Els partits valencians volen aprofitar la reforma constitucional per a adequar el terme de les persones amb discapacitat per a impulsar la recuperació dels furs
Un afegit de 41 paraules en la disposició addicional segona de la Constitució permetria a la Comunitat Valenciana recuperar la capacitat de regular un dret civil propi i desfer el fre imposat a l'Estatut, malgrat que este, aprovat i constitucional, inclou la recuperació dels furs de l'històric Regne de València. Eixe és l'objectiu de l'acte reivindicatiu que este dilluns desplegaran partits polítics, institucions, agents socials i societat civil en el Congrés dels Diputats perquè la proposta de la reforma tire avant.
La Comunitat Valenciana no tenia vigent furs propis quan, en 1978, es va aprovar la Constitució. Però els havia tinguts. Des de fa anys, la majoria de l'espectre polític valencià, d'acord en això, reclama que es permeta al territori legislar en matèria civil, la que regula la cotidianeitat, les relacions entre les persones, els béns, les successions, entre altres, “i el que volem és que estes se semblen més a la ciutadania valenciana”, segons el director general de Qualitat Democràtica, Iñaki Pérez Rico. No seria una excepció, ja que les sis autonomies (País Basc, Navarra, Aragó, Galícia, Catalunya i Balears) que sí que tenien van ser propis en el 78 mantenen eixa competència.
No es tracta d'obrir cap meló. El Govern ja ha iniciat un procés per a reformar l'article 49 de la Constitució Espanyola i eliminar el terme “disminuït” per a substituir-lo pel de “persones en discapacitat”. “Es podria aprofitar eixe mateix moment”, suggereix Pérez Rico, per a analitzar la proposta de la Comunitat Valenciana, aprovada per les Corts autonòmiques al febrer de 2020. El PSOE, el PP, Compromís i Unides Podem van votar a favor. Al costat de Vox, Ciutadans va votar en contra seguint una directriu nacional de la formació però, posteriorment, es va unir a la majoria per la recuperació del dret foral i al seu defensa en el Congrés.
La proposició de les Corts de fa poc més d'un any es va aprovar després que la reincorporació d'esta legislació s'intentara per altres vies. La reforma de l'Estatut autonòmic de 2006, sobre el qual no es va plantejar cap inconstitucionalitat, recull “la recuperació dels continguts corresponents dels Furs de l'històric Regne de València”. A partir d'ací, sota el Govern de Francisco Camps (PP) i amb el suport del PSOE, es van aprovar tres lleis amb eixe objectiu. La primera, sobre el règim econòmic matrimonial, per la qual s'assignava la separació de béns en lloc de l'habitual de guanys quan una parella es casava, una altra sobre custòdia compartida dels fills com a mesura inicial després d'un divorci i una tercera sobre la regulació de les unions de fet. Però els interessos valencians no van coincidir en els de Madrid, José Luis Rodríguez Zapatero les va recórrer i Mariano Rajoy, posteriorment, va mantindre el recurs. Finalment, en 2016, el Constitucional va anul·lar tota la regulació al·legant una extralimitació en la competència legislativa. Per això, ara la via és eixa xicoteta reforma constitucional.
La consellera de Participació Rosa Pérez Garijo defensa que “es tracta de reivindicar el que altres comunitats autònomes ja tenen i que nosaltres també hem de tindre per a fer efectiva la potestat que empara la recuperació del dret civil valencià; perquè volem tindre la capacitat per a decidir sobre el nostre dret civil propi”. El que s'intentarà este dilluns serà que la Junta de Portaveus de la Mesa del Congrés incloga en l'ordre del dia la proposta aprovada fa ja més d'un any a València perquè la sol·licitada reforma constitucional es tramite, explica Iñaki Pérez Rico, qui destaca el treball de l'Associació de Juristes Valencians (AJV), que ha sigut el col·lectiu encarregat d'aglutinar el suport de més de mig miler d'ajuntaments valencians, que representen a més 90% de la població valenciana, organitzacions sindicals, empresarials, festeres i culturals. També la Federació Valenciana de municipis i Províncies va donar suport a la reforma constitucional en defensa d'un dret Civil “propi, modern, útil, pròxim i social”.
A l'acte d'aquest dilluns acudiran també representants de l'Ateneu, de Lo Rat Penat, d'Espanya Cívica, de Societat Civil Valenciana, de la Federació de Societats Musicals, dels Col·legis d'Advocats i de les diferents Universitats valencianes, entre altres. Per al president de Juristes Valencians José Ramón Chirivella “es tracta d'escenificar en el Congrés el gran consens polític, social i municipal que existeix a la Comunitat Valenciana per a la reintegració del dret civil foral”.
Ara, ja amb la nova normalitat vigent, és el Congrés el que ha de fer el pas perquè es puga executar l'acord pràcticament unànime de tots els partits, l'acord d'afegir les 41 paraules: “La competència legislativa civil de les comunitats autònomes, assumida als seus propis estatuts conforme a l'article 149.1.8a de la Constitució, s'estendrà a la recuperació i l'actualització del seu dret privat històric d'acord en els valors i els principis constitucionals”. Després estarà en mans de l'extrema dreta el requerir un referèndum (no obligatori) sobre la recuperació dels furs.
Autora: Maria Fabra
Publicat: El País
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada