Patxi López: "No ens oposem al dret civil valència, però tindrà el seu moment"

 

L'Associació Juristes Valencians acusa PP i PSOE de pactar en secret que la Mesa del Congrés no tramite rehabilitar la competència valenciana a través d'una esmena a la reforma de l'article 49 de la Constitució

 

El portaveu del PSOE al Cogrés, Patxi López / À Punt NTC

El portaveu del PSOE al Congrés, Patxi López, ha soterrat les expectatives de rehabilitar la competència valenciana per a legislar en dret civil, que obria la reforma exprés de l'article 49 de la Constitució per a canviar del terme disminuït pel de discapacitat. "No ens oposem, però tindrà el seu moment", ha informat López en vespres de la tramitació al Congrés de la proposta de modificació de la Carta Magna. El portaveu socialista ha confirmat que el pacte amb el PP es restringeix únicament al canvi terminològic proposat pel Comité Espanyol de Persones amb Discapacitat (Cermi) i deixarà fora qualsevol altra demanda, inclosa la causa valenciana. I això tot i admetre que naix de "l'acord unànime de les Corts". "Ja sabem que la majoria dels grups voldria modificar la Constitució en altres punts. Els socialistes també volem perfeccionar el model territorial", ha exposat López per a argumentar la posició del PSOE, per a ajornar la reivindicació valenciana.

Preguntada per la situació, la consellera portaveu, Ruth Merino, ha destacat que si bé el govern valencià "sempre ha reivindicat" el dret civil, l'aprovació de la reforma constitucional per a incloure'l "no competeix a aquest Consell". En els últims mesos el president de la Generalitat, Carlos Mazón, i el de la Diputació de València, Vicent Mompó, han fet pronunciaments públics a favor de la rehabilitació del dret civil, com abans va fer l'expresident de la Generalitat, Ximo Puig. 

Juristes Valencians acusa el PP i el PSOE de pactar en secret no admetre l'esmena 

A la vesprada, l’associació Juristes Valencians ha acusat Alberto Núñez Feijóo i Pedro Sánchez de pactar en secret que la Mesa del Congrés negue la tramitació de l'esmena a favor del dret civil valencià. “El nostre senyal d'identitat, que defensen les Corts, 542 municipis i la societat civil valenciana”, han assenyalat a través de les seues xarxes socials. 

🚨🚨🚨VERGONYA @NunezFeijoo y @sanchezcastejon acuerdan "en secreto" que la Mesa del @Congreso_Es
niegue la tramitación de la enmienda a favor de nuestra seña de identidad el #DretCivilValencià que defienden les @cortsval
542 municipios y la sociedad civil valenciana. pic.twitter.com/ROejDGpiDx

— JuristesValencians (@Juristes_V) January 16, 2024

Així les coses, les Corts Generals podrien escenificar la incoherència que fa mesos que adverteix Juristes Valencians, el fet que diputats i senadors valencians que han donat suport a la rehabilitació del dret civil acaben votant en contra des dels escons del Congrés. La concurrència del PSOE i el PP és essencial per a armar la majoria de tres cinquens que exigeix la modificació de la Constitució, que comença a tramitar-se en la vesprada d'aquest dimarts i que es votarà dijous. Compromís havia anunciat que volia presentar des de Sumar una esmena amb la reivindicació valenciana, que tal com avançava la declaració de Patxi López, podria quedar en paper banyat. 

La reforma de l'article 49 ha acabat avançant per la dreta la reivindicació valenciana, que va arribar el 2020 al Congrés, com a proposició de llei de les Corts, i des de llavors està encallada en un dels calaixos de la cambra baixa. En la recta final de la tramitació, Juristes Valencians ha advertit que mantindre congelada la competència (suspesa pel Tribunal Constitucional el 2016) suposa normalitzar una "discriminació", perquè està vigent en altres autonomies, i alhora una "retallada de l'autogovern", ja que la capacitat per a legislar en dret civil figura en el preàmbul i diversos articles de l'Estatut d'Autonomia, després de la reforma del 2006. 

La competència en dret civil valencià, que naix del passat foral del territori, la va suspendre Felip V el 1707 després de la batalla d'Almansa. La recuperació el 2006 va permetre a la Generalitat publicar les lleis de règim econòmic matrimonial, custòdia compartida, unions de fet i contractes agraris. La suspensió del Constitucional de les tres primeres normes el 2016 va deixar sense efecte les relacions jurídiques que 300.000 valencianes i valencians van constituir a l'empara d'aquesta prerrogativa foral, vigent en la resta d'autonomies de la Corona d'Aragó, el País Basc, Navarra i Galícia. La diferència entre territoris, segons va recordar en un acte de Juristes Valencians l'expresident del Tribunal Constitucional, naix de l'oblit dels legisladors franquistes de la potestat valenciana quan compilaren els drets forals que feren per a preparar la futura constitució del 1978. 

Font: À Punt NTC