La costa valenciana a la carta portolana de Gabriel de Vallseca (1439) conservada al Museu Marítim de Barcelona
L'estat de conservació i la qualitat de la imatge d'aquesta carta portolana no és tot lo bo que ens agradaria. Però es tracta d'una obra excepcional i en una historia força interessant.
Les seves vicissituds es poden seguir al llarg de la història: Al seu dors conté una nota segons la qual l'hauria comprat Amerigo Vespucci per vuitanta ducats d'or a finals del s. XV. Abans de 1785 era propietat del Cardenal Antoni Despuig i Dameto, que la va adquirir a Florència i la va depositar a Raixa (Mallorca), on la conservaren els seus hereus els comtes de Montenegro.
El 1836 George Sand i Frederic Chopin la van observar, però hi va haver un accident amb un tinter que la va deixar tacada.
A principis del s. XX el Comte de Montenegro, es va desprendre de la col·lecció del Cardenal Despuig i, malgrat les protestes dels cercles culturals, les institucions insulars no la compraren; finalment la carta fou venuda el 1910 al català Pere Bosc i Oliver, el qual al seu torn la va vendre a l'Institut d'Estudis Catalans el 1917, que la lliurà a la Biblioteca de Catalunya, finalment aquesta institució, el 1960, la deixà en dipòsit al Museu Marítim de Barcelona on es troba actualment exposada. De fet és l'unica carta portolana de la fecunda escola mallorquina que es conserva avui en dia a Espanya.
Les seves vicissituds es poden seguir al llarg de la història: Al seu dors conté una nota segons la qual l'hauria comprat Amerigo Vespucci per vuitanta ducats d'or a finals del s. XV. Abans de 1785 era propietat del Cardenal Antoni Despuig i Dameto, que la va adquirir a Florència i la va depositar a Raixa (Mallorca), on la conservaren els seus hereus els comtes de Montenegro.
El 1836 George Sand i Frederic Chopin la van observar, però hi va haver un accident amb un tinter que la va deixar tacada.
A principis del s. XX el Comte de Montenegro, es va desprendre de la col·lecció del Cardenal Despuig i, malgrat les protestes dels cercles culturals, les institucions insulars no la compraren; finalment la carta fou venuda el 1910 al català Pere Bosc i Oliver, el qual al seu torn la va vendre a l'Institut d'Estudis Catalans el 1917, que la lliurà a la Biblioteca de Catalunya, finalment aquesta institució, el 1960, la deixà en dipòsit al Museu Marítim de Barcelona on es troba actualment exposada. De fet és l'unica carta portolana de la fecunda escola mallorquina que es conserva avui en dia a Espanya.
Carta sencera de Gabriel Vallseca (1439)
 |
| Font: Commons |
Font: Gabriel de Vallseca
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada