El dia de l'aniversari de la batalla d'Almansa, recuperem aquesta entrevista amb la historiadora Carme Pérez Aparicio
 |
| Carme Perez Aparicio, a la Ciutat de les Arts de València. - Enrique Marco |
Al número 108 de SÀPIENS, l'Especial 1714, es tracta la batalla d'Almansa del 25 d'abril del 1707 que va tenir unes greus conseqüències al Regne de València, especialment per la repressió borbònica i l'abolició dels furs.
Els maulets, el terme amb què s'anomenaven els partidaris de Carles d'Àustria al Regne de València, és el principal símbol de la resistència austriacista en terres valencianes però també un dels pocs referents que tenen molts catalans de la guerra de Successió al País Valencià.
Es diu que és un nom d'origen àrab.
No he trobat una versió contundent sobre l'origen de la paraula, tot i que l'expressió: vindrà la quaranta maula, que equival a allò de que ve l'home del sac, es feia servir per espantar els xiquets. En tot cas, el mot maulet feia referència als sectors marginals de la societat i era pejoratiu. Per tant, tot sembla indicar que era el nom despectiu que feien servir els borbònics per referir-se als austriacistes.
Però no tots els austriacistes valencians pertanyien a les classes populars.
Això és el que van difondre els mateixos borbònics per desprestigiar el moviment austriacista. Però és fals. Hi va havia camperols però també persones de l'àmbit urbà, provinents dels gremis, molt actius i implicats amb la causa austriacista. I també membres de la mitjana i baixa noblesa.
Però no de l'alta. Quines raons tenien uns i altres?
La defensa del govern propi, pactista i constitucional, i que corria perill davant l'absolutisme borbònic era la gran motivació austriacista. Després hi havia qüestions econòmiques i socials. Per exemple, es pensava que amb l'arxiduc Carles d'Àustria era possible l'abolició del règim senyorial. Per això els camperols eren austriacistes i l'alta noblesa, temerosa de perdre els seus privilegis, donava suport a Felip V.
I els borbònics no temien perdre el seu sistema de govern?
Aquí hi ha un tema subtil que cal explicar bé. Els borbònics no volien canviar el sistema de govern. Donaven suport a Felip V perquè havia pujat al tron jurant els Furs i, per tant, no creien que els abolís.
Però ho va fer.
Sí, i va ser tota una sorpresa constatar que, després d'aquest fet, molts borbònics se'n van queixar directament al rei. I no solament es queixaven de l'abolició dels Furs sinó també dels seus militars i de com abusaven i s'enriquien a costa de la població. L'eclesiàstic Isidre Planes, que era borbònic i per tant el seu testimoni és encara més significatiu, resumeix molt gràficament aquest malestar dient que al Regne de València "ni le tienen ni le quieren por rey de las cien partes de hombres y mujeres, las noventa".
L'historiador Sebastià García Martínez diu que l'abolició dels Furs va ser l'acta de defunció del Regne de València.
I és veritat. El regne que havia creat Jaume I, amb les seves lleis, el seu sistema constitucional, l'autogovern, el sistema fiscal… tot va desaparèixer el 1707, arrossegat per les lleis de Castella i el seu govern centralista. L'impacte va ser profundament negatiu i va significar un retrocés en tots els àmbits.
Reconegut pels mateixos borbònics.
I tant! Perquè, a més, molts d'ells es van convertir en l'instrument d'aplicació d'aquestes noves lleis que percebien clarament com a contràries als seus interessos com a valencians.
Víctimes per partida doble.
Tothom era víctima. Felip V va fer desaparèixer les lleis forals, que protegien el poble de la voracitat fiscal de la monarquia. Els reis de la corona d'Aragó no podien modificar-les sense l'aprovació de les Corts. En canvi, amb el sistema absolutista, Felip V tenia plena llibertat per imposar tota mena de contribucions.
Pot posar un exemple de fins a quin punt va augmentar la càrrega fiscal?
Abans, els recursos que aportava el Regne de València al rei eren voluntaris i no tots els anys s'hi contribuïa. Oscil·laven entre les 18.000 i 35.000 lliures anuals. Felip V va imposar un nou sistema fiscal de caràcter permanent i va unificar les contribucions en un únic impost, l'equivalent. El 1714, l'equivalent es va fixar en 637.000 lliures cada any.
Diners que Felip V feia servir per finançar la guerra al Principat.
Per reblar el clau, oi? Precisament en un conflicte en el qual la sintonia entre els austriacistes catalans i valencians era total. Tenien clar que lluitaven en defensa d'un projecte comú i la coordinació entre ells era plena. Quan es produeix la batalla d'Almansa, els aliats de Catalunya organitzen la resistència, hi havia un engranatge molt ben cohesionat. Per això el primer que va fer Felip V va ser evitar la connexió entre els dos territoris. De totes maneres, no va aconseguir el que pretenia.
Què vol dir?
Felip V va imposar un sistema polític per la força de les armes i que, en realitat, mai no va ser acceptat per la població. La prova és que tres-cents anys després, el debat sobre com s'ha d'organitzar políticament l'Estat espanyol resta obert.
Font: Sapiens
Autora: Sònia Casas
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada