El Tribunal de les Aigües de la Vega de València és la més antiga institució de justícia existent a Europa. Encara que ja existira des de temps dels romans alguna institució jurídica que resolguera els problemes de l'aigua en terres de València, l'organització que hem heretat data dels temps d'Al-Andalus i, molt possiblement, de l'època del Califat de Còrdova, perfeccionada des dels primers moments de la conquesta del Regne de València pel rei don Jaime
Model de justícia, reconegut per totes les ideologies, cultures i pobles que configuren la rica personalitat valenciana, ha resistit el pas dels temps; ni la València foral, ni el centralisme de nou cuny borbònic, ni les Corts de Cadis de 1812, van restar jurisdicció a aquest tribunal que la Constitució espanyola de 1978, el nostre Estatut d'Autonomia, la Unesco i altres organisme d'àmbit internacional, valoren i tenen en gran consideració.
L'escassetat d'aigua per al reg en la fèrtil horta de València, admiració de viatgers que al llarg dels segles van passar per aquestes terres valencianes: “...l'horta espessa e grand”, del Poema del Mio Cid; el “...camp valencià fertilísim, perquè produeix immensa varietat de fruits...”, de J. Münzer; la “...plana deliciosa, en una regió molt fèrtil i calenta...”, de Claude de Bronseval; “el més bell jardí del món”, del Cardenal de Retz; “la naturalesa sembla haver repartit allí els seus dons a mans plenes”, de A. Ponz;... posen en relleu les bondats de l'horta de València i la necessitat d'una sàvia, equitativa i justa distribució de l'aigua que havia d'arribar a les 17.000 Has. de terra de regadiu a través d'un complex sistema de séquies mare, amb els seus braços i filloles, “sequiols” i “sequiolets” que prenien l'aigua del riu Túria. D'ací va nàixer el concepte de “fila” (etimològicament ‘part treta d'un tot’), que no és un volum fix d'aigua sinó variable en funció del cabal total del riu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada