L'Associació de Juristes Valencians demana a Arrimadas i Villegas que s'unisquen al consens de la ciutadania pel dret civil valencià
 |
| Les Corts Valencianes sol·licitaran la restitució del dret civil valencià, amb el suport de PSPV-PSOE, PP, Compromís, Unides Podem, el dubte de Ciutadans i l'oposició clara de Vox. Foto: Inma Caballer |
El 5 de febrer s'aprovarà en les Corts Valencianes la sol·licitud d'una modificació de la disposició addicional segona de la Constitució, que permeta la recuperació del dret civil valencià. Es tracta d'un procediment recollit en l'article 166 del propi text constitucional i que haurà de ser ratificat en les Corts Generals.
Actualment, 15 milions d'espanyols viuen en comunitats autònomes que, per motius històrics, tenen especialitats en matèria de dret privat. En qüestions com la regulació dels efectes civils de les unions de fet, normes successòries que ofereixen una major llibertat a l'hora de testar o en matèria de custòdia compartida dels fills en cas de crisis matrimonials.
Els juristes, la majoria de formacions polítiques, les universitats, els sindicats i empresaris, així com les associacions culturals i festives de la Comunitat Valenciana han promogut una modificació menor de la Constitució per a restituir la capacitat dels diputats valencians per a aprovar lleis civils en matèria de dret de família o successions.
Evitar incoherències entre el ‘Estatut’ i la Constitució
La proposta de modificació de la Carta Magna que enviarà el parlament valencià al Congrés pretén afegir un segon paràgraf a la disposició addicional segona: “la competència legislativa civil de les comunitats autònomes, assumida als seus propis estatuts conforme a l'article 149.1.8 de la Constitució, s'estendrà a la recuperació i l'actualització del seu dret privat històric d'acord amb els valors i els principis constitucionals”.
“No ha quedat més remei per a evitar incoherències entre la Constitució i el ‘Estatut’ valencià, que promoure una modificació tècnica i menor de la Constitució, per a posar fi a una discriminació injustificable en una democràcia” al·lega a Cambio16 José Ramón Chirivella, president de l'Associació de Juristes Valencians.
Chirivella, en parlar de “incoherències”, es refereix a les tres lleis anul·lades pel Tribunal Constitucional: la Llei de règim econòmic matrimonial (2008), la Llei de custòdia compartida (2011) i la de Llei Unions de fet Formalitzades (2012). I és que l'Estat “té competència exclusiva” en “legislació civil, sense perjudici de la conservació, modificació i desenvolupament per les Comunitats Autònomes dels drets civils, forals o especials, allí on existisquen”. La qüestió és que, a diferència del que va ocórrer en altres comunitats autònomes, a la Comunitat Valenciana aqueixos drets existien però mancaven de vigència quan es va aprovar la Constitució.
 |
| Membres de l'Associació de Juristes Valencians en les Corts Valencianes. |
El dret civil valencià ja és aplicable per a 300.000 ciutadans
Encara que la reintegració del dret civil valencià es va aprovar en el parlament autonòmic i en el Congrés dels Diputats en 2006, amb motiu de la reforma del ‘Estatut’, va tindre competència efectiva entre 2009 i 2016, i encara resulta aplicable a 300.000 valencians.
El Dret Civil és el que regula les relacions privades de les persones, dels individus i incideix en múltiples àmbits de l'esfera més íntima de la persona, com el seu règim econòmic matrimonial o successori. Es tracta de qüestions tan rellevants com casar-se en de guanys o en règim de separació de béns, en la manera de realitzar el testament o de desheretar als hereus forçosos, per exemple.
José Ramón Chirivella explica que, per motius històrics, “a Espanya mai ha existit unitat legislativa en matèria de dret privat, en coexistir el dret comú espanyol en set comunitats autònomes amb el dret foral o especial respectiu, aplicable amb les seues pròpies especialitats”.
El responsable d'aquesta organització, una de les més actives en la recuperació del dret civil foral valencià, juntament amb els huit col·legis d'advocats de les 3 províncies valencianes, també valora com a “sorprenent” que va ser durant la dictadura franquista quan “es va procedir a institucionalitzar aqueixos drets civils regionals a través de la formula de les compilacions”, i per això no comprén l'oposició de Vox i, encara menys, la de Ciutadans.
Ampli consens territorial i polític
Fins hui, 465 dels 542 municipis de la Comunitat Valenciana han manifestat el seu suport a la recuperació del dret civil foral valencià com a part de la història, tradició i identitat del poble valencià. Això en l'àmbit local, l'administració més pròxima a la ciutadania.
Però el parlament autonòmic destil·la també un ampli consens, transversal des de les posicions d'esquerra a dreta: PSPV-PSOE, Partit Popular, Compromís i Unides Podem. L'única posició clarament contrària és la de Vox. La visió centralista de la política territorial espanyola d'aquesta formació d'és clara: Vox no pot “secundar més autogovern”, encara que estiga previst en el ‘Estatut’, que l'actual vicepresident quart del Congrés, Ignacio Gil Lázaro, va votar a favor en el Congrés quan estava en les files del PP.
Defensa en les Corts Valencianes
Ernest Blanch, secretari general del PSPV-PSOE a Castelló i diputat autonòmic, al·legava el setembre passat, en seu parlamentària, que “la diversitat vol dir una diferència positiva i adaptativa i és el nostre model. És el model constitucional. Una altra cosa és anar en contra”.
Per part seua, el diputat popular José Ciscar ha valorat que amb una “mínima” modificació de la Carta Magna “es pot fer realitat una gran aspiració”. Així mateix, sosté que “no perjudica a ningú i beneficia a molts, no té cost econòmic. En què ens pot perjudicar tindre capacitat legislativa per a donar resposta a problemes quotidians?”.
Compromís considera que és “històric” l'acord aconseguit entre les quatre formacions polítiques. Per a Jesús Pla, “tenim una oportunitat històrica per a bandejar definitivament aquell Decret de Nova Planta” i Unides Podem manifesta que amb l'aprovació del dret civil foral es podrà “corregir un greuge que hauria d'estar solucionat des de fa molts anys”.
 |
| Toni Cantó (esq.), ‘síndic’ de Ciutadans en les Corts Valencianes, al costat del president Enric Morera (Compromís). Foto: Inma Caballer. |
La posició oposada de Ciutadans
En el si de Ciutadans existeixen posicions oposades en relació al dret civil foral valencià. Mentre molts regidors del partit a la Comunitat Valenciana estan votant a favor en els seus respectius ajuntaments, la direcció central del partit marca des de Madrid una pauta centralista.
Però la transversalitat de formacions amb representació parlamentària que recolzen la recuperació del dret civil privatiu, així com la seua inclusió en el ‘Estatut’, evidència que és una mesura compartida per formacions d'ampli espectre polític, amb postures divergents en política territorial i identitat.
Chirivella denuncia que “Ciutadans no qüestiona el dret civil català, i fins i tot va subscriure amb UPN un respecte exprés al dret foral navarrés en constituir la coalició Navarresa Suma”. El President de l'Associació de Juristes Valencians sol·licita a Inés Arrimadas i a José Manuel Villegas, advocats i catalans “que respecten la voluntat de la societat civil valenciana i de la gran majoria dels seus diputats, regidors i votants valencians de Ciutadans”. En aquest sentit, diuen, “demanem coherència amb la posició del seu partit a Aragó, Galícia, Navarra, Balears, País Basc i Catalunya, on Ciutadans no ha impugnat la pervivència de les seues normes civils”
Ciutadans només compta amb 10 diputats en el Congrés després de les últimes eleccions generals, però sí que disposa en canvi d'un grup ampli en les Corts Valencianes, amb 18 diputats autonòmics de 99.
Un regidor pregunta: “Votar juntament amb VOX? Heu perdut la raó?”
Vicente Raga, regidor de Ciutadans a Alboraia (municipi de l'Horta de Valéncia) ha remés esta mateixa setmana un burofax al ‘síndic’ del Grup Ciutadans del parlament valencià, Toni Cantó, en el qual li recorda que “l'absoluta uniformitat civil mai ha existit a Espanya, i per descomptat és impropi i de gent que desconeix la realitat, identificar Dret Civil Foral amb nacionalismes, quan, per exemple, un dels països més units (els EUA), tenen tants codis civils i penals com a Estats Federats ho integren”.
A més, afig Raga, “disposar de les nostres pròpies normes civils serviria de fre al nacionalisme català, que ja saps que pretén apropiar-se i annexionar-se la Comunitat Valenciana a través dels ‘Països Catalans’. Seria un fre a l'imperialisme i al secessionisme que se'ns ve damunt”, li insta Raga a Cantó perquè el Grup en les Corts Valencianes reconsidere el seu vot.
En este sentit, fins i tot, el regidor li arriba a preguntar al ‘síndic’: “Votar juntament amb VOX? Heu perdut la raó? No teniu criteri?”. Raga, a més, al·ludeix al fet que “més del 94% dels valencians” dóna suport a la modificació constitucional i especifica que “s'han unit a la causa, sense pretendre ser exhaustiu”, la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana, el Col·legi d'Advocats de València, Alcoi i Elx, la Junta Autonòmica dels Registradors de la Propietat, Lo Rat Penat, les associacions procustodia compartida, l'Associació d'Agricultors Valencians o les tres Diputacions Provincials.
També la Federació Valenciana de Municipis i Províncies, l'Ateneu Mercantil de València, les Facultats de Dret de València i Alacant, l'Associació Valenciana d'Empresaris, totes les cambres de comerç, l'associació valenciana de treballadors autònoms, la Interagrupación de Falles de València, la Facultat d'Història de València, AVACU, sindicats (AVAPOL, CSIF, CCOO, UGT…) “i un llarguíssim etcètera de col·lectius. Podria seguir així fins a omplir dos folis complets”, conclou Raga.
A més, la mateixa Generalitat Valenciana recorda que “els furs valencians van ser a Espanya el primer text legal fet a partir del dret romà”. A més, afig que “el desenvolupament de totes estes normes va afavorir el comerç i la cultura del poble valencià. A este desenvolupament de la cultura en el segle XIV el coneixem com el Segle d'Or valencià”.
Després de la mort sense descendència del rei Carles II ‘el Fetillat’, al novembre de 1700, es va iniciar a Espanya una guerra de successió entre els partidaris de Felip V i l'arxiduc Carles d'Àustria, que conclouria amb l'ascens al tron del primer d'ells. Com que els valencians van fer costat majoritàriament al candidat austracista, Felip V va derogar en 1707 els furs valencians mitjançant els Decrets de Nova Planta. Des de llavors, polítics, historiadors i juristes sol·liciten posar fi a aquesta discriminació, ja que Aragó, Catalunya i Balears van mantindre el seu Dret Privat després de la Guerra de Successió.
Font: Cambio 16
Autor: Juli Amadeu Árias
