservación de la huerta valenciana, aquel «Paraíso en la tierra de sin igual belleza, por el cual corren las acequias en todas direcciones» que describía el poeta andalusí, Ibn al-Abbar. 

Valencia era exuberante gracias al agua, y esa materia primera, había que distribuirla de forma solidaria y equitativa, según los principios de la ley islámica. Una ley que no siempre se cumplía. 

En el reparto del agua había hurtos, alteraciones en los turnos de riego, acequias sucias que impedían el paso del agua o riego sin permiso, así que los mismos regantes designaron, de entre los miembros de su comunidad, a los más honrados y justos para dirimir estos conflictos. Uno por cada acequia. 

De aquel paraíso en la tierra que describía el poeta hemos conservado bien poco. El Turia prácticamente ya no lleva agua, la ciudad se ha ido comiendo su huerta y la huerta ya casi no le da de comer. Pero aquel consejo de hombres honrados ha conseguido transcender siglos y religiones, reyes y repúblicas, y aún hoy sigue juzgando los conflictos de la huerta. 

Cómo ver al Tribunal en acción 

Para dejar de verlo como un mero ritual y descubrir su vigencia, hay que ser perseverante y acudir varios jueves, puntualmente, a las doce del mediodía a la puerta de los Apóstoles de la Catedral de Valencia. Intentar acercarse al máximo a la verja en forma de semicírculo que protege las sillas, abriéndose paso con cualquier excusa entre los turistas y esperar. 

Al sonar las campanas del cercano Micalet, aparecerán uno tras otro los ocho componentes de este peculiar tribunal en el que las blusas negras no son togas, sino blusones de huertano; el mazo se ha transformado en gancho de dos púas, herramienta cotidiana de los guardas de las acequias y los jueces no son expertos en leyes sino labradores, sabios conocedores de las Ordenanzas por las que se rige la Vega de Valencia desde los tiempos del Paraíso. 

Una vez en sus respectivas sillas, el aguacil llamará en voz bien alta a los denunciados de cada acequia. En valenciano. Porque este Tribunal habla normalmente en valenciano. “Denunciats de la Séquia de Quart! Denunciats de la Séquia de Quart!”. Silencio. “Denunciats de la Séquia de Benàger i Faitanar! Denunciats de la Séquia de Benàger i Faitanar!” Silencio. Nos quedarán aún seis acequias, seis oportunidades más de que aparezca algún denunciado. Si esto no ocurre. El Tribunal se retirará sin más. Y habrá que volver, el jueves siguiente. Puntualmente a las doce. 

Un día, sucederá. “Denunciats de la Séquia de Favara! Denunciats de la Séquia de Favara!” Y allí, de entre el público, aparecerá el denunciado. Sin ningún abogado. Tras exponer el caso el denunciante, que suele ser el guarda de la acequia a la que pertenece el infractor, el denunciado se defenderá a sí mismo. Escuchará al Tribunal y contestará a sus preguntas y sin más, en unos minutos, recibirá una sentencia inapelable: “Este Tribunal li condena a pena i costes, danys i perjuins, en arreglo a Ordenances”. 

Eso es todo. Nos parecerá breve y por más que nos hayamos acercado, no habremos podido ni siquiera escuchar bien el porqué de la denuncia. Es entonces cuando nos daremos cuenta de que no hemos asistido a una atracción para turistas sino a un verdadero juicio, sin documentos escritos, sin burocracia, sin esperas, sin más coste que la multa que tenga que pagar el denunciado. 

Quizás por eso, por su eficacia, es por lo que ha pervivido durante tantos siglos entre los huertanos.


Fuente: Kolorit Media


divendres, 12 d’agost de 2016

Tribunal de les Aigües: dos casos de la séquia de Mislata



El 8 de juliol de 2010 el Tribunal de les Aigües ha tractat dos casos de la séquia de Mislata.

Trencament sèquia: Tribunal de les Aigües



Judici pel trencament de la sèquia de Favara en el tribunal de les Aigües el dia 19-2-2009

Tribunal de les Aigües de València (2014)


El Tribunal de les Aigües (1995)



Vídeo complet en demo del DVD  de CVTV 6 
"El Tribunal de les Aigües" 

Documental sobre la institució de justícia més antiga que existeix hui a Europa: el mil·lenari i tradicional jurat de les sèquies de la Vega de València, que resol tots els conflictes derivats de les seues aigües de reg mitjançant la celebració de judicis públics i per procediment sumarísim, tots els dijous de l'any, davant de la Porta dels Apòstols de la Catedral de València. 

Declarat Bé d'Interès Cultural del Patrimoni Valencià, i de la Humanitat per la Unesco.

Les normes civils valencianes per a parelles de fet deixen d'estar en vigor




El Tribunal Constitucional va publicar aquest divendres la sentència que declara nuls alguns articles de la Llei d'Unions de fet de la Comunitat Valenciana, tràmit que faltava perquè la nul·litat desplegara tots els seus efectes, que es resumeixen que les parelles de fet valencianes perden tots els drets civils que els reconeixia aquesta llei.

Entre ells, els drets de la parella de fet després de la defunció de l'altra persona, com l'ús de l'habitatge habitual durant un any després de l'òbit.

Segons el catedràtic de Dret Civil de la Universitat de València, Javier Plaza, "a partir d'ara les unions de fet valencianes es queden sense drets civils. Tindran el reconeixement d'unions de fet, però sense cap dret civil reconegut".

En declaracions a València Plaza, aquest catedràtic va recordar que "hi ha unions de fet que tenen dret civil, les d'aquelles comunitats que sí tenen una legislació pròpia en matèria civil, sobretot en herències i en règim patrimonial". Per açò, va afirmar que "es fa urgent una llei nacional d'unions de fet que reconega els drets civils, som dels pocs països de la UE que no tenim una llei nacional". En aquest sentit, Plaza va recordar que un recent reglament de la Unió Europea, el 1104/2016, de 24 de juny, "estableix la necessitat que hi haja una regulació nacional, en concret en els efectes patrimonials de les unions de fet".

Després de la publicació de la sentència, la Comunitat Valenciana es queda com les regions que tenen un registre d'aquestes unions, però sense drets civils.

Dret a l'ús de l'habitatge comú 

Aquesta llei, elaborada per a les diferents formes de convivència que no són matrimonials, establia en el seu article 12 que en cas que un dels convivients de la parella de fet morira se li adjudicaria a la persona supervivent béns com l'aixovar domèstic de l'habitatge habitual de tots dos.

La segona part d'aquest article també arreplegava que qui sobrevisquera tindria dret “a l'ús de l'habitatge habitual de la unió durant un any a explicar des de la defunció de la seua parella”. No obstant açò, amb la nul·litat d'aquest article, els valencians perden aquest dret.

A partir d'ara, els valencians que desitgen ser declarats parella de fet hauran d'inscriure's en el Registre de la Comunitat Autònoma corresponent i s'acolliran a les normes estatals de caràcter administratiu-laboral i no en matèria de drets civils. És a dir, romanen aquells efectes que són drets de caràcter administratiu-laboral derivats de la llei estatal de Seguretat Social, com les pensions per viduïtat o indemnitzacions laborals en cas de defunció de la persona convivient.

La sentència del Constitucional assenyala que no és de caràcter retroactiu i, per tant, la seua futura publicació en el BOE no afecta a les situacions jurídiques consolidades fins avui, excepte en el que respecta a l'article 14. Aquest article assenyalava que "si durant la unió de fet formalitzada tingués lloc la mort o la declaració de defunció d'alguna de les persones convivients, qui sobrevisca ocuparà en la successió la mateixa posició que correspon legalment al cònjuge supérstite", és a dir, permetia en cas de defunció d'un dels convivients de la parella de fet, l'altre tenia dret a l'herència, tant si moria havent realitzat herència davant notari com si no.

No obstant açò, l'absència de caràcter retroactiu d'aquest article de drets successoris es produeix perquè en el moment en el qual l'Estat va interposar el recurs d'inconstitucionalitat es va suspendre la seua aplicació i, per tant, mai va estar en vigor.

Segons la catedràtica de dret de la Universitat Jaume I, Carmen Boldo, "existeix un greuge comparatiu amb altres comunitats autònomes com la catalana que té un dret civil propi. Es podria haver trobat una forma per a recuperar el dret foral perdut dels valencians i desenvolupar-ho". A més, assenyala que en la reforma de l'Estatut d'Autonomia de 2006 "sí es va contemplar la competència de la Comunitat Valenciana per a desenvolupar el dret foral valencià i va ser aprovat per les Corts Generals, per la qual cosa és una mica contradictori que ara passe tot açò", ja que la pròpia doctrina del TC estava basada en l'actualització dels drets històrics en matèria civil.


Autors: Javier Alfonso i Marta Gozalbo
Publicat: València Plaza
Traducció: Softvalencià

dimarts, 2 d’agost de 2016

La pervivencia de instituciones consetudinarias del derecho foral civil valenciano


El ingreso en la Comunidad de Pescadores de El Palmar y la transmisión hereditaria del "redolí"


Les províncies segons els seus règims legals (1852)




El que segueix és un mapa d'Espanya en què es presenta la divisió territorial amb la classificació de totes les Províncies de la Monarquia segons el règim legal especial comú en elles. 

L'obra, és de Jorge Torres Villegas, 1852. El mapa forma part del catàleg de la Biblioteca Nacional. "Mapa polític d'Espanya amb la classificació política de totes les províncies segons el règim especial dominant en elles. José María Alonso, 1852". 


  • La zona roja delimita la “Espanya Uniforme o Purament Constitucional que comprèn aquestes trenta-quatre Províncies de les corones de Castella i Lleó, iguals en tots els rams econòmics, judicials, militars i civils”, segons es pot llegir en el text. 
  • La zona verda equival a la “Espanya Incorporada o Assimilada que comprèn les onze províncies de la Corona d'Aragó, encara diferents en la manera de contribuir i en alguns punts del dret privat”. 
  • Finalment, la zona blava, és “l'Espanya Foral”, és a dir les quatre províncies que apliquen -i aplicaven en aquells dies els seus furs. 
  • En groc es situa l'Espanya colonial, ja extinta, amb les Antilles, les possessions en el nord d'Àfrica i Filipines. 

Sens dubte aquesta agrupació explica les arrels històriques de debats que continuen fins als nostres dies. En les diferents lleis que es van mantenir des de la unió dels diferents regnes es troba l'explicació de les diferències que persisteixen amb el pas dels segles. Una diversitat d'origen que a voltes s'ha tornat en conflicte. 



© Geografia Infinita 2016

Traducció: Softvalencià