dilluns, 30 de juliol del 2018

La Universitat de València i la Generalitat Valenciana renoven el conveni de la Càtedra de Dret Foral Valencià


El passat divendres 27 de juliol el conseller de Transparència, Responsabilitat Social, Participació i Cooperació Manuel Alcaraz i la vicerectora d'Estudis de Grau i Política Lingüística Isabel Vázquez Navarro van firmar la renovació del conveni de col·laboració per al desenvolupament de la Càtedra de Dret Foral Valencià. 


A l’acte de firma van assistir la rectora en funcions, Isabel Vázquez; el conseller de Transparència, Responsabilitat Social, Participació i Cooperació, Manuel Alcaraz; la secretària general de la Universitat, Mª Elena Olmos; la vicerectora d’Innovació i Transferència, Mª Dolores Real; el degà de la Facultat de Dret i director de la present càtedra, Javier Palao; i la subdirectora general de Responsabilitat Social i Foment de l’Autogovern, Pilar Herrero. 

El màxim òrgan de govern de la Càtedra de Dret Foral Valencià es va reunir eixe matí amb el següent ordre del dia: 
  1. Aprovació del conveni de col·laboració per a contribuir al funcionament de la Càtedra de Dret Foral Valencià per a l’exercici 2018. 
  2. Signatura. 
  3. Torn obert de paraules. 
La Càtedra de Dret Foral Valencià, creada per iniciativa de la Generalitat a través de la Conselleria de Governació, naix amb la vocació de convertir-se en un espai acadèmic en el qual es reunisquen tots els estudiosos i interessats en la matèria per a promoure, impulsar i desenvolupar quantes activitats formatives, d'investigació i de difusió puguen contribuir al coneixement, sensibilització i projecció social del Dret Foral Valencià, tant en el seu vessant històric, com en la legislació actual, així com en les seues possibilitats de desenvolupament.




dijous, 26 de juliol del 2018

90 de 99: el Dret Civil va a la revàlida de setembre pendent de Ciutadans


Juristes Valencians aposta per tancar una postura unànime en Les Corts 

Vista zenital de l'Hemicicle de Les Corts, en una imatge d'arxiu

La Proposició no de Llei de les Corts per a demanar la modificació de l'article 149.1.8é de la Constitució, i d'aquesta forma recuperar les competències per a legislar en matèria de Dret Civil (que la Comunitat va perdre de facto amb la sentència de 2016 del Tribunal Constitucional sobre la Llei de Règim Econòmic Matrimonial Valencià), haurà d'esperar almenys fins a setembre. La proposició, impulsada per l'Associació de Juristes Valencians, va arribar a la Càmera al maig, on compta amb el suport dels membres del tripartit (PSPV, Compromís i Podem) i el PPCV. Falta Ciutadans. 

Al principi, la idea era incloure la votació d'aquest text en el 'ple granera' de juliol, però finalment no es va introduir en l'ordre del dia. L'AJV aposta per aconseguir tancar un acord unànime de les forces amb representació parlamentària, o almenys intentar-ho. Per aquest motiu s'haja deixat dormir la proposta, a l'espera que la formació taronja duga a terme les seues primàries i sorgisquen nous lideratges (o es consoliden els actuals). El partit d'Albert Rivera s'ha posicionat a favor de la iniciativa en fòrums i actes organitzats per l'associació d'advocats, però les directrius rebudes des de l'executiva nacional del partit han impedit que estampen la seua signatura en la proposició, de moment. 

Els únics que s'han mantingut inamovibles des que l'associació de juristes va començar amb la seua campanya han sigut els dos grans partits nacionals, PSPV i PPCV, i la coalició que lidera el Bloc. Tant Podem com a Ciutadans han basculat en funció de si es votava en un ajuntament, es debatia en un fòrum de juristes o, com és el cas, es tractava de demanar en Les Corts que es canvie la Constitució (una idea que, encara que es tracte d'una modificació light, com ha comptat Alacant Plaza, xoca amb la postura de Rivera de defensar la uniformitat jurídica entre les diferents autonomies). 

Així les coses, la iniciativa impulsada per l'associació que presideix José Ramón Chirivella compta amb el suport de 90 dels 99 diputats en Les Corts, atés que als quatre partits que van signar la proposició se sumaran els no adscrits 'agermanats' que lidera Alexis Marí, ex de Cs. L'associació va organitzar recentment un acte en favor del Dret Civil Valencià que va permetre visibilitzar el suport de pràcticament tot l'arc parlamentari a la seua proposta, que ha sigut aprovada en prop de 300 ajuntaments de tot signe polític, les tres diputacions, els col·legis d'advocats, universitats, sindicats, patronals i altres institucions. 

Com ha comptat aquest diari, la proposta de l'AJV consisteix, en essència, a alterar mínimament la redacció de la disposició addicional segona de la Constitució, en al·lusió a l'article 149.1.8é, que és en el qual es va basar l'Alt Tribunal per a tombar les tres lleis civils aprovades per les Corts després de l'entrada en vigor de l'actual Estatut d'Autonomia (que reconeix a la Generalitat la capacitat per a legislar en la matèria). Segons aquest article, només les autonomies que a l'entrada en vigor de la Constitució tingueren compilat el seu dret civil podrien assumir competències en la matèria, cosa que no ocorria en la Comunitat, on regia el dret consuetudinari. 

La proposició demana introduir un paràgraf addicional: "La competència legislativa civil de les Comunitats autònomes assumida en els seus propis Estatuts conforme a l'art. 149.1.8é d'aquesta Constitució, s'estendrà a la recuperació i actualització del seu Dret Privat històric conforme als valors i principis constitucionals". Sobre la base d'aquest article, gaudeixen de competències en dret civil autonomies com Galícia, que mai va tindre furs, o Catalunya, Navarra, Euskadi, Illes Balears i Aragó. Totes aquestes autonomies han exercit aquestes competències sense que el Govern central, indistintament en mans de PP o PSOE, s'oposara a la seua recuperació. De fet, en el cas de la Comunitat, les lleis civils van ser recorregudes per un Executiu socialista (havien sigut impulsades per un Consell del PPCV), i un altre popular va mantindre el recurs tant amb els seus coreligionaris en el Palau com quan va arribar el Botànic.


Publicat: Alicante Plaza
Traducció: Softvalencià

dimarts, 24 de juliol del 2018

Jornada "El Tribunal del Comuner del Rollet de Gràcia d'Aldaia. Tradició i costum jurídica de l'horta"






Fecha: 25/07/2018 - 16:30 

PROGRAMA: 

16,30 h. PRESENTACIÓ Paraules del Director de les Jornades, En José Bonet Navarro; del Senyor Degà de la Facultat de Dret UVEG, En Francisco Javier Palao Gil; i de l’Alcalde d’Aldaia i President d’honor del Tribunal del Comuner Excme. Sr. Guillermo Luján Valero. 

16:45 h. CONFERÈNCIA “El Tribunal del Comuner en el contexte del reconeximent dels tribunals de regants del mediterràneu com patrimoni immaterial de l’Humanitat”, En Luis Pablo Martínez Sanmartín (Inspector de Patrimoni en el Servei Territorial de Cultura en Alacant. Conselleria d’Educació, Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana). 

17:30 h. ASPECTES JURÍDICS I PROCESSALS DEL TRIBUNAL DEL COMUNER Intervenen: 
  • Profra. Dra. Reyes Marzal Raga (Professora Titular de Dret Administratiu UVEG) 
  • Prof. Dr. Ricardo Juan Sánchez (Professor Titular de Dret Processal UVEG) 
  • Prof. Dr. Luis A. Cucarella Galiana (Catedràtic de Dret Processal UVEG). 
  • Prof. Dr. Mariano García Pechuán (Professor Titular de Dret Constitucional UVEG). 
Coordina: Prof. Dr. José Bonet Navarro (Catedràtic de Dret Processal UVEG). 

Descans 5 minuts. 

18:45 h. LA COMUNITAT EL ROLLET DE GRÀCIA I EL TRBUNAL DEL COMUNER Intervenen: 
  • En Enrique Andrés Bonet (Síndic del Rollet de Gràcia d’Aldaia). 
  • En Jesús Quereda Palop (Procurador dels Tribunals. Assessor Junta Rollet). 
  • En Carles Andrés i Raga (Vicepresident del Tribunal del Comuner). 
  • Coordina: En Daniel Sala Giner (Historiador. Vicedecà de la RACV). 

19:45 CONFERÈNCIA “El Tribunal del Comuner com Tribunal tradicional i consuetudinari”, En José Bonet Navarro (President del Tribunal del Comuner). 

20,30. CLAUSURA: Ilme. Sr. Josep Ochoa Monzó (Director General de Responsabilitat Social i Foment de l'Autogovern). 

Lloc: Saló de Plens de l’Ajuntament d’Aldaia Plaça de la Constitució, 10 – Aldaia (Valéncia) 

Entrada lliure fins a completar aforament".





Per què Ciutadans és l'únic partit que votarà en contra de recuperar els furs valencians?


PSPV-PSOE, PP, Compromís i Podem s'uneixen en un acord històric per a sol·licitar una Proposició de Llei de Reforma Constitucional que òbriga la porta al dret civil valencià 


Acord en Corts Valencianes per a demanar Proposició de Llei de Reforma Constitucional per a recuperar els furs valencians (LVD)

Les Corts Valencianes han arribat a un acord històric, que frega el consens, respecte als furs del poble valencià. Forces d'ideologies molt diverses com són PSPV-PSOE, PP, Compromís i Podem, han conformat un bloc per a sol·licitar una Proposició de Llei de Reforma Constitucional que òbriga la porta a recuperar el Dret Civil valencià dos anys després que el Tribunal Constitucional (TC) ho tombara per un recurs del govern central, llavors liderat pel socialista José Luis Rodríguez Zapatero. Només un partit s'ha quedat al marge, Ciutadans. Per què? 

Una mica de context. Francisco Camps (PP) va impulsar la reforma de l'Estatut d'Autonomia valencià en 2006 que reconeix la “nacionalitat històrica” del poble valencià. També preveu la “recuperació dels continguts corresponents dels Furs de l'històric Regne de València en plena harmonia amb la Constitució”. Amb el suport de PP i PSOE en Corts i Congrés dels Diputats, es va portar avant. Es van aprovar tres lleis (règim econòmic matrimonial, custòdia compartida i unions de fet) fins que Zapatero, en guerra amb el PP valencià, va presentar uns recursos que després va mantindre el ‘popular’ Mariano Rajoy. I va derivar que el TC va anul·lar les tres en 2016. 

Felip V de Borbó va abolir els furs en 1707 

El dret civil, del que gaudeixen altres territoris com Galícia, País Basc, Navarra, Aragó, Catalunya i Illes Balears, se li veta a la Comunitat Valenciana per una lliure interpretació de la Constitució. És terra de furs històrics, ja que els van tindre des del segle XIII fins a 1707, quan el primer Borbó d'Espanya, Felip V, els va abolir. La Carta Magna, en el seu article 149.1.8é, diu que l'Estat “té competència exclusiva” en “legislació civil, sense perjudici de la conservació, modificació i desenvolupament per les Comunitats Autònomes dels drets civils, forals o especials, allí on existisquen”. L'equiparació entre “existeixen” i “vigents” és el que va permetre a un jutge tombar aquesta part de l'Estatut valencià. 

A la fi de juny, coincidint amb l'efemèride del decret de Nova Planta (promulgat el 29 de juny de 1707), els representants polítics dels valencians, de signes molt diversos, s'han unit per a demanar una reforma constitucional que pose fi a aquest desgreuge comparatiu. Per registre d'entrada els portaveus dels quatre partits esmentats han demanat la Proposició de Llei, amb el suport addicional dels diputats no-adscrits d'Agermanats, sense grup parlamentari i ‘ex’ de Ciutadans. Ara passarà per la Mesa de les Corts, es tramitarà i es votarà en el pròxim cicle de sessions, sense data prevista (s'espera per a setembre). Una vegada siga aprovada en la cambra autonòmica, passarà al Congrés dels Diputats. 


"No és el moment per a canviar la Constitució"

Emigdio Tormo, diputat de Cs 


Ciutadans és l'únic que s'ha abstingut de donar un suport exprés, malgrat que els seus principals líders són catalans i gaudeixen d'aqueix dret civil diferenciat. El portaveu autonòmic del partit taronja en la Comunitat Valenciana, Fernando Giner, va dir en una entrevista amb La Vanguardia a principis del passat mes de juny que estaria a favor de recuperar el dret civil valencià “si hi ha costum”. No hi ha costum? “És el que cal estudiar. Em vull reunir amb gent en Les Corts i abordar aquest tema”. Sembla que va arribar a la conclusió que no, tenint en compte la postura manifestada pel seu partit sol tres setmanes després. 

El diputat en Les Corts Emigdio Tormo (Cs) saca de dubtes: “Votarem en contra. No és el moment per a canviar la Constitució, amb la situació que tenim a Espanya”. Es refereix al ‘procés’ català i assenyala que “alguns volen aprofitar el moment per a donar-li un repàs a la Carta Magna”, la qual cosa considera “un parany”, quan sosté que “ha funcionat bastant bé”. “No dic que no puguem discutir-ho en uns anys”, afig, però recorda que el TC ja va deixar clar que la Comunitat Valenciana no podia recuperar els seus furs, decisió que respecten “escrupolosament”. 


"No sabem a quin sector representa amb la seua actitud: advocats, universitats, sindicats, empresaris… tots estan a favor” 

José Ramón Chirivella, president de l’Associació de Juristes Valencians 


Per la seua part, el president de l’Associació de Juristes Valencians (AJV), José Ramón Chirivella, ha aplaudit que la càmera valenciana complisca “amb el mandat de la societat civil i el municipalismo valencià per a fer realitat les previsions de l'Estatut”, ja que a la petició s'han sumat 319 municipis que superen el 85% del cens valencià. 

Chirivella veu necessari “disposar d'un dret civil modern, social i útil” i tendeix la mà a Ciutadans a unir-se al consens: “Ciutadans no pot suspendre l'autogovern valencià. Ha d'optar per donar suport a la restitució del nostre dret civil o públicament indicar que volen anul·lar la competència aplicable en altres sis Comunitats Autònomes, de les quals disposen 15 milions de ciutadans”. 

“Esperem que canvien d'opinió perquè no sabem a quin sector representa amb la seua actitud: advocats, universitats, sindicats, empresaris… tots estan a favor. Els únics que s'han alineat amb el seu posicionament és la CUP [té representació als ajuntaments de Pedreguer i de Burjassot]”, afirma. Des de la CUP de Pedreguer van argumentar que, malgrat estar a favor, no creuen que tinguen “que demanar permís al TC” per a poder prendre decisions. “Els drets perduts no els recuperarem fins que no ens deslliurem de les seues institucions, de Constitucions Espanyoles, Estatuts d’Autonomia i tinguem sobirania plena com a poble”, van justificar en ple municipal. 

Chirivella insta a Ciutadans a “ser lleials” a l'Estatut valencià i a seguir una línia “coherent”: “Que negue el dret civil autonòmic o que done suport a el de tots. No entenem que Albert Rivera, que diu que tots els espanyols som iguals, no qüestione el dret civil català i el seu partit sí que ho faça amb el nostre”. 


"No entenem que Albert Rivera, que diu que tots els espanyols som iguals, no qüestione el dret civil català i el seu partit sí que ho faça amb el nostre” 

José Ramón Chirivella, president de l’Associació de Juristes Valencians 





Articul escrit per: Ràquel Andrés Durà
Publicat a: La Vanguardia
Traducció: Softvalencià

divendres, 20 de juliol del 2018

Juzgado Privativo de Aguas de Orihuela, objetivo: ser reconocido al igual que el Tribunal de Aguas



El río Segura, a su paso por el municipio oriolano. Foto: RAFA MOLINA

ORIHUELA. La Asociación de Juristas Valencianos busca que el Juzgado Privativo de Aguas de Orihuela tenga el mismo reconocimiento jurídico que el Tribunal de Aguas de València: que sea considerado como tribunal tradicional y consuetudinario y que, por tanto, pueda adquirir la condición de órgano jurisdiccional y que se equipare así a otros tribunales ya reconocidos. 

La demanda no es nueva, puesto que ya hace cinco años hubo movimiento por parte de esta asociación de abogados y otros profesionales de la Justicia para lograr este objetivo. Así, consiguieron que, primero el pleno de la Diputación, en 2013, aprobara su propuesta con acuerdo de los grupos popular y socialista y que, luego por unanimidad, en 2014, el pleno de Les Corts admitiera su propuesta y decidiera elevarla hasta el Congreso de los Diputados. Allí se debería plantear un Proyecto de Ley de modificación de la ley Orgánica del Poder Judicial. 

No obstante, el proceso desde entonces espera en el limbo legal bloqueado, quizá por falta de voluntad política o quizá por algún otro motivo que, desde la Asociación de Juristas Valencianos dicen desconocer y querer reactivar para que culmine en la figura legal deseada. 

Este plan es de relevancia local y también cultural para toda la Comunidad Valenciana. Pero, además, tiene un interés jurídico de primer orden. Esto es, el deslinde entre la potestad administrativa y jurisdiccional. 

Para ello, planean, a partir de septiembre, una serie de acciones aún por concretar y determinar pero que pasarán, seguramente, según aporta José Bonet, catedrático de Derecho Procesal de la UVEG, y uno de los impulsores de la iniciativa por iniciar contactos con Ayuntamientos para buscar apoyos y declaraciones institucionales o mociones que vayan en camino de reforzar el apoyo a su propuesta. Además, trabajarán con el Colegio de Abogados de Orihuela para tratar de que prospere. 

Las bases que estos juristas manejan y por la que consideran que su idea ha lugar y debería salir adelante legalmente es que, según el artículo 125 de la Constitución, los ciudadanos podrán participar en la administración de Justicia mediante la institución del Jurado, en la forma y con respecto a aquellos procesos penales que la ley determine, así como en los tribunales consuetudinarios y tradicionales. 

Así, consideran que el Juzgado Privativo de Aguas de Orihuela cumple con este requisito y que ya tienen antecedentes legales en los que mirarse. Precisamente el artículo 125 de la Carta Magna, fue el que permitió reconocer al Consejo de Hombres Buenos de Murcia en el año 1999. Desde este modo, consideran que su constitución unipersonal no debería ser impedimento legal. 

Para los impulsores de la propuesta, el reconocimiento del Juzgado Privativo de Aguas de Orihuela como tribunal tradicional y consuetudinario debería ser "motivo de orgullo para los alicantinos y también para los valencianos, porque este tipo de tribunales favorecen la participación ciudadana y constituyen verdaderos tesoros repletos de patrimonio histórico, como depositarios ancestrales de una identidad local y regional relevantes para la cultura, las costumbre y la cohesión social". 

Además, apuntan a que la reivindicación no solo atañería a Orihuela, sino también a toda la zona del Segura y para la Comunidad Valenciana al dotarla de más independencia y seguridad jurídica. "Pensamos que esta reivindicación de los oriolanos no debería perderse en la burocracia". 

Si consiguieran su objetivo, también lograrían que el Juzgado Privativo de Aguas de Orihuela pudiera impugnar resoluciones a tribunales, y las resoluciones propias serían irrevocables, salvo por el Tribunal Constitucional. 

La Asociación de Juristas Valencianos creen que este es un buen momento para retomar la iniciativa porque "pensamos que con los años que hace que se solicitó en Les Corts, ya hay hay margen para que ocurra y ahora, quizá con el cambio de Gobierno en España, sea un buen momento para recordar y rescatar del olvido el proceso". 


Cartografía antigua del Juzgado Privativo de Aguas de Orihuela. Foto: JPAO

Jornadas históricas 

En febrero de este año, la sede de la Real Academia de Cultura Valenciana celebró las jornadas “Tribunals d’Aigües. Un patrimoni cultural i jurídic necessari”. De este modo, por primera vez en València se reunieron cuatro de los tribunales que podrían considerarse tradicionales y consuetudinarios. De ellos, dos ya estaban reconocidos como tal por el artículo 19 de la Ley Orgánica del Poder Judicial: el de los Hombres Buenos de Murcia y el Tribunal de Aguas de la Vega de Valencia. Los otros dos, son aspirantes a serlo, el Juzgado Privativo de Aguas de Orihuela y el Tribunal del Comunero del Rollet de Gràcia de l'Horta de Aldaia. 

La jornada sirvió para hablar de sus competencias, organización, acceso, ubicación y de los problemas que atienden. Pero también permitió reivindicar el reconocimiento del órgano de Orihuela como tribunal tradicional y consuetudinario, petición fundada en que ese tribunal imparte justicia desde tiempos inmemoriales. Y es que, desde la época árabe ha servido para resolver conflictos entre regantes por medio de normas consuetudinarias. 

El Ayuntamiento de Aldaia celebrará, por su parte, a finales de julio, una jornada propia en torno al Tribunal del Comuner en la que se debatirán, entre otros puntos, los aspectos legales del órgano. 

Contexto e historia 

El Juzgado Privativo de Aguas de Orihuela se creó a mitad del siglo XIII, por Alfonso X El Sabio, y tenía con competencias sobre el agua de la Vega Baja proveniente el río Segura. A raíz de este órganos, otros jurados de aguas en el s. XIX tomaron como referencia al oriolano para su constitución. 

Así, el Juzgado Privativo de Aguas de Orihuela aplica ordenanzas para solucionar conflictos entre regantes y vela por el respeto del reparto del agua y del sistema hidráulico. También frente a hechos dañosos. El órgano juzga resolviendo intereses de otros desde la perspectiva de los regantes de una comunidad, pero con interés propio en cuanto conocen los integrantes de la comunidad de regantes y sobre conflictos entre usuarios de un bien público como el agua. 



Artículo de: Sandra Murcia
Publicado en: Alicante Plaza

 

divendres, 13 de juliol del 2018

Ciutadans CV: dependents de Madrid o Barcelona?




És la pregunta que caldrà fer-se a la Comunitat Valenciana després de la seua indefinició en l'assumpte del dret civil valencià 


Aquesta és la pregunta que caldrà fer-se d'ara endavant enfront de la política de Ciutadans en la Comunitat valenciana, després de comprovar la seua indefinició en l'assumpte del dret civil valencià. 

Ciutadans s'ha significat per ser l'únic partit que no ha donat el seu suport a la iniciativa de recuperar el dret civil valencià, en clar contrast amb el consens de la resta de forces polítiques representades en Les Corts (el tripartit i el PP), que acaben de subscriure una Proposició de llei per a reformar la disposició segona de la Constitució, amb la finalitat de recuperar la competència que permeta legislar en matèria de dret civil. 

Fins ara el partit de Rivera s'han abstingut quan s'ha promogut el suport de les institucions valencianes i el problema no és tant que es posen de perfil davant una institució nostra (el dret civil està reconegut en l'Estatut d’autonomia), com l'alarmant dependència que els dirigents valencians de la formació taronja mostren respecte als seus líders madrilenys i catalans. En petit comité, molts “ciudadanistas” es mostren partidaris d'aquesta iniciativa, que és una causa comuna de tots els valencians i valencianes, sense color polític -Fins i tot en alguns municipis, han donat el seu suport-, però quan toca “banyar-se” s'encongeixen de muscles, a l'espera del vistiplau de la direcció del partit, sense que tinguem molt clar si aquest vistiplau ha de vindre de Madrid o de Barcelona. 

De la capital d'Espanya perquè allí està la flamant seu central del partit i de Barcelona, perquè allí radica el feu dels principals líders ciudadanistas (inclòs l'advocat barceloní Juan Carlos Girauta, responsable de l'àrea constitucional). Tant dóna. És preocupant que un partit que aspira a governar la Comunitat, evidència tan pasmosa mancada de criteri per a prendre decisions sobre qüestions trascedents. Haurà d'explicar perquè Cs va recolzar expressament a Catalunya el desenvolupament del dret civil català i ací es resisteixen a donar el mateix suport. Però també haurà d'explicar per què callen respecte a la realitat que no existeix un dret civil únic a Espanya: Galícia, País Basc, Navarra, Aragó i Balears tenen, al costat dels catalans, la competència que legítimament estem reivindicant. 

En la hipòtesi que Cs governara, tant en l'Estat com a la Comunitat Valenciana, cal preguntar-se si ocorreria el mateix amb cada qüestió que afecte els nostres interessos. Dóna la sensació de que Cs concep al partit en la Comunitat Valenciana com una sucursal i que el seu argumentari és, d'un costat, una mera reproducció dels postulats que sosté a Catalunya i, d'un altre, que els problemes que puguem tindre es resoldran amb quatre directrius dictades des de Madrid. 

O tal vegada siga que en l'executiva del partit la representació valenciana té poc pes i manca de juristes. D'altra banda, una cosa és pujar-se a una ona electoral, recollint els vots d'un electorat desenganyat i confús i una altra tindre un programa definit per a governar a la Comunitat Valenciana. Que quede clar que és absolutament legítim defensar un dret civil uniforme i jacobino, -dissenyat a Madrid o a Barcelona-, però en aquest cas, obertament ha de dir-se i, en pura coherència, demanar la derogació dels diferents estatuts d'autonomia on es recull aqueixa competència. Quin problema té Cs per a donar suport al dret civil valencià, què és el que els incomoda? Esperem saber-ho. A temps de sumar-se al consens i aconseguir la unanimitat de totes les forces polítiques parlamentàries valencianes, estan. 



Escrit per: José Luis Espinosa Calabuig, Advocat i membre de l'Associació de Juristes Valencians
Publicat en: La Vanguardia
Traducció: Softvalencià


El CVCA concedeix la medalla al Mèrit de l'Advocacia de la Comunitat Valenciana a l'Associació de Juristes Valencians




El Consell Valencià de Col·legis d'Advocats en el ple del passat dia 6 de juliol ha acordat concedir la “Medalla al Mèrit en l'Advocacia de la Comunitat Valenciana” a l'Associació de Juristes Valencians, això sobre la base dels següents mèrits contrets al servei d'aquesta Advocacia: 

L'Associació de Juristes Valencians va nàixer en 2014 amb la voluntat de “oferir resposta jurídica a les inquietuds socials dels valencians, reivindicant com a instrument per a això el ple exercici de la competència per a legislar sobre dret civil valencià”.Així ho expressa el seu manifest fundacional. 

És una associació integrada per juristes d'Alacant, Castelló i València. Manca d'adscripció política, és independent i lliure. 

La seua principal acció ha sigut la constant defensa del dret civil valencià, recuperant una iniciativa que històricament va ser impulsada, entre uns altres, per l'advocacia valenciana. 

Aquesta iniciativa es va dur a terme primer mitjançant la reivindicació de la retirada dels recursos d'inconstitucionalitat plantejats pel Govern central contra la Llei 10/2007, de 20 de març, de la Generalitat, de Règim Econòmic Matrimonial Valencià, contra la Llei 5/2011, d'1 d'abril, de la Generalitat, de Relacions familiars dels fills i filles els progenitors de les quals no conviuen i contra la llei 5/2012, de 15 d'octubre, d'unions de fet formalitzades de la Comunitat Valenciana. 

Per a això va promoure un manifest en defensa del dret civil valencià al que van anar adherint-se un després d'altres centenars d'ajuntaments de la Comunitat Valenciana (actualment ja són 305), la mateixa Generalitat, Les Corts, les diputacions provincials, facultats de dret i nombroses institucions de la societat civil valenciana (més de 40 entitats). 

En l'àmbit de l'advocacia, el CVCA ha donat el seu suport al manifest. Els Col·legis d'advocats d'Alcoi, Elx, Sueca i València, també van adoptar acords en suport del Dret civil valencià. 

Deu recodarse que l'article 7, punt 19, dels Estatuts del CVCA, estableix com una funció del Consell Valencià: “Convocar i celebrar jornades, reunions i Congressos relacionats amb el Dret comú, AMB EL DRET VALENCIÀ i amb l'exercici professional de l'advocacia”. En aquest sentit, l'any 2017 l'associació va col·laborar amb el CVCA en la realització de quatre activitats de promoció de dita dreta. 

A més, ha dut a terme una incessant labor divulgativa, per tot el nostre territori, mitjançant xarrades, conferències, col·loquis, i fins i tot concerts, sense comptar amb innombrables intervencions en mitjans de comunicació. 

L'Associació ha sigut reconeguda com a exemple de societat civil, i ha sigut capaç, pràcticament sense mitjans, d'obtindre un consens històric en honor d'un interés comú. Aquest consens té molts vessants: territorial (de les tres províncies i de totes les comarques, punt castellà parlants com valencià parlants), polític (PP, PSOE, Compromis i Podemos) i social (empresaris, sindicats, associacions, etc.). En concret, l'AJV ha aconseguit, per ella mateixa, que recolzen la recuperació del Dret Civil Valencià: 305 Ajuntaments, les 3 diputacions, més de 40 entitats de la societat civil, entre elles UGT, CCOO, CSIF, ATA, AVA, Intersindical, La Unió, Lo Rat Penat, Fundació Nexe, el CVCA, els Registradors valencians, les universitats, l'Ateneu Mercantil o AVACU. 

L'AJV pretén un tractament igualitari per a la nostra Comunitat, ja que és l'única a la qual se li manté l'abolició del dret civil propi, arrabassat en 1707 per dret de conquesta, en la guerra de successió. Aquesta abolició, des de llavors, no ha sigut derogada. La competència legislativa civil, per contra, la tenen actualment Aragó, Balears, Catalunya, Galícia, Navarra i País Basc (més de 15 milions d'espanyols).


Publicat a: Capital Radio CV


dijous, 12 de juliol del 2018

Els advocats premien a l'AJV


Membres de l'Associació de Juristes. / LP

El Consell Valencià de Col·legis d'Advocats concedeix la seua 'Medalla al Mèrit en l'Advocacia' a l'Associació de Juristes Valencians El guardó reconeix la defensa del dret civil valencià per l'entitat 


El Consell Valencià de Col·legis d'Advocats (CVCA) ha acordat concedir la 'Medalla al Mèrit en l'Advocacia de la Comunitat Valenciana' a l'Associació de Juristes Valencians (AJV), una entitat creada en 2014 i en la qual el CVCA reconeix i premia «una constant defensa del dret civil valencià».  
La principal acció pública de l'AJV, que es defineix com una institució mancada d'adscripció política, independent i lliure, va ser la redacció d'un manifest en defensa del dret civil valencià al que es van adscriure més de 300 ajuntaments de tota la Comunitat, Les Corts, la mateixa Generalitat, les diputacions provincials, les facultats de Dret i més de 40 institucions de la societat civil. 

Aquest manifest ha aconseguit un consens històric: ho han signat les tres províncies, totes les comarques; el PP, el PSOE, Compromís i Podemos; empresaris, sindicats i associacions de tot tipus. 

El CVCA també reconeix la labor de formació que ha realitzat l'AJV amb xarrades, conferències i col·loquis. Igualment, reconeix algunes accions concretes de l'associació: la reivindicació de la retirada de recursos d'inconstitucionalitat plantejats pel Govern central contra lleis valencianes en matèria de relacions familiars.



Publicat a: Las Provincias


diumenge, 8 de juliol del 2018

Celebren el sorteig dels redolins al Palmar


Bola de fusta en la que s'inserta el nom del pescador o pescadora

El tradicional sorteig dels redolins, en funcionament des del segle XIII, s'ha realitzat durant la jornada de hui amb normalitat, molta calor i molta expectació entre els veïns de la pedania. 

Com cada segon diumenge de juliol, els pescadors introdueixen el seu nom en una boleta de fusta que s'incereix dins d'un bombo. D'un en un es van traient les boles per a assignar els punts de pesca, o redolins, del llac de l'Albufera. Els redolins tenen noms molt antics relacionats amb la seua história o ubicació com ara la Junquereta, Cap avant del Puig Pelat, l'Entreforc, el Fornàs… I així fins a cinquanta llocs de pesca distribuïts al llarg del llac més gran de la península Ibèrica. 

Els noms que ixen en primera posició trien els millors redolins. Es llig el nom i el pescador o la pescadora s'alça i respon amb "Ave Maria Puríssima" en gratitut per haver-los concedit un bon lloc que els permetrà alguns ingressos addicionals. A continuació, tria el redolí. Els integrants de la Comunitat de Pescadors del Palmar es coneixen a la perfecció el llac, això fa que cada vegada que es tria un dels punt privilegiats, que són els situats prop de les goles on abunden les anguiles i els llobarros, es generen rumors i comentaris. 

El sorteig se celebra en un ambient molt familiar en què tots els integrants es coneixen i des de fa 10 anys també hi participen les dones. 

Malgrat els segles transcorreguts i la degradació de l'Albufera, aquesta tradició, que va ser essencial per a la seua supervivència, segueix convocant any rere any els pescadors i les pescadores del Palmar, als quals el llinatge de sang els ha atorgat el dret a la pesca.







La pesca en l'Albufera



Un dia més els pescadors de la Comunitat de Pescadors del Palmar revisen els mornells dels redolins que tenen assignats per sorteig des del passat mes de juliol. En aqueix moment centenars de gavines s'aprofiten dels descartes que es produeixen En el mes de març la pesca mitjançant lloc fix o "redoli" que va començar el passat octubre arriba a la seua fi, i a poc a poc la xarxes s'aniran alçant.


Sorteig de redolins en la Comunitat de pescadors d'El Palmar








El dret civil i Ciutadans


Membres de l'Associació de Juristes Valencians, amb el president de les Corts, Enric Morera. Foto: AJV


16/03/2018 - Albert Rivera, líder de Ciutadans, visita aquest divendres València. Serà rebut enmig del soroll festiu d'una ciutat que cada any riu de si mateixa i del món, en un culte al foc que purifica més que destrueix. És aquest un soroll sense fúria, molt propi de la nostra gent. Per això alguns ens menyspreen, desconfien de la nostra tenacitat i perseverança, creuen que som sobretot aparença. Una mica de raó no els falta. No causem especials problemes. Acabem sent dúctils i resignats. És per això que moltes de les nostres reivindicacions no figuren entre les prioritats polítiques o econòmiques i acaben sent oblidades o queden languidescent o relegades per a millor ocasió. 

L'Asociació de Juristes Valencians, a la qual pertany, s'ha proposat la ferma obstinació que la reivindicació a favor del Dret Civil Valencià no córrega la mateixa sort. La va córrer en el seu moment quan no es va aconseguir recuperar els Furs abolits pels Decrets de Nova Planta, com va ocórrer amb altres territoris peninsulars; o quan no es va participar en el Congrés de Dret Civil de Saragossa de 1946, o quan no es va aconseguir disposar de Compilació escrita. Els valencians créiem reparada aqueixa "discriminació històrica" quan en 2006 es va modificar el nostre Estatut d'Autonomia amb ple consens de totes les forces polítiques, de conformitat amb una interpretació integradora de la Constitució que atenia la nova realitat legislativa civil d'Espanya. 

No obstant això, les recents sentències del Tribunal Constitucional anul·lant les lleis sobre règim econòmic matrimonial, custòdia compartida i parelles de fet formalitzades, que acatem encara que discrepem d'elles, ens han retornat a una inacceptable casella d'eixida, posant el cànon de la legitimitat constitucional d'aquesta competència en el fet de no haver sigut agraciats amb una Compilació Foral per la dictadura franquista. 

Alguns semblen còmodes amb aqueixa situació. Entre ells sembla que se situa Ciutadans. És un error.  
La reivindicació de la competència legislativa civil a favor de la Generalitat Valenciana és, per descomptat, transversal. Alguns l'enquadren entre els elements identitaris d'un poble, com a nacionalitat històrica. No és per descomptat el meu cas ni el de molts altres, perquè no creiem en cap sort de metafísica polític-cultural i, per contra, sí en una Nació de ciutadans lliures i iguals. Però iguals no vol dir uniformats, ni menys discriminats els uns respecte als altres. La uniformitat mata moltes vegades la unitat, com el tradicionalisme és el pitjor enemic de la tradició. 

Espanya no ha tingut ni tindrà mai unitat legislativa civil. Haurà de tindre-la en el que afecta a la unitat de comprat –unitat que finalment serà europea- i en altres aspectes del Dret de la persona vinculats a l'estat civil o als drets de la personalitat. Però en altres qüestions, la vertadera igualtat és igualtat en la llibertat i no igualtat en els continguts: que tots els ciutadans siguen igualment lliures per a fer, en les seues relacions jurídiques privades, la qual cosa siga lícit i estiga a l'abast d'altres conciutadans seus. 

Jo, com a valencià, no puc pactar la successió amb els meus hereus; però el Sr. Rivera, com a català, si ho pot fer. El Sr. Rivera, si es casa, no es veurà en el compromís de dir-li a la seua companya que potser és millor separar els béns, perquè la llei li imposa una comunitat que igual no els convé, o almenys no els convé inicialment. El Sr. Rivera, si no està casat, sap què efectes jurídics produeix la seua relació amb la seua companya, però les seues connacionales valencians han perdut la seua regulació perquè la Generalitat no pot envair aquesta competència que, ací, és de l'Estat... i l'Estat no ha legislat sobre la matèria. I així, una infinitat de coses. 

Unitat d'Espanya? No he parlat de la unitat d'Espanya? És que, sincerament, no sigues en què es ressent si els valencians podem legislar en matèria de Dret Civil com els catalans, aragonesos, bascos, balears o gallecs, per a tindre la mateixa llibertat que ells. 

Per això esperem que Ciutadans done suport a la iniciativa presentada el passat dia 5 d'aquest mes en Les Corts Valencianes perquè aquestes promoguen –juntament amb altres qüestions que interessen també al partit del Sr. Rivera– una mínima reforma constitucional que permeta eixamplar la llibertat d'aquests ciutadans espanyols que som els valencians. 



Escrit per: Luis Higuera és advocat i vicepresident de l'Associació de Juristes Valencians
Publicat en: Valencia Plaza
Traducció: Softvalencià


dissabte, 7 de juliol del 2018

Tribunal de les Aigües (1960)



 


Generalitat reivindica un Tribunal de les Aigües del segle XXI amb l'exposició d'Antoni Miró




El conseller de Transparència, Responsabilitat Social, Participació i Cooperació, Manuel Alcaraz, ha reivindicat la figura d'un Tribunal de les Aigües del segle XXI "a través d'una exposició que sap conjugar el contemporani i el passat mil·lenari de la institució, sense renunciar a la seua essència".



dijous, 5 de juliol del 2018

Los Contratos de Frutos y Otras Relaciones Jurídicas Agrarias Valencianas





La Ley 3/2013, de 26 de julio, de la Generalitat, de los Contratos y otras Relaciones Jurídicas Agrarias positiviza la costumbre y regula dos modalidades especiales del contrato de compraventa, las tradicionales venta a ojo o estimada y venta al peso o per arrovat. El presente estudio contextualiza la situación actual del Derecho civil valenciano y se centra en el análisis riguroso, profundo y exhaustivo de estas dos formas contractuales que imperan en el ámbito agrario valenciano, con el análisis de los elementos personales, reales y formales que intervienen en las mismas, así como los derechos y obligaciones de cada una de las partes, la figura del corredor/a o alfarrassador/ a y la protección del agricultor en las citadas dos modalidades contractuales. El estudio se extiende también a una aproximación a los censos y las relaciones de vecindad, que carecían de una regulación específica hasta la reciente norma. En la presente obra se da respuesta a las principales cuestiones prácticas que se derivan de la aplicación de la norma en el ámbito contractual de la compraventa de frutos y otras relaciones jurídicas agrarias, y constituye una herramienta de imprescindible consulta para la comprensión de las indicadas figuras en el ámbito jurídico. La presente investigación incluye un apéndice de jurisprudencia recogiendo los pronunciamientos sobre las modalidades contractuales de compraventa de frutos analizadas en la Ley objeto de estudio, y con las referencias legislativas utilizadas, para facilitar su sistematización y su consulta.



Autora del libro: Francisca Ramón Fernández


Previsualización del libro: Editorial Tirant lo Blanch
Comprar el libro: Editorial Tirant lo Blanch



diumenge, 1 de juliol del 2018

Els juristes impulsen una reforma constitucional per a la recuperació del dret civil valencià



Les Corts tramitaran una llei perquè la Carta Magna blinde la capacitat legislativa pròpia després del fracàs dels intents de recuperació anteriors 


Les Corts tramitaran en poques setmanes la proposició de llei impulsada per l'Associació de Juristes Valencians. © DIARI LA VEU


No ha adquirit la mateixa notorietat que l'infrafinançament, però també és una de les qüestions que s'ha sumat a la llista d'assignatures pendents que una part de la societat porta reclamant des de fa uns anys: recuperar el dret civil valencià. En l'actualitat, l'Estat impedeix que la Generalitat tinga la capacitat de legislar les relacions patrimonials o personals entre individus com recollia l'antic dret civil valencià. Aquesta carència és la que s'ha proposat resoldre l'Associació de Juristes Valencians i que ha aconseguit sumar el suport d'entitats, col·lectius i partits polítics. Entre aquestos últims, de tot l'espectre polític a excepció de Ciutadans. 

L'Associació de Juristes Valencians va celebrar aquest divendres un acte en què va explicar la proposició de llei impulsada pel col·lectiu, una iniciativa que persegueix reformar la Constitució de manera que el text reconega al País Valencià la competència de legislar en matèria de dret civil. Segons va explicar el president de l'entitat, José Ramón Chirivella, s'espera que les Corts aproven la proposició de llei en les pròximes setmanes i amb el suport de tots els grups. De moment, però, Ciutadans s'ha despenjat de l'acord. "No entenem per què Ciutadans no ens dóna una resposta, i més, quan el seu màxim líder, Albert Rivera, és català, territori on tenen reconeguda aquesta competència", va afegir Chirivella. 

Si no hi ha cap imprevist, aquesta moció començarà a tramitar-se al Congrés dels Diputats entre els mesos de setembre i octubre. Les possibilitats que aquesta proposició de llei isca finalment endavant són elevades, segons va assenyalar el dirigent de l'Associació de Juristes Valencians. Es tractaria d'un fet inèdit, atés que seria la primera proposició de llei de modificació de la Carta Magna espanyola aprovada. 

L'objectiu d'aquesta iniciativa és "que la competència en dret civil de la Generalitat no quede reduïda als continguts del dret foral que estaven vigents en l'entrada en vigor de la Constitució, que és pràcticament res", sinó que s'estenga "a les competències que regulava el nostre antic dret històric", defensa Chirivella. 

Una voluntat ofegada per l'alt tribunal 

La idea de recuperar aquesta competència –que autonomies com les illes Balears, Galícia i Catalunya tenen reconeguda– ja es va intentar l'any 2006 quan es va reformar l'Estatut, on el principal canvi era aquest. Arran d'aquesta reforma, van nàixer normatives com la Llei de Règim Econòmic Matrimonial, la llei de custòdia compartida i la d'unions de fet. Tanmateix, un total de cinc recursos d'inconstitucionalitat a aquestes legislacions –dos del govern socialista de Zapatero i tres de l'executiu de Rajoy– van tombar tota la producció de dret civil que s'havia fet al territori valencià. 

El Tribunal Constitucional (TC) no va anul·lar aquestes lleis pel seu contingut, sinó perquè considera que el País Valencià no té capacitat per a legislar en aquesta àrea jurídica. 

Els beneficis d'aquesta reforma 

Les raons d'aquesta iniciativa van més enllà d'acomplir una reivindicació històrica. Així, tal com van explicar els membres de l'entitat, el dret civil permet regular qüestions bàsiques que afecten el dia a dia de la ciutadania, amb la qual cosa, si aquestes es regulen des de les institucions valencianes es podran atendre "d'una manera més propera" les necessitats de la societat valenciana. 

Consens "històric" 

Un dels aspectes que més s'ha posat en valor és el "gran consens històric" que s'ha aconseguit entorn d'aquesta qüestió. Ciutadans, ajuntaments, partits polítics, sindicats i representants de diferents organismes han donat el vistiplau a aquesta reforma de la Constitució, que segons els juristes valencians permetrà "recuperar" una competència que vora 15 milions de persones d'altres territoris de l'Estat sí que tenen.



Escrit per: Núria Garrido
Publicat a: La Veu del PV