Prova de foc de "valencianisme" per a Ciutadans i Vox en plena precampanya

Tots dos partits es mostren reticents a aprovar aquest dimecres en Les Corts la recuperació del dret autòcton, que sí que recolzen PSPV-PSOE, PP, Compromís i Unides Podem

L´Associació de Juristes ha organitzat diversos actes en Les Corts per a mostrar el suport de la societat civil a recuperar el dret foral civil autòcton

Aquest dimecres el ple de les Corts vota la proposició de llei presentada conjuntament pels grups parlamentaris de PSPV-PSOE, PP, Compromís i Unides Podem per a l'aplicació del dret civil valencià. Es tracta, en la pràctica, d'un tràmit que va quedar penjat l'anterior legislatura per l'avançament de les passades eleccions i que constitueix el pas previ perquè el Congrés puga tramitar una modificació de la Constitució que permeta recuperar la legislació autòctona, aplicada entre 2008 i 2016 fins que el Tribunal Constitucional la va anul·lar. 

Els quatre partits indicats tenen clar el seu vot favorable, per la qual cosa el punt tirarà avant. No obstant això, les altres dues formacions amb representació en Les Corts no segueixen la mateixa línia. En el cas de la principal per nombre de diputats, Ciutadans, l´Associació de Juristes Valencians, entitat impulsora de la recuperació d'aquest dret civil foral, li ha insistit, encara que el partit de Rivera fins hui s'ha vingut negant a pesar que sí que reconeix aqueixa legislació pròpia a Catalunya o Navarra. 

El motiu consisteix en una directriu que emana de la seua direcció nacional i que els impedeix aprovar-la. No obstant això, el president de l´Associació de Juristes, José Ramón Chirivella, ha mantingut reunions amb representants de Ciutadans en Les Corts i el Congrés i ha tractat de fer el propi amb el responsable nacional de la formació que dóna la consigna de votar en contra, sense que fins hui l'haja pogut identificar i aconseguir. 

"Resulta del tot injust que no puguem explicar a la cúpula de Ciutadans la importància d'aquest punt i que decidisquen des de Madrid, sense escoltar nostra arguments, què ha de votar el seu partit a la Comunitat Valenciana", explica Chirivella, que acudirà al ple de hui amb diversos representants de la societat civil autòctona perquè siguen testimonis del que ocórrega. Chirivella lamenta que "esperava més de Ciutadans amb l'arribada de Toni Cantó per la seua interlocució directa amb Albert Rivera; no obstant això, la resposta ha sigut la mateixa: no voler escoltar". 

Segons el parer de l'entitat de juristes que promou aquesta iniciativa, qui vote en contra de la proposta, "quedarà clar que no representa els interessos valencians". I ho farà en plena precampanya, a menys de mes i mig de les pròximes eleccions. D'altra banda, des de l'associació que presideix Chirivella tampoc esperen un vot favorable de Vox, partit que a la Comunitat Valenciana va recollir vot del denominat sector ´blavero´, oposat a Compromís, per la qual cosa un rebuig a recolzar la legislació autòctona també podria suposar "una traïció a una part del seu electorat". De qualsevol manera, L´Associació de Juristes encara confia en un canvi en l'últim minut i que tant Vox com a Ciutadans secunden la iniciativa o, com a poc, s'abstinguen. 

Història del dret foral 

La capacitat legislativa autòctona es retrotrau a Jaume I. Quan, en 1238, va conquistar València i va afegir a la seua corona les terres en les quals vivim, els va atorgar aqueixa capacitat legislativa pròpia. Fins que en 1707, amb la victòria de Felip V sobre l'arxiduc Carles, aqueixa independència normativa va quedar suprimida de sobte amb el denominat Decret de Nova Planta. Va constituir una de les maneres en les quals el monarca va castigar al poble valencià per donar suport al seu contrincant. 

Així va continuar la història fins que el desenvolupament autonòmic dels anys 80 del segle XX va propiciar que Les Corts recuperaren aqueixa possibilitat de legislar -que no la normativa de segles arrere- i que la Comunitat Valenciana tinguera un dret civil propi entre 2008 i 2016, huit anys en què la normativa autòctona ha contribuït a regular la vida de al voltant de 300.000 ciutadans. Fins que el Tribunal Constitucional va tornar a truncar la independència legislativa. 

I aqueix dret del segle XXI no versava sobre qüestions de centúries anteriors. Al contrari, aportava solucions bastant més modernes que el propi dret civil nacional. Per exemple, prima la custòdia compartida dels fills en casos de separació matrimonial, de manera que marca unes directrius normatives i no ho deixa tan a l'albir de cada jutjat. O permet que, en parelles de fet, el cònjuge de qui mor tinga uns drets hereditaris. Afecta a qüestions pràctiques, quotidianes.

Escrit per: Héctor González

Publicat a: Es Diario CV