No és fàcil aconseguir grans consensos a la Comunitat Valenciana, però ja portem dos: el de la reivindicació de finançament just, que és unànime, i el de la reivindicació de la recuperació del Dret Civil valencià, que quasi és unànime.
L'Estatut valencià de 2006 recuperava el Dret Civil valencià hereu dels Furs, actualitzat i constitucional, la qual cosa va donar pas a la promulgació de diverses lleis autonòmiques que posteriorment el Govern d'Espanya va recórrer i el Tribunal Constitucional va derogar.
Diem el Govern, però en realitat van ser dos Governs d'Espanya els que van procedir d'aquesta manera. Les lleis autonòmiques les havia aprovades prèviament Les Corts quan ací manava el PP, i dos d'elles les va recórrer el Govern de Zapatero per mitjà de la seua vicepresidenta, la valenciana María Teresa Fernández de la Vega (custòdia compartida i règim econòmic matrimonial on preval la separació de béns). En canviar el Govern de la nació va ser el PP de Rajoy el que va recórrer contra una tercera llei (unions de fet) que també havia impulsat el PPCV.
En realitat el que es discuteix és la capacitat dels valencians per a legislar, no la constitucionalitat d'aquestes lleis. Parlem per tant d'alguna cosa bàsica per a la nostra nacionalitat històrica, el Dret Civil propi, que ja existeix en altres sis territoris espanyols on ningú ha recorregut res. De fet Espanya no ha tingut mai un Dret Civil únic. I les compilacions de drets civils existents van ser aprovades per Franco. I no pot ser -insisteixen des de l'Asociació de Juristes Valencians- que aquestes coses les determine una dictadura.
El raonament jurídic pel qual es priva a la Comunitat Valenciana de la recuperació de tal Dret és que la Constitució només reconeix els Drets Civils propis “allí on existisquen” a la data de la promulgació de la Carta Magna, en 1978. Sembla deduir-se per l'actitud del TC que aquesta frase cal interpretar-la com “allí on estiguen vigents”. Que no era el nostre cas, excepte en matèria de Dret Consuetudinari.
La solució per a destascar el problema
Si la muntanya no va a Mahoma, Mahoma anirà a la muntanya. Si la Constitució no accepta el nostre Estatut, perquè no canviem la Constitució? No gaire. Bastaria, segons Juristes, amb tocar la disposició addicional segona.
I per a això hi ha consens de quatre grups parlamentaris, tots menys Ciutadans, que no s'ha pronunciat però que a Catalunya no qüestiona el seu Dret Civil. També la proposta de reforma constitucional del Consell advoca per la recuperació d'aquest dret.
I per a escenificar aquest consens, ampliat amb el suport d'associacions i entitats diverses, Juristes Valencians ha organitzat per a aquest divendres una jornada per reivindicar la utilitat de tindre la competència sobre el Dret Civil: llibertat testamentària, custòdia compartida, règim econòmic matrimonial … Un acte definit pels seus organitzadors com de “lleialtat estatutària compatible amb la lleialtat constitucional”. Pel Consell té anunciada la seua presència el conseller Manuel Alcaraz.
Transformar una data negativa en positiva
Cal destacar que són ja 305 els Ajuntaments que han aprovat la moció pro dret civil valencià, les tres diputacions i Les Corts, on els Síndics de PPCV, PSPV, Compromís i Podemos han signat la moció per la qual el parlament valencià instarà al Congrés a una modificació tècnica de la Constitució que amplie la disposició addicional segona, per a poder així constitucionalizar l'Estatut i garantir la competència en dret civil. A aquest extens suport de les institucions cal afegir-li el de les diferents entitats de la societat civil, més de 40, que s'han sumat a Juristes Valencians en la reclamació.
Entre elles, UGT, CCOO, CSIF, ATA, AVA, Intersindical, La Unió, Lo Rat Penat, Fundació Nexe, els 8 col·legis d'advocats de la comunitat, els Registradors valencians, les universitats, l'Ateneu Mercantil o AVACU.
Des de Juristes Valencians, es destaca que la data de celebració de l'acte, el 29 juny a les 19 hores en el Centre Cultural Bancaixa coincideix amb la de la promulgació en 1707 del Decret de Nova Planta, i l'abolició dels Furs. Es busca amb aqueixa buscada coincidència transformar una data negativa en positiva.
 |
| En la foto, Josep Ochoa, José Ramón Chirivella, Vicente Clemente y Luis Higuera. |
Artícul de: Vicente Climent
Publicat: Es Diario
Traducció: Softvalencià
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada