La descripció que ens fa l'historiador Vicent Baydal d'aquesta sensacional imatge de la València de Guesson és insuperable. Recomanem que la llegiu en les fonts originals de l'autor que posem a continuació.
El cos del text que ací posem només és un extracte condensant de l'original
Vista presa des de dalt del Pont de Sant Josep
 |
Font: Commons
Vista presa des de dalt de la Porta del Mar |
València, ciutat de campanars
Dèdal-Guesdon sobrevolà fictíciament València per la seua part noble, la del nord, més enllà del riu Túria, des d'on sempre s'havia representat l'urbs, com en el seu primer escut medieval −una ciutat sobre aigües−, la imatge de l'esmentat Wijngaerde o els plànols de Mancelli i Tosca. La vista més coneguda de Guesdon es prenia aproximadament des de dalt de l'actual avinguda Burjassot, a Marxalenes, amb el Portal Nou i el barri del Carme en primer pla. L'altra, que no ha circulat tant, se situava sobre el pont de la Mar −que ni apareixia− i l'Albereda, amb la Ciutadella construïda per Felip V per a controlar la ciutat a peu d'escena.
Les dos són preciosos instants imaginats de vida urbana, possibles gràcies a les constants passejades que degué fer el dibuixant bretó durant la seua estada a València, prenent notes i esbossos ací i allà −"del natural", com anunciava l'editor−, i ajudat dels plànols pertinents, que permetien reconstruir amb fidelitat la trama urbana. I, entre les desenes de panoràmiques europees que traçà Guesdon, si per una cosa destaquen les de València és per l'omnipresència dels campanars i les cúpules.
No debades, un quart de segle abans Victor Hugo l'havia definida, exageradament, com la ciutat de les tres-centes esglésies. I, no debades, recentment Toni Sabater li ha dedicat un gloriós volum amb el títol Ciutat de campanars (Llibres de la Drassana, 2016), en el qual explica de manera enlluernadora el seu paper com a fites i tòtems urbans. El que més destaca en la imatge més coneguda de Guesdon és, evidentment, el Micalet de la Seu, de nou en diagonal al punt de vista principal.
Però de més prop a més lluny, intramurs, també es poden observar els del Carme (a mà esquerra del Portal Nou), el de Sant Llorenç (darrere de les Torres de Serrans i enfront del Palau dels Borja), la cúpula i les torres del Temple (enfront del pont del Real), les de Sant Felip Neri, Sant Esteve, la basílica de la Mare de Déu i Sant Bartomeu (en falsa línia recta), el campanar de Santa Caterina (prop del Micalet, l'únic que li fa una miqueta d'ombra), el de Sant Martí, Sant Andreu i la cúpula del Patriarca (a l'esquerra de Santa Caterina) i els de la Companyia, Sant Nicolau i Sant Joan (a la seua dreta), a més de l'enorme cúpula d'Escolapis en Velluters. Al fons, finalment, s'observa el campanar del convent de Sant Francesc i, encara més lluny, extramurs, el de Sant Valer, en una Russafa encara envoltada d'horts i a pocs quilòmetres de l'Albufera.
Per si fóra poc, l'altra vista de Guesdon mostra una nova perspectiva en la qual destaquen el convent de Sant Doménec en primer terme (enfront del Palau de Cervelló amb les seues dos torres), el convent de Santa Caterina de Siena (a l'esquerra de l'actual Palau de Justícia, el solar que hui en dia es correspon amb El Corte Inglés), el del Patriarca (amb els seus finestrons) i, extramurs, els convents de Sant Pius V i de la Trinitat (en el marge dret del Túria) i, al fons, més enllà de les Torres de Quart, els de Sant Sebastià i el Socós. Fins i tot, en les millors reproduccions de la imatge es poden copsar a la llunyania, gràcies al traçat del seu nucli poblacional amb alguna torre eixint, els pobles de Mislata i Aldaia, a la part esquerra del riu, i de Campanar i Torrent, a la part dreta.
Radiografia de la València huitcentista
Més enllà dels edificis religiosos, les vistes de Guesdon també mostren moltíssims altres detalls de la fisonomia urbana de la València de mitjan segle XIX, començant pel seu constrenyiment secular dins d'unes muralles que serien enderrocades molt poc després, en 1865, abans de començar un eixamplament que encara no ha finalitzat.
D'altra banda, en la imatge que té la Porta de la Mar, la Ciutadella i el Convent de Sant Doménec en primer terme també es pot observar, extramurs, la fàbrica de gas, propietat de José Campo, que acabava d'inaugurar l'abastiment a certes parts de la ciutat. Així mateix, també es comprova clarament que el carrer del Mar, atés que el de la Pau no s'havia obert encara, feia d'eix directe cap al centre des de la porta homònima. O que l'actual Tribunal Superior de Justícia, que llavors feia funcions de Fàbrica de Tabacs, destacava en una zona acabada de remodelar gràcies a la instal·lació de la Glorieta i el Parterre.
En l'altra vista, els detalls destacables també són nombrosos. En primer lloc, la monumentalitat del perdut Portal Nou i la presència massiva d'horts, com els de Soguers i Ripalda, en tota la zona adjacent a Na Jordana. Ni rastre queda ja de l'antic bordell municipal, que estava en aquells solars, però sí que s'observa el convent de la Corona, ja amb funcions de Beneficència, i, vora el carrer de Quart, el gran hort de la Casa de Misericòrdia, una altra institució assistencial (que acabà desapareixent a mitjan segle XX).
L'hort del convent del Carme amb diverses palmeres, a l'esquerra del Portal Nou, exhibix la seua magnificència. Enfront de la Basílica, es pot copsar una xicoteta torre, que correspon a una de les dos que tenia l'antiga Casa de la Ciutat (llavors en procés d'enderrocament), i, més a l'esquerra, la torre del Palau de la Generalitat (ja que l'altra es va afegir en ple segle XX). La Llonja a penes si destaca, però sí que ho fa la plaça triangular del Mercat, així com la mola del convent de Sant Francesc, que acabaria donant pas a l'actual plaça de l'Ajuntament.
Darrere de Sant Francesc, a més a més, es pot intuir la Plaça de Bous, potser encara en construcció, i prop d'ella dos locomotores eixint de l'antiga Estació del Nord, una cap al sud i una altra cap al Grau, en la línia inaugurada en 1852 per la qual també es veu retornar un tren just travessant el riu, a través d'un pont de ferro, ara inexistent, que es va erigir expressament. Així mateix, es pot resseguir de manera meridiana la línia de l'Albereda, vora riu, i el seu enllaç amb el Camí al Grau (l'actual avinguda del Port), que duia als Poblats Marítims, on també es comprova una intensa activitat portuària, tot i l'escàs desenvolupament del moll, amb seculars problemes de construcció.
