dimecres, 30 de juny del 2021

Pressió als partits: menys "pompositat" i més "empenyo" per a rescatar el dret civil valencià

L'Associació  de Juristes Valencians recorda aniversari de l'abolició de Els Furs en l'objectiu de "enterrar" l'obra d'un Rei "tirà en els valencians" 315 anys després i recuperar competències

 

 Volen aprofitar la celebració a València de grans actes de PSOE i PP a València per a posar en l'agenda la recuperació efectiva del dret civil que va anul·lar el Constitucional

 

La protesta de Juristes Valencians a les portes del Palau de la Generalitat. La Vanguardia

 
"El president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, va entrar en 2015 al Palau amb un sostre competencial que el Tribunal Constitucional va rebaixar. Vol acabar la seua segona legislatura sense haver recuperat les competències en matèria de dret civil que recull l'Estatut?". Aquest comentari es va escoltar ahir a la porta de la Generalitat on l'Associación de Juristes Valencians es va concentrar per a reclamar, en el 314 aniversari de l'abolició de Els Furs, una "solució a cinc anys d'autogovern retallat".

Sota el so sempre festiu i reivindicatiu del tabal i la dolçaina, s'esbossava ahir un augment de la pressió cap als partits i, en particular, cap a l'inquilí del Palau. El lloc triat per a l'acte, no va ser casual. "És hora que Ximo Puig s'arromangue, perquè si convenç al seu partit, el PP no trencarà el consens i aprovarà la reforma constitucional que suposaria la recuperació efectiva del dret civil valencià", esgrimien des de l'entitat convocant i agitadora d'aquest moviment transversal. 

 

Els càlculs 

Una hipotètica majoria de 247 vots en el Congré

L'Associació de Juristes Valencians apunta que "en abordar-se per la via ordinària de l'article 167 de la Constitució Espanyola, la reforma proposada requereix 210 diputats i 3/5 dels senadors per a aprovar-se, per la qual cosa, simplement amb el suport dels partits que el van secundar en les Corts Valencianes, s'aconseguirien 247 vots". Ara falta que, 16 mesos després que el Parlament valencià el plantejarà, la Cambra Baixa el pose en l'ordre del dia. 

 

 

Ahir, en el seu parlament, el president de Juristes Valencians, José Ramón Chirivella, va pujar el to en "un marc tan especial a les portes de la seu de l'executiu valencià" per a mostrar "la perplexitat de la societat civil davant el retard en la tramitació parlamentària en el Congrés dels Diputats d'una reforma constitucional per a recuperar el ple poder legislatiu previst en l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana de 2006". 

Chirivella va apuntar que és el moment de "exigir actuacions al PSOE, PP, Podemos i Compromís". I va ser categòric sobre este tema: "No n'hi ha prou amb reivindicar o enviar pomposes declaracions, aconseguisquen en el Congrés i Senat d'una vegada el que exigeixen ja 525 municipis valencians i la immensa majoria de la societat civil: la nostra plenitud estatutària". 

 

No n'hi ha prou amb reivindicar o enviar pomposes declaracions, aconseguisquen la nostra plenitud estatutària 

José Ramón Chirivella President de l'Associació de Juristes Valencians 

 

En esta línia, i compassant la reivindicació amb l'aniversari de l'abolició de Els Furs, va reclamar al president i als partits "espente" per a "315 anys després enterrar definitivament l'obra d'un Rei tirà, capritxós i injust amb els valencians". Felip V qui va abolir, en 1707, Els Furs amb el *Decret de Nova Planta. 

Per a l'entitat, consideren que s'està en un moment clau perquè queden poc més de 365 dies per a la celebració del 40 aniversari de primer Estatut, publicat l'1 de juliol de 1982; una cita que, entenen, es podria celebrar en la recuperació del dret civil. 

 

La meta 

L'objectiu és celebrar, en 2022, els 40 anys de l'Estatut en la recuperació del dret civil valencià 

 

A més, aquests mesos són importants per a la causa. Chirivella explicava a La Vanguardia que, a l'octubre, tant el PSOE com el PP utilitzaran València com a escenari per a perfilar el seu full de ruta dels pròxims anys. Un context ideal, opina el president de l'entitat, per a posar en l'agenda estatal una qüestió que no acaba de convéncer a Madrid, malgrat la unanimitat que ha aconseguit a la Comunitat Valenciana. 

"És escoltar la paraula reforma constitucional i es tiren a tremolar", expliquen fonts de l'associació. Amb tot, creuen que al contrari que altres reivindicacions més complicades d'escometre -com la del finançament- esta és molt més senzilla de tirar-la avant perquè, a priori, no tindria una fèrria oposició. El que permetria als dirigents valencians apuntar-se un tanto.


Escrit per: Héctor Sanjuan 
Publicat a: La Vanguardia CV

 

 

Concentració davant de les Corts Valencianes en favor del Dret Civil Valencià

 

Fotogaleria de la concentració davant de les Corts Valencianes en favor del Dret Civil Valencià

 

Per a vore totes les fotes aneu a l'enllaç

 

Font: Valencia Plaza

 



 











dimarts, 29 de juny del 2021

"Reivindicant un #DretCivilValencià"

 

"Reinvindicant un #DretCivilValencià"

Documental

 





 

 

Del foralisme al valencianisme actual


La tertúlia (amb coses) de
@MirallValencia

 

Del foralisme al valencianisme actual

 


 

 

 

 

 

José Ramón Chirivella AJV entrevistat a Plaza Radio

 

"Me preocupa que el año que viene celebremos 40 años de autogobierno (sin el Derecho Civil Valenciano). Necesitamos líderes valientes que defiendan el autogobierno valenciano".

 

José Ramón Chirivilla Presidente de la Associació de Juristes Valencians en entrevista a plazaradio

 


 

 

 

 

 

AJV demana davant de Corts Valencianes la Reforma Constitucional pel Dret Civil Valencià

 

Un altra vegà més

 

Moltes gracies a tots els que han acudit este matí davant de Corts Valencianes per fer present que els valencians estem demanant la reforma de la Constitució per recuperar el Dret Civil València

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

divendres, 25 de juny del 2021

Juristes Valencians es concentrarà davant la Generalitat per a reivindicar unitat institucional per al canvi constitucional

Demanen la reintegració efectiva de la competència en dret foral civil per al que cal reformar la Carta Magna

 


L'Associació de Juristes Valencians es concentrarà dimarts que vinent 29 de juny a les portes del Palau de la Generalitat per a reclamar unitat institucional entorn de la recuperació del dret civil valencià, i urgència en la tramitació d'una reforma constitucional delimitada exclusivament a la incorporació d'un paràgraf a la disposició addicional segona que possibilite la reintegració efectiva de la competència en dret foral civil, que les Corts Valencianes van presentar al Congrés fa ja 16 mesos, com testifica el Butlletí Oficial de les Corts Generals del 28 de febrer de 2020. 

A esta concentració està convocada la societat civil organitzada, en concret totes les entitats que donen suport a la reintegració, empresarials com CEV o AVE, sindicals (CCOO, UGT, CSIF, Intersindical, ...) d'agricultors (AVA o La Unió), col·legis professionals ( Degans dels 8 Col·legis d'Advocats valencians, i del Col·legi de farmacèutics o enginyers industrials), universitats ( Degans de Facultats d'Història o Dret), associacions culturals (Ateneu Mercantil, Federació de Societats Musicals de la CV, Lo Rat Penat, Fundació Nexe, Fundació per la Pilota Valenciana,…) comarcals i festives per a incidir en la idea de valencianisme constitucional que proposa Juristes Valencians que requereix actuacions immediates en el Congrés per a garantir la plena vigència de l'Estatut reformat l'any 2006, per consens entre les forces polítiques valencianes i els grans partits representats en les Corts generals, i que des de fa 5 anys resulta inaplicable en matèria de dret civil. 

La reforma promoguda per les Corts, només pretén la plena integració de l'Estatut Valencià en la carta magna constitucional, perquè els legisladors valencians puguen tornar a dictar- com va ocórrer entre 2008 a 2016- lleis en matèria de dret civil modern en els àmbits de dret de família, successions, unions de fet, discapacitat, …. en harmonia amb la voluntat del legislador estatal de restituir la importància del dret civil valencià en el conjunt del dret civil espanyol. 

L'acte que se celebrarà dimarts que ve 29 de juny a partir de les 11 a les portes del Palau de la Generalitat lamentarà la promulgació en 1707 del Decret conegut com de Nova Planta, que per decisió de Felip V va determinar la supressió de les Institucions privatives valencianes com les Corts o la Generalitat i l'abolició de “Els *Furs”, normativa de dret públic i privat dels valencians vigent durant quasi 5 segles, i respecte de la qual generacions dels nostres avantpassats han reclamat insistentment la seua restitució actualitzada. 

En paraules del President de Juristes Valencians, José Ramón Chirivella “la proposta per a reintegrar el dret civil valencià, només cap des de la unitat institucional, delimitada i allunyada de qualsevol interferència externa. La societat civil i el municipalisme valencià instem els grups parlamentaris en el Congrés a tractar a les Corts i a la Generalitat, en definitiva, als valencians, amb lleialtat institucional, respecte que brilla per la seua absència des de fa almenys 16 mesos”. 

Així mateix, Juristes Valencians celebra l'èxit dels actes realitzats en el Congrés dels Diputats el passat 14 de juny, que va comptar amb la participació d'una gran representació civil, municipal i institucional, i que, després d'una gran foto en l'escalinata de la porta dels lleons del Congrés, va culminar amb un Seminari a la Sala Constitucional amb brillants intervencions de l'Ex President del Tribunal Constitucional, Sr. Pascual Sala, el Secretari General d'UGT PV Ismael Vaquero o la Presidenta de l'Ateneu Mercantil Carmen de Rosa, juntament amb representants institucionals.

 

Fuente: Levante EMV

 

 

 

El Tribunal de les Aigües: perquè sempre a la Porta dels Apòstols i els dijous?

 

 

Fa uns dies, en un apunt anterior, havia parlat d’una de les institucions històriques més importants i identificadores que tenim els valencians: el Tribunal de les Aigües. 

Com ja comentava en aquest apunt, una de les seues peculiaritats és el quan i a on de les seues reunions, des de temps històrics: sempre els dijous a migdia, i sempre a la Porta dels Apòstols de la Catedral de València. 

Una de les preguntes més recurrents de les persones, valencians o forans, que visiten alguna d’aquestes reunions, sol ser el perquè d’aquest curiós costum. A continuació intentaré explicar-vos-lo, exposant-vos una hipòtesis que per a mi, personalment, em resulta prou plausible. 

Cal dir que cadascuna de les tres grans religions monoteistes del món té el seu dia setmanal sagrat, i curiosament cap dels tres coincideix. 

Així, per als cristians és el diumenge, paraula que prové del llatí “dies Dominicus” (‘dia del Senyor’), a causa de la celebració cristiana de la Resurrecció de Jesús. 

Per als jueus és el dissabte, el Sàbat, que s’observa des del capvespre de divendres fins a l’aparició de les estreles la nit de dissabte. Segons les prescripcions de la Torà, ha de ser celebrat mitjançant l’abstenció de qualsevol classe de treball. 

Per als musulmans, en canvi, el dia sagrat és el divendres, al-yuma’a o dia de la reunió, dia de l’adoració comunitària en la qual es realitza una oració especial a la mesquita. Però en el calendari musulmà el dia comença a la posta del sol, no comença a les dotze de la nit com succeeix en el cas del dia cristià. Per tant s’hi inicia el capvespre anterior a l’inici de divendres per als cristians, és a dir, el dijous a la posta del sol. Per aquest motiu les dates mensuals musulmanes venen expressades en general en nits, en contraposició al nostre costum de donar-les sempre referides en dies. En els dies d’estiu, per als musulmans l’inici del dia es retarda lògicament com a conseqüència de què la posta de sol es produeix més tard. Però a l’hivern el vespre comença abans, al ser el dia més curt. 

Aquesta podria ser la raó per la qual la reunió del Tribunal es celebra sempre els dijous a les 12 del matí, és a dir, l’últim dia laborable musulmà abans de l’inici del divendres, el seu dia sagrat, a una hora com és migdia que, tot i que la reunió del Tribunal poguera perllongar-se molt com a conseqüència d’haver de tractar-se nombrosos conflictes que afectarien els regants, difícilment ho faria fins al moment de la posta de sol, moment en què comença el dia sagrat musulmà, dia en el què es convenient no fer cap activitat com la que representa la reunió del Tribunal. 

Amb molta probabilitat, el costum del dia i hora de celebració del Tribunal s’hauria mantingut inalterable des de temps islàmics quan els cristians es van establir a València, possiblement també pel fet que una bona part dels regs en les alqueries de l’horta seguirien estant en mans de famílies musulmanes que haurien volgut romandre a l’horta de València desprès de l’arribada de Jaume I. Això podria explicar la tradició històrica del dia i hora de celebració del Tribunal, què ha arribat fins als nostres dies.

 


En l’època musulmana de la ciutat, les reunions del Tribunal es devien de realitzar amb seguretat a l’interior de la Mesquita major de la ciutat, molt probablement al pati porticat que sol haver-hi entre l’entrada al recinte i la sala d’oracions, on es troba el Quibla i el Mirhab, que marquen la direcció a La Meca, cap a on han de dirigir les oracions els musulmans. Se sap que la Mesquita major de Balansiya es trobava al lloc on es troba la Catedral a hores d’ara. Tal com vaig explicar en un apunt anterior, el Mirhab d’aquella mesquita hauria de coincidir molt aproximadament amb la posició que actualment ocupa la porta romànica, a la plaça de l’Almoina. 
 
Per això la porta romànica de la Catedral mira cap a La Meca. 
 
Ací teniu l’enllaç a aquest apunt, on explicava amb detall aquest curiós fet:

 

Perqué la porta romànica de la Catedral de València està orientada cap a La Meca

 

La porta de la mesquita es situaria en el costat oposat al Mirhab, com és normal en aquests temples religiosos. Per tant, aquesta porta estaria ubicada aproximadament on ara es troba la Porta dels Apòstols, el lloc on se celebren les reunions del Tribunal. 
 
Amb seguretat, quan es va començar a reunir el Tribunal ja en època cristiana, no seria factible fer-ho a l’interior del recinte religiós com es realitzava en època islàmica, ja que en ser musulmans molts dels participants en els litigis dels regants, els estaria vedat l’accés a l’interior del temple cristià, ni ells tampoc ho voldrien. Per tant, la solució que es va trobar va ser la de fer les reunions a l’exterior de la porta de la Catedral, lloc de l’antic accés a l’interior de la mesquita dels musulmans de València. 
 
Aquest fet podria, per tant, explicar la tradició històrica de la Porta gòtica de la Catedral com a indret de celebració de les reunions del Tribunal des de l’època islàmica. 
 
Per descomptat tot el que vos acabe de explicar són hipòtesis. Però al meu parer personal, molt plausibles.

 

 Font: Passejant València amb ulls curiosos

 

 

Foto del Tribunal de las Aguas homenaje para Bautista Alfonso Montesinos

 

 Hay veces que nos damos cuenta que en gran parte el Tribunal de las Aguas no solo es historia y tradición viva del pueblo valenciano. También lo es de historias familiares. Un homenaje y un recuerdo para Bautista Alfonso Montesinos cuyo bisnieto Javier Alfonso ha conservado y compartido está maravillosa foto.


 

 

dijous, 24 de juny del 2021

José Alfonso Soria García, nou president del Tribunal de les Aigües

 

 


24/06/2021 - VALÈNCIA. (EFE) El síndic de la séquia de Mislata, José Alfonso Soria García, ha sigut elegit nou president del Tribunal de les Aigües per al bienni 2021 al 2023, segons un comunicat de l'entitat. 
 
José Alfonso Soria García substitueix a Onofre Cubells Gimeno, mentre que Enrique Aguilar Valls contínua en el càrrec de vicepresident del Tribunal. 
 
Soria, que va ser vicepresident en el bienni 2013-2015, durant el qual va coincidir en Enrique Aguilar com a president, ha dirigit per primera vegada la sessió setmanal, on hi ha hagut dos judicis. 
 
S'ha mostrat "orgullós" d'haver sigut triat per a representar aquesta mil·lenària institució que manté la pau en l'horta de la Vega de València i en el propòsit de "continuar treballant en benefici dels regants i l'horta". 
 
Segons fonts de l'entitat, una de les mesures que garanteixen la imparcialitat en el funcionament del Tribunal , és que president i vicepresident siguen de marges diferents del Riu. 
 
Per això en ser elegit president el Síndic de la Séquia de Mislata , necessàriament el vicepresident deu ser el Síndic d'una séquia del marge contrari, l'esquerre, com ho és la Séquia de Rascanya. 
 
Les Séquies del marge dret són Mislata, Robella, Favara, Benager i Faitanar , Quart i Xirivella, i les del marge esquerre, Rascanya, Tormos i Mestalla. 
 
La sessió es va celebrar aquest dimecres al coincidír el dijous 24 en la festivitat de Sant Joan, segons les fonts. 
 
El Tribunal de les Aigües de la Vega de València és la institució de justícia en funcionament, segons alguns estudiosos, més antiga del món. 
 
És internacionalment coneguda entre els juristes com a exemple de resolució de conflictes eficaç i moderna, i la seua existència és actualment necessària per a garantir el bon funcionament del sistema de reg en l'Horta de València. 
 
L'existència i funcionament del Tribunal de les Aigües, a part de la seua multisecular vigència tradicional i històrica, estan hui consagrats per l'actual legislació espanyola, que el reconeixen com a "tribunal consuetudinari i tradicional". 
 
Així ho recullen la Constitució Espanyola (art. 125); l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana (art. 36, 3a); la Llei orgànica del Poder Judicial (art. 19, 3); i la Llei d'Aigües de 1985 (Text refós de 20 de juliol de 2001). 
 
L'activitat del Tribunal de les Aigües es desdoblega en dues funcions de caràcter diferent: La funció pròpiament jurisdiccional, que es desenvolupa en les reunions de cada dijous, jutjant i sancionant les denúncies que es presenten per infracció de les Ordenances de les Comunitats que el componen. 
 
La segona és la funció administrativa, com són les relacions individuals o conjuntes de les seues Comunitats en l'exercici diari de defensa dels seus interessos, per al millor ordre i repartiment de les aigües del Túria. 
 
En la seua funció jurídica es compon pels Síndics de les huit séquies de la Vega de València: Tormos, Mestalla, Rascanya, pel marge esquerre del Riu Túria; i per la dreta les Séquies de Benager i Faitanar, Mislata, Favara, Quart i Robella, a les quals en la seua funció administrativa s'uneix la de Xirivella. 
 
Els Síndics són triats democràticament per la Comunitat de Regants a la qual representen, han de ser agricultors i persones honrades. 
 
En el seu funcionament el Tribunal es reuneix tots els dijous a les 12 hores del migdia en l'exterior de la Porta dels Apòstols de la Catedral de València, en la via pública. 
 
Els judicis són orals i en valencià, excepte se sol·licite en castellà, i gratuïts. Les seues sentències són immediates, fermes i inapel·lables, i les característiques que ho defineixen són: la concentració, oralitat, rapidesa i economia. 
 
Al setembre del 2009 va ser inclòs en la llista representativa com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO.

 

 

Tribunal de las Aguas (Ortifus)

 

 

 

 

dimecres, 23 de juny del 2021

El derecho civil foral valenciano, constitucionalidad y utilidad

 

Cuando los argumentos contra el derecho foral civil valenciano los razonan con nivel jurídico nos parece adecuado publicarlos en nuestro blog aunque no estemos de acuerdo con ellos

 

Juan Ignacio López-Bas es abogado, diputado nacional de Ciudadanos por Alicante; fue concejal en el Ayuntamiento de Orihuela, Alicante, entre 2011 y 2019.  

 

¿Por qué no habríamos de estar de acuerdo en recuperar un derecho civil foral valenciano que el franquismo liquidó? Leo este final de pregunta en un artículo en un medio nacional, coincidiendo con el acto convocado en el Congreso de los Diputados, el pasado 14 de junio, para apoyar que la propuesta de reforma constitucional por “la recuperación y la actualización” del derecho privado histórico de la Comunidad Valenciana salga adelante, con el añadido siguiente: “de acuerdo con los valores y los principios constitucionales”.

El último entrecomillado procede de una enmienda al proyecto de reforma que, ojo, va dirigida inicialmente a sustituir la referencia a los disminuidos físicos, sensoriales y psíquicos del texto de 1978 por la de personas con discapacidad, más algo de mejora en la estructura y contenido del precepto. 

La respuesta a aquella pregunta es simple si somos capaces de enmarcar el debate en lo estrictamente jurídico, que es de lo que se supone que tratamos: de cómo regulamos mejor la vida en sociedad mediante normas jurídicas por las que se rijan las personas, en este caso, en el ámbito civil, el más privado y propio. 

Y no es baladí tratar de evitar intoxicaciones ideológicas. Primero, porque el derecho civil regula básicamente realidades sociales preexistentes, pautas de comportamiento humano más o menos ya consolidadas con el tiempo, que requieren precisamente de normas para evitar el conflicto del ejercicio de derechos por unos por lo que ello supone de carga u obligación para otros. Es lo que tiene vivir interrelacionados. 

A diferencia del derecho civil privado, el derecho público sí trata en ocasiones de cambiar realidades sociales, sobre todo si estas evolucionan contra principios elementales del ordenamiento jurídico (como sucede con el derecho penal y su fundamento corrector). Pero el derecho civil fundamentalmente espera a que haya algo que regular antes de aparecer, y eso hace que tener prejuicios ideológicos sea, cuando menos, contraproducente. 

Y segundo, por propia higiene mental, porque sorprendentemente, en este tema también, y como he vivido en primera persona, dar tu opinión, aun fundamentada en motivos lógicos, tiene como consecuencia ser tachado nada menos que de facha mesetario, y en esto tanto como Franco o Felipe V, si no más… 

Recuperar y actualizar el derecho civil valenciano plantea hoy un objetivo: reformar la Constitución y reinterpretar su artículo 149.1.8ª, que establece la competencia exclusiva del Estado en materia de legislación civil, “sin perjuicio de la conservación, modificación y desarrollo por las Comunidades Autónomas de los derechos civiles, forales o especiales, allí donde existan”. 

Ese precepto ha sido ya interpretado por el Tribunal Constitucional (TC) en varias sentencias, estableciéndose que los derechos forales en España podrán ser conservados, modificados y desarrollados allí donde existieran en 1978, al tiempo de promulgarse la Constitución, determinándose dicha preexistencia de dos maneras: bien porque ese cuerpo jurídico hubiera sido objeto de compilación previa -reuniendo en un solo texto legal un conjunto disperso de otros-, bien porque ese derecho, sus instituciones propias, existieran de manera consuetudinaria -por vía de costumbre- y ello pudiera demostrarse. 

Para sorpresa de quienes tachan de ‘facherío’ un eventual rechazo a los derechos forales cabe recordar que su reconocimiento e impulso se dio nada menos que al poco de terminar la guerra civil y con el régimen franquista en su etapa de mayor ortodoxia, en el Congreso de Derecho Civil de Zaragoza celebrado en octubre de 1946. 

Los derechos forales nunca fueron objeto de pelea ideológica, sino de debate técnico y científico 

Allí se debatió sobre cómo preservar regímenes jurídicos especiales o forales existentes en ese momento en determinados territorios españoles (Galicia, Vizcaya-Álava, Navarra, Aragón, Cataluña y Baleares), más allá del régimen común del Código Civil de 1889, sentada en su propia Ley de Bases de 1888 el principio del respeto a esos derechos propios existentes “en las provincias o territorios” donde subsistieran. 

Los derechos forales, su existencia y reconocimiento, por tanto, nunca fueron objeto de pelea ideológica, sino de debate técnico y científico, entre juristas entendidos en la materia. Y fue, precisamente, durante el primer franquismo, cuando se continuó la labor recopiladora de estos derechos territoriales sin complejo alguno. 

De hecho, las diferentes compilaciones de derechos forales a partir de 1946 en esos territorios vieron la luz y alcanzaron reconocimiento pleno entre 1959 y 1973. Por ello, nada más franquista ha habido, por lo visto, y si queremos tirar de demagogia, que lo de recuperar los derechos forales en España. 

¿Pero cuál es la situación en la Comunidad Valenciana? ¿Cuál es el motivo de este súbito interés identitario por tener un derecho civil propio que no se encontró en la década de los cuarenta del siglo pasado? 

Seamos claros y no nos engañemos: sí hay un derecho civil foral valenciano, posible y plenamente reconocido, pasado incluso por el tamiz de la constitucionalidad, tal como acreditó el TC en septiembre de 1992, validando como acorde al reparto constitucional de competencias la posibilidad de que la Generalitat Valenciana legislara. 

Y cito, “sobre instituciones que hayan tenido una configuración consuetudinaria específica en su ámbito territorial, competencia que trae causa, como queda dicho, de lo prevenido en el citado artículo 149.1.8 de la Constitución y que se configura en el artículo 31.2 del Estatuto de Autonomía de la Comunidad Valenciana”. 

No hay menosprecio o ataque al derecho civil valenciano en España 

En una palabra: si en el territorio de la hoy Comunidad Valenciana no se compiló su derecho civil con aquellos impulsos del Código Civil de 1889, o un años antes incluso, con su Ley de Bases, o más allá, tras el Congreso de Derecho Civil de Zaragoza de 1946, ello no obsta a que las instituciones propias de ese derecho se tengan por ciertas, reales y aplicables en el mundo jurídico, siempre que pueda demostrarse su existencia al tiempo de la promulgación de la Constitución de 1978. 

Y así sucedió con los arrendamientos históricos valencianos regulados por ley autonómica en 1986, así como con su posterior regulación actualizada en 2013, junto a otras figuras contractuales tradicionales agrarias valencianas (la venta a ojo, la venta al peso o per arrovat, y la figura del corredor o alfarrassador). 

Esas normas, emanadas de la voluntad legisladora de los valencianos, constituyen derecho civil foral propio, como también el derecho y las instituciones en materia de aguas y riego del Tribunal de las Aguas de la Vega Valenciana, al que pronto se sumará el Juzgado Privativo de Aguas de Orihuela, ambas entidades históricas valencianas que junto al Consejo de los Hombres Buenos de Murcia están reconocidos en la Ley Orgánica del Poder Judicial como tribunales consuetudinarios integrados en la arquitectura institucional judicial española. 

No hay por tanto menosprecio o ataque al derecho civil valenciano en España, y las referencias estatutarias de 1982 y, más recientemente, de 2006 cuando se habla en su artículo 7.1 de la “recuperación de los contenidos correspondientes de los fueros del histórico Reino de Valencia en plena armonía con la Constitución y con las exigencias de la realidad social y económica valenciana”, son la prueba. 

Porque esa plena armonía con el texto constitucional y con la realidad socio-económica valenciana es, precisamente, el sentido y finalidad de los pronunciamientos del TC al respecto, incluso para anular tres leyes autonómicas en 2016 (la de Régimen Económico Matrimonial Valenciano de 2007, la de Relaciones Familiares de los Hijos e Hijas cuyos Progenitores no Conviven, de 2011, y la de Uniones de Hecho Formalizadas de la Comunitat, de 2012). 

Y lo es porque se refuerza ese principio constitucional de que la legislación civil es materia de exclusiva competencia estatal, salvo donde hubiera un derecho foral preexistente vigente en 1978, bien por vía compilatoria, bien por vía consuetudinaria probada y vigente en su ámbito territorial. 

Y esto, justamente, es la “plena armonía con la Constitución” mencionado por el estatuto valenciano, que no contradice el precepto constitucional, sino al contrario. Y, además, porque la regulación de esas instituciones anuladas es desconocida para el derecho foral valenciano, entre otras cosas, por inexistentes e incluso imposibles en el momento histórico de la pérdida de los Fueros en 1707. 

Ahora nadie quiere asumir la decisión de haber recurrido ante el TC lo que era inconstitucional 

Es obvio que entonces no se daban hechos sociales regulables como el del régimen matrimonial, las relaciones paterno-filiales de no convivientes, o los derechos y obligaciones de las relaciones no matrimoniales. Por pura lógica histórica, por tanto, “recuperar” ese derecho y esas instituciones es improcedente desde la perspectiva no ya constitucional, sino de simple coherencia: no se recupera no lo que no ha existido. 

Otra cuestión es el devenir político de la cuestión, muchas veces muy interesado, y la paradoja de que las tres normas anuladas por el TC en 2016 fueran aprobadas antes por unas Corts Valencianes bajo mayorías del PP en 2007, 2011 y 2012, e instada su anulación ante el TC por un gobierno socialista en Madrid en dos de las tres ocasiones por una de un gobierno popular que, simplemente, mantuvo el criterio anterior. 

Otra cuestión, como digo, es que ahora nadie quiere asumir la decisión de haber recurrido ante el TC lo que era inconstitucional. Es más: el filtro constitucional de los arrendamientos históricos valencianos ya referidos, regulados originariamente en 1986, fue provocado igualmente por un gobierno central socialista, en 1987. Nadie, por tanto, más celoso de la competencia estatal en la materia que el PSOE, por más que ahora se disfrace de otra cosa. 

Lo curioso, por tanto, es la postura ahora decididamente pro derecho civil foral valenciano, en los términos en que se plantea actualmente, de quien antes lo impugnó (PSOE tres veces y PP una más), y que, en cualquier caso, desconoce o ignora la interpretación del TC de que no hay duda de que tal derecho existe, plenamente acorde a la Constitución, al Estatuto de Autonomía y, sobre todo, a la realidad social y económica de la Comunidad Valenciana, pues la prueba de su existencia, sin haberse compilado antes de 1978, es prueba misma de ser una regulación vinculada plenamente a esa realidad que ordena. 

Es sorprendente, por demás, el encanto identitario por el que algunos se han dejado arrastrar con el tiempo sin que los valencianos, justamente, necesitemos ser como otros o tener otra realidad, básicamente esa que subyace en el imaginario nacionalista pancatalanista soñado, para sentirnos y sabernos plenamente valencianos, sin merma ni defecto en comparación con nadie. 

Ni el derecho civil ni la identidad de los valencianos es una broma 

Si se quiere un debate serio sobre la pervivencia del derecho foral civil valenciano, hagámoslo. Pero sin trampas y, sobre todo, sin complejos. Ni el derecho civil ni la identidad de los valencianos es una broma. Y si creemos haber tenido ideas o iniciativas mejores y más beneficiosas para los ciudadanos, adelante hacia instituciones jurídicas socialmente más avanzadas, igualitarias y respetuosas con el individuo. 

Pero preguntémonos si hoy en Murcia, Andalucía o en cualquier otra comunidad de régimen civil común sus habitantes se encuentran desatendidos por la Administración o por los tribunales de justicia en temas de familia, en la posibilidad de pactar su régimen matrimonial libremente, en la prioridad del interés del menor en las relaciones paterno-filiales en situaciones de guarda y custodia, o en la igualdad de quienes están casados a quienes no lo están. 

Y si los políticos de la Comunidad Valenciana, sobre todo los de PP y PSOE, que tienen a gala pertenecer a formaciones presentes en toda España, saben cómo mejorar la vida privada de los ciudadanos ¿por qué limitarnos a los vecinos de un determinado territorio si creemos que son normas esencialmente mejores? 

Se trata de regular lo que somos y ofrecer mejores alternativas para cuantos más, mejor. No de convertirnos en algo que no hemos sido nunca con un derecho que, realmente, no está en nuestra tradición jurídica.

 

Artículo escrito por: Juan Ignacio López Bas 

Publicado en: Confilegal

 

 

Declaración del Tribunal del Comuner como bien inmaterial de relevancia local (DOGV 21 de junio de 2021)

Declaración del Tribunal del Comuner como bien inmaterial de relevancia local (DOGV 21 de junio de 2021)
























 

Bonet: Blog Procesal

 

 

dissabte, 19 de juny del 2021

Los moriscos del Reino de Valencia (1609)

 

 Mapa sobre la distribución de los moriscos en el Reino de Valencia en el momento de su expulsión en 1609

 


 


Fuente: Terra Blanca del Benicadell


divendres, 18 de juny del 2021

Una paella pel dret civil valencià

El Congrés dels Diputats acull una jornada informativa per a aprofitar el canvi d'un article de la Constitució per a recuperar l'autogovern en matèries com a separació de béns o custòdia compartida 

Àmplia unió política, empresarial, sindical i civil: 

Només ho rebutgen Ciutadans i Vox

 

Jornades Informatives sobre Dret Civil Valencià en el Congrés dels Diputats AJV

A València, els problemes se solucionen al voltant d'una paella. Així que fa pensar que ahir una delegació de valencians en el Congrés dels Diputats, a Madrid, va intentar fer el propi. 
 
Este dilluns es van celebrar en èxit les Jornades Informatives sobre Dret Civil Valencià a la Sala Constitucional impulsades per la incansable Associació de Juristes Valencians (AJV), capaç d'aconseguir adeptes de tot arreu per a una causa de nom tan farragós com són els furs valencians. I per a menjar, hi havia paella. 
 
Paella a Madrid? Sí, però gens de “arròs en coses”: la cuinava un finalista del Concurs Internacional de Paella Valenciana de Sueca. Així que els valencians van quedar satisfets i la resta, va poder entendre el perquè de l'enuig quan se'n diu paella al “arròs tres delícies”. 
 
Entre bajoqueta i garrofó va donar temps per a parlar, en les distàncies curtes, de la necessitat de recuperar una eina d'autogovern de la qual gaudeixen des de fa temps a Galícia, Euskadi, Navarra, Aragó, Catalunya i Illes Balears. 
 
Compta amb el suport de més de 500 ajuntaments valencians 
 
La reivindicació pel dret civil valencià demana una reforma constitucional que permeta recuperar-lo, ja que estava previst en l'Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana de 2006 (i també en l'originari de 1982). Compta en el suport de més de 500 ajuntaments valencians i en el suport de sindicats, universitats, organitzacions empresarials i associacions de tota mena. 
 
En el parlament valencià compta en el suport de PSPV-PSOE, PP, Compromís i Unides Podem (71 dels 99 diputats de la cambra); només compta en l'oposició de Ciutadans i Vox. 
 
Però potser el comboi valencià entorn de la paella dóna els seus fruits i faça canviar opinions: en el menjador també estava María Muñoz, la diputada valenciana de Cs en el Congrés i acabada de nomenar nova coordinadora autonòmica del partit en la Comunitat Valenciana després de la marxa de Toni Cantó. Va assegurar que ho estudiaria i va emplaçar a l'AJV a una reunió futura. 
 
La Sala Constitucional va estar ahir tan abarrotada com ho va permetre la situació sanitària. Potser el més destacable de l'acte d'ahir va ser la intervenció del jurista valencià i expresident del Tribunal Constitucional, Pascual Sala. 
 
Ferm defensor de la recuperació del dret civil valencià, va qüestionar la sentència del TC que va tombar en 2016 la Llei de règim econòmic matrimonial, la Llei de custòdia compartida i la Llei Unions de fet Formalitzades. 
 
Estem en un moment únic per a aprofitar la reforma de l'article 49 de la Constitució Espanyola 
 
José Ramon Chirivella, president de l'AJV 
 
El president de l'AJV, José Ramon Chirivella, va defensar: “Estem en un moment únic per a aprofitar la reforma de l'article 49 de la Constitució Espanyola [que canviarà el terme “disminuïts” per “persones amb discapacitat”] i és essencial tindre este assumpte resolt per a la celebració dels 40 anys de l’Estatut”. L'efemèride serà l'any que ve. 
 
La proposta de reforma perquè siga vàlid el dret civil va ser publicada en el Butlletí Oficial del Congrés al febrer de 2020, però des de llavors no ha aconseguit superar el primer tràmit per a ser defensada en el Parlament i sotmesa a estudi per la comissió constitucional. Alguna cosa que “depén de la voluntat política”, com va observar el mateix Chirivella. 
 
 
Matrimoni, una de les qüestions que es poden legislar amb el dret civil Getty Images/iStockphoto
 
En l'acte també van participar el vicepresident de la Generalitat Valenciana, Rubén Martinez Dalmau; la consellera de Participació i Qualitat Democràtica de la Generalitat Valenciana, Rosa Pérez; el vicepresident de les Corts, Jorge Bellver; el degà de la Facultat de Dret de la Universitat de València, Javier Palao; el president de la Federació Valenciana de Municipis i Províncies, Rubén Alfaro; el secretari General UGT-PV, Ismael Sáez, entre altres. 
 
La portaveu adjunta del PP a l'Ajuntament de València, María José Ferrer San Segundo, va ser una de les compareixents, i va demanar traure el dret civil de "tàctiques partidistes" i va desmuntar els "fakes" sobre la qüestió. 
 
"No genera ‘efecte anomenada’ perquè la Comunitat Valenciana és l'única que va tindre Dret Civil i no té; no afecta l'estructura institucional, perquè és només dret privat; hi ha 15 milions d'espanyols regits, a més del dret comú pel civil propi, així que, mentre els altres el tinguen, nosaltres també el volem; és útil per a resoldre de manera pròxima els problemes de la gent; i ha sigut defensat per generacions de valencians, incloent insignes representants del centredreta regional valencià", va explicar la 'popular'. 
 
Què és el dret civil? 
 
El dret civil és el que permet a les Comunitats Autònomes legislar aspectes quotidians com la separació de béns en un matrimoni o la custòdia compartida dels fills en cas de separació. Totes les que tenien furs propis quan va entrar en vigor la Constitució gaudeixen d'eixa competència: Galícia, Euskadi, Navarra, Aragó, Catalunya i Illes Balears . ​Es tracta, per tant, d'un assumpte que afecta diàriament moltes persones en la Comunitat Valenciana, encara que com a individus, només els toca unes poques vegades en la vida: en cas de noces, de separació o d'herències. ​Per exemple, si dues persones es casen i volen fer separació de béns, haurien d'anar al notari i pagar uns 100 euros per a aplicar-lo, ja que en el Codi Civil espanyol regeix el règim econòmic matrimonial de guanys. ​Això no significa que el dret civil valencià, en cas d'aprovar-se, aplicara la separació de béns per defecte. Suposaria, ni més ni menys, que Les Corts Valencianes, com a òrgan legislatiu de la Comunitat Valenciana, tindrien la capacitat de determinar com seria en aquesta autonomia. És a dir, major capacitat d'autogovern. 
 
Per què els valencians no tenen dret civil propi? 
 
Els valencians van tindre furs propis des del segle XIII, en Jaume I, fins a la seua abolició en els Decrets de Nova Planta que va promulgar el primer Borbó a Espanya, Felip V, en 1707. Va ser el gran càstig que van rebre després de la derrota en la batalla d'Almansa i que encara hui, més de tres segles després, marca les seues lleis. 
 
En un intent de recuperar eixes competències, el govern de Francisco Camps (PP) va impulsar la reforma de l'Estatut de 2006, que reconeix la “nacionalitat històrica” del poble valencià i preveu la “recuperació dels continguts corresponents dels Furs de l'històric Regne de València en plena harmonia amb la Constitució”. Va ser aprovada en Les Corts Valencianes i en el Congrés dels Diputats, en els vots del PP i del PSOE. 
 
No obstant això, l'Executiu central, liderat per José Luis Rodríguez Zapatero (PSOE) va recórrer les lleis davant el TC. Després, el Govern de Mariano Rajoy (PP) va mantindre els recursos, malgrat les pressions del seu propi partit a València i d'entitats civils. El TC va anul·lar les tres en 2016. 
 
Tècnicament, el problema deriva que la Constitució Espanyola expressa, en el seu article 149.1.8é, que l'Estat “té competència exclusiva” en “legislació civil, sense perjudici de la conservació, modificació i desenvolupament per les Comunitats Autònomes dels drets civils, forals o especials, allí on existisquen”. 
 
En la Comunitat Valenciana “existeixen”, però no estaven “vigents” en aquell moment, com sí que ocorria en les altres autonomies. Una interpretació que equiparava tots dos termes és el que “va buidar de contingut” l'Estatut valencià, deixant sense efecte la part del dret civil.

 

Autora: Raquel Andrés Durá 

Publicat a: La Vanguardia CV