dissabte, 30 de juny del 2018
Juristes Valencians promou el retorn del dret civil
L'Associació de Juristes Valencians va congregar ahir a representants institucionals i de la societat civil que aproven el retorn del dret civil com una competència de la C. Valenciana.
D'aquesta forma, l'associació ha tornat a posar el debat sobre la taula i va assegurar haver aconseguit un «consens» polític i social per a modificar la Constitució de 1978 per a retornar a la Generalitat les competències en dret civil valencià, tal com es recull l'Estatut d'Autonomia.
En un acte celebrat en la Fundació Bancaixa amb el nom «Dret Civil Valencià: Un consens històric» , representants polítics de tots els partits van assistir a l'encontre. Entre els ponents, els secretaris generals d'UGT-PV, Ismael Sáez, i el de CCOO-PV, Arturo León, així com el conseller de Transparència, Manuel Alcaraz, i el president dels juristes, José Ramón Chirivella.
L'Associació de Juristes va destacar que són 405 ajuntaments els que van donar suport a aquesta iniciativa així com les tres diputacions, i va aprofitar per a «tendir la mà» a Ciutadans, l'únic partit que no ha signat la moció perquè les Corts insten al Congrés a la modificació constitucional.
Font: Levante EMV
L'Associació de Juristes Valencians reivindica el Dret Civil Valencià
 |
| Moment de l'acte organitzat per l'Associació de Juristes Valencians a València |
Reivindicar el dret civil valencià és un dels principals objectius de l'Associació de Juristes Valencians. En un acte celebrat aquest divendres, 29 de juny, a València, aquesta institució ha demanat una reforma constitucional que permeta a la Comunitat Valenciana legislar en matèries de dret civil i que afecten aspectes com el règim econòmic matrimonial, la custòdia compartida i les unions de fet.
Asseguren que existeix un consens ampli, ja que a aquest reclam s'han sumat més de 300 ajuntaments, les tres diputacions provincials, desenes d'entitats socials, sindicats i tots els grups parlamentaris de les Corts, excepte Ciutadans.
El president de l'Associació de Juristes Valencians, Josep Ramon Chirivella, ha explicat a À Punt Mèdia que és un dret "que està recollit en set articles de l'Estatut i que va estar vigent en la pràctica durant deu anys". A més, dóna a la Comunitat Valenciana més autogovern. Altres sis comunitats autònomes -el País Basc, Catalunya, Navarra, Aragó, Galícia i les Illes Balears- sí que tenen competències per a legislar sobre matèries que afecten el dret civil.
"Nosaltres estem demanant el que ja teníem, el que està arreplegat en l'Estatut i va estar vigent durant molts anys i que serveix, fonamentalment, per a resoldre problemes dels valencians i les valencianes", ha asegurat Chirivella.
L'Assocació ha fet coincidir la celebració d'aquest acte amb el dia en què es van publicar els decrets de Nova Planta, també el 29 de juny de 1707.
Font: À Punt
divendres, 29 de juny del 2018
L 'Associació de Juristes Valencians celebra hui l'acte Dret Civil Valencià: Un consens històric
“És l'hora de visualitzar el consens històric aconseguit entre la societat civil i les institucions locals i autonòmiques valencianes per a impulsar la modificació constitucional que possibilite la reintegració de les competències civils que els tribunals neguen als valencians”.
Aquestes paraules, pronunciades pel Pres. de l ́Associació de Juristes Valencians, José Ramón Chirivella, dimecres passat, amb motiu de la presentació de l'acte reivindicatiu Dret Civil Valencià: Un consens històric, que se celebra hui en la Fundació Bancaixa de València, a les 19 hores, s'enquadren en una jornada de profund simbolisme reivindicatiu, ja que que tal dia com hui, 29 de juny, però de fa més de 300 anys, l'actual Com. Valenciana perdia els seus furs històrics.
Per aquest motiu, els juristes valencians pretenen impulsar la reforma, que nega el propi Tribunal Constitucional, per a recuperar les competències en l'àmbit del codi civil, en matèria de custòdia compartida o la separació de béns de guanys matrimonials per exemple, i dels quals sí que disposen 15 milions de ciutadans en sis comunitats autònomes.
D'aquesta forma, Juristes Valencians recalca que l'acte de hui pretén posar de manifest el suport institucional i civil a la reintegració del nostre dret valencià. Una iniciativa que ha sigut recolzada per tots els grups polítics valencians a excepció de Ciutadans, “partit al que se li ha tendit la mà perquè no es quede fora d'aquest gran consens” , segons Chirivella.
Referent a això, cal destacar que són ja 305 els Ajuntaments que han aprovat la moció pro dret civil valencià, les tres diputacions i les Corts on els Síndics de PPCV, PSPV, Compromís i Podemos han signat la moció per la qual instaran al Congrés a una modificació tècnica de la Constitució que amplie la disposició addicional segona.
D'aquesta forma, es podrà constitucionalizar l ́Estatut d'Autonomia i garantir la competència en dret civil. A aquest extens suport de les institucions cal afegir-li el de les diferents entitats de la societat civil, més de 40, que s'han sumat a Juristes Valencians en la reclamació històrica.
Es tracta en paraules del seu President José Ramón Chirivella, “de donar una gran mostra de la dignitat, unitat i l'empenyiment de la societat civil valenciana”.
De fet L’Associació de Juristes Valencians concita el suport de les principals entitats socials, sindicals, culturals i professionals de la Comunitat Valenciana que van acompanyar el mes de març passat a l'AJV a presentar la proposta.
Entre les entitats que han donat suport a la recuperació d'un Dret propi es troben UGT, CCOO, CSIF, ATA, AVA, Intersindical, La Unió, Lo Rat Penat, Fundació Nexe, els 8 col·legis d'advocats de la Comunitat, els registradors valencians, les universitats, l'Ateneu Mercantil o AVACU.
Publicat: Capital Radio CV
Traducció: Softvalencià
Un dia històric en una data històrica per a l'autonomia valenciana
No és fàcil aconseguir grans consensos a la Comunitat Valenciana, però ja portem dos: el de la reivindicació de finançament just, que és unànime, i el de la reivindicació de la recuperació del Dret Civil valencià, que quasi és unànime.
L'Estatut valencià de 2006 recuperava el Dret Civil valencià hereu dels Furs, actualitzat i constitucional, la qual cosa va donar pas a la promulgació de diverses lleis autonòmiques que posteriorment el Govern d'Espanya va recórrer i el Tribunal Constitucional va derogar.
Diem el Govern, però en realitat van ser dos Governs d'Espanya els que van procedir d'aquesta manera. Les lleis autonòmiques les havia aprovades prèviament Les Corts quan ací manava el PP, i dos d'elles les va recórrer el Govern de Zapatero per mitjà de la seua vicepresidenta, la valenciana María Teresa Fernández de la Vega (custòdia compartida i règim econòmic matrimonial on preval la separació de béns). En canviar el Govern de la nació va ser el PP de Rajoy el que va recórrer contra una tercera llei (unions de fet) que també havia impulsat el PPCV.
En realitat el que es discuteix és la capacitat dels valencians per a legislar, no la constitucionalitat d'aquestes lleis. Parlem per tant d'alguna cosa bàsica per a la nostra nacionalitat històrica, el Dret Civil propi, que ja existeix en altres sis territoris espanyols on ningú ha recorregut res. De fet Espanya no ha tingut mai un Dret Civil únic. I les compilacions de drets civils existents van ser aprovades per Franco. I no pot ser -insisteixen des de l'Asociació de Juristes Valencians- que aquestes coses les determine una dictadura.
El raonament jurídic pel qual es priva a la Comunitat Valenciana de la recuperació de tal Dret és que la Constitució només reconeix els Drets Civils propis “allí on existisquen” a la data de la promulgació de la Carta Magna, en 1978. Sembla deduir-se per l'actitud del TC que aquesta frase cal interpretar-la com “allí on estiguen vigents”. Que no era el nostre cas, excepte en matèria de Dret Consuetudinari.
La solució per a destascar el problema
Si la muntanya no va a Mahoma, Mahoma anirà a la muntanya. Si la Constitució no accepta el nostre Estatut, perquè no canviem la Constitució? No gaire. Bastaria, segons Juristes, amb tocar la disposició addicional segona.
I per a això hi ha consens de quatre grups parlamentaris, tots menys Ciutadans, que no s'ha pronunciat però que a Catalunya no qüestiona el seu Dret Civil. També la proposta de reforma constitucional del Consell advoca per la recuperació d'aquest dret.
I per a escenificar aquest consens, ampliat amb el suport d'associacions i entitats diverses, Juristes Valencians ha organitzat per a aquest divendres una jornada per reivindicar la utilitat de tindre la competència sobre el Dret Civil: llibertat testamentària, custòdia compartida, règim econòmic matrimonial … Un acte definit pels seus organitzadors com de “lleialtat estatutària compatible amb la lleialtat constitucional”. Pel Consell té anunciada la seua presència el conseller Manuel Alcaraz.
Transformar una data negativa en positiva
Cal destacar que són ja 305 els Ajuntaments que han aprovat la moció pro dret civil valencià, les tres diputacions i Les Corts, on els Síndics de PPCV, PSPV, Compromís i Podemos han signat la moció per la qual el parlament valencià instarà al Congrés a una modificació tècnica de la Constitució que amplie la disposició addicional segona, per a poder així constitucionalizar l'Estatut i garantir la competència en dret civil. A aquest extens suport de les institucions cal afegir-li el de les diferents entitats de la societat civil, més de 40, que s'han sumat a Juristes Valencians en la reclamació.
Entre elles, UGT, CCOO, CSIF, ATA, AVA, Intersindical, La Unió, Lo Rat Penat, Fundació Nexe, els 8 col·legis d'advocats de la comunitat, els Registradors valencians, les universitats, l'Ateneu Mercantil o AVACU.
Des de Juristes Valencians, es destaca que la data de celebració de l'acte, el 29 juny a les 19 hores en el Centre Cultural Bancaixa coincideix amb la de la promulgació en 1707 del Decret de Nova Planta, i l'abolició dels Furs. Es busca amb aqueixa buscada coincidència transformar una data negativa en positiva.
 |
| En la foto, Josep Ochoa, José Ramón Chirivella, Vicente Clemente y Luis Higuera. |
Artícul de: Vicente Climent
Publicat: Es Diario
Traducció: Softvalencià
dijous, 28 de juny del 2018
dimecres, 27 de juny del 2018
L'Associació de Juristes reclama poder legislar en Dret Civil Valencià
En una de premsa, el president de l'Associació de Juristes Valencians, José Ramón Chirivella, ha destacat la capacitat de mobilització de "gran part dels municipis i la societat valenciana perquè nasca la primera proposició de llei de modificació de la Constitució".
Segons ha detallat Chirivella, l'acte comptarà amb més de 300 persones i inclourà a representants de la societat civil i institucionals, com el director general de Responsabilitat Social i Foment de l'Autogovern, Josep Ochoa. A més, se celebrarà una taula redona amb els secretaris generals d'UGT-PV, Ismael Sáez, i CCOO-PV, Arturo León, el delegat del Col·legi d'Advocats d'Elx, Vicente Pascual; i la presidenta de l'Agrupació de Joves Advocats de València, Rosa Serna. Tancarà l'acte el conseller de Transparència i Responsabilitat Social, Manuel Alcaraz.
El dirigent de L'Associació de Juristes Valencians ha assenyalat que cal "celebrar que és la primera vegada que té possibilitats d'eixir amb èxit" aquesta reivindicació i recuperar el "contingut complet de l'Estatut d'Autonomia", al mateix temps que ha destacat que quinze milions de ciutadans de sis comunitats autònomes ja compten amb la competència sobre el dret civil propi.
Per la seua part, Ochoa ha remarcat l'impuls del dret civil valencià, que "forma part del dia a dia" de la ciutadania, ja que "regula qüestions bàsiques" i abasta aspectes com la Llei de Règim Econòmic Matrimonial, la llei de custòdia compartida i la d'unions de fet, per la qual cosa "són reivindicacions amb les quals eixim guanyant tots els ciutadans".
Ha agregat que aquesta iniciativa és una "fita emblemàtica cap al futur" i que la proposició de llei compta amb el suport de "tots els grups parlamentaris de les Corts Valencianes a excepció de Ciutadans".
En l'acte també ha participat el jurista Vicente Clemente, i el ponent de la comissió de Codificació, Luis Higuera, qui ha detallat que la Comunitat "compta amb un Estatut que reconeix la competència de la Generalitat per a legislar en matèria de dret civil, que procedeix dels furs de l'Antic Regne de València", per la qual cosa pretenen "adaptar la interpretació constitucional" perquè la competència autonòmica "puga estendre's a les matèries pròpies del dret històric".
L'objectiu és "que la competència en dret civil de la Generalitat no quede reduïda als continguts del dret foral que estaven vigents en els temps d'entrada en vigor de la Constitució, que és pràcticament res", sinó que s'estenga "a les competències que regulava el nostre antic dret històric", ha defensat Chirivella.
José Ramón Chirivella ha ressaltat que "en aquest moment de consens històric en el qual quatre grups de les Corts Valencianes -PP, Compromís, PSPV i Podem- han presentat conjuntament aqueixa proposició de llei", seria convenient "obtindre la unanimitat" i per a això ha demanat el suport de Ciutadans.
Publicat: La Vanguardia
Traducció: Softvalencià
Juristes Valencians reclama a Ciutadans que se sume al consens històric pel dret civil
L´Associació de Juristes Valencians qualifica d'històric el consens obtingut per a la modificació constitucional que permetrà reintegrar la competència en dret civil valencià a la Generalitat, tal com preveu l´Estatut
Més de 300 persones, entre representants de la societat civil i institucionals es donaran cita aquest divendres a les 19 hores en el Centre Cultural Bancaixa per a visibilitzar el consens aconseguit i impulsar la reforma constitucional
Juristes Valencians insta a Ciutadans a sumar-se al consens per a constitucionalizar l'Estatut i aconseguir la unanimitat de diputats en defensa d'un dret civil valencià modern i social
L´Associació de Juristes Valencians, ha presentat aquest matí en roda de premsa “#DretCivilValencià : Un consens històric”, un acte que se celebrarà divendres que ve 29 de juny, amb el qual es pretén visualitzar l'ampli consens aconseguit per part de la societat civil valenciana i les institucions tant locals com autonòmiques, per a impulsar la modificació constitucional que possibilite la reintegració de la competència emparada en l'Estatut d´Autonomia mitjançant el principi de connexió històrica.
José Ramón Chirivella, President de l'Associació de Juristes Valencians, Josep Ochoa, Director General de Responsabilitat Social i Foment de l´Autogovern han participat aquest matí al costat del ponent de la comissió de codificació Luis Higuera i al jurista Vicente Clemente, en una trobada amb els mitjans per a donar a conéixer el programa oficial de l'acte que se celebra en la fundació Bancaixa divendres que ve a les 19 hores.
Des de Juristes Valencians s'ha posat l'accent en què es tracta d'un acte on es posa de manifest el suport institucional i civil a la reintegració del nostre dret, i s'ha tendit la mà a Ciutadans a no quedar-se fora d'aquest gran consens. Cal destacar que són ja 305 els Ajuntaments que han aprovat la moció pro dret civil valencià, les tres diputacions i els corts on els Sindics de PPCV, PSPV, Compromís i Podemos han signat la moció per la qual Les Corts instaran al Congrés a una modificació tècnica de la Constitució que amplie la disposició addicional segona, per a poder així constitucionalizar l'Esatut i garantir la competència en dret civil. A aquest extens suport de les institucions cal afegir-li el de les diferents entitats de la societat civil, més de 40, que s'han sumat a Juristes Valencians en la reclamació.
Es tracta en paraules del seu President José Ramón Chirivella “de donar una gran mostra de la Dignitat, de la Unitat i de l'Empenyiment de la Societat Civil Valenciana”, de fet L´Associació de Juristes Valencians concitó el suport de les principals entitats socials, sindicals, culturals i professionals de la Comunitat Valenciana que van acompanyar el mes de març passat a l'AJV a presentar la proposta. Entre les entitats que han donat suport a la recuperació d'un Dret propi es troben UGT, CCOO, CSIF, ATA, AVA, Intersindical, La Unió, Lo Rat Penat, Fundació Nexe, els 8 col·legis d'advocats de la comunitat, els Registradors valencians, les universitats, l'Ateneu Mercantil o AVACU
Font: Capital Radio CV
Traducció: Softvalencià
dimarts, 26 de juny del 2018
dilluns, 25 de juny del 2018
Juristes Valencians veu històric l'acord pel dret civil
L'Associació de Juristes Valencians qualifica d'històric el consens obtingut per a la modificació constitucional que permetria, de modificar-se la Carta Magna, reintegrar la competència en dret civil valencià a les Corts, tal com preveu l'Estatut.
Un consens que es visualitzarà el divendres quan més de 300 representants de la societat civil i institucionals es donaran cita en el Centre Cultural Bancaixa en respatler d'aquesta reforma.
Ja són 305 els ajuntaments que s'han pronunciat en favor del dret civil valencià, així com les tres diputacions i Les Corts. A ells se sumen sindicats, universitats, col·legis d'advocats i nombrosos entitats culturals.
Font: Levante EMV
diumenge, 24 de juny del 2018
Juristes Valencians reunirà el divendres 29 de juny a polítics i societat civil per a reclamar la reintegració del dret civil valencià
Juristes Valencians insta a Ciutadans a sumar-se al consens per a constitucionalitzar l'Estatut i aconseguir la unanimitat de diputats
L´Associació de Juristes Valencians organitza divendres que ve dia 29 de juny un acte que sota el lema “#DretCivilValencià : Un consens històric” pretén visualitzar l'ampli consens aconseguit per part de la societat civil valenciana i les institucions tant locals com a autonòmiques, per a impulsar la modificació constitucional que possibilite la reintegració de la competència emparada en l'Estatut d´Autonomia mitjançant el principi de connexió històrica.
L´Associació de Juristes Valencians qualifica d'històric el consens obtingut per a la modificació constitucional que permetrà reintegrar la competència en dret civil valencià a la Generalitat, tal com preveu l´Estatut. Més de 300 persones, entre representants de la societat civil i institucionals es donaran cita el divendres a les 19 hores en el Centre Cultural Bancaixa para visibilitzar el consens aconseguit i impulsar la reforma constitucional. Juristes Valencians insta a Ciutadans a sumar-se al consens per a constitucionalitzar l'Estatut i aconseguir la unanimitat de diputats en defensa d'un dret civil valencià modern i social.
cal destacar que són ja 305 els Ajuntaments que han aprovat la moció pro dret civil valencià, les tres diputacions i en Les Corts on els Síndics de PPCV, PSPV, Compromís i Podemos han signat la moció per la qual Les Corts instaran al Congrés a una modificació tècnica de la Constitució que amplie la disposició addicional segona, per a poder així constitucionalitzar l'Estatut i garantir la competència en dret civil. A aquest extens suport de les institucions cal afegir-li el de les diferents entitats de la societat civil, més de 40, que s'han sumat a Juristes Valencians en la reclamació. Es tracta en paraules del seu President José Ramón Chirivella “de donar una gran mostra de la Dignitat, de la Unitat i de l'embranzida de la Societat Civil Valenciana”, de fet L´Associació de Juristes Valencians concita el suport de les principals entitats socials, sindicals, culturals i professionals de la Comunitat Valenciana que van acompanyar el passat mes de març a l'AJV a presentar la proposta. Entre les entitats que han recolzat la recuperació d'un Dret propi es troben UGT, CCOO, CSIF, ATA, AVA, Intersindical, La Unió, Lo Rat Penat, Fundació Nexe, els 8 col·legis d'advocats de la Comunitat, els Registradors valencians, les universitats, l'Ateneu Mercantil o AVACU.
Des de Juristes Valencians, es destaca que la data de celebració de l'acte, el 29 juny coincideix amb la de la promulgació en 1707 del Decret de Nova Planta, i l'abolició dels Furs. Se cerca amb açò transformar una data negativa en positiva, que servisca per a mostrar la voluntat del conjunt del poble valencià de recuperar les seues institucions d'autogovern de manera completa. L'acte explicarà en el seu programa, que es presentarà el dimecres, amb la intervenció de representants de la societat valenciana que puguen mostrar una visió tranversal de quins són els beneficis socials i econòmiques de disposar d'un dret privat propi.
Font: El Periódico de Aquí
Traducció: Softvalencià
"Volem que es reconega la capacitat legislativa valenciana"
José Ramón Chirivella, president de l'Associació de Juristes Valencians, defensa l'aplicació del dret civil valencià per a regular successions, legislació matrimonial o custodia
L'Associació de Juristes Valencians va nàixer en 2013 com a entitat de defensa dels interessos valencians des de la perspectiva jurídica. En aquest període, i sobretot en els últims anys, s'ha caracteritzat per convertir-se en el principal impulsor social de la recuperació del dret civil foral valencià. El seu president, José Ramón Chirivella, titulat en Dret amb dilatada trajectòria laboral, encapçala un moviment de professionals de l'advocacia que reclama un dret per als valencians similar al que ja tenen aragonesos, balears o navarresos.
Com han passat de reivindicar la reobertura de Canal 9 a encapçalar la recuperació del Dret Civil Valencià?
Varem crear l'associació com una entitat de defensa dels interessos valencians des del vessant jurídic. Reclamem infraestructures dignes, televisió pròpia o finançament just. De fet, participem en la manifestació organitzada pel Consell sobre aquest tema, en aquest últim cas. El primer article publicat en la nostra web va ser contra el tancament de Canal 9. Considerem necessari un desenvolupament generós de l'Estatut d'Autonomia. La nostra associació es va constituir el 25 d'abril de 2013, i en 2015 comencem a centrar-nos en el dret civil valencià.
Prefereixen denominar-ho dret civil o dret foral?
El seu nom correcte és dret civil foral valencià, encara que en moltes ocasions ho fem més curt i diem dret civil.
El seu punt de partida per a acréixer aquesta reivindicació ve per la sentència del Tribunal Constitucional que ho anul·la?
En 1707 el Decret de Nova Planta abolix els furs de València, que passa a formar part de Castella. Entre 2008 i 2016 el dret valencià va tornar a estar vigent. Fins que va recórrer el Govern i el TC ho va anul·lar al novembre de 2016. No obstant açò, en gran manera segueix vivint pels efectes d'aqueixos vuit anys d'aplicació. Calculem que uns 300.000 valencians s'han vist afectats.
Des del punt de vista pragmàtic, com beneficia a un ciutadà del carrer disposar de dret autòcton?
Serveix per a molt, perquè regula nombroses relacions jurídiques entre particulars, en règim econòmic matrimonial o custòdia compartida. Per exemple, les parelles de fet tindrien més drets si es recuperara la legislació valenciana, ja que podrien utilitzar la casa de la seua parella en cas de defunció d'aquella i durant un any, o tindrien dret successori. Qui es va inscriure durant aquestos vuit anys de vigència compta amb aqueixos drets per a tota la vida.
Per a recuperar-ho, han generat un moviment social que planteja, com a objectiu final, una reforma constitucional. En quin punt es troba aquesta solució?
En l'actualitat constitueix l'única via perquè es reconega el dret civil valencià. Nosaltres hem promogut que Les Corts Valencianes, com arreplega l'article 87,2 de la Constitució Espanyola, plantegen aquesta reforma constitucional. Quatre partits –tots els que tenen representació excepte Ciutadans- han presentat la proposició de llei que es va a debatre en breu perquè quede clara la competència de dret civil de la Comunitat Valenciana, igual que ja tenen la seua altres autonomies com Aragó, Navarra, País Basc o Balears. Seguim el camí previst en la Constitució.
A més de majoria política, creu que existeix suport suficient entre la societat valenciana per a recuperar el dret civil autòcton?
Per descomptat. Més de 300 municipis, que representen a al voltant del 90% de la població valenciana, han aprovat, sense vots en contra, la nostra proposta. La secunden nombroses entitats i col·lectius de diversos àmbits socials, culturals o professionals, a més de persones de totes les tendències. Fins i tot de Ciutadans a nivell local, com l'alcalde de Barx.
Divendres que ve 29 de juny han convocat un acte, a les set de la vesprada i en la Fundació Bancaixa, pel dret valencià. Va en la línia de reivindicació o té un vessant més de mobilització?
L'acte cerca constatar precisament el gran consens social per a recuperar el dret civil. Assistiran nombrosos representants polítics també. Volem que siga una manifestació de la unitat en aquest tema, de manera que el Congrés dels Diputats, que ha d'aprovar la reforma constitucional que demanem –i que per a l'Estat suposa un canvi menor- comprove el suport que suscita a la Comunitat Valenciana.
En els seus actes insisteixen en aqueix aspecte d'unió, també des del punt de vista geogràfic. Existeix el mateix suport a la reivindicació en tota la comunitat autònoma?
Sí. Hem recorregut nombroses comarques i ciutats importants, com El Maestrat, Elx, Alcoi…Es tracta d'una qüestió que afecta a qualsevol veí de la Comunitat Valenciana. Per exemple, i per tornar a casos pràctics, permet unes normes successòries més adequades per a una empresa familiar. Aquesta circumstància concerneix tant a empresaris de les províncies d'Alacant, Castelló o València. Es tracta, en definitiva, que es reconega la nostra capacitat legislativa com a nacionalitat històrica sobre temes molt usuals, del dia a dia dels habitants de la Comunitat Valenciana.
Publicat a: Es Diario CV
Autor: Héctor González
Traducció: Softvalencià
divendres, 22 de juny del 2018
dimecres, 20 de juny del 2018
Carta oberta al degà del Col·legi Notarial de València
 |
| Membres de l'Associació de Juristes Valencians. VP |
Postil·les de l'Associació de Juristes Valencians a les declaracions del degà del Col·legi Notarial
24/02/2017 -
La Revista Plaza d'aquest mes de febrer inclou una entrevista amb el degà dels Notaris valencians, titulada de la següent manera: "Hi ha lluites més urgents que el dret civil valencià". I en efecte, així es va pronunciar Francisco Cantos quan va ser preguntat per aquesta qüestió, concretant "en àmbits com la sanitat o l'educació". Se li va oblidar afegir el canvi climàtic, el fam en el món, les guerres, els refugiats i un ampli elenc de qüestions, sens dubte més importants. En aquest punt va semblar no percebre el degà que la periodista li preguntava per temes lligats al Dret o a la justícia, i va preferir ajuntar xurres en merines comparant coses que són, en si, incomparables: un exercici de demagògia escruixidor, per fi.
Com a juristes, no obstant açò, ens quedem amb ganes de saber quins són les seues propostes en matèria de sanitat i d'educació; encara que potser resulta que no ens hem assabentat. Tampoc aconseguim a entendre en quina mesura el Dret Civil Valencià distrau mitjans econòmics o recursos organitzatius d'aquestes àrees, en veritat, tan importants.
També va afirmar el Sr. degà que ara no tenim competències en matèria de dret civil; però caldria matisar: s'ha buidat de contingut la competència reconeguda en el nostre Estatut, sense declarar la seua inconstitucionalitat. Afegia així mateix que "el Dret civil per territoris no és necessari, a la gent li fa la vida més complicada, perquè avui dia no hi ha cap diferència entre els règims que puga tenir un noruec o un valencià". L'esment al noruec té la seua gràcia posada en boca del Sr. Cantos, perquè a Noruega no hi ha notaris (no pertany a la Unió Internacional del Notariat Llatí). Quant a que el seu règim siga el mateix, açò no és veritat: per exemple, el noruec pot atorgar testament mancomunat, com podria fer el valencià si es recuperara el nostre Dret Civil i ara li està prohibit (no així a altres ciutadans espanyols, que sí poden fer-ho); el vidu noruec té drets especials que el codi civil nega als espanyols, però que sí estaven en la llei valenciana de règim econòmic matrimonial ara anul·lada (la germanía); mentre que el règim econòmic del matrimoni és el de separació de béns (el propi de les societats avançades), no el de ganancials.
Quant a la complicació que la pluralitat de legislació civil implica en la vida de la gent, citarem com a argument d'autoritat al propi Sr. Cantos i la seua comentada entrevista: a Catalunya, els copropietaris en règim de propietat horitzontal, si desconfien de la fidelitat de les actes, poden sol·licitar la intervenció de notari per a alçar-les; on s'aplica la legislació de l'Estat, no, excepte unanimitat de tots ells.
Sembla, per tant, que és més problemàtic per als ciutadans no poder fer el que volen i és lícit perquè una llei –en alguns casos centenària– li'l prohibeix, que l'existència de normes plurals o concurrents. Ha reaccionat el notariat valencià, o el d'alguna part del territori espanyol, contra la legislació urbanística autonòmica i la intervenció notarial prevista en ella?
El Sr. Cantos va estudiar la carrera de Dret i va preparar les oposicions a Notaria a Barcelona, on regeix un dret diferent al del codi civil i que va haver d'aprendre. No sembla que açò perjudicara la seua promoció professional, ni li hem llegit una sola crítica al dret civil català. Per què, doncs, aquesta malvolença, aqueix menyspreu al dret valencià?
 |
| Entrevista de Plaza que motiva aquesta carta. VP |
El Dret Civil per territoris serà o no necessari. Sens dubte, unitat i pluralitat tenen pros i contres. Però aquest no és el debat a Espanya, on no ha existit mai unitat legislativa civil, i per descomptat no existeix ni va a existir en un futur raonable. És més, avui no existeix a Espanya pròpiament un Dret Foral, sinó un Dret Civil autonòmic en les comunitats amb antic Dret Foral. Quin antecedent foral sobre unions de fet tenen les modernes legislacions, per exemple, quan el que pot trobar-se d'açò en els antics Furs és que calia cremar als concubinos en la foguera? Però és que hi ha unions de fet no matrimonials els membres de les quals han volgut formalitzar-les de forma pública, i què passa amb elles?
La Generalitat havia dictat normes, com tenen Catalunya, Aragó, Navarra, el País Basc. El Tribunal Constitucional ens ha negat als valencians aquesta competència, i aquests conciutadans nostres han passat de la regulació al no-res: s'han quedat a la lluna de València, a l'albur del que a cada moment vulguen decidir els jutges, perquè la Comunitat ha envaït una curiosa competència de l'Estat que consisteix en no exercir-la (no hi ha una Llei d'Unions de fet estatal).
Urgències per urgències, quant més han d'esperar els matrimonis valencians que conjuntament van a atorgar testament "de l'u per a l'atre" per a poder fer-ho? Porten més d'un segle. Segons el Sr. Cantos, que els milers de parelles que ho desitgen puguen fer-ho és un problema, però no ho és que se'ls prohibisca… No obstant açò, algú que visca en Rubielos de Mora (Terol) sí que pot fer-ho, i en diverses modalitats. Quin lògica té açò? I per què no poden els matrimonis tenir un règim de separació de béns i un patrimoni familiar separat, com passava amb la germanía regulada en la llei valenciana ara anul·lada? I per què no poden pactar contractualment la seua successió amb els seus fills, o tenir un dret de definició que els allibere de legítimes futures, com poden fer altres ciutadans espanyols? I així un rosari de qüestions.
El senyor degà, a més, sembla poc documentat quan fa algunes de les seues afirmacions. No sabem per què es fixa en els quals no van ser al Congrés de Saragossa de 1946 (fa 70 anys!), que és veritat que no van ser, però no reflexiona sobre les causes d'aquesta absència: una doble abolició i una persecució sagnant de segles contra les restes del dret valencià que van sobreviure a la nova planta. El mateix que quan afirma "que no hi ha hagut cap interès". Quina forma de sentenciar segles de treballs, d'estudis, de propostes… algunes de les quals estem coneixent ara!
Qui no ha tingut cap interès, per descomptat, ha sigut l'Estat espanyol, autor de la doble abolició i que mai ha recolzat aquestos estudis i treballs. No farem comentari quant al de demanar-ho al temps de redactar la Constitució, perquè evidencia un clar desconeixement dels termes del debat parlamentari –Ponència i Comissió– de l'actual art. 149.1.8ª CE i, a més, seria fer-li un flac favor a José Antonio Noguera de Roig, que sí ho va demanar a través d'una esmena al text constitucional (finalment no aprovada) en el Senat.
El conformisme –quan no hostilitat– del degà en aquesta matèria és especialment penós, perquè malament dissimula un cert menyspreu i exclou, pel seu compte, al Notariat valencià d'una voluntat col·laborativa en l'obtenció d'un dret propi, que ha de ser un millor Dret. A ella s'han sumat 170 municipis valencians (que representen a quatre milions de conciutadans), la Generalitat, els Corts, les Diputacions provincials i tota classe d'entitats, associacions i organitzacions de la societat civil valenciana, inclosos els Col·legis d'Advocats, els Registradors o les Facultats de Dret.
 |
| Reunió amb membres de l'AJV amb Ximo Puig. VP |
La veritat és que, com a associació, ens dol el paper que la Junta del Col·legi Notarial de València està jugant en aquest temps tan transcendental per al dret civil valencià. El Col·legi sol presumir de la seua antiguitat, i fa bé. Va ser el que va crear en la Universitat de València una càtedra de l'art de la Notaria en la qual s'explicava, essencialment… Dret Foral! Després de la Guerra de Successió, va anar el col·lectiu professional que més resistència va presentar als decrets de nova planta, redactant les escriptures en valencià i tractant de conservar les velles institucions d'època foral; van patir una repressió molt dura, com Carles Ros. En temps recents, resulta obvi esmentar els noms d'Enrique Taulet i Rodríguez-Lueso, Vicent Simó Santonja, Federico Barrachina o José María Mengual, entre molts uns altres, així com la col·laboració del Col·legi en la magna Exposició del dret històric del Regne de València, que va tenir lloc en 1955.
No sembla de rebut presumir del Col·legi "més antic d'Espanya i una de les institucions civils més antigues del món" per a, tot seguit, permetre que el seu degà traïsca aqueixa tradició de la forma més absurda.
Perquè les seues manifestacions semblen oblidar que el Col·legi Notarial va recolzar en 2004 el segon manifest en favor del nostre dret civil, que precisament va resultar decisiu per a fixar la recuperació del dret civil com a eix de l'autogovern dels valencians en la reforma estatutària de 2006. La institució (els seus dirigents) sembla haver perdut aquest nord per a llançar-se pels rumbs de les noves tecnologies i la realitat virtual, abandonant el vincle real amb els interessos concrets de les persones.
Podria mirar-se en l'espill dels seus col·legues catalans, aragonesos o bascos, que sí s'han compromès a fons en el desenvolupament d'un dret civil propi dels seus territoris. Aquestes declaracions serien inimaginables en un degà de notaris de Navarra, Aragó o Catalunya, per exemple. Què pot explicar una diferència tan gran amb ells, sinó el desarrelament o la falta de compromís amb la societat en la qual viuen i exerceixen les seues tasques? I que no se'ns diga que no s'aprecia en les Notaries un clam a favor del Dret Valencià, perquè una cosa és la formulació política d'una concreta reivindicació i una altra molt diferent les possibilitats i solucions jurídiques que estan en el seu substrat: pregunte's als ciutadans si volen fer el que ara els prohibeix el Codi Civil i altres lleis estatals, o si preferirien no fer el que els imposa, i es tindrà la resposta que alguns no volen sentir. També ens consta que aquesta no és la postura unànime dels membres del Col·legi, que no són pocs els que no combreguen amb aquesta forma de procedir…
En aquesta Associació de Juristes hi ha notaris. Potser, amb les declaracions del degà aconseguim que hi haja més. No pretenem que el Sr. Cantos canvie d'opinió, perquè té tot el dret a mantenir la seua i a ser respectat en ella. Però ens agradaria que el Notariat valencià no estiguera absent d'aquesta reivindicació i, si finalment es recuperara l'efectivitat d'aquesta competència estatutària, ara laminada pel Tribunal Constitucional, que col·laborara amb la seua reconeguda competència professional en l'elaboració de les lleis civils que han de regir la moderna vida quotidiana dels ciutadans valencians.
Servisca aquest escrit perquè trasllade a tots els notaris del Col·legi de València la sol·licitud que en breu remetrà l'AJV a la seua Junta Directiva perquè es pronuncie a favor o en contra d'una modificació constitucional per a recolzar la competència valenciana en matèria de Dret Civil, tal com la preveu l'Estatut d'Autonomia. Serà una oportunitat –potser l'última– perquè el Col·legi Notarial de València se sumeix a la defensa del nostre Estatut, tal com ja ha fet gran part de la societat civil valenciana. Seria una bona forma d'acreditar aqueix compromís social que el Sr. degà fa gala sempre que pugues, serà la forma de recolzar o no el nostre Estatut en aquesta matèria eminentment jurídica.
Escrit per: Francisco Cantos
Publicat a: Valencia Plaza
Traducció: Softvalencià
dimarts, 19 de juny del 2018
Ja tenim societat civil
És de justícia ressenyar tota la faena que des de fa temps ve desenvolupant l'Associació de Juristes Valencians. Ells solets han posat en el guió de la política valenciana la incansable reclamació del nostre dret foral, treballant per la restitució del dret civil propi.
La plenipotenciaria vicepresidenta del Consell Mónica Oltra s'acaba de reunir a taula i mantell amb la plana major de l'Associació Valenciana d'Empresaris. Per a més senyals a Alacant i amb una escaleta clara de continguts: corredor mediterrani, aigua, finançament i model territorial. Els quatre genets del ressorgir valencià. Puntualment hem glossat tots els parabens que des d'AVE han oferit a la classe política autòctona, marcant des de la societat civil l'agenda política valenciana. I els polítics espavilats s'han sumat a ella, sense tossir gens. Els estudis sobre el model de finançament o la vasta campanya de promoció de l'arc mediterrani ferroviari són bona prova d'açò. Vicente Boluda i els seus s'han posat a l'esquena traçar la columna vertebral del relat valencià per al nou segle i han encertat plenament. El President Puig és conscient i està encantat amb açò, mira tu per on… La classe dirigent empresarial fa més molles i teixeix més complicitats amb la socialdemocracia que amb els seus naturals representants polítics conservadors.
Bona prova d'açò és Salvador Navarro, flamant president de la Confederació Empresarial de la Comunitat Valenciana. Es va proposar superar la maleida dicotomia provincial en la patronal valenciana i ha aconseguit edificar un organisme autonòmic vertebrador de la realitat empresarial de tota la nostra terra, des de Vinaròs a Oriola. Va entendre des d'un primer moment que la reclamació d'un finançament just per als ciutadans de la Comunitat Valenciana era la pedra angular de la nova era política en les nostres latituds i es va posar el primer en la pancarta, trencant motles i tòpics. I el President Puig, de nou encantat amb aquesta nova patronal autonomista, fixa't tu…
És que el PSPV sembla que està en estat de gràcia. Alguna cosa tindrà a veure un President de la Generalitat tan moderat i prudent com Ximo Puig. O comptar amb escuders com Manolo Mata, vertader cervell de la política parlamentària en Corts Valencianes. Sense desmerèixer a l'audaç Ábalos, que des de la seua talaia de Foment ha començat a exercir de virrei patri anunciant l'alliberament del nociu peatge de l'AP7 per a gener de 2020. En feliç expressió de l'amic gater i ínclit periodista Quico Arabí: “Valencians, Espanya està en les nostres mans. Tenim un grapat de ministres i un cabàs de poder”. Des de la Marina Alta ja només ens queda obtenir el tren de la costa Gandia-Dénia i serem invencibles.
Com també és de justícia ressenyar tota la faena que des de fa temps ve desenvolupant l'Associació de Juristes Valencians promoguda per l'incansable José Ramón Chirivella. Ells solets han posat en el guió de la política valenciana la incansable reclamació del nostre dret foral, treballant per la restitució del nostre dret civil propi. La celebrada reforma del nostre Estatut d’Autonomia en 2006 va possibilitar que durant vuit anys, entre 2008 i 2016, s'aprovaran lleis civils modernes per a donar resposta a necessitats actuals de la societat valenciana, tals com la separació de béns com a règim econòmic matrimonial preferent, la regulació de les unions de fet -que manquen de regulació estatal- o la custòdia compartida dels fills, i que podien haver possibilitat normes successòries més adequades als temps actuals, tals com una major llibertat en fer testament sense subjecció a les legítimes en favor dels hereus forçosos, o el testament mancomunat o conjunt dels cònjuges o normes successòries que afavorisquen la continuïtat de l'empresa familiar.
El Tribunal Constitucional ha buidat de contingut l'Estatut, la nostra carta magna pròpia, en aquesta matèria tan sensible i rellevant, amb tres sentències dictades en 2016; per açò 288 ajuntaments, que representen a més del 90% dels valencians, les Facultats de Dret valencianes, els vuit col·legis d'advocats de la nostra terra, patronal i sindicats, associacions culturals, comarcals i empresarials, les Diputacions d'Alacant, Castelló i València, i tot l'arc parlamentari amb el PPCV, el PSPV, Compromís, Esquerra Unida… recolzen que les Corts Valencianes sol·liciten l'inici de la reforma constitucional per a recuperar la competència prevista en set articles del nostre Estatut i de la qual gaudeixen els ciutadans d'Aragó, Balears, Navarra, Catalunya, Euskadi o Galícia, en total quinze milions d'espanyols. D'aquesta manera es respectaria la reforma estatutària de l'any 2006, on es va decidir que els valencians tinguérem un dret civil competencialment igual que el d'altres sis Comunitats Autònomes. I aqueix dret civil justifica la consideració de nacionalitat històrica que ens vam reconèixer, tal com preveu el Preàmbul de l'Estatut vigent.
Bé, tot l'arc de Sant Martí parlamentari menys els taronja. Els de Rivera, en el seu afany per generar una discursiva jacobina i recentralizadora, opten per posicionar-se en contra. O més aviat desdir-se, igual que amb la reforma del llistó electoral per a situar-ho en el 3% per a accedir al parlament valencià. Només els neodretistes de Ciutadans han votat en la Federació Valenciana de Municipis i Províncies en contra que les Corts Valencianes defensen l'Estatut en aquesta matèria. No obstant açò, no han qüestionat l'aplicació del dret civil propi a Catalunya, ni a Galícia, Navarra, Aragó, Euskadi o Balears. No obstant açò en moltes poblacions (Vila-real, Dénia, Alcoi, Moixent, Castalla, Gandia, Aldaia, Sagunt, Alberic o Picanya) regidors taronges han recolzat la croada pel Dret Civil Valencià. Que tremolen aqueixos valents munícipes, que els buro-fax d'expulsió igual no tarden a arribar. Millor que ningú pose ordre en aqueixa cabina dels germans Marx…
Escrit per: Lluís Bertomeu Torner
Publicat a: La Vanguardia
Traducció: Softvalencià
dilluns, 18 de juny del 2018
Entrevista a José Ramón Chirivella (18/06/2018)
Hoy en Despierta Valencia nos ha acompañado José Ramón Chirivella, presidente de l'Associació de Juristes Valencians.
Con él hemos hablado del acto que tendrá lugar el próximo 29 de junio en el Centro Cultural Bancaja en apoyo del derecho civil valenciano.
Nos podéis encontrar en:
Twitter: @DespiertaVLC
Facebook: Despierta Valencia CV Radio
diumenge, 17 de juny del 2018
Ontinyent tindrà una subvenció per a la difusió de l’Estatut i el Dret Foral
Rebrà 5.601 euros de la Conselleria de Transparència, Responsabilitat Social, Participació i Cooperació
L’Ajuntament d’Ontinyent es beneficiarà dels ajuts convocats per la Conselleria de Transparència, Responsabilitat Social, Participació i Cooperació per a la difusió de l’Estatut d’Autonomia i el Dret Foral Civil Valencià.
El Diari Oficial de la Generalitat ha publicat la resolució de les subvencions, en què hi consta una ajuda de 5.601,11 euros, la més quantiosa de totes les concedides, per al consistori de la capital de la Vall d’Albaida.
L’import total de les subvencions atorgades per la conselleria és de 46.427 euros, amb els quals es donarà suport a projectes relacionats amb el desenvolupament i la difusió de l’Estatut d’Autonomia i de les institucions de l’autogovern, així com també amb la recuperació i divulgació del Dret Foral Civil Valencià. Se’n beneficiaran 25 ajuntaments i 3 mancomunitats.
Noticia publicada a: VilaWeb Ontinyent
divendres, 15 de juny del 2018
Homenaje a Juristes Valencians
Esta pintura de Joaquin Ivars Ruiz, plasma la constancia y la lucha que mantenemos desde #JuristesValencians por la reintegración del #DretCivilValencià. Un trabajo que se ha convertido en un consenso histórico de la sociedad valenciana. Donde cabemos tod@s no importa de donde vengamos, en que lengua hablemos, en que creamos o como pensemos. Cuando se reintegre, tod@s podremos disponer de un derecho moderno que mejore y amplíe nuestras relaciones e instituciones privadas, tal y como nuestros antepasados hace VIII siglos fueron vanguardistas al evacuar ley civil escrita propia ( la primera en España ) debido a que los miembros de la Cancillería que llegaron con Jaume I, venían influenciados de la corriente Justinianea de la escuela de Bolonia.
Escrito por: Pepe Morgan
Consens històric entorn del Dret Civil Valencià
L´Associació de Juristes Valencians, ha mostrat la seua satisfacció pel consens obtingut entre una àmplia majoria de forces polítiques de l'arc parlamentari valencià. Aquest consens s'ha plasmat en la Proposició de Llei que ha sigut registrada en Els Corts, per a instar la modificació constitucional que possibilite la reintegració del dret civil valencià, que porta adherida la signatura de quatre dels cinc síndics, i que s'articula en l'ampliació de la disposició addicional segona, i que ha de ser recolzada per Congrés i Senat per a poder així constitucionalizar l'Estatut d´Autonomia.
Entre les entitats que han recolzat la capacitat de legislar sobre dret civil es troben UGT, CCOO, CSIF, ATA, AVA, La Unió, Lo Rat Penat, Fundació Nexe, els diferents col·legis d'advocats de la Comunitat Valenciana, les Universitats o l'Associació Valenciana d'Empresaris.
Des de la AJV, s'ha volgut destacar el rellevant del consens obtingut lloc que esperen que almenys 90 dels 99 diputats autonòmics recolzen la Proposició i suposa un gran suport reflectisc de la voluntat dels municipis ( 287 municipis que representen ja el 90% de la població ) i de la societat civil darrere de la reintegració del dret civil valencià.
Juristes Valencians prega als 9 diputats de Ciutadans que no es queden al marge d'aquest consens en defensa de l´Estatut, i que definitivament aclarisquen la seua posició política en relació amb els drets civils autonòmics en general, competència que tenen altres 15 milions d'espanyols de 6 Comunitats Autònomes i respecte al Dret Civil valencià en particular. “Els valencians, que no hem sigut meninfots en defensa del nostre Estatut, no podem ser menys que els aragonesos, navarresos, mallorquins, catalans, bascos o gallecs”, va indicar José-Ramón Chirivella, president de l´AJV.
Font: Valencia Noticias
Traducció: Softvalencià
dilluns, 11 de juny del 2018
El Derecho Civil Foral Valenciano: Por qué y Para qué
Ponencias presentadas en la jornada celebrada el día 14 de noviembre de 2017 en el Decanato Autonómico del Colegio de Registradores de la Propiedad, Mercantiles y de Bienes Muebles en la Comunidad Valenciana.
El objeto de este libro es la publicación y difusión de una jornada que se celebró en el Decanato de los registradores de la Comunidad Valenciana en colaboración con la Conselleria de Transparència, Responsabilitat Social, Participació i Cooperació de la Generalitat Valenciana sobre El Dret civil valencià: per què i per a què que fue inaugurada con una intervención del propio Conseller, Honorable Sr. Don Manuel Alcaraz Ramos.
Se abordaron en la Jornada, de conformidad con su rúbrica, de una parte los fundamentos jurídicos que motivaron la elaboración por la Generalitat Valenciana de las leyes civiles anuladas por el Tribunal Constitucional lo que implica una reflexión respetuosamente crítica de la doctrina del alto Tribunal sobre el alcance de la competencia legislativa civil de la Generalitat, es decir, sobre la cantidad de autogobierno e identidad valencianos que caben en nuestra Constitución.
De otra parte, se analizaron las ventajas que tendría una plena competencia para legislar en Dret civil de la Generalitat como ente más próximo a los valencianos e intermedio entre la competencia del Estado y la de los particulares en base al principio de autonomía de la voluntad como resultó inequívocamente demostrado por la aceptación doctrinal y social de las leyes que elaboró la Generalitat en ejercicio de la competencia mientras estuvieron vigentes que fueron brillantemente expuestas por los ponentes.
Coordinador: Vicente Domínguez Calatayud Begoña Longás Pastor
Autores: Javier Barceló Doménech Francisco de P. Blasco Gascó Mario E. Clemente Meoro Vicente Domínguez Calatayud Rosa María Moliner Navarro
Previsualización del libro: Editorial Tirant lo Blanch
Comprar el libro: Editorial Tirant lo Blanch
Subscriure's a:
Missatges (Atom)