El Congrés dels Diputats acull una jornada informativa per a aprofitar el canvi d'un article de la Constitució per a recuperar l'autogovern en matèries com a separació de béns o custòdia compartida
Àmplia unió política, empresarial, sindical i civil:
Només ho rebutgen Ciutadans i Vox
Jornades Informatives sobre Dret Civil Valencià en el Congrés dels Diputats AJV
A València, els problemes se solucionen al voltant d'una paella. Així que fa pensar que ahir una delegació de valencians en el Congrés dels Diputats, a Madrid, va intentar fer el propi.
Este dilluns es van celebrar en èxit les Jornades Informatives sobre Dret Civil Valencià a la Sala Constitucional impulsades per la incansable Associació de Juristes Valencians (AJV), capaç d'aconseguir adeptes de tot arreu per a una causa de nom tan farragós com són els furs valencians. I per a menjar, hi havia paella.
Paella a Madrid? Sí, però gens de “arròs en coses”: la cuinava un finalista del Concurs Internacional de Paella Valenciana de Sueca. Així que els valencians van quedar satisfets i la resta, va poder entendre el perquè de l'enuig quan se'n diu paella al “arròs tres delícies”.
Entre bajoqueta i garrofó va donar temps per a parlar, en les distàncies curtes, de la necessitat de recuperar una eina d'autogovern de la qual gaudeixen des de fa temps a Galícia, Euskadi, Navarra, Aragó, Catalunya i Illes Balears.
Compta amb el suport de més de 500 ajuntaments valencians
La reivindicació pel dret civil valencià demana una reforma constitucional que permeta recuperar-lo, ja que estava previst en l'Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana de 2006 (i també en l'originari de 1982). Compta en el suport de més de 500 ajuntaments valencians i en el suport de sindicats, universitats, organitzacions empresarials i associacions de tota mena.
En el parlament valencià compta en el suport de PSPV-PSOE, PP, Compromís i Unides Podem (71 dels 99 diputats de la cambra); només compta en l'oposició de Ciutadans i Vox.
Però potser el comboi valencià entorn de la paella dóna els seus fruits i faça canviar opinions: en el menjador també estava María Muñoz, la diputada valenciana de Cs en el Congrés i acabada de nomenar nova coordinadora autonòmica del partit en la Comunitat Valenciana després de la marxa de Toni Cantó. Va assegurar que ho estudiaria i va emplaçar a l'AJV a una reunió futura.
La Sala Constitucional va estar ahir tan abarrotada com ho va permetre la situació sanitària. Potser el més destacable de l'acte d'ahir va ser la intervenció del jurista valencià i expresident del Tribunal Constitucional, Pascual Sala.
Ferm defensor de la recuperació del dret civil valencià, va qüestionar la sentència del TC que va tombar en 2016 la Llei de règim econòmic matrimonial, la Llei de custòdia compartida i la Llei Unions de fet Formalitzades.
Estem en un moment únic per a aprofitar la reforma de l'article 49 de la Constitució Espanyola
José Ramon Chirivella, president de l'AJV
El president de l'AJV, José Ramon Chirivella, va defensar: “Estem en un moment únic per a aprofitar la reforma de l'article 49 de la Constitució Espanyola [que canviarà el terme “disminuïts” per “persones amb discapacitat”] i és essencial tindre este assumpte resolt per a la celebració dels 40 anys de l’Estatut”. L'efemèride serà l'any que ve.
La proposta de reforma perquè siga vàlid el dret civil va ser publicada en el Butlletí Oficial del Congrés al febrer de 2020, però des de llavors no ha aconseguit superar el primer tràmit per a ser defensada en el Parlament i sotmesa a estudi per la comissió constitucional. Alguna cosa que “depén de la voluntat política”, com va observar el mateix Chirivella.
En l'acte també van participar el vicepresident de la Generalitat Valenciana, Rubén Martinez Dalmau; la consellera de Participació i Qualitat Democràtica de la Generalitat Valenciana, Rosa Pérez; el vicepresident de les Corts, Jorge Bellver; el degà de la Facultat de Dret de la Universitat de València, Javier Palao; el president de la Federació Valenciana de Municipis i Províncies, Rubén Alfaro; el secretari General UGT-PV, Ismael Sáez, entre altres.
La portaveu adjunta del PP a l'Ajuntament de València, María José Ferrer San Segundo, va ser una de les compareixents, i va demanar traure el dret civil de "tàctiques partidistes" i va desmuntar els "fakes" sobre la qüestió.
"No genera ‘efecte anomenada’ perquè la Comunitat Valenciana és l'única que va tindre Dret Civil i no té; no afecta l'estructura institucional, perquè és només dret privat; hi ha 15 milions d'espanyols regits, a més del dret comú pel civil propi, així que, mentre els altres el tinguen, nosaltres també el volem; és útil per a resoldre de manera pròxima els problemes de la gent; i ha sigut defensat per generacions de valencians, incloent insignes representants del centredreta regional valencià", va explicar la 'popular'.
Què és el dret civil?
El dret civil és el que permet a les Comunitats Autònomes legislar aspectes quotidians com la separació de béns en un matrimoni o la custòdia compartida dels fills en cas de separació. Totes les que tenien furs propis quan va entrar en vigor la Constitució gaudeixen d'eixa competència: Galícia, Euskadi, Navarra, Aragó, Catalunya i Illes Balears .
Es tracta, per tant, d'un assumpte que afecta diàriament moltes persones en la Comunitat Valenciana, encara que com a individus, només els toca unes poques vegades en la vida: en cas de noces, de separació o d'herències.
Per exemple, si dues persones es casen i volen fer separació de béns, haurien d'anar al notari i pagar uns 100 euros per a aplicar-lo, ja que en el Codi Civil espanyol regeix el règim econòmic matrimonial de guanys.
Això no significa que el dret civil valencià, en cas d'aprovar-se, aplicara la separació de béns per defecte. Suposaria, ni més ni menys, que Les Corts Valencianes, com a òrgan legislatiu de la Comunitat Valenciana, tindrien la capacitat de determinar com seria en aquesta autonomia. És a dir, major capacitat d'autogovern.
Per què els valencians no tenen dret civil propi?
Els valencians van tindre furs propis des del segle XIII, en Jaume I, fins a la seua abolició en els Decrets de Nova Planta que va promulgar el primer Borbó a Espanya, Felip V, en 1707. Va ser el gran càstig que van rebre després de la derrota en la batalla d'Almansa i que encara hui, més de tres segles després, marca les seues lleis.
En un intent de recuperar eixes competències, el govern de Francisco Camps (PP) va impulsar la reforma de l'Estatut de 2006, que reconeix la “nacionalitat històrica” del poble valencià i preveu la “recuperació dels continguts corresponents dels Furs de l'històric Regne de València en plena harmonia amb la Constitució”. Va ser aprovada en Les Corts Valencianes i en el Congrés dels Diputats, en els vots del PP i del PSOE.
No obstant això, l'Executiu central, liderat per José Luis Rodríguez Zapatero (PSOE) va recórrer les lleis davant el TC. Després, el Govern de Mariano Rajoy (PP) va mantindre els recursos, malgrat les pressions del seu propi partit a València i d'entitats civils. El TC va anul·lar les tres en 2016.
Tècnicament, el problema deriva que la Constitució Espanyola expressa, en el seu article 149.1.8é, que l'Estat “té competència exclusiva” en “legislació civil, sense perjudici de la conservació, modificació i desenvolupament per les Comunitats Autònomes dels drets civils, forals o especials, allí on existisquen”.
En la Comunitat Valenciana “existeixen”, però no estaven “vigents” en aquell moment, com sí que ocorria en les altres autonomies. Una interpretació que equiparava tots dos termes és el que “va buidar de contingut” l'Estatut valencià, deixant sense efecte la part del dret civil.
Autora: Raquel Andrés Durá
Publicat a: La Vanguardia CV
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada