PSPV, Compromís, Unides Podem i PPCV van votar aquest dimecres en Les Corts Valencianes a favor de la tramitació d'una proposició de llei per a modificar la Constitució amb l'objectiu de recuperar el dret civil valencià. Una iniciativa que arrossegaven des de la legislatura passada -no va arribar a tramitar-se en el Parlament valencià per l'avançament electoral- que va generar un ampli consens entre partits d'esquerres i part de la dreta, però al qual es van oposar Ciutadans i Vox.
El partit de Santiago Abascal en la Comunitat i el d'Albert Rivera es van unir aquest dimecres en rebutjar la tramitació d'aquesta proposició de llei per a reformar la Carta Magna. Els primers van justificar que no feia falta més autogovern i que tots els espanyols havien de "ser iguals davant la llei amb els mateixos drets i obligacions"; un argument similar al que va utilitzar la diputada de Cs Mamen Peris, qui va defensar que la seua formació és partidària de "la igualtat de drets de tots els espanyols", per la qual cosa no creuen necessari "tindre 17 codis civils a Espanya".
El rebuig a la possibilitat de recuperar el dret civil valencià resulta especialment significatiu en el cas de Ciutadans, ja que per a les eleccions del passat mes d'abril va pactar amb UPN -partit que defensa el dret foral navarrés- per a concórrer conjuntament a les urnes.
La iniciativa que es va validar aquest dimecres i que serà remesa al Congrés dels Diputats en concret demana afegir un segon paràgraf a la disposició addicional segona de la Carta Magna que indique que la competència legislativa civil de les comunitats autònomes, assumida als seus propis estatuts conforme a l'article 149.1.8 de la Constitució, "s'estendrà a la recuperació i l'actualització del seu dret privat històric d'acord amb els valors i els principis constitucionals". La disposició addicional segona determina que la declaració de majoria d'edat "no perjudica les situacions emparades pels drets forals en l'àmbit del Dret privat".
El text inicial va ser registrat al maig de 2018, dos anys després que el Tribunal Constitucional anul·lara les lleis valencianes en dret civil –Llei de Règim Econòmic Matrimonial, Custòdia Compartida i part de l'articulat de la d'Unions de fet–. Els membres del Botànic i el PPCV consideraven que aquesta proposta -promoguda per l'Associació de Juristes Valencianes (AJV) en reunir el suport de més de 400 ajuntaments, les tres diputacions, universitats i principals entitats socials i empresarials- era l'única via que permetria recuperar la competència legislativa en aquesta matèria.
Els partits del Botànic van explicar llavors que encara que aquestes lleis van ser derogades, el dret civil valencià era "un dret viu" perquè afectava 300.000 persones. Això és, el nombre de valencians que des que es van aprovar les tres normes –la primera en 2007– fins que van ser tombades, es van casar o van divorciar sota el marc d'aquestes normatives sense que això afectara la resta de comunitats autònomes.
Iniciatives
Des que s'anul·laren les tres lleis en matèria de dret civil valencià, Compromís i PP especialment han estudiat noves vies per a recuperar-ho o salvar d'alguna o una altra manera els drets que recollien aquestes lleis. No en va, l'exdiputada María José Ferrer San Segundo ara regidor a l'Ajuntament de València va proposar en el seu moment que el règim econòmic matrimonial es poguera declarar en el Registre Civil. Més tard va portar tres esmenes a l'últim Congrés del PP que va aconseguir que s'aprovaren amb les que el partit es comprometia a "prendre mesures a favor de la capacitat normativa de les comunitats autònomes en dret foral".
Font: Valencia Plaza
Traducció: Softvalencià
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada