dimarts, 24 de setembre del 2019

Sentit d'Estat i autogovern


Demà dimecres es torna a sotmetre al ple de les Corts, en la mesura en què l'avançament electoral del President Puig va fer decaure la iniciativa anterior, la proposta de modificació constitucional per a la reintegració del dret civil valencià que de tornar-se aprovar en aquesta i una votació posterior, una vegada superat el molt garantista tràmit d'esmenes, suposarà la primera reforma constitucional plantejada des de l'assemblea autonòmica. Es tracta mitjançant aquesta reforma, que sense embuts suposa una modificació puntual de la disposició addicional segona, de donar solució a una ambigua redacció de l'article 149.1.8 i de constitucionalitzar definitivament allò que es va aprovar amb àmplies majories tant en Les Corts com en el Congrés l'any dos mil sis quan la reforma de l'Estatut d´Autonomia va introduir la recuperació del dret civil foral valencià sobre la base del principi de connexió històrica que ja s'aplicava en la resta de territoris amb dret foral. Vivim un temps on la inestabilitat institucional està a l'ordre del dia, i aqueix qüestionament ve encoratjat en moltes ocasions per aquells que temporalment les habiten. 

Allò que alguns denominen com a sentit d'estat, consisteix al meu judici a ser capaços d'aconseguir consensos i reforçar els ja existents, sense caure en vel·leïtats fruit del moment i en el no sempre encertat càlcul electoral. Pretendre la uniformitat del dret civil espanyol resulta un oxímoron comparable a pretendre la uniformitat dels cultius agrícoles en tota la península ibèrica i sobretot és un exercici de profund desconeixement de la història d'Espanya, on sempre han estat en vigor drets forals en matèria civil que van ser integrats i emparats tant pel codi civil com recentment per la Constitució. 

En la Comunitat Valenciana, existeix un ampli consens social i institucional a favor de la reintegració de la capacitat legislativa en dret de família i successions. Aquest consens es va plasmar en la reforma estatutària de l'any dos mil sis, i de tal forma aqueixa voluntat democràtica dels legítims representants va quedar integrada en el bloc de constitucionalitat i amb això incorporada al consens entorn de la carta magna. Sumar-se al carro ara de la impugnació d'aquest pilar de l'autogovern valencià i al de la ruptura del consens estatutari i per extensió constitucional potser pot repartir dividends electorals a curt termini, però en un moment d'inestabilitat institucional i de desacceleració econòmica el que contribueix és al qüestionament d'un sistema que ens ha proveït de quaranta anys de llibertat i desenvolupament socioeconòmic. Trencar amb la solució territorial pactada suposa paradoxalment alinear-se en la trinxera d'aquells que pretenen la ruptura de la sobirania única i el camí de la qual passa en primer lloc per la impugnació de l'estat autonòmic, la que planteja una sobirania única però diversa i incloent. La reforma constitucional valenciana, la que pretén recuperar el dret civil valencià i constitucionalitzar l'Estatut, part del principi de doble lleialtat el de les dues cares d'un mateix Estat el central i l'autonòmic, suposa un exemple de reforma en el marc del consens i habilitada per la pròpia previsió constitucional. Suposa un exercici de responsabilitat institucional i de sentit d'Estat, de tot l'Estat, el central i el descentralitzat, una ratificació a la voluntat del legislador constitucional que va pretendre fer de l'Espanya uniforme, de l'assimilada i de la foral una Espanya unida en la seua diversitat, l'Espanya possible.


Escrit per: Pepe Morgan; advocat i activista de l'AJV
Publicat en: Levante EMV 





Etiquetas: , , ,

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)