El fet insular pitiús

Les peculiaritats pitiüses en la I Trobada de Juristes de Dret Civil Autonòmic 

Carta Nàutica d'Eivissa i Formentera. Font: Surcando

Organitzat per la Generalitat Valenciana, la Universitat de València-Estudi General i la Càtedra de Dret Foral Valencià de la citada Universitat, el passat 7 de març va tindre lloc a València la I Trobada de juristes de Dret civil autonòmic relatiu a l'estudi de l'Evolució i desenvolupament dels drets civils autonòmics en la doctrina del Tribunal Constitucional. 

Es van tractar els límits de la doctrina del TC en matèria civil; de les disfuncions d'aquesta doctrina entre territoris, sense solucions clares i unívoques. I, també, de per on poden anar els rumbs més immediats. I, sobretot, també es va tractar, per extens, de l'abast de les diferents comissions o consells autonòmics encarregats d'assessorar sobre el respectiu Dret Civil, inclusivament sobre la pròpia composició interna d'aquests òrgans assessores i, més que res, del propi Dret Civil en si mateix, en la seua personalitat complexa a nivell intern, en cada territori, com ocorre bé a les clares en la nostra Comunitat Autònoma, en atenció a la pluralitat del Dret Civil de cadascuna de les illes de l'arxipèlag que formen Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera. 

Pel Consell Assessor de Dret Civil dels Illes Balears acudiren el president, el notari mallorquí Bartolomé Bibiloni Guasp; la vocal mallorquina Antònia Paniza Fullana, professora titular de Dret Civil de la Universitat de les Illes Balears i, humilment, un mateix, per les Pitiüses. I ara, per a coneixement de l'opinió pública, escric aquestes breus notes. 

En concret, vaig donar compte de la importantíssima Llei del Parlament dels Illes Balears, 7/2017, de 3 d'agost, per la qual es modifica la Compilació de Dret Civil de les Illes Balears, i de la seua voluntat d'expressar la pluralitat interna manifesta d'aquest Dret Civil, que o, es reconeixia així (per illes), i consegüentment així s'aprovava, o no hi havia aspectes que la qüestió avançara: això és, la divisió per Llibres, distingint entre el Llibre I, relatiu a les Disposicions aplicables a l'illa de Mallorca; el Llibre II, relatiu a les Disposicions aplicables a l'illa de Menorca i el Llibre III, relatiu a les Disposicions aplicables a les illes d'Eivissa i Formentera. 

Intangible 

En efecte, la qual cosa procedia de la primigènia Compilació de 1961, i es va preservar per la Compilació de 1990, en 2017 s'ha reconegut com a intangible, i per això l'art. 1.1 en la seua nova redacció diu, res més començar el text, que «el Dret civil de les Illes Balears s'integra pels drets civils històrics de les illes de Mallorca, de Menorca i d'Eivissa i Formentera, d'acord amb la tradicional divisió per llibres d'aquesta Compilació». Això és, el fet insular, i quant aquest representa, en tots els ordres, s'ha establit com a regla preliminar intocable, base de tota la resta, per atendre la pròpia identitat de cada illa (o grup d'illes, a les Pitiüses) i a la seua respectiva tradició jurídica privativa, en el pla civil, però que també es relaciona amb aspectes fonamentals de la pròpia vivència cultural i existencial profunda, tal com plasma el propi Estatut d'Autonomia de les Illes Balears, en la seua redacció vigent per la Llei orgànica 1/2007, de 28 de febrer, l'article del qual 1.1 també és molt il·lustratiu, com a Disposició general primera de tot el text. 

Motor de canvi 

També vaig referir que aqueix reconeixement del fet insular, com a motor de canvi legislatiu, pro futur, en matèria civil s'ha reconegut, finalment, en la importantíssima disposició addicional cinquena de la Llei 7/2017, relativa a la Creació del Consell Assessor de Dret Civil de les Illes Balears, òrgan del qual, amb la major humilitat i modèstia, forme part, com a òrgan amb «una composició paritària entre illes» (les quatre, i per igual, i el Govern balear), i, entre les funcions del qual està la de «assessorar jurídicament el Govern de les Illes Balears i al Parlament de les Illes Balears i emetre els informes que sol·liciten el Govern de les Illes Balears, el Parlament de les Illes Balears i els grups parlamentaris», de tal manera que el legislador ha sigut conscient que el Dret Civil en cada illa de l'arxipèlag és una qüestió de moltíssim pes i rellevància per a l'illa respectiva, que transcendeix l'estrictament civil. 

Per això, el legislador ha considerat que només d'aquesta manera, reconeixent la pluralitat interna d'aquest Dret, era possible l'avanç, perquè en cas contrari, mantenint un sistema que fora vist com a impost –des d'una altra o altres illes a les altres- no es modificarien mai les lleis vigents, algunes necessitades de canvis i millores més que urgents, de preceptiva reforma. 

I, fins i tot, a propòsit de reconéixer l'especialíssima repercussió que tot això té a Eivissa i Formentera, vaig explicar que s'ha previst explícitament, en la pròpia Llei, que «en les seues funcions, el Consell Assessor de Dret Civil de les Illes Balears recaptarà el parer del Consell Assessor de Dret Civil propi d'Eivissa i Formentera», de tal manera que l'existència i paper fonamental d'aquest últim està preservada i reconeguda, com a hereua de l'anterior Consell Assessor per al Manteniment, la Conservació i la Defensa del Dret Foral d'Eivissa i Formentera, així com l'explícita tradició civil autòctona de les Pitiüses, en senyal de consens en pro d'un Dret Civil sentit com a propi en cada illa, en un arxipèlag reconeixedor, com estableix l'art. 12.4 de l'Estatut, de les peculiaritats (també les civils) de cada illa i, en concret, de «consolidar i desenvolupar les característiques de nacionalitat comuna» dels quatre pobles que formen la comunitat insular, en el marc de la tradició foral de l'antiga Corona d'Aragó –un dels components de la qual, l'actual Comunitat Valenciana, ha de recuperar en plenitud la seua sencera tradició foral civil, inclusivament amb la reforma de la Constitució, i des d'ací el nostre complet suport- i en solidaritat amb el conjunt de pobles d'Espanya. 

Integrants de l'originària Corona d'Aragó 

La recuperació de la tradició foral valenciana, també s'assega i es valora des de les Pitiüses, veïnes i germanes fraternes de la terra valenciana, com una cosa pròpia, per ser tots territoris integrants de la comuna i originària Corona d'Aragó, on s'aprecia la vocació pactista de la Llei i la foralitat degudament actualitzada, com a expressió de la seua ser natural, en plena solidaritat amb el conjunt de pobles d'Espanya, tal com resa el preàmbul del text constitucional, que constitueix un nord vertader de concòrdia i de reconeixement de les realitats nacionals de cadascun d'eixos pobles, en l'exercici dels drets humans, les seues cultures i tradicions, llengües i institucions.

Autor: Ángel C. Navarro Sánchez 

Publicat a: Diario de Ibiza 

Traducció en Softvalencià