La costa valenciana a la carta portolana de Joan Martines (1578) conservada a la Universitat de Berkeley
A la costa de la carta portolana podem llegir: Alacant, Benidorm, Calp, Dénia, Oliva, València, Grau (de València), Morvedre (antic nom de Sagunt), Peníscola, el riu Cenia, etc. Les ciutats de Granada, València i Barcelona les podem vore estilitzades amb banderes i també una part de les Illes Balears i de la costa d'Àfrica del Nord. Notar la rosa de vents que he intentat deixar ben visible a la captura de pantalla, és de suma importància per el disseny mare de la carta portolana: la xarxa de rumbs. Un altre fantàstic exemple i en una extraordinària conservació de la cartografia portolana.
Una de les parts de la carta portolana de Joan Martines on es representa el Mediterrani Occidental
Com hem comentat en la entrada sobre cartes portolanes que varem publicar abans, les seues característiques son prou diferents del mapes que coneguem
Una d'elles és la xarxa de rumbs sobre la que estàn construïdes
La xarxa de rumbs o retícula de vents, és una característica comuna que comparteixen tots els portolans. Aquesta xarxa és com una teranyina, que forma una retícula sobre el mapa, que és un element bàsic de tot portolà. La retícula es pot veure fàcilment mirant la cara posterior del portolà a contra-llum, ja que el pergamí és força transparent. El forat al centre del cercle origen del traçat també és visible des del darrere.
El cercle es divideix en setze parts iguals i els rumbs es representen per aquesta xarxa de línies que uneixen cadascun dels vèrtexs que divideixen el cercle amb els altres vèrtexs oposats però amb una cadència un vèrtex sí un vèrtex no , amb un total de línies que deixa cada vèrtex connectat amb set dels restants i sense connectar amb els altres huit. Les línies de la retícula es diuen línies de rumb o també línies dels vents.
Les línies dels rumbs per als vuit rumbs principals (o vents) es dibuixen amb tinta negra (o, de vegades d'or); els vuit rumbs intermedis es dibuixen de color verd; i en el cas d'una rosa de 32 vents , els setze vents restants (quartes) es dibuixen de color vermell. La intersecció de tot aquest conjunt de línies de rumb determinen sobre els portolans una mostra variada i simètrica de: quadrats, paral·lelograms, trapezoides i triangles.
El procés de creació d'un portolans solia seria com segueix:
El cercle es divideix en setze parts iguals i els rumbs es representen per aquesta xarxa de línies que uneixen cadascun dels vèrtexs que divideixen el cercle amb els altres vèrtexs oposats però amb una cadència un vèrtex sí un vèrtex no , amb un total de línies que deixa cada vèrtex connectat amb set dels restants i sense connectar amb els altres huit. Les línies de la retícula es diuen línies de rumb o també línies dels vents.
Les línies dels rumbs per als vuit rumbs principals (o vents) es dibuixen amb tinta negra (o, de vegades d'or); els vuit rumbs intermedis es dibuixen de color verd; i en el cas d'una rosa de 32 vents , els setze vents restants (quartes) es dibuixen de color vermell. La intersecció de tot aquest conjunt de línies de rumb determinen sobre els portolans una mostra variada i simètrica de: quadrats, paral·lelograms, trapezoides i triangles.
El procés de creació d'un portolans solia seria com segueix:
- Es preparava un pergamí de bona mida -o dos o més enganxats-
- Es dibuixava un hexadecàgon ben centrat (o dos tangents per un vèrtex) amb la xarxa de 16 línies de rumb per vèrtex (amb els diferents colors indicats anteriorment: negre verd i vermell)
- Es copiava sobre la retícula la línia de les costes intentant que els vèrtexs quedessin en llocs visibles, com es pot veure al portolà de Vescomte de la figura on s'aprecien les línies de rumb amb els seus centres formant un polígon regular de 16 vèrtexs (hexadecàgon ) que quedés molt ben centrat en el pergamí.
- En el cas del Mediterrani els dos vèrtexs oposats de l'hexadecàgon se situaven sobre el que rep el nom de diafragma del portolà (eix de la Mediterrània .. o paral·lel de Rodes)
- Per acabar, es retolava i decorava amb més o menys profusió segons l'ús final (adorn o navegació).
 |
| Xarxa de rumbs de 16 nusos per a cartes portolanes |
Font: Wikipedia
Posem aquesta imatge per visualitzar com es distribuiria la xarxa de rumbs en una carta portolana i la distribució de les roses de vents
 |
| Font: La cartografía náutica española en los siglos XIV, XV y XVI de Ricardo Cerezo Martínez |
Sobre Joan Martines i les seues cartes portolanes
No sabem cert l'origen de Joan Martines. Sabem que a la cort del seu mentor Felip II figurava con italià (pot ser de Nàpols, pot ser de Messina). Però tot indica que tenia una més que possible ascendència mallorquina i segurament estretament relacionat en els cristians nous mallorquins. Els fabricants de cartes portolanes qualificats con Joan Martines eren professionals de primer orde molt cercats. El coneixement cartogràfic en aquell moment s'entenia més com relacions de mestre a deixeble i no tant com escoles de caràcter "nacional". La escola mallorquina de cartografia portolana va influir considerablement en el coneixement cartogràfic dels posteriors descobridors portuguesos i espanyols de l'Era dels Descobriments del segle XVI.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada