José Ramón Chirivella, president de l'Associació de Juristes Valencians, defensa l'aplicació del dret civil valencià per a regular successions, legislació matrimonial o custodia
L'Associació de Juristes Valencians va nàixer en 2013 com a entitat de defensa dels interessos valencians des de la perspectiva jurídica. En aquest període, i sobretot en els últims anys, s'ha caracteritzat per convertir-se en el principal impulsor social de la recuperació del dret civil foral valencià. El seu president, José Ramón Chirivella, titulat en Dret amb dilatada trajectòria laboral, encapçala un moviment de professionals de l'advocacia que reclama un dret per als valencians similar al que ja tenen aragonesos, balears o navarresos.
Com han passat de reivindicar la reobertura de Canal 9 a encapçalar la recuperació del Dret Civil Valencià?
Varem crear l'associació com una entitat de defensa dels interessos valencians des del vessant jurídic. Reclamem infraestructures dignes, televisió pròpia o finançament just. De fet, participem en la manifestació organitzada pel Consell sobre aquest tema, en aquest últim cas. El primer article publicat en la nostra web va ser contra el tancament de Canal 9. Considerem necessari un desenvolupament generós de l'Estatut d'Autonomia. La nostra associació es va constituir el 25 d'abril de 2013, i en 2015 comencem a centrar-nos en el dret civil valencià.
Prefereixen denominar-ho dret civil o dret foral?
El seu nom correcte és dret civil foral valencià, encara que en moltes ocasions ho fem més curt i diem dret civil.
El seu punt de partida per a acréixer aquesta reivindicació ve per la sentència del Tribunal Constitucional que ho anul·la?
En 1707 el Decret de Nova Planta abolix els furs de València, que passa a formar part de Castella. Entre 2008 i 2016 el dret valencià va tornar a estar vigent. Fins que va recórrer el Govern i el TC ho va anul·lar al novembre de 2016. No obstant açò, en gran manera segueix vivint pels efectes d'aqueixos vuit anys d'aplicació. Calculem que uns 300.000 valencians s'han vist afectats.
Des del punt de vista pragmàtic, com beneficia a un ciutadà del carrer disposar de dret autòcton?
Serveix per a molt, perquè regula nombroses relacions jurídiques entre particulars, en règim econòmic matrimonial o custòdia compartida. Per exemple, les parelles de fet tindrien més drets si es recuperara la legislació valenciana, ja que podrien utilitzar la casa de la seua parella en cas de defunció d'aquella i durant un any, o tindrien dret successori. Qui es va inscriure durant aquestos vuit anys de vigència compta amb aqueixos drets per a tota la vida.
Per a recuperar-ho, han generat un moviment social que planteja, com a objectiu final, una reforma constitucional. En quin punt es troba aquesta solució?
En l'actualitat constitueix l'única via perquè es reconega el dret civil valencià. Nosaltres hem promogut que Les Corts Valencianes, com arreplega l'article 87,2 de la Constitució Espanyola, plantegen aquesta reforma constitucional. Quatre partits –tots els que tenen representació excepte Ciutadans- han presentat la proposició de llei que es va a debatre en breu perquè quede clara la competència de dret civil de la Comunitat Valenciana, igual que ja tenen la seua altres autonomies com Aragó, Navarra, País Basc o Balears. Seguim el camí previst en la Constitució.
A més de majoria política, creu que existeix suport suficient entre la societat valenciana per a recuperar el dret civil autòcton?
Per descomptat. Més de 300 municipis, que representen a al voltant del 90% de la població valenciana, han aprovat, sense vots en contra, la nostra proposta. La secunden nombroses entitats i col·lectius de diversos àmbits socials, culturals o professionals, a més de persones de totes les tendències. Fins i tot de Ciutadans a nivell local, com l'alcalde de Barx.
Divendres que ve 29 de juny han convocat un acte, a les set de la vesprada i en la Fundació Bancaixa, pel dret valencià. Va en la línia de reivindicació o té un vessant més de mobilització?
L'acte cerca constatar precisament el gran consens social per a recuperar el dret civil. Assistiran nombrosos representants polítics també. Volem que siga una manifestació de la unitat en aquest tema, de manera que el Congrés dels Diputats, que ha d'aprovar la reforma constitucional que demanem –i que per a l'Estat suposa un canvi menor- comprove el suport que suscita a la Comunitat Valenciana.
En els seus actes insisteixen en aqueix aspecte d'unió, també des del punt de vista geogràfic. Existeix el mateix suport a la reivindicació en tota la comunitat autònoma?
Sí. Hem recorregut nombroses comarques i ciutats importants, com El Maestrat, Elx, Alcoi…Es tracta d'una qüestió que afecta a qualsevol veí de la Comunitat Valenciana. Per exemple, i per tornar a casos pràctics, permet unes normes successòries més adequades per a una empresa familiar. Aquesta circumstància concerneix tant a empresaris de les províncies d'Alacant, Castelló o València. Es tracta, en definitiva, que es reconega la nostra capacitat legislativa com a nacionalitat històrica sobre temes molt usuals, del dia a dia dels habitants de la Comunitat Valenciana.
Publicat a: Es Diario CV
Autor: Héctor González
Traducció: Softvalencià
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada