L’Associació de Juristes Valencians ha aconseguit una fita sense precedents al nostre País com és la d’unir pràcticament a la totalitat d’Ajuntaments, la majoria d’institucions acadèmiques valencianes així com a gran part de les forces polítiques i sindicals amb un únic objectiu, el de la recuperació de la capacitat legislativa per a les Corts Valencianes en matèria de Dret Civil Valencià.
Com deia aquell “Romanç del Cec” que cantava Al Tall, “la història és ben sabuda”, finalitzada la Guerra de Successió que va enfrontar els regnes de la Monarquia Hispànica i bona part dels europeus, Felip Vé de Borbó va suprimir tot l’Ordenament Jurídic del Regne de València, tant en el seu vessant públic com privat.
El Decret de Nova Planta, dictat “ Por justo derecho de conquista” va suposar, com és ben sabut, un colp mortal no sols per a segles de realitat institucional del Regne de València instaurada pel Rei Jaume I sinó, a més, va accelerar el procés d’assimilació política i cultural del Poble Valencià al Regne de Castella, les conseqüències del qual encara patim hui en dia.
Malgrat tots els intents de diferents personalitats i entitats valencianes que al llarg de l’Edat Moderna i Contemporània per recuperar l’Ordenament Jurídic Valencià en matèria de Dret Privat i a pesar que la resta de territoris de la Corona d’Aragó van aconseguir recuperar-lo, els valencians i valencianes hem continuat, des d’aquell fatídic 1707, regits per les Lleis de Castella.
L’aprovació l’any 1978 de la Constitució Espanyola així com la reintegració de la Generalitat Valenciana amb la promulgació de l’Estatut d’Autonomia van fer albirar al País Valencià la recuperació del seu Ordenament Jurídic Privat. Així, l’article 149.1, apartat 8é de la Constitució Espanyola establia literalment que: “L’Estat té competència exclusiva sobre les següents matèries: … Legislació Civil, sense perjudici de la conservació, modificació i desenvolupament per les Comunitats Autònomes dels drets civils, forals o especials, allí on existisquen”.
Per altra banda, l’article 31.2 de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana aprovat per Llei Orgànica 5/1982 d’1 de Juliol ja va preveure la competència legislativa de les Corts Valencianes sobre el Dret Civil Valencià.
Malgrat això, la Sentència del Tribunal Constitucional sobre la Llei d’Arrendaments Històrics Valencians dictada 10 anys més tard ja va buidar de contingut aquesta declaració competencial.
La reforma de l’Estatut d’Autonomia de l’any 2006 aprovada també per Llei Orgànica de l’Estat i que conforma, en conseqüència, part de l’anomenat “bloc de la constitucionalitat” va preveure novament i de manera expressa als seus articles 3,7,35,37,45,49,58 i 71 la competència legislativa de les Corts Valencianes en matèria de Dret Civil, competència normativa que es va concretar fonamentalment a tres normes legals:
- La Llei 10/2007 de 20 de març de Règim Econòmic Matrimonial.
- La Llei 5/2011 d’1 d’abril de Relacions Familiars de fills i filles els progenitors dels quals no conviuen.
- La Llei 5/2012 de 15 d’octubre d’Unions de Fet Formalitzades.
Així, malgrat el reconeixement explícit al nostre Estatut d’Autonomia de la capacitat normativa de les Corts Valencianes en matèria de Dret Civil i malgrat que aquesta capacitat normativa va ser avalada pel Congrés dels Diputats incorporant-la al bloc de la constitucionalitat mitjançant Llei Orgànica, el Govern del Regne d’Espanya va recórrer les esmentades lleis davant el Tribunal Constitucional, el qual, a les tres sentències recaigudes i invocant el dissortat Decret de Nova Planta de 1707 i interpretant de manera restrictiva el text literal de la Constitució, declarava la seua inconstitucionalitat per manca de competència de les Corts Valencianes i derogava de facto el nostre Estatut d’Autonomia en el fet relatiu a la capacitat legislativa dels valencians i valencianes respecte del Dret Civil.
Així les coses, els valencians i valencianes no tenim altre camí en aquests moments que acudir a la reforma del text constitucional de 1978 per tal de recuperar la capacitat legislativa en matèria de Dret Civil, reforma constitucional sol·licitada per les Corts Valencianes i que es troba pendent d’aprovació al Parlament Espanyol. Aquesta modificació del text constitucional resulta necessària i urgent en tant que valencians i valencianes hem tingut i tenim dret a dotar-nos d’una normativa civil pròpia. L’hem tinguda des de la nostra fundació com a Poble al segle XIII amb els Furs del Regne de València, sent la capacitat legislativa que se’n desprén dels Furs un dels pilars fonamentals de la nostra estructura institucional a la qual tenim dret com a nacionalitat històrica que som tal com reconeix el nostre Estatut d’Autonomia. El Poble Valencià així ho ha expressat democràticament en reiterades ocasions, no sols a l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia de l’any 1982 i la seua reforma de 2006 sinó també a les diferents Lleis aprovades a aquestes Corts i que desenvolupen l’Estatut. Així, els i les valencianes tenim dret a tindre una normativa civil moderna, útil i adaptada als temps i als avanços socials en matèries tan fonamentals com el règim econòmic matrimonial, l’herència, les relacions familiars o les unions extramatrimonials.
El País Valencià té ara l’oportunitat històrica, amb la reforma constitucional proposada,de recuperar el Dret que ens pertany com a Poble i també de derogar i soterrar definitivament aquell maleït decret de Nova Planta, no la desaprofitem.
Jesus Pla i Herrero és diputat de Compromís a les Corts Valencianes i membre de la delegació de defensa al Congrés dels Diputats de la Proposició de llei de modificació de la disposició addicional segona de la Constitució espanyola per a la reintegració efectiva del Dret Civil Valencià
Publicat: Fundació NEXE
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada