No obstant açò, el plantejament d'aquesta Compilació presentava una singularitat respecte de les anteriorment aprovades per altres regions, derivada de l'anomenada Llei Paccionada de 16 d'agost de 1841, conforme a la qual s'exigia el procediment de conveni per a introduir reformes legislatives a Navarra i per virtut de la qual cosa es va atribuir a la Diputació Foral el nomenament de la Comissió corresponent, que havia de presidir el President de l'Audiència Territorial de Pamplona, la qual va elevar un avantprojecte que, després del seu estudi per la Comissió General de Codificació, integrada a aquest efecte amb representants d'aquella província designats per a açò, es va dictar directament pel Cap de l'Estat, sense discussió en les Corts, en virtut de les prerrogatives que a la Prefectura de l'Estat atorgava la Llei Orgànica de l'Estat.
La Compilació, també cridada Fuero Nuevo de Navarra, consta de cinc-centes noranta-sis "lleis", denominació que es dóna als seus preceptes per fidelitat a la tradició legislativa de Navarra, dividits en un Llibre Preliminar, seguit d'altres tres que porten la denominació de Primer, Segon i Tercer, per a acabar amb cinc Disposicions Transitòries.
Es presenta la Compilació com un fidel reflex del Dret Civil realment vigent a Navarra, per haver-se prescindit de les institucions caigudes en desús i haver-se incorporat, en canvi, altres consuetudinàries i pràctiques que ofereixen solucions jurídiques de gran actualitat.
El Llibre Preliminar es distribueix en quatre Títols que tracten, respectivament, de les fonts, de la condició foral de les persones físiques i jurídiques, de l'exercici dels drets i de la prescripció de les accions.
El Llibre primer tracta de les persones i de la família, associant així el que és essencial per a la tradicional concepció navarresa, segons la qual l'estructura i la legitimitat familiar, així com la unitat de la casa, són el fonament mateix de la personalitat i de tot l'ordre social. Distribuïda la matèria en quinze títols, arreplega institucions tan peculiars com la dels subjectes col·lectius sense personalitat jurídica (la casa, Llei 48), el règim matrimonial de béns de caràcter supletori, cridat «conquistes», l'acolliment a la casa i la dels parents majors.
El Llibre Segon tracta de les donacions i successions, associació indiscutible per al Dret navarrés, el qual, a través dels vint Títols que integren el Llibre, presenta una riquíssima gamma de formes i modalitats de liberalitat; destaca també la llibertat de testar amb les seues limitacions de l'usdefruit de fidelitat, la legítima foral dels descendents com a fórmula de no preterición (els cinc sou fables...), etc., la successió «legal» i no «legítima o intestada» ja que no solament pot quedar exclosa per la forma testamentaria, sinó també per altres modalitats de successió voluntària i que té escassa importància davant la prevalença d'aquestes fórmules, els fiduciaris, hereus de confiança i albaceas, troncalidad, representació, etc.
El Llibre Tercer comprèn tota la matèria dels drets reals i les obligacions, dividit en quinze Títols. Entre els primers mereix destacar-se com a peculiaritat en regular la propietat i possessió, el règim singular d'adquisició dels fruits de les heredades des que són manifests; així mateix, la limitació del concepte de servitud a les prediales, conforme a la més depurada doctrina, regulant com a comunitats de béns i drets aquelles figures com les corralizas, facerías, helechales, el domini concellar i les veïnatges foranas, que a voltes se'ls havia atribuït el caràcter de servituds personals, impedint la seua redempció; amb gran actualitat es tracta el dret de superfície, presenten-do una regulació nova en matèria de sobreedificación i subedificación. En matèria d'obligacions, s'ha prescindit de la categoria del cuasicontrato i en el seu lloc es tracta d'enriquiment sense causa en el Títol General sobre les obligacions i de la gestió de negocis com a figura similar al mandat; també ha d'assenyalar-se l'eliminació de la superada figura de l'arrendament de serveis, que en la mesura que no queda regulada com a contracte de treball, se sotmet a les regles del mandat, evitant-se així una ja clàssica i ociosa discussió dels autors.
Les Disposicions Transitòries regulen les situacions i relacions causades amb anterioritat a la vigència de la Compilació, i en les Disposicions Finals es preveu el procediment per a futures modificacions legals, conforme al sistema de la Llei Paccionada, i es dóna caràcter estable a la Comissió Compiladora per a regular informació i eventual alteració del Dret recopilat.
Font: Wikipedia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada