Els promotors del canvi constitucional, amb suport per tots els partits menys Vox i Cs en la C. Valenciana, volen que s'aprofite la reforma de l'article 49 per a tramitar les dues
La vicepresidenta Carmen Calvo, en primer pla, en una sessió de control al Govern. (EFE)
La reforma constitucional proposta des de les Corts Valencianes per a garantir la capacitat de legislar en dret civil als territoris que ho tinguen recollit en els seus estatuts com a competència històrica o foral segueix sense trobar lloc en l'agenda del Congrés. La proposta va ser publicada en el Butlletí Oficial de la Cambra Baixa al febrer de 2020, però des de llavors no ha aconseguit superar el primer tràmit per a ser defensada en el Parlament i sotmesa a estudi per la comissió constitucional.
L'Associació de Juristes Valencians (AJV), promotora d'una iniciativa que compta amb el suport plenari de més de 500 ajuntaments valencians i de tots els partits polítics en representació en la Cambra valenciana, excepte Ciutadans i Vox, ha convocat un acte en el Congrés per al pròxim 14 de juny en el qual reclamarà la tramitació "immediata de la reforma". Espera comptar amb la presència de diputats i senadors valencians de PSOE, PP, Podemos o Compromís. L'encarregat de llegir l'escrit serà l'expresident del Tribunal Constitucional, Pascual Sala. La jornada es completarà amb una breu xarrada-conferencia sobre la modificació constitucional proposta per a garantir l'aplicació del dret civil valencià previst en l'Estatut d'Autonomia.
L'AJV està buscant la fórmula per a col·locar el canvi constitucional en l'agenda parlamentària. El president de les Corts Valencianes, Enric Morera, es va reunir aquest dilluns amb la seua homòloga del Congrés, Meritxell Batet, per a demanar-li que agilite la tramitació. Però no tots els partits que la secunden a València són proactius a Madrid. Si PP i PSOE volgueren, ja hauria tirat avant amb els tres cinquens necessaris. Podem, a través dels diputats Roser Maestro i Txema Rodríguez, ha tractat de sotmetre-la a debat en la Junta de Portaveus. Però el fre ha arribat del costat dels socialistes, concretament del Ministeri de la Presidència de Carmen Calvo i de la Secretaria d'Estat de Relacions amb les Corts.
Els defensors de la reforma arribada des de València proposen aprofitar que el Govern ha obert el meló del retoc constitucional amb el seu projecte per a reformar l'article 49, que eliminarà el terme "disminuïts", el substituirà per "persones amb discapacitat" i blindarà el principi de no discriminació. No obstant això, la resposta governamental ha sigut en sentit contrari al desig valencià. L'argument és que la modificació d'un dels articles de la carta magna és suficient per al pròxim període de sessions, previst a la tardor. Calvo ha buidat al següent període, en l'arrancada de 2022, la possibilitat d'escometre la reforma sobre el dret civil.
La iniciativa de les Corts Valencianes proposa incloure un paràgraf en la disposició addicional segona de la Constitució que reconega la capacitat legislativa en matèria civil a tots aquells territoris que tinguen recollits en els seus estatuts eixa competència conforme al seu dret civil històric o foral. Per portar-ho a assumptes pràctics: el que pretén la Cambra valenciana és poder legislar en temes com el règim matrimonial, la custòdia dels fills en cas de divorcis o separació o les herències de béns i patrimonis.
Lleis tombades
És una competència que ja exerceixen comunitats com Aragó, Catalunya, el País Basc o Navarra, en virtut de compilacions acceptades pel règim franquista, que van ser recollides en el Codi Civil de 1974 i respectades en la Constitució a través del seu article 149.1.8, que estableix la competència exclusiva de l'Estat en matèria de legislació civil, entenent-se aquesta "sense perjudici de la conservació, modificació i desenvolupament per les comunitats autònomes dels drets civils, forals o especials, allí on existisquen". Una possibilitat que el Tribunal Constitucional no ha permés fins ara a la Comunitat Valenciana.
El Tribunal Constitucional va donar en 2016 una garrotada a diverses lleis aprovades per les Corts durant el segon mandat del popular Francisco Camps a l'empar de la reforma de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana de 2006, que contemplava la recuperació del dret civil foral. Sobre eixos fonaments es van aprovar la llei de custòdia compartida, que fixava la custòdia compartida automàtica de fills en separacions o divorcis en el cas que no hi haguera un acord diferent o resolució judicial; la llei de règim econòmic matrimonial valencià, amb la separació de béns per defecte en el moment del matrimoni civil, al contrari del que ocorre ara, que és en de guanys, i la llei d'unions de fet.
L'associació promotora de juristes valencians defensa, a més, la necessitat de poder legislar en matèria de successions, amb la finalitat d'ampliar la llibertat de testar, superant el sistema actual de legítimes del Codi Civil en vigor, per a poder distingir, per exemple, patrimoni empresarial i familiar i garantir així la continuïtat de les empreses familiars, claus en el teixit econòmic valencià.
Autor: Victor Romero
Publicat a: El Confidencial
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada