En dues setmanes se sabrà si els valencians i les valencianes poden recuperar el seu dret civil. Partit Popular i PSOE tindran l'última paraula en la votació que, al Congrés, ha de donar llum verda a la reforma de la Constitució per la qual se substituirà, en el text legislatiu espanyol, el terme 'disminuït' pel de 'persona amb discapacitat'. Una carambola parlamentària que, a només quinze dies de la votació, té un resultat incert.
José Ramón Chirivella, de l'AJV, i l'ex-president del Tribunal Constitucional, Pascual Sala.
Arriba l'hora de la veritat per al dret civil valencià. En el termini de quinze dies els partidaris de recuperar el dret civil propi se la juguen a tot o res en el Congrés dels Diputats. Allà està previst que es vote, entre els dies 15 i 17 de gener, la reforma de la Constitució que permetrà substituir el terme 'disminuït' pel de 'persona amb discapacitat', una ocasió que l'Associació de Juristes Valencians (AJV) vol aprofitar per introduir un afegitó al text legislatiu que permeta a la Generalitat Valenciana legislar en matèria de dret civil. Cal, però, que dos terços dels diputats voten favorablement. O cosa que és el mateix: que PP i PSOE es posen d'acord i hi donen llum verda. «És l'última oportunitat legislativa que tenim», explicita José Ramón Chirivella, de l'AJV, l'entitat que de fa quasi una dècada batalla en aquesta matèria.
El vot favorable dels dos grans partits espanyols permetria posar punt final a una llarga batalla per aconseguir que la Generalitat Valenciana puga legislar en matèria de dret civil. Vuit anys fa que el Tribunal Constitucional va declarar inconstitucionals les lleis valencianes que regulaven, a l'última oportunitat legislativa que tenim"
l'empar de la reforma de l'Estatut de 2006, sobre el règim econòmic matrimonial; unions de fet; i custòdia compartida. Tres sentències consecutives van sepultar l'aspiració valenciana. En elles, el TC estimava que la Generalitat s'havia excedit en les seues competències.
Des d'aquells tres pronunciaments judicials, l'AJV ha explorat diverses vies per permetre que el País Valencià, com ja fan altres sis territoris que van tenir dret foral propi, pogueren legislar en aquesta matèria. La solució passa, indefectiblement, per introduir en l'article primer de la disposició addicional segona de la Constitució un nou paràgraf. Són trenta-vuit paraules que habilitarien a la Generalitat a legislar en aquesta matèria. «La competència legislativa civil de les comunitats autònomes, assumida als seus propis estatuts, d'acord amb l'article 149.1.8ª de la Constitució, s'estendrà a la recuperació i actualització del seu dret privat històric d'acord amb els valors i els principis constitucionals», diu el text.
El problema per materialitzar aquesta modificació ha estat fins ara que qualsevol canvi en la Constitució requereix els vots favorables de, com a mínim, tres cinquenes parts del Congrés, el que, en termes pràctics requereix la concurrència tant de PP com de PSOE. Fins ara, tots els intents de l'AJV per introduir aquest paràgraf han caigut en sac foradat, en bona mesura perquè ni un partit ni l'altre estaven interessants en encetar el meló de la reforma constitucional en un moment, a més, de moltes tensions territorials.
És per això que, des de fa un parell d'anys, l'AJV va assumir que la via més plausible per introduir aquest canvi en la Constitució implicava unir el seu destí a una altra reivindicació: la sol·licitud del Comitè Espanyol de Representants de Persones amb Discapacitat (CERMI) perquè s'eliminara de la Constitució la paraula 'disminuït' i es substituïra per 'persona amb discapacitat'.
La reivindicació, llargament anhelada, ha trobat resposta aquest final d'any. Fou, de fet, un dels pocs punts al voltant dels quals Alberto Núñez Feijóo i Pedro Sánchez van mostrar sintonia durant la reunió que van celebrar el 22 de desembre. Les reunions posteriors el ministre Félix Bolaños i la
secretària general del PP, Cuca Gamarra, van acabar de posar fil a l'agulla. El 29 de desembre, PSOE i PP, en un acte d'inusual concòrdia política, van presentar al Congrés dels Diputats la corresponent proposició de reforma de l'article 49 de la Constitució.
A petició dels grups polítics, la reforma es tramitarà pel procediment d'urgència i lectura única, una via poc usual que evita eternitzar els terminis parlamentaris. El marge per introduir modificacions, doncs, és minso. L'estratègia de l'AJV, amb l'aquiescència i el suport del CERMI, passa perquè el grup Compromís/Sumar presente una esmena d'addició que permeta introduir l'afegitó valencià. «És en aquest punt quan sabrem si tenim o no tenim dret civil propi. És molt senzill: només poden dir sí o no», explica José Ramón Chirivella, que confia en la capacitat de Carlos Mazón i Ximo Puig per convèncer els seus respectius partits de la conveniència de tirar endavant.
"Sense dret civil, no hi ha agenda valenciana", ha recalcat el representants de l'Associació de Juristes Valencians. Al capdavall, el desenllaç d'aquesta qüestió evidenciarà la capacitat d'influència dels polítics valencians sobre la matriu dels seus dos partits. Un vot negatiu de PP i PSOE a l'esmena d'addició suposaria un colp de gràcia per al dret civil però, sobretot, posaria de manifest la irrellevància de les reivindicacions valencians en un moment en què molts partits minoritaris d'àmbit territorial han obtingut importants concessions a canvi de donar suport a Pedro Sánchez.
Orfes legislatius
La recuperació del dret civil hauria de posar punt final a una situació anòmala: el País Valencià és l'única autonomia que va tenir un dret civil propi en el passat però no pot legislar en la matèria en l'actualitat. La potestat que ara es reclama està ancorada en l'existència dels Furs, això és el conjunt de normes de vida comú que el rei Jaume I va donar a la ciutat de València quan la va conquerir i que va estendre a tot el Regne de València. Foren, de fet, el primer text legal fet a partir del dret romà i regulaven qüestions tan diverses com ara les relacions jurídiques en el matrimoni o la compravenda de camps de cultius. Entre els segles XIV i XVII el corpus legal van augmentar amb la incorporació de nous quaderns de furs que aprovaren les Corts Valencianes. Tingueren vigència fins a 1707, quan el rei Felip V eliminà, a través del Decret de Nova Planta, tot el dret civil dels valencians.
En la segona meitat del segle XX pràcticament tots els territoris que havien tingut un dret foral propi van poder recuperar-lo. El franquisme va reconèixer la possibilitat de recuperar el dret civil propi a Catalunya, Balears i Navarra, després que les classes dirigents d'aquests territoris ho exigiren. Però no al País Valencià on no fou fins a la dècada dels 80 quan aquesta qüestió es posà a sobre de la taula. L'Estatut d'Autonomia del 1982, de fet, incorporava en cinc articles la potestat de les Corts per recuperar, actualitzar i modificar el dret civil valencià, per bé que el govern de Joan Lerma arraconà la qüestió.
Publicat a: El Temps
Autora: Violeta Tena
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada