Carta oberta al degà del Col·legi Notarial de València

Membres de l'Associació de Juristes Valencians. VP

Postil·les de l'Associació de Juristes Valencians a les declaracions del degà del Col·legi Notarial 

24/02/2017 - La Revista Plaza d'aquest mes de febrer inclou una entrevista amb el degà dels Notaris valencians, titulada de la següent manera: "Hi ha lluites més urgents que el dret civil valencià". I en efecte, així es va pronunciar Francisco Cantos quan va ser preguntat per aquesta qüestió, concretant "en àmbits com la sanitat o l'educació". Se li va oblidar afegir el canvi climàtic, el fam en el món, les guerres, els refugiats i un ampli elenc de qüestions, sens dubte més importants. En aquest punt va semblar no percebre el degà que la periodista li preguntava per temes lligats al Dret o a la justícia, i va preferir ajuntar xurres en merines comparant coses que són, en si, incomparables: un exercici de demagògia escruixidor, per fi. 

Com a juristes, no obstant açò, ens quedem amb ganes de saber quins són les seues propostes en matèria de sanitat i d'educació; encara que potser resulta que no ens hem assabentat. Tampoc aconseguim a entendre en quina mesura el Dret Civil Valencià distrau mitjans econòmics o recursos organitzatius d'aquestes àrees, en veritat, tan importants. 

També va afirmar el Sr. degà que ara no tenim competències en matèria de dret civil; però caldria matisar: s'ha buidat de contingut la competència reconeguda en el nostre Estatut, sense declarar la seua inconstitucionalitat. Afegia així mateix que "el Dret civil per territoris no és necessari, a la gent li fa la vida més complicada, perquè avui dia no hi ha cap diferència entre els règims que puga tenir un noruec o un valencià". L'esment al noruec té la seua gràcia posada en boca del Sr. Cantos, perquè a Noruega no hi ha notaris (no pertany a la Unió Internacional del Notariat Llatí). Quant a que el seu règim siga el mateix, açò no és veritat: per exemple, el noruec pot atorgar testament mancomunat, com podria fer el valencià si es recuperara el nostre Dret Civil i ara li està prohibit (no així a altres ciutadans espanyols, que sí poden fer-ho); el vidu noruec té drets especials que el codi civil nega als espanyols, però que sí estaven en la llei valenciana de règim econòmic matrimonial ara anul·lada (la germanía); mentre que el règim econòmic del matrimoni és el de separació de béns (el propi de les societats avançades), no el de ganancials. 

Quant a la complicació que la pluralitat de legislació civil implica en la vida de la gent, citarem com a argument d'autoritat al propi Sr. Cantos i la seua comentada entrevista: a Catalunya, els copropietaris en règim de propietat horitzontal, si desconfien de la fidelitat de les actes, poden sol·licitar la intervenció de notari per a alçar-les; on s'aplica la legislació de l'Estat, no, excepte unanimitat de tots ells. 

Sembla, per tant, que és més problemàtic per als ciutadans no poder fer el que volen i és lícit perquè una llei –en alguns casos centenària– li'l prohibeix, que l'existència de normes plurals o concurrents. Ha reaccionat el notariat valencià, o el d'alguna part del territori espanyol, contra la legislació urbanística autonòmica i la intervenció notarial prevista en ella? 

El Sr. Cantos va estudiar la carrera de Dret i va preparar les oposicions a Notaria a Barcelona, on regeix un dret diferent al del codi civil i que va haver d'aprendre. No sembla que açò perjudicara la seua promoció professional, ni li hem llegit una sola crítica al dret civil català. Per què, doncs, aquesta malvolença, aqueix menyspreu al dret valencià? 

Entrevista de Plaza que motiva aquesta carta. VP

El Dret Civil per territoris serà o no necessari. Sens dubte, unitat i pluralitat tenen pros i contres. Però aquest no és el debat a Espanya, on no ha existit mai unitat legislativa civil, i per descomptat no existeix ni va a existir en un futur raonable. És més, avui no existeix a Espanya pròpiament un Dret Foral, sinó un Dret Civil autonòmic en les comunitats amb antic Dret Foral. Quin antecedent foral sobre unions de fet tenen les modernes legislacions, per exemple, quan el que pot trobar-se d'açò en els antics Furs és que calia cremar als concubinos en la foguera? Però és que hi ha unions de fet no matrimonials els membres de les quals han volgut formalitzar-les de forma pública, i què passa amb elles? 

La Generalitat havia dictat normes, com tenen Catalunya, Aragó, Navarra, el País Basc. El Tribunal Constitucional ens ha negat als valencians aquesta competència, i aquests conciutadans nostres han passat de la regulació al no-res: s'han quedat a la lluna de València, a l'albur del que a cada moment vulguen decidir els jutges, perquè la Comunitat ha envaït una curiosa competència de l'Estat que consisteix en no exercir-la (no hi ha una Llei d'Unions de fet estatal). 

Urgències per urgències, quant més han d'esperar els matrimonis valencians que conjuntament van a atorgar testament "de l'u per a l'atre" per a poder fer-ho? Porten més d'un segle. Segons el Sr. Cantos, que els milers de parelles que ho desitgen puguen fer-ho és un problema, però no ho és que se'ls prohibisca… No obstant açò, algú que visca en Rubielos de Mora (Terol) sí que pot fer-ho, i en diverses modalitats. Quin lògica té açò? I per què no poden els matrimonis tenir un règim de separació de béns i un patrimoni familiar separat, com passava amb la germanía regulada en la llei valenciana ara anul·lada? I per què no poden pactar contractualment la seua successió amb els seus fills, o tenir un dret de definició que els allibere de legítimes futures, com poden fer altres ciutadans espanyols? I així un rosari de qüestions. 

El senyor degà, a més, sembla poc documentat quan fa algunes de les seues afirmacions. No sabem per què es fixa en els quals no van ser al Congrés de Saragossa de 1946 (fa 70 anys!), que és veritat que no van ser, però no reflexiona sobre les causes d'aquesta absència: una doble abolició i una persecució sagnant de segles contra les restes del dret valencià que van sobreviure a la nova planta. El mateix que quan afirma "que no hi ha hagut cap interès". Quina forma de sentenciar segles de treballs, d'estudis, de propostes… algunes de les quals estem coneixent ara! 

Qui no ha tingut cap interès, per descomptat, ha sigut l'Estat espanyol, autor de la doble abolició i que mai ha recolzat aquestos estudis i treballs. No farem comentari quant al de demanar-ho al temps de redactar la Constitució, perquè evidencia un clar desconeixement dels termes del debat parlamentari –Ponència i Comissió– de l'actual art. 149.1.8ª CE i, a més, seria fer-li un flac favor a José Antonio Noguera de Roig, que sí ho va demanar a través d'una esmena al text constitucional (finalment no aprovada) en el Senat. 

El conformisme –quan no hostilitat– del degà en aquesta matèria és especialment penós, perquè malament dissimula un cert menyspreu i exclou, pel seu compte, al Notariat valencià d'una voluntat col·laborativa en l'obtenció d'un dret propi, que ha de ser un millor Dret. A ella s'han sumat 170 municipis valencians (que representen a quatre milions de conciutadans), la Generalitat, els Corts, les Diputacions provincials i tota classe d'entitats, associacions i organitzacions de la societat civil valenciana, inclosos els Col·legis d'Advocats, els Registradors o les Facultats de Dret. 

Reunió amb membres de l'AJV amb Ximo Puig. VP

La veritat és que, com a associació, ens dol el paper que la Junta del Col·legi Notarial de València està jugant en aquest temps tan transcendental per al dret civil valencià. El Col·legi sol presumir de la seua antiguitat, i fa bé. Va ser el que va crear en la Universitat de València una càtedra de l'art de la Notaria en la qual s'explicava, essencialment… Dret Foral! Després de la Guerra de Successió, va anar el col·lectiu professional que més resistència va presentar als decrets de nova planta, redactant les escriptures en valencià i tractant de conservar les velles institucions d'època foral; van patir una repressió molt dura, com Carles Ros. En temps recents, resulta obvi esmentar els noms d'Enrique Taulet i Rodríguez-Lueso, Vicent Simó Santonja, Federico Barrachina o José María Mengual, entre molts uns altres, així com la col·laboració del Col·legi en la magna Exposició del dret històric del Regne de València, que va tenir lloc en 1955. 

No sembla de rebut presumir del Col·legi "més antic d'Espanya i una de les institucions civils més antigues del món" per a, tot seguit, permetre que el seu degà traïsca aqueixa tradició de la forma més absurda. 

Perquè les seues manifestacions semblen oblidar que el Col·legi Notarial va recolzar en 2004 el segon manifest en favor del nostre dret civil, que precisament va resultar decisiu per a fixar la recuperació del dret civil com a eix de l'autogovern dels valencians en la reforma estatutària de 2006. La institució (els seus dirigents) sembla haver perdut aquest nord per a llançar-se pels rumbs de les noves tecnologies i la realitat virtual, abandonant el vincle real amb els interessos concrets de les persones.

Podria mirar-se en l'espill dels seus col·legues catalans, aragonesos o bascos, que sí s'han compromès a fons en el desenvolupament d'un dret civil propi dels seus territoris. Aquestes declaracions serien inimaginables en un degà de notaris de Navarra, Aragó o Catalunya, per exemple. Què pot explicar una diferència tan gran amb ells, sinó el desarrelament o la falta de compromís amb la societat en la qual viuen i exerceixen les seues tasques? I que no se'ns diga que no s'aprecia en les Notaries un clam a favor del Dret Valencià, perquè una cosa és la formulació política d'una concreta reivindicació i una altra molt diferent les possibilitats i solucions jurídiques que estan en el seu substrat: pregunte's als ciutadans si volen fer el que ara els prohibeix el Codi Civil i altres lleis estatals, o si preferirien no fer el que els imposa, i es tindrà la resposta que alguns no volen sentir. També ens consta que aquesta no és la postura unànime dels membres del Col·legi, que no són pocs els que no combreguen amb aquesta forma de procedir… 

En aquesta Associació de Juristes hi ha notaris. Potser, amb les declaracions del degà aconseguim que hi haja més. No pretenem que el Sr. Cantos canvie d'opinió, perquè té tot el dret a mantenir la seua i a ser respectat en ella. Però ens agradaria que el Notariat valencià no estiguera absent d'aquesta reivindicació i, si finalment es recuperara l'efectivitat d'aquesta competència estatutària, ara laminada pel Tribunal Constitucional, que col·laborara amb la seua reconeguda competència professional en l'elaboració de les lleis civils que han de regir la moderna vida quotidiana dels ciutadans valencians. 

Servisca aquest escrit perquè trasllade a tots els notaris del Col·legi de València la sol·licitud que en breu remetrà l'AJV a la seua Junta Directiva perquè es pronuncie a favor o en contra d'una modificació constitucional per a recolzar la competència valenciana en matèria de Dret Civil, tal com la preveu l'Estatut d'Autonomia. Serà una oportunitat –potser l'última– perquè el Col·legi Notarial de València se sumeix a la defensa del nostre Estatut, tal com ja ha fet gran part de la societat civil valenciana. Seria una bona forma d'acreditar aqueix compromís social que el Sr. degà fa gala sempre que pugues, serà la forma de recolzar o no el nostre Estatut en aquesta matèria eminentment jurídica.

Escrit per: Francisco Cantos

Publicat a: Valencia Plaza

Traducció: Softvalencià