El parlament valencià aprova amb l'acord de PP, PSPV-PSOE, Compromís i Podem demanar al Congrés una reforma constitucional per a recuperar el dret civil
 |
| El ple de Les Corts aprova la petició del PP, PSPV-PSOE, Compromís i Podemos de modificar la Constitució Espanyola per a la reintegració efectiva del Dret Civil Valencià (Kai Forsterling / EFE) |
Acord “històric” en Els Corts Valencianes. Els grups PP, PSPV-PSOE, Compromís i Podem han votat a favor d'una proposició de llei conjunta per a demanar per primera vegada una reforma de la Constitució amb l'objectiu de recuperar el dret civil valencià. Solament ha votat en contra Ciutadans, que ha apostat per una “igualtat de drets de tots els espanyols” amb un cos jurídic comú, suggerint així la derogació dels furs propis que gaudeixen a Catalunya, Galícia, País Basc, Navarra, Aragó i Illes Balears.
“El president Ximo Puig diu constantment que els valencians no volem ser més, però tampoc menys que la resta dels espanyols. Però és mentida, en aquesta càmera defensen privilegis en certs territoris. Ha d'haver-hi seguretat jurídica i igualtat de drets de tots els espanyols independentment d'on visquen”. Així és com ha defensat el diputat Emigdio Tormo (Cs) la unificació de tots els drets civils en un “comú” que “represente a tots els territoris”.
 |
| Cartell de l'AVJ pel dret civil valencià de cara al 9 d'Octubre (LVD) |
En aquest sentit, ha defensat que un “dret civil comú és modernitat i progrés”, mentre que els furs propis “és reculada, és tornar a l'Edat Mitjana”. “Volem sol espanyols de primera, no de primera i de segona. Per a nosaltres seria impensable que una persona d'Oriola tinga un dret diferent per mudar-se a Múrcia o un de Vinaròs per anar a Tortosa. Açò no és modernitat”, ha afirmat i ha dit als ‘populars’ que la resta de grups parlamentaris “els han ficat un gol”.
María José Ferrer San-Segundo (PP) és la que més durament ha replicat al diputat de Cs. Ha recalcat que “tan espanyol és el dret foral especial com el dret civil” estatal, ja que “està contemplat ja amb un apèndix” que els reconeix.
A més, la diputada considera que, obstaculitzant la recuperació dret civil valencià, Ciutadans està “legitimant” la decisió de la dictadura franquista de mantenir-ho en aquests territoris. “Vostè [a Tormo] parla d'igualtat, però el seu partit no parla a Catalunya de derogar el dret civil català”, ha etzibat.
La ‘popular’ ha recordat que la Comunitat Valenciana és “un cas insòlit” perquè és l'únic territori de l'estat amb dret civil propi des del segle XIII però que en aquests en la pràctica no ho té.
Primer, recuperar competències;
després, debatre el contingut de les lleis
Per la seua banda, el portaveu socialista Manolo Mata ha afirmat que no és una qüestió de sentiments, sinó de “dignitat com a poble” i ha advocat per “tancar la porta al dret civil anacrònic” que suposa la llei de règim matrimonial amb separació de béns, que al seu judici perjudica principalment a les dones.
La diputada de Compromís Isaura Navarro ha subratllat que el poble valencià li diu a Madrid “ja no és meninfot” i vol recuperar l'autogovern que li “toca”. Ha dit que les sentències que van tombar el dret civil li “recorden als decrets de Nova Planta” de Felipe V, quan van deixar d'estar vigents. A més, ha recordat que “tenir competències no condiciona el contingut de les lleis”, que “seran el que s'aprove en Corts i el que vulga el poble valencià”. Per açò, ha subratllat que “no toca parlar del contingut, sinó de recuperar la competència”.
 |
| El portaveu del PSPV, Manuel Mata, durant la seua intervenció (Kai Forsterling / EFE) |
Finalment, Fabiola Meco (Podem) ha assegurat que aquesta tramitació obri “una finestra d'oportunitat” i que el suport del seu grup constitueix “un vertader i sincer exercici de defensa de l'autogovern valencià”.
La proposició planteja incloure en la disposició addicional segona de la Constitució, que la competència legislativa civil de les autonomies assumida en els seus estatuts, conforme a l'article 149.1.8 de la Constitució, “s'estendrà a la recuperació i actualització del seu dret privat històric d'acord als valors i principis constitucionals”.
 |
| La diputada de Podemos, Fabiola Meco, durant la seua intervenció (Kai Forsterling / EFE) |
L'Associació Juristes Valencians demana a Compromís que exigisca el dret civil en negociar els PGE a Madrid
Aquest xicotet canvi, barallat per l'Associació Juristes Valencians (AJV), permetria recuperar els furs valencians després que els tombara el Tribunal Constitucional en 2016. Va ser Francisco Camps (PP) qui va impulsar la reforma de l'Estatut d'Autonomia en 2006 que reconeixia la “nacionalitat històrica” del poble valencià. També preveía la “recuperació dels continguts corresponents dels Furs de l'històric Regne de València en plena harmonia amb la Constitució”.
Amb el suport de PP i PSOE en Corts i Congrés dels Diputats, es va portar avant. Es van aprovar tres lleis (règim econòmic matrimonial, custòdia compartida i unions de fet) fins que Zapatero, en guerra amb el PP valencià, va presentar uns recursos que després va mantenir el ‘popular’ Mariano Rajoy. Va derivar que el TC va anul·lar les tres en 2016.
 |
| El president de l'Associació de Juristes Valencians, Jose Ramon Chirivella entre els assistents en la tribuna de convidats (Kai Forsterling / EFE) |
El president de l'AJV, José Ramón Chirivella, ha valorat positivament l'acord i ha titllat de “molt brillants” totes les intervencions parlamentàries i ha agraït les constants al·lusions a la lluita de la societat civil.
Ara insta a treballar perquè aquest punt s'incloga en la reforma constitucional per a modificar els aforamients i demana a Compromís que, com a partit nacionalista, pose el dret civil com a requisit en asseure's en la taula a negociar els Pressupostos Generals de l'Estat. “És important que Joan Baldoví ho tinga clar i que Ximo Puig i Mónica Oltra s'adonen que tenim menys autogovern en el seu mandat que abans”, ha defensat.
Els canvis de postura de Ciutadans
Sobre la postura de Ciutadans, Chirivella sospita que “no tenen el permís d'Albert Rivera a Barcelona” i per açò ha esgrimit un argument “hipercentralista” nou que “no té sentit” perquè “entra en contradiccions amb coses que han dit en el passat”.
Precisament aquest dimecres la diputada María José Ferrer Sant-Segon (PP) ha recordat que en un debat del ple del 25 de maig de 2016, Emigdio Tormo (Cs) va dir: “Nosaltres estem absolutament a favor que la Comunitat Valenciana, ho deixe ben clar, tinga la seua pròpia iniciativa i capacitat legislativa en dret civil. Per tant, la qual cosa nosaltres pretenem és una modificació de la Constitució Espanyola. Qualsevol canvi que no passada per una reforma i que reconega les nostres competències, es convertirà en un pegat supeditat”.
 |
| Fernando Giner i Mari Carmen Sánchez en el centre (Smaylo&CIA / Ciutadans) |
Un any després, el 12 d'abril de 2017, Ciutadans va votar a favor d'una resolució que deia textualment: “Els Corts acorden instar al Consell al fet que inste al Govern d'Espanya a cercar totes les fórmules possibles per a garantir la capacitat normativa plena en matèria civil de la Comunitat Valenciana, incloses aquelles que puguen comprendre una modificació o reforma de la Constitució”.
A nivell municipal, Ciutadans ha votat en fins a 20 municipis a favor de la recuperació del dret foral, segons va publicar Levante-EMV. En l'Ajuntament de València, el regidor i portaveu autonòmic de Ciutadans Fernando Giner, va dir el 25 de maig de 2017 estar “a favor del dret foral” però va demanar “esperar a la reforma que ha de donar-se en breu de la Constitució”. Aqueix moment ha arribat, però Ciutadans segueix donant llargues.
Articul de: Ràquel Andrés Durà
Publicat a: La Vanguardia CV
Traducció: Softvalencià
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada