dimecres, 11 de setembre del 2019

Carta portolana de Pere Rossell (1456)


La costa valenciana a la carta portolana de Pere Rossell (1456) conservada a la Universitat de Yale

Encara no havíem publicat cap mapa del Regne de València d'abans del segle XVI. El motiu és que abans de l'era Mercator no hi havia cartografia exclusivament valenciana i això ens resultava complicat. Ara ja en més experiència ens atrevim en la carta portolana del mallorquí Pere Rossells datada a l'any 1456 propietat; en l'actualitat de la Universitat de Yale als Estats Units.

Una carta portolana ens dóna una imatge de mapa antic, una cosa diferent de la que estem acostumats. Està feta a mà i no impresa. Encara que és una obra antiga la precisió de les parts conegudes del món (la Mediterrània fonamentalment) és extrema, però es centra en informació de la costa, ja que el seu propòsit és servir de guia als navegants.

Un característica definitòria i per a nosaltres peculiar de les cartes portolanes és la xarxa de rumbs o retícula de vents, és una característica comuna que comparteixen tots els portolans. Aquesta xarxa és com una teranyina, que forma una retícula sobre el mapa, que és un element bàsic de tota carta portolana. La retícula es pot veure fàcilment mirant la cara posterior de la carta portolana a contra-llum, ja que el pergamí és força transparent. El forat al centre del cercle origen del traçat també és visible des del darrere.

O siga el que vos oferim ací és una carta de la costa valenciana i no un mapa del Regne de València i eixa diferència és fonamental per entendre-la. La idea que tenim és publicar un grapat de cartes portolanes més que considerem interessants per completar la serie de cartografia antiga del Regne de València.


Font: Universitat de Yale

Hem fet una captura de pantalla d'una ampliació aproximadament des de el Cap de Gata al Cap de Creus. Inclou tota la costa valenciana on podem llegir topònims costaners en lletra gòtica en colors com: Alacant, Benidorm, Oliva, Gandia, Cullera, Albufera, El Puig (lo Puig a la carta), Morvedre (antic nom de Sagunt), Borriana, Benicàssim, Orpesa, etc. al mig de la mar en color blau l'Illa d'Eivissa, en roig la de Formentera i la de Mallorca

Com hem dit, l'interior no importa, s'apunten els cursos d'alguns rius importants com el Segura i el Túria. Les ciutats de València i Barcelona ens les indiquen unes banderes. Possiblement amb finalitat nàutica, ja siga indicant la que potser durien les instal·lacions costaneres (Drassanes on es construïen les naus) o la que durien els estols de vaixells que es posarien a la mar per la contribució de les generalitats valencianes i catalana (com sabeu la part fiscal recaptatòria era bàsica).



Mapa sencer de Pere Rossell a la Universitat de Yale

Font: Universitat de Yale

3 comentaris:

  1. Bon dia, com se deia "rumb" abans? Gràcies

    ResponElimina
    Respostes
    1. La paraula és "rumb" figura aixina en el Diccionari Normatiu Valencià.

      Elimina
    2. rumb [rúmp]
      1.
      m. NÀUT. Direcció que seguix una embarcació, un corrent o la marea. Anar sense rumb. Fer rumb a les illes. Corregir el rumb.
      2.
      m. NÀUT. Angle format per la direcció de la proa d'una embarcació amb el meridià geogràfic, amb el magnètic o amb el de l'agulla.
      3.
      m. NÀUT. Quarta 5.
      4.
      m. NÀUT. Forat que travessa de banda a banda l'obra viva d'una embarcació, a proa o a popa, a prop, respectivament, de la roda o del codast, pel qual es passa un cap o un cable en l'operació de varar-la o de traure-la a terra.
      5.
      m. AERON. Angle que forma la direcció de la proa d'una aeronau amb la direcció nord-sud.
      6.
      m. Camí o conducta que seguix una persona.
      7.
      m. Orientació que pren un assumpte. Les negociacions han pres un rumb nou.
      8.
      m. Ostentació de riquesa, vida ostentosa.

      Elimina