És de justícia ressenyar tota la faena que des de fa temps ve desenvolupant l'Associació de Juristes Valencians. Ells solets han posat en el guió de la política valenciana la incansable reclamació del nostre dret foral, treballant per la restitució del dret civil propi.
La plenipotenciaria vicepresidenta del Consell Mónica Oltra s'acaba de reunir a taula i mantell amb la plana major de l'Associació Valenciana d'Empresaris. Per a més senyals a Alacant i amb una escaleta clara de continguts: corredor mediterrani, aigua, finançament i model territorial. Els quatre genets del ressorgir valencià. Puntualment hem glossat tots els parabens que des d'AVE han oferit a la classe política autòctona, marcant des de la societat civil l'agenda política valenciana. I els polítics espavilats s'han sumat a ella, sense tossir gens. Els estudis sobre el model de finançament o la vasta campanya de promoció de l'arc mediterrani ferroviari són bona prova d'açò. Vicente Boluda i els seus s'han posat a l'esquena traçar la columna vertebral del relat valencià per al nou segle i han encertat plenament. El President Puig és conscient i està encantat amb açò, mira tu per on… La classe dirigent empresarial fa més molles i teixeix més complicitats amb la socialdemocracia que amb els seus naturals representants polítics conservadors.
Bona prova d'açò és Salvador Navarro, flamant president de la Confederació Empresarial de la Comunitat Valenciana. Es va proposar superar la maleida dicotomia provincial en la patronal valenciana i ha aconseguit edificar un organisme autonòmic vertebrador de la realitat empresarial de tota la nostra terra, des de Vinaròs a Oriola. Va entendre des d'un primer moment que la reclamació d'un finançament just per als ciutadans de la Comunitat Valenciana era la pedra angular de la nova era política en les nostres latituds i es va posar el primer en la pancarta, trencant motles i tòpics. I el President Puig, de nou encantat amb aquesta nova patronal autonomista, fixa't tu…
És que el PSPV sembla que està en estat de gràcia. Alguna cosa tindrà a veure un President de la Generalitat tan moderat i prudent com Ximo Puig. O comptar amb escuders com Manolo Mata, vertader cervell de la política parlamentària en Corts Valencianes. Sense desmerèixer a l'audaç Ábalos, que des de la seua talaia de Foment ha començat a exercir de virrei patri anunciant l'alliberament del nociu peatge de l'AP7 per a gener de 2020. En feliç expressió de l'amic gater i ínclit periodista Quico Arabí: “Valencians, Espanya està en les nostres mans. Tenim un grapat de ministres i un cabàs de poder”. Des de la Marina Alta ja només ens queda obtenir el tren de la costa Gandia-Dénia i serem invencibles.
Com també és de justícia ressenyar tota la faena que des de fa temps ve desenvolupant l'Associació de Juristes Valencians promoguda per l'incansable José Ramón Chirivella. Ells solets han posat en el guió de la política valenciana la incansable reclamació del nostre dret foral, treballant per la restitució del nostre dret civil propi. La celebrada reforma del nostre Estatut d’Autonomia en 2006 va possibilitar que durant vuit anys, entre 2008 i 2016, s'aprovaran lleis civils modernes per a donar resposta a necessitats actuals de la societat valenciana, tals com la separació de béns com a règim econòmic matrimonial preferent, la regulació de les unions de fet -que manquen de regulació estatal- o la custòdia compartida dels fills, i que podien haver possibilitat normes successòries més adequades als temps actuals, tals com una major llibertat en fer testament sense subjecció a les legítimes en favor dels hereus forçosos, o el testament mancomunat o conjunt dels cònjuges o normes successòries que afavorisquen la continuïtat de l'empresa familiar.
El Tribunal Constitucional ha buidat de contingut l'Estatut, la nostra carta magna pròpia, en aquesta matèria tan sensible i rellevant, amb tres sentències dictades en 2016; per açò 288 ajuntaments, que representen a més del 90% dels valencians, les Facultats de Dret valencianes, els vuit col·legis d'advocats de la nostra terra, patronal i sindicats, associacions culturals, comarcals i empresarials, les Diputacions d'Alacant, Castelló i València, i tot l'arc parlamentari amb el PPCV, el PSPV, Compromís, Esquerra Unida… recolzen que les Corts Valencianes sol·liciten l'inici de la reforma constitucional per a recuperar la competència prevista en set articles del nostre Estatut i de la qual gaudeixen els ciutadans d'Aragó, Balears, Navarra, Catalunya, Euskadi o Galícia, en total quinze milions d'espanyols. D'aquesta manera es respectaria la reforma estatutària de l'any 2006, on es va decidir que els valencians tinguérem un dret civil competencialment igual que el d'altres sis Comunitats Autònomes. I aqueix dret civil justifica la consideració de nacionalitat històrica que ens vam reconèixer, tal com preveu el Preàmbul de l'Estatut vigent.
Bé, tot l'arc de Sant Martí parlamentari menys els taronja. Els de Rivera, en el seu afany per generar una discursiva jacobina i recentralizadora, opten per posicionar-se en contra. O més aviat desdir-se, igual que amb la reforma del llistó electoral per a situar-ho en el 3% per a accedir al parlament valencià. Només els neodretistes de Ciutadans han votat en la Federació Valenciana de Municipis i Províncies en contra que les Corts Valencianes defensen l'Estatut en aquesta matèria. No obstant açò, no han qüestionat l'aplicació del dret civil propi a Catalunya, ni a Galícia, Navarra, Aragó, Euskadi o Balears. No obstant açò en moltes poblacions (Vila-real, Dénia, Alcoi, Moixent, Castalla, Gandia, Aldaia, Sagunt, Alberic o Picanya) regidors taronges han recolzat la croada pel Dret Civil Valencià. Que tremolen aqueixos valents munícipes, que els buro-fax d'expulsió igual no tarden a arribar. Millor que ningú pose ordre en aqueixa cabina dels germans Marx…
Escrit per: Lluís Bertomeu Torner
Publicat a: La Vanguardia
Traducció: Softvalencià
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada