Els col·legis professionals reviuen 600 anys d'història

Les institucions que agrupen als farmacèutics, els notaris i els metges són les més antigues de València i es remunten fins i tot a la conquesta de Jaume I. La seua importància ha perdurat al llarg dels segles i es manté en l'actualitat 

L'antiga seu del Col·legi d'Advocats de València, en 1990.:: Lloret

Un advocat que vulga exercir la seua professió, un farmacèutic que òbriga una botica o un arquitecte que vaja a visar els seus projectes necessita estar col·legiat. Hi ha col·legis professionals que existeixen des de fa segles, i actualment una gran part de les treballs solament poden exercir-se si s'està col·legiat. A València hi ha més de 40 col·legis oficials, alguns provincials, altres autonòmics. Diversos amb molt de pes en la societat. 

El Col·legi de Farmacèutics de València, tal com s'explica en la seua pàgina web, és el més antic del món. Va ser constituït el 20 de març de 1441 i la seua fundació va ser atorgada per donya María d'Aragó i Sicília, esposa d'Alfonso el Magnànim. Els boticaris valencians van celebrar el 22 de desembre de 1443 el seu primer Capítol d'elecció de rectors en la qual llavors era la seua seu, situada en la capella del Monestir de Santa María Magdalena, moguts per la devoció que professaven a aquesta Verge, que va ser proclamada patrona del col·legi. Va ser el de València el primer a establir la col·legiació obligatòria, prèvia a l'exercici professional, i a regular l'establiment de noves farmàcies. La jurisdicció del col·legi valencià va arribar a bastir tot el Regne. Va ser a més el primer de la Corona d'Aragó a disposar d'una Concòrdia Farmacèutica per a l'elaboració i valoració dels medicaments compostos, i li cap l'honor d'elaborar la primera Farmacopea Oficial Espanyola. A mitjan segle XX va complir 500 anys de vida. 

Més antics fins i tot són els orígens del Col·legi de Metges de València. Segons el llibre que va escriure el catedràtic de la història de la medicina, el professor José María López Piñero, la primera regulació normativa de l'ofici mèdic data de 1329, quan el text *Els *Furs -la carta magna de costums i lleis dels valencians- d'Alfonso IV el Benigne va crear en el Regne de València la primera organització mèdica de tots els dominis hispànics. 

En el segle següent, en 1433, es crea el Col·legi de Cirurgians de València, on ja mèdics de renombrat prestigi constituïen el tribunal de 'examinadors' que concedia les llicències de metge i cirurgià. Pocs anys després, en 1499, en crear-se la Universitat de València s'incorpora a ella el 'Estudi' com 'Cadira de Cirurgia' i des de l'any 1501 es va encarregar no solament de la formació dels cirurgians, sinó també de l'ensenyament quirúrgic als metges, situació que contrastava amb la completa separació entre ambdues vessants de la professió mèdica en la resta d'Europa. 

En 1707 el Decret de Nova Planta va derogar l'organització foral valenciana i amb ell la concessió de la llicència va passar a dependre del Tribunal del Protomedicato. No obstant açò, en 1715 el Col·legi de Cirurgians de València va ser ratificat i fins a 1829 va continuar controlant la professió. Nombroses associacions mèdiques van nàixer en l'Espanya liberal del segle XIX i van desaparèixer en poc temps. Enfront d'elles, l'Institut Mèdic Valencià, fundada en 1841, va donar una vegada més exemple del moviment professional valencià amb la seua continuïtat i la seua important labor durant mig segle que li va convertir en el col·lectiu mèdic espanyol de major relleu. 

Una de les principals aportacions de l'Institut en el camp de la medicina preventiva va ser la creació d'una Comissió Central de Vacunació fundada en 1851. Durant la segona meitat del segle passat va ser el principal centre de difusió de la vacuna antivírica a València i la resta d'Espanya, arribant-se a encarregar de vacunar a l'exèrcit i la família real. En 1893 l'Institut Mèdic Valencià i l'Associació Mèdic-Farmacèutica van decidir fusionar-se, una trajectòria que culminaria amb la constitució del Col·legi Oficial de Metges de València en 1898. 

Arxiu notarial únic 

Caldria remuntar-se al 1238, coincidint pràcticament amb la conquesta del Regne, quan es van trobar les primeres disposicions sobre notaris valencians. El Col·legi Notarial de València es troba documentat de forma ininterrompuda des de 1283, la qual cosa ho converteix en el més antic d'Espanya. En el col·legi del Corpus Christi, conegut com del Patriarca, es guarden quasi 30.000 documents notarials des de 1300 fins a finals del segle XIX, un arxiu únic a Europa. La relació del Corpus amb el Col·legi Notarial va ser molt estreta. 

El seu àmbit territorial, coincident amb el de la Comunitat Valenciana, comprèn 343 notaries demarcades (122 en la província d'Alacant, d'elles 34 de primera, 51 de segona i 37 de tercera; 47 en la província de Castelló, de les quals 12 són de primera, 17 de segona i 18 de tercera; i 174 en la de València, 55 de primera, 67 de segona i 52 de primera). 

L'actual seu col·legial, en el carrer Pascual i Genís, 21, va ser edificada en 1883 sobre un solar adquirit a aquest efecte, sense més interrupció que la seua confiscació temporal durant la Guerra Civil. L'any 2009 es va commemorar el 250 aniversari de la fundació del Col·legi d'Advocats de València, que va ser creat en assemblea general en 1759, a causa de les gestions de José Berní Catalá. Era un conegut escriptor i advocat valencià, que actuava també en els tribunals de Madrid i al que es considera el vertader fundador del Col·legi d'Advocats de València. Va ser aprovat per part del Consell de Castella en un decret signat en 1761 i la real provisió de Carlos III de 6 de gener de 1762. Des de 1921 va tenir el local social en l'antic Palau de Justícia, avui seu del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana. 

Va ser en 1927 quan es van crear els col·legis d'arquitectes a Espanya sobre la base de les societats que existien fins a aquell moment, constituïts ja amb el Govern de la Segona República en 1931. Durant aquests anys, els sis col·legis inicials han donat lloc als vint-i-sis actuals, mentre que els quasi mil arquitectes de llavors avui estan prop de cinquanta mil. 

Molt més recents són altres col·legis professionals que tenen un pes específic en l'actualitat, com el Col·legi d'Enginyers Industrials. La constitució d'aquesta institució arranca en 1949, però no va ser fins a 1950 quan es creen els primers col·legis del ram a Espanya. El 10 de novembre d'aqueix any se celebra la junta general que constitueix l'organisme valencià. Aquest col·legi s'ha destacat per una activitat molt intensa i no s'entén el lobby Ferrmed, que lluita per l'engegada del corredor ferroviari mediterrani, sense l'aportació inicial del col·legi d'enginyers. Els perits, per la seua banda, es van agrupar entorn d'un col·legi uns anys després, en 1958. 

El Col·legi d'Economistes es funda en 1971. En aquell moment es va constituir amb un nombre testimonial de col·legiats, amb prou faenes un centenar. Actualment són més de 3.900 economistes els que formen part de la institució, una corporació de dret públic i amb personalitat jurídica pròpia. En el cas dels Agents de la Propietat Immobiliària, en 1951 desapareixen els col·legis de corredors de finques, creats uns anys abans, i els seus membres s'integren en la nova estructura col·legial. 

La institució recorda com a l'octubre de 1957 van actuar ràpidament durant les inundacions que van assolar bona part de la ciutat de València i la seua àrea limítrofa, auxiliant a les víctimes i col·laborant a proporcionar sostre als damnificats. Aquell lliurament va suposar que, anys més tard, per acord plenari de l'Ajuntament de València de data de 5 de febrer de 1965 es concedira al col·legi la 'medalla de gratitud'.

Publicat a: Las Provincias

Traducció: Softvalencià

Reforma constitucional i Comunitat Valenciana

Dimecres passat va ser el 39.º aniversari de la nostra Constitució i com tots els anys han tingut lloc nombrosos debats i fòrums respecte a la seua possible modificació. Entre tots ells m'ha semblat especialment interessant el de «La Constitució a debat» que ha sigut propiciat per aquest periòdic fa uns pocs dies. En aquest debat, en el qual van participar cinc catedràtics de Dret constitucional, es va coincidir en la necessitat de reformar la Carta Magna, si bé amb discrepàncies respecte a la intensitat de la modificació arribant alguns d'ells, com el meu antic company de promoció, Roberto Viciano, a proposar un nou procés constituent. Per contra, la gran majoria va coincidir que si ben eren necessàries reformes de profund calat podia fer-se sense necessitat d'una nova Constitució. Les modificacions més apressants són les relatives al finançament autonòmic i a la qüestió territorial. 

El tema del finançament autonòmic ens afecta especialment als valencians ja que som una de les comunitats amb major infrafinanciació de tota Espanya. No cal oblidar que recentment milers de valencians ens manifestem en el Cap i Casal reclamant un finançament més just. Respecte a aquest tema, en el citat debat, el catedràtic Vicente Garrido va dir que es necessita un estat fort de les autonomies forta per a mantenir la unitat d'Espanya (i no una recentralizació), la qual cosa al seu torn exigeix entre altres coses resoldre la qüestió del finançament de les autonomies. És necessari un nou sistema que al temps de mantenir la solidaritat territorial siga capaç d'acontentar a totes les autonomies. Per a açò la fórmula del repartiment dels diners entre les diferents comunitats hauria de blindar-se en el text constitucional abandonant l'actual sistema que es contempla en una llei orgànica. 

Respecte a aquesta qüestió el President Ximo Puig, el passat dia sis, s'ha queixat que el PP havia promès que la qüestió del finançament autonòmic estaria resolta abans de final d'any i tot apunta al fet que no va a ser així. Crec que la qüestió catalana servirà per a dilatar aquest tema el màxim possible i que el Senyor Rajoy, que mai ha volgut abordar aquesta espinosa, qüestió esperarà a veure si escampa per aquells lares. 

Quant a la qüestió territorial, es va dir en aquell debat, que si bé la constitució en el seu moment va asseure les bases de la mateixa, no obstant açò, va deixar per resoldre algunes qüestions com la clara delimitació entre les competències autonòmiques i estatals. De fixar-se eixe límit podria acabar-se d'una vegada amb l'alta litigiositat entre Estat i Autonomies per la mútua invasió de competències. Dins de la qüestió territorial també està la reforma del Senat que hauria de transformar-se en una càmera territorial que permetera a les comunitats una millor integració en l'Estat. Aquesta càmera passaria a tenir funcions legislatives en matèries que afectaren a les autonomies i els seus membres serien delegats de les diferents comunitats. Totes aquestes propostes i unes altres hauran de ser estudiades en la Comissió per a la reforma territorial que s'ha creat en el Congrés i que també s'ha quedat al pairo pendent de la qüestió catalana que tot ho paralitza. 

Finalment, està la qüestió del Dret foral Valencià. Novament Garrido va dir que la modificació de l'article 149.8.1 de la Constitució seria l'opció perquè les lleis civils valencianes que es dictaren en un futur no acaben sent anul·lades pel Tribunal Constitucional. El citat article ha sigut recentment interpretat per aquell Tribunal en el sentit que les Corts valencianes no poden dictar normes en matèria civil (custòdia compartida, règims econòmics matrimonials, parelles de fet) perquè quan va entrar en vigor la Constitució no teníem dret foral compilat i per açò totes les lleis civils que teníem han sigut anul·lades per inconstitucionals. Tot açò explicat per al llec en dret ve a suposar que com en el franquisme no se'ns va reconèixer aqueixa possibilitat de legislar en matèria civil, com si va succeir amb Aragó, Navarra, Galícia, País Basc, Catalunya o Balears ara en plena democràcia se'ns veta aquest Dret. 

En aquests últims dies el nostre Consell s'ha posicionat respecte als anteriors punts, deixant veure que és necessari un Estat federal, més autogovern i un finançament més just, així mateix ha deixat entreveure la necessitat de la reforma en matèria de Dret civil. 

Des de la Associació de Juristes Valencians creiem que des dels Corts Valencianes podria iniciar-se aquest moviment de reforma constitucional, especialment respecte a la competència en matèria de Dret civil i al finançament autonòmic. Per a açò s'aprofitaria de la possibilitat que des de la Carta Magna s'ofereix a les Comunitats Autònomes perquè puguen iniciar el procediment de reforma constitucional *arts. 166 i 87.2 CE).

Articul escrit per: Federico Arnau Moya. Professor de Dret Civil UJI i Vicepresident 2º de AJV.

Publicat: Levante EMV Castelló

Traducció: SoftValencià

Valencianizar la Constitució: D'aquells furs, a les constitucions

Es tracta de disposar d'una eina que ens permeta millorar com a societat en les relacions civils que afecten al nostre dia a dia 

Si fem la vista arrere, no trobem entre els pares de la constitució cap basc o navarrès i no obstant açò si la seua empremta en la carta magna en consagrar per la via de la disposició addicional primera, l'empara als drets històrics dels territoris forals, i mitjançant la derogació expressa de les lleis de 1839 i 1876 que suprimien entre uns altres la denominada passada foral. Per contra el paper d'Emilio Attard, com a president de la comissió constitucional, o de la rellevància de Fernando Abril Martorell en les definitives negociacions no va servir, perquè per exemple es preceptuara una derogació expressa del decret de 29 juny de 1707, un dels coneguts com de “nova planta”, que va abolir les institucions públiques i privades del Regne de València, institucions públiques que a data prèvia al referèndum constitucional de 1978 ja havíem començat a reintegrar en el marc del règim pre autonòmic. 

Malgrat el caràcter supletori del dret civil comú i l'habilitació constitucional perquè aquelles comunitats autònomes on existira dret foral o especial ho conservaren, modificaren o desenvoluparen, no va ser fins a la reforma de l'Estatut de 2006 el moment en què la Comunitat Valenciana va començar a legislar en matèria civil, com vuit segles arrere començara per ser el primer territori peninsular amb dret civil escrit amb la promulgació dels primers furs, però aquesta vegada evacuant un dret modern que ens va situar en l'avantguarda de la legislació sobre família amb lleis com la d'unions de fet, custòdia compartida o règim econòmic matrimonial. 

Un innecessari recurs de contingut ideològic i no formal va obrir la veda, perquè les tres lleis acabaren recorregudes i finalment derogades no pel seu contingut, si no per una restrictiva interpretació per part del Tribunal Constitucional respecte a l'existència entesa només com a vigència, amb vot particular inclòs, que va generar una anomalia i un greuge dels valencians, recorde's una de les Nacionalitats Històriques, enfront de la resta d'espanyols que com a bascos, navarresos, catalans, balears, aragonesos i gallecs legislen en aquesta matèria. 

Aquesta situació d'inconstitucionalitat de facto, ens impedeix desenvolupar un dret que pot ser complementari del comú, dotant-nos d'una legislació que reflectisca la nostra realitat, que siga beneficiosa en termes socials i econòmics. Per posar un exemple la institució de la successió d'empreses familiars afavoriria en una societat de xicotetes empreses com la nostra, la continuïtat d'infinitat de negocis. Es tracta doncs d'una anomalia i les anomalies estan per a ser esmenades. Davant una eventual reforma constitucional, aquesta qüestió, la dels valencians, la de la reintegració de la competència i per tant del complet autogovern, ha d'estar en l'agenda en el focus del debat general. Els valencians no hem de perdre aquesta ocasió per a realitzar una aportació per a constitucionalizar el nostre estatut i valencianizar la carta magna. Perquè més enllà d'esdeveniments històrics, la qual cosa es tracta és de disposar d'una eina que ens permeta millorar com a societat en les nostres relacions civils que afecten al nostre dia a dia. 

José Morgan García: Advocat, secretari de comunicació de l´Associació de Juristes Valencians

Publicat a: La Vanguardia Comunidad Valenciana

Traducció: Softvalencià

Com i quan iniciar la reforma constitucional?

A priori quan es parla de la reforma constitucional que en l'enquesta publicada diumenge passat per EL MUNDO consideren necessària més del 60% dels ciutadans espanyols -enfront d'un 24% que no creuen convenient fer-ho- probablement la majoria dels valencians deixem aquesta iniciativa d'adequació de la llei estatal fonamental en mans del Govern i dels líders dels principals partits polítics; segur que descartem que els diputats de les Corts Valencianes puguen participar en el debat constitucional. 

No obstant açò, els constituents (arts. 166 i 87.2 CE) d'acord amb la tipologia cuasi federal de l'Estat Autonòmic, van atorgar la possibilitat de sol·licitar l'inici de la reforma també a les assemblees legislatives de les CC.AA., probablement en considerar que per a algunes matèries d'interès exclusiu, el lògic és que el primer pas del complex procés de reforma es donara pels representants populars de la Comunitat afectada. 

Si en alguna ocasió té sentit que Les Corts Valencianes puguen promoure una proposta de modificació de qualsevol disposició del gairebe cuarentó text constitucional, sens dubte ho és respecte de la defensa de la competència estatutària en matèria de dret civil valencià. 

En la redacció inicial de l'Estatut de 1982, i sobretot després de la reforma de 2006, es conferia que una de les principals tasques dels nostres diputats havia de ser l'aprovació de lleis civils, com fan a Aragó, Navarra, Galícia, País Basc, Catalunya o Balears. 

Per exemple, el Codi de Dret Foral d'Aragó, amb 599 articles i 24 disposicions transitòries, regula matèries essencials per als aragonesos, fins i tot els que viuen o realitzen actes de transcendència jurídica a la Comunitat Valenciana com bé saben els notaris de Castelló. 

En un didàctic document, la professora de Dret Civil Carmen Bayod explica la utilitat del Dret aragonés, ja que com indica la professora «les normes de Dret civil estan cridades a regular les qüestions més íntimes de la persona: la seua capacitat (quan s'és major o menor d'edat, a partir de quina edat es pot atorgar testament o fer un pacte successori o hipotecar una casa o consentir una operació quirúrgica, per exemple); les seues relacions de família (quin règim econòmic resulta aplicable al matrimoni, a qui correspon la custòdia dels fills en cas de crisi de parella, qui pot exercir l'autoritat familiar sobre els fills, etc.); la seua herència (com fer testament, pactes successoris, fiducies, en què consisteix la legítima, etc.)». 

En el treball de la professora s'oblida que alguns valencians també té dret civil, que malgrat ser inconstitucional conforme a la restrictives sentències del Tribunal Constitucional 82, 110 i 192 de l'any 2016, és un dret viu però limitat en la seua aplicació temporal als quals constituïren relacions jurídiques durant la vigència de les lleis de Règim Econòmic Matrimonial, Custòdia Compartida o Unions de fet, però que a dia d'avui afecten a quasi 300.000 valencians, un nombre en absolut anecdòtic, en ser més del doble que habitants té la província de Terol, per la qual cosa el nostre dret civil també existeix. 

Per a aclarir com és possible que malgrat preveure-ho el nostre Estatut seguisca sense concloure un problema de més de 3 segles, amb origen en els Decrets de Nova Planta després de la batalla d'Almansa en 1707, formulem-nos les necessàries preguntes: 

Què objectiu pretenem? La recuperació efectiva i ràpida de la competència en dret civil prevista en l'Estatut per a aprovar lleis modernes, socials i útils. Ja han transcorregut 18 mesos des de la inconstitucionalitat de la Llei de Règim Econòmic Matrimonial Valencià. Portem any i mitjà esperant la iniciativa dels nostres diputats en defensa de l'Estatut! 

Com es pot recuperar? Mitjançant la reforma del text constitucional, que requereix que la promoga el Congrés, el Senat, el Govern o Els Corts. Es requereix així mateix aprovació amb majories qualificades en Congrés i Senat, i que pot comportar un referèndum facultatiu de tota la població espanyola si ho demanen 35 diputats o 25 senadors (art. 167-3 CE). 

Quan? El moment és ara. Després del desafiament independentista català, els partits constitucionalistes han promogut en el Congrés la Comissió Diàleg per a l'avaluació del funcionament de l'Estat Autonòmic que previsiblement serà l'encarregada de proposar les millores a introduir en la Constitució. 

Qui sol·licita la reforma? Ara com ara, 232 ajuntaments, que representen a més de 4,2 milions de valencians, han demanat als diputats dels Corts Valencianes que inicien la reforma constitucional. També els sindicats, les Facultats de Dret, els Col·legis d'Advocats i moltes associacions culturals i comarcals. 

Per què se sol·licita ara? Després de les sentències del Tribunal Constitucional citades contra les lleis valencianes de família, no cap una altra via que una reforma tècnica de la Constitució perquè puguem exercir la competència prevista en l'Estatut. Cas de no modificar-se la Constitució, els Corts haurien de modificar a la baixa el nostre Estatut, text que cimenta el dret a l'autogovern en el nostre dret civil foral. 

En conclusió, les motivacions de naturalesa estatutària, històrica, d'utilitat, d'igualtat i de respatler polític i popular, obliguen als nostres diputats a iniciar la reforma constitucional i difícilment tindrem una millor oportunitat. En conclusió, les motivacions de naturalesa estatutària, històrica, d'utilitat, d'igualtat i de respatler polític i popular, obliguen als nostres diputats a iniciar la reforma constitucional i difícilment tindrem una millor oportunitat. 

És el moment d'incorporar la nostra justa reclamació a la previsible reforma de la Constitució perquè els nostres diputats elaboren millors lleis civils en favor dels ciutadans, com fan els legisladors d'altres sis Comunitats Autònomes. 

José Ramón Chirivella Vila és president de la Associació de Juristes Valencians.

Publicat a: El Mundo Comunidad Valenciana

Traducció: Softvalencià

#JuristesValencians en Castelló, celebrant el dia de la Constitució i reclamant la reintegració del #DretCivilValencià @DGobiernoCV

Juristes Valencians reclama una reforma constitucional que incloga el dret civil valencià

El col·lectiu que lidera la recuperació normativa en virtut dels furs participa en un acte institucional en la Delegació de Castelló 

L´Associació de Juristes Valencians (AJV) ha participat avui en l'acte institucional organitzat enguany a Castelló per la delegació de govern amb motiu del dia de la Constitució Espanyola. Des de la AJV es posa en així en valor la rellevància que ha tingut la carta magna al llarg d'estàs quasi quatre últimes dècades com a marc de convivència que ha facilitat el període de major convivencia, benestar, progrés i autogovern de la nostra història col·lectiva. 

En aquest sentit els representants de Juristes Valencians que han assistit a l'esdeveniment, han procedit en el marc de la lectura d'articles del text constitucional a llegir el 149.1.8 on s'habilita a legislar en matèria civil a aquelles Comunitats Autònomes on existisca dret foral o especial. D'aquesta manera s'ha volgut posar l'accent reivindicatiu de la necessitat d'harmonitzar la realitat valenciana en matèria de dret civil propi, en el marc d'una eventual reforma constitucional. 

Juristes Valencians, recorda que ja són 270 municipis valencians, que representen a una mica més de quatre milions d'habitants, els que han recolzat la moció pro dret civil valencià, al costat de les tres diputacions i el ple dels Corts. Així mateix més d'una vintena d'entitats socials, sindicals, i culturals s'han sumat a aquesta reclamació perquè la Comunitat Valenciana puga proveir als seus ciutadans d'un dret modern, social i que reflectisca la realitat de les seues necessitats.

Autor: Carlos Alós

Publicat: Levante EMV

Traducció: Softvalencià

El Tribunal de les Aigües tindrà un museu propi

Explicarà detalladament la seua funció i la seua manera d'actuar en l'actualitat i al llarg de la història 

Les falleres majors de València 2018 amb els membres del tribunal. / Irene Marsilla

L'alcalde de València, Joan Ribó, ha anunciat durant la commemoració del primer aniversari de les Falles com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat un possible conveni entre l'Ajuntament de València i el Tribunal de les Aigües que permeta crear un museu sobre aquesta institució mil·lenària. 

Ribó ha ressaltat la predisposició de l'Ajuntament per que el Tribunal de les Aigües dispose d'un museu on poder explicar detalladament la seua funció i la seua manera d'actuar en l'actualitat i al llarg de la història. 

"Acabe de dir-li al president del tribunal que espere que per a l'any 2018 puguem arribar a un conveni per a traslladar la biblioteca de la Casa Vestuari a la plaça Tavernes de Valldigna, i fer en aquest primer pis un museu del Tribunal de les Aigües", ha comunicat l'alcalde. 

D'altra banda, Ribó ha reiterat la seua satisfacció per la celebració del primer aniversari de les Falles com a Patrimoni Immaterial i ha parlat sobre el judici del Tribunal de les Aigües que s'ha realitzat durant la commemoració. 

"El que hem viscut avui, presenciar un cas real del tribunal, encara no ho havia viscut en persona, perquè la majoria dels casos es resolen mitjançant una mediació", ha manifestat l'alcalde. 

Ribó ha destacat que el Tribunal de les Aigües apareix en tots els llibres de dret i ha esmentat que "és un tribunal mil·lenari, que parla en valencià i que ha resolt històricament problemes molt difícils de resoldre entre els sistemes de reg".

Publicat a: Las Provincias

Traducció: Softvalencià

 

El tribunal més antic d'Europa, a València

El Tribunal de les Aigües ha perdurat des de la seua creació en temps àrabs i és Patrimoni Immaterial de la UNESCO 

Ni Audiència Nacional, ni Tribunal Superior de Justícia, ni Tribunal Suprem, ni jutjat. A l'Horta valenciana, les sentències sobre l'ús de les aigües les dicta cada setmana l'òrgan judicial més antic d'Europa, en la cèntrica Plaça de la Verge de València. Est és el Tribunal de les Aigües de la Vega de València. 

Com funciona? 

El Túria rega 17.000 hectàrees de terra de l'Horta. D'ell naixen vuit sèquies: Quart, Benacher-Faitanar, Mislata, Favara i Rovella, a la dreta, i Tormos, Rascanya i Mestalla, a l'esquerra. Cadascuna d'elles la integren una Comunitat de Regants, i els seus membres són propietaris de l'aigua de cada sèquia. 

El Tribunal de les Aigües de la Vega de València està format per vuit síndics, un triat pels pagesos de cadascuna de les Comunitats de Regants. Les seues decisions tenen a veure amb els torns de reg, les obligacions de neteja de canals i sèquies, els pagaments comunitaris, etcètera. 

Aquest tribunal es reuneix a les 12 del matí tots els dijous, excepte dies especials, en la Porta dels Apòstols de la Catedral. Els denunciats són citats fins a tres vegades i, si no acudeixen, se'ls condemna per rebel·lia. Poden ser jutjats els pagesos, els mateixos síndics o fins i tot persones alienes als regants. 

El Guarda exposa el cas i, posteriorment, l'acusat té l'oportunitat de defensar-se i la capacitat de cridar a testimonis. No hi ha advocats ni documents escrits, i es duu a terme oralment i íntegrament en llengua valenciana. El Tribunal pot fer preguntes, i, en finalitzar, delibera i acaba dictant una sentència, condemnatòria o no. Mai ha sigut necessari l'ús de la força en les sessions del Tribunal. 

Una breu historia 

L'origen és incert. És possible que fora en temps de la civilització romana quan es fundara una institució que resolguera els conflictes de les aigües de València. El que sí sabem és que van ser els àrabs els que van concretar les formes d'aquest tribunal. Posteriorment, després de la Reconquesta, Jaume I va confirmar els seus privilegis. 

Des de llavors, malgrat el pas del temps, gens ni ningú han aconseguit abolir aquest òrgan que, a dia d'avui continua funcionant. Felipe V va abolir els furs de València, els francesos van arribar a la ciutat durant la Guerra de la Independència, la Constitució de 1812 va intentar eliminar aquest tribunal, però no va arribar a temps. 

En l'actualitat, està totalment legitimat i avalat tant per la Constitució de 1978, l'Estatut d’Autonomia de la Comunitat (1982), la Llei Orgànica del Poder Judicial i la Llei d'Aigües (1985). Fins i tot en alguna d'elles es parla del tribunal com un exemple: 

… de la qual és exemple el Tribunal de les Aigües de la Vega de València. Llei d'Aigües (1985) 

D'aquesta forma, les seues decisions són d'obligat compliment i no és un organisme merament folklòric o inoperant, com a voltes es tendeix a pensar. A més, cal recordar que en 2009, la UNESCO va declarar el Tribunal de les Aigües com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.

Autor: Pablo Plaza Moltó

Publicat en: Valencia Extra

Traducció: Softvalencià

 

Editorial de El Periódico de Aquí 24-11-2017

La utilitat del dret civil valencià

Més enllà de la separació de béns o la custòdia compartida 

Com s'ha informat a Mediterrani des de fa ja més d'un any, molts pobles i ciutats de la província, amb la Diputació província al capdavant, i també la Facultat de Dret de la UJI, els advocats, i multitud de societats civils, han recolzat que els valencians gaudim d'un dret civil propi, tal com tenen, per exemple, els nostres veïns terolins o tarragonins.

El motiu d'aqueixa reclamació és que tres sentències del Tribunal Constitucional dictades el passat any 2016 ( la 82, la 110 i la 192) han convertit en risible, i en la pràctica en inconstitucional, la competència estatutària que Els Corts Valencianes legislen sobre matèries de dret civil privat, la qual cosa impossibilita la pervivència de les normes valencianes d'unions de fet, les de custòdia compartida sobre els fills case de separació afectiva dels pares o la de règim econòmic matrimonial, la disposició del qual més popular era la que establia la separació de béns com a règim econòmic matrimonial subsidiari entre els cònjuges, sense necessitat per tant de despesa notarial (ara toca pagar entre 70 i 200 euros).

Altres normes que serien útils per als ciutadans serien un dret successori més adequat als moments actuals, que possibilite per exemple, testaments mancomunats davant la petició conjunta dels cònjuges, amb el que seria realitat l'històric i inaplicable en l'actualitat testament de l’un per a l’altre, o per exemple, l'eliminació del desfasat règim de legítimes del Codi Civil, en un moment en què les famílies tenen pocs fills, i l'edat dels pares i dels fills en la data de la defunció s'ha perllongat en els últims decennis, o situacions en les quals fills sense vincles afectius amb els seus progenitors, són agraciats amb una part significativa del seu patrimoni en herència.

Pose en primera persona alguna d'aquestes situacions, potser li agradaria que li heretara primer el seu cònjuge i després els seus fills, sense necessitat d'atorgar-los la nuda propietat prevista en el Codi Civil? O, en un moment en què desgraciadament molts matrimonis fracassen, per què no conservar cadascun el seu patrimoni? Potser així, evitant l'espinós assumpte que vostè vol que el seu règim econòmic matrimonial siga el de separació de béns anaren més freqüents els matrimonis… O en cas que tinga una parella i decidisca formalitzar una unió de fet, perquè no tenir el dret d'ús de l'habitatge habitual durant un any case de defunció de la parella, o que la persona titular de l'habitatge necessitara el consentiment del convivient per exemple si decideix vendre-la. O per què no possibilitar que el patrimoni empresarial recaiga en l'hereu més capaç segons el parer del progenitor? Potser així les empreses familiars valencianes podrien superar el canvi generacional, causa freqüent de liquidació de la companyia.

PETICIÓ DE LA REFORMA

Aquestes i moltes altres qüestions que ens afecten directament a cadascun de nosaltres al llarg de la nostra vida, quan ens casem, tenim fills, ens separem o ens morim, podrien tenir una solució més actual i socialment avançada si Els Corts pogueren aplicar la competència prevista en l'Estatut, que va ser aprovada tant en el Parlament Valencià, com en les Corts Generals, amb aclaparants majories.

Que sapiem fins ara, 40 municipis de la província, incloses les principals ciutats (Vila-real, Borriana, La Vall d'Uixó, Vinaròs, Benicarló, Onda, Xilxes, Morella, Torreblanca, Nules, Almassora, Benicàssim, l'Alcora i Orpesa) i moltes altres poblacions de la província (Ahín, Alcalà de Xivert, Fondeguilla, Almenara, les Alqueries, Benlloch, Betxí, Borriol, Cabanes, Càlig, Canet lo Roig, Cervera del Maestrat, Costur, Les Coves de Vinromà, Forcall, La Jana, Moncofa, Ribesalbes, Sacanyet, Sant Mateu, Sant Rafael del Riu, Soneja, Vilafranca, la Vilavella, Vistabella, Vilafamés, …) reclamen que Els Corts Valencianes inicien la reforma constitucional per a no ser menys que altres 15 milions de ciutadans espanyols, que tenen un dret civil propi al previst en el Codi Civil, entre ells, els nostres veïns aragonesos i catalans.

No obstant açò, l’Ajuntament de Castelló, la capital de la província, encara no ha exigit el que 227 ajuntaments que representen a més de 4 dels 5 milions de valencians han requerit als Corts, iniciar la senda de la reforma constitucional, desgraciadament l'única via després de les sentències del TC, perquè els ciutadans puguem gaudir d'un dret més modern, social i proper als ciutadans del segle XXI. Si la capital no s'ha unit a aquest justa i estatutària sol·licitud és perquè Ciutadans, contra el vot del Partit Popular, PSOE, Compromís i Castelló en Moviment ho van impedir el passat mes de setembre, per la qual cosa per exemple impedeix la reintroducció legal de la custòdia compartida dels fills case de crisi matrimonial o sentimental, com a via preferent, com preveia la norma valenciana.

Com a voltes ocorre, es valora tarde el que es perd i ara manquem de dret civil. Per açò, els veïns de Castelló, Sogorb, Viver, Altura, Eslida i altres poblacions han de requerir als seus alcaldes i regidors la seua implicació en pro d'un dret útil per als ciutadans. Recordem que, malgrat la inconstitucionalitat de les normes, el dret civil valencià és un dret viu ja que a quasi 300.000 valencianes i valencians els resulten d'aplicació les seues disposicions; a saber els 250 mil casats entre 1 de juliol de 2008 i 31 de maig de 2016, encara que molts d'ells no ho sàpien, mantenen el règim econòmic matrimonial de separació de béns. A més de 15 mil parelles se'ls segueix aplicant la coneguda com a Llei Valenciana de Custòdia Compartida, i més de 25 mil valencians que conviuen com a unió de fet mantenen efectes civils, dels quals manquen les noves unions de fet constituïdes a partir del 15 de juliol de 2016.

Si volem que aqueix dret «viu» el siga no solament de 300.000, sinó per a vostè i els 5 milions de valencians, els nostres polítics estan obligats al fet que la futura, i propera, reforma constitucional ens reconega per fi aqueix dret, previst de forma rotunda en el nostre Estatut. Competeix als diputats autonòmics, i als senadors i diputats reclamar la incorporació d'aquesta reivindicació a l'agenda de la reforma constitucional. Suposaria un gran fracàs per al president de la Generalitat, per a tots els diputats dels Corts, i en general per a tota la societat valenciana, una reforma constitucional que no incorporara aquesta justa reivindicació, i no s'oblide que qualsevol reforma constitucional requereix referèndum facultatiu de tota la població espanyola si ho sol·liciten el 10% dels diputats o senadors, la qual cosa previsiblement ocorrerà.

Articul de: José Ramón Chirivella. President de l’Associació de Juristes Valencians 

Publicant en: Periódico Mediterráneo de Castellón

Traducció: Softvalencià

Informe Tècnic Cccv Valencià

Informe Tecnic Cccv Valencià by on Scribd

Informe Técnico Cccv Castellano

Informe Técnico Cccv Castellano by Dret Foral Civil Valencià on Scribd

Experts urgeixen el dret civil valencià per a adequar les lleis a la realitat social

Lamenten que es produïsca un «greuge comparatiu» amb altres autonomies. 

Representants del PSPV, Compromís, PP i Castelló en Moviment del consistori van estar en una ponència. - MEDITERRÀNEO

Juristes de la província han reivindicat la necessitat de recuperar el dret civil valencià perquè Les Corts puguen legislar en matèria civil amb l'objectiu d'adequar les normes a l'actual «realitat social». Aquest va ser el fil conductor de la jornada que va tenir lloc ahir en el Col·legi Oficial d'Advocats de Castelló, on experts en Dret van abordar aquest assumpte arran de les tres sentències del Tribunal Constitucional (TC) que van anul·lar tres destacades lleis autonòmiques referides a la custòdia compartida, les unions de fet i el règim matrimonial, eliminant la separació de béns per defecte i prevalent els ganancials. 

Sobre la taula es va posar la necessitat que el dret civil s'antepose en l'agenda política per defensar en una futura reforma de la Constitució que la Comunitat Valenciana puga legislar en aquest àmbit, com reconeix l'Estatut del 2006. Una potestat que tenen altres autonomies com Catalunya, Aragó, el País Basc, Galícia i Balears. 

Per la seua banda, la Comunitat no compta amb aquest reconeixement exprés, malgrat la seua tradició foral, la qual cosa és considerat per determinats experts com una «discriminació històrica». 

La jornada, que va comptar amb la col·laboració de la Associació de Juristes Valencians, va ser inaugurada pel degà del Col·legi d'Advocats, Antonio Esteban, qui va remarcar que la reivindicació comuna ha de ser la de «afermar l'autogovern» i la de reclamar «la capacitat legislativa del nostre Estatut». Esteban va insistir que les normes autonòmiques que van ser anul·lades pel TC van ser «assumides amb gran consens a la Comunitat, ja que actualitzaven el tractament a qüestions d'acord a la realitat social». 

La primera de les ponències va estar a càrrec del professor de Dret Civil de la UJI i vicepresident de l'entitat, Federico Arnau, qui va recalcar que l'actual codi civil «cau a trossos», mentre que els catalans -que tenen potestat per a legislar en dret civil- «ho tenen nou i actualitzat». En aquesta línia, Arnau va insistir que les sentències del TC han provocat un «greuge comparatiu» i va apostar per que en una més que possible reforma de la Carta Magna es reconega a totes les autonomies, que ho desitgen, poder legislar en aquest aspecte. 

A continuació, es va tractar el dret civil valencià en l'agenda mediàtica. Aquesta xarrada va comptar amb el director del diari Mediterrani, José Luis València.

Font: Diari Mediterráneo
Autora: Sara Rios
Traducció: Softvalencià

Entrevista Francesc Blasco, catedràtic @DretUV

El pacte per a canviar la Constitució obri una oportunitat per al nostre dret civil

Javier Plaza, Vicente Pascual i Luis Higuera, durant la primera taula de la jornada en el ICAE

"El pacte per a reformar la Constitució com a conseqüència de la crisi a Catalunya obri una finestra d'oportunitat perquè la Comunitat Valenciana recupere les competències legislatives en matèria de dret civil". Així ho entén el degà de l'Il·lustre Col·legi d'Advocats d'Elx (ICAE), Vicente Pascual, qui aquest dilluns va presidir en la seu de la institució una jornada sobre la reintegració del dret civil valencià que va reunir a juristes, advocats i periodistes. 

Pascual va considerar que "estem en un moment important de la història: a Navarra en el 73 li va tocar el Gordo (en al·lusió al Fur Nou navarrès aprovat amb Franco encara viu) i els valencians ho vam perdre tot fa 300 anys i no hem pogut recuperar gens", va lamentar. "Les competències d'una comunitat autònoma no haurien de basar-se en si recolzem als Àustrias o als Borbó en el segle XVIII". Alguna cosa que, al seu judici, és el que fa el Constitucional en denegar a la Generalitat la capacitat legislativa en matèria civil perquè quan va entrar en vigor la Constitució els furs no estaven compilats (en ser derogats per Felipe V i mai recuperats abans del 78). 

El degà dels advocats d'Elx va assenyalar que injustícies com la qual s'ha comès en aquest cas estan en l'arrel de conflictes com el català. "La seua última reivindicació abans de la independència va ser aconseguir el pacte fiscal basc, i en negar-li-ho, es van tirar a la muntanya", va recordar. "L'organització territorial de l'Estat sempre ha sigut el punt feble de la Constitució, i ara ha fet crisi, però açò obri una finestra d'oportunitat per a la Comunitat", va argumentar Pascual. Per açò va considerar que "els valencians hem d'estar units". 

Abans que Pascual va prendre la paraula l'advocat valencià Luis Higuera, que va ser membre de la Comissió de Codificació Civil Valenciana i ponent en el cas de la Llei de Règim Econòmic Matrimonial (la primera de les tres anul·lades pel Constitucional). L'expert va ressaltar que la Generalitat no va començar a legislar en matèria civil solament perquè altres comunitats també ho havien fet (Catalunya, Galícia, Navarra, País Basc i Balears), sinó "per a tenir un millor dret". Així, "entroncant, o no, amb el dret foral, se solucionaven qüestions que no estan contemplades en el Codi Civil; per exemple, hi ha una voluntat manifesta de l'Estat de no legislar en matèria d'unions de fet, i la Generalitat ho va fer". 

"És absurd usar la història per a negar competències" 

Higuera va criticar també que el règim de ganancials que ha tornat a ser la norma en anul·lar-se la Llei de Règim Matrimonial (que establia com a preferent el de separació de béns) és "poc operatiu quan arriba el conflicte, en un moment en el qual més de la meitat dels matrimonis que es formen acaben dissolent-se". Per aquest motiu va considerar que, tal com feia la norma valenciana anul·lada pel Constitucional, "cal separar les idees de matrimoni i patrimoni; el que es formalitza és una relació personal, no un negoci". En aquest sentit, va recordar també que la germania permetia alguna cosa que el Codi Civil no: "establir el règim d'un ben concret en el moment de l'adquisició". 

Igual que el degà d'Elx, l'advocat valencià també va lamentar que el Constitucional es base en una qüestió històrica (la derrota del bàndol austracista i les represàlies posteriors de Felipe V) per a denegar la capacitat legislativa. "És frustrant que el Constitucional es base en la foralitat, és absurd que s'use la història com a element que determina la capacitat legislativa d'una autonomia". Igual que la resta de participants en la jornada, Higuera va advocar per una reforma legislativa que establisca un marc civil de mínims igual per a totes les comunitats, i que permeta a cadascuna desenvolupar o complementar aqueix articulat. 

Per la seua banda, el catedràtic de Dret Civil de la Universitat de València (UV) Javier Plaza va apostar per aprofundir en el desenvolupament de competències pròpies recollides en l'Estatut d'Autonomia que no estan anul·lades i "hem anat deixant", com els contractes agraris (una de les poques matèries que la sentència del Constitucional no veta expressament, en estar vigent un cert dret consuetudinari en el camp quan va entrar en vigor la Constitució). "La norma vigent no s'està complint, perquè estableix que si el contracte és verbal el pagament ha de ser al comptat, i solament pot ajornar-se amb un contracte escrit, però la realitat és que segueix passant que no se signa el contracte i es paga en ajornat". 

El dret civil en l'agenda mediàtica 

També va abordar la possibilitat de legislar en matèria de consum, encara que en aquest cas el camp està molt fitat per la legislació europea, i va assenyalar que "és millor un dret modern que un de propi, si s'aconsegueix reintegrar ha de ser amb competències igualitàries per a totes les autonomies, de manera que puguem dotar-nos d'un dret modern". Al seu judici, el dret civil atorgaria a la Generalitat més llibertat per a regular determinades matèries, encara que també va recordar que altres lleis sobre les quals sí té competències no anul·lades pel Constitucional han sigut igualment recorregudes pel Govern central, com la Llei de Funció Social de l'Habitatge. En aquest sentit, va apostar "més que per un dret civil propi, per una reforma de la legislació estatal que de debò siga una llei de segona oportunitat". 

En la segona taula de la jornada, els periodistes José Morgan, secretari de Comunicació de la Associació de Juristes Valencians (AJV), que abandera la reivindicació per a recuperar el dret civil valencià, i el redactor cap d'Alacant Plaza, David Martínez, van debatre sobre com introduir el debat del dret civil en l'agenda mediàtica nacional, en un context monopolitzat per la crisi catalana.

Font: Alicante Plaza

Traducció: Softvalencià

Jornada: La Reintegración del Derecho Civil Valenciano a debate

Dret Civil Valencià. Ficció o realitat (Albaida)

Una reforma constitucional necesaria

Demanen reformar la Constitució per a recuperar el dret civil valencià

Juristes cerquen que Els Corts inicien els tràmits per a elevar-ho al Congrés

Els partits difereixen dels temps: PSPV, PP i Cs creuen que no és el moment 

Cartel de la AVJ por el derecho civil valenciano de cara al 9 d'Octubre (LVD)

El dret civil és el que permet a les Comunitats Autònomes legislar aspectes com la separació de béns en un matrimoni o la custòdia compartida dels fills en cas de separació. Totes les que tenien furs propis quan va entrar en vigor la Constitució gaudeixen d'aqueixa competència: Galícia, País Basc, Navarra, Aragó, Catalunya i Illes Balears. En total, uns 15 milions de beneficiaris. Crida l'atenció que entre aqueixes privilegiades no estiga la Comunitat Valenciana, malgrat comptar amb una llarga tradició històrica de furs i estar contemplats en el seu actual Estatut d'Autonomia. Per què els valencians es regeixen, llavors, pel Codi Civil espanyol? 

Els valencians van tenir furs propis des del segle XIII, amb Jaume I, fins a la seua abolició amb els Decrets de Nova Planta que va promulgar el primer Borbó a Espanya, Felipe V, en 1707. Va ser el gran càstig que van rebre després de la derrota en la batalla d'Almansa i que encara avui, més de tres segles després, marca les seues lleis. 

Un recurs de Zapatero, després mantingut per Rajoy, va fer que el TC declarara nul·les les lleis civils valencianes 

En un intent de recuperar aqueixes competències, el govern de Francisco Camps (PP) va impulsar la reforma de l'Estatut de 2006, que reconeix la “nacionalitat històrica” del poble valencià i preveu la “recuperació dels continguts corresponents dels Furs de l'històric Regne de València en plena harmonia amb la Constitució”. Va ser aprovada en Els Corts Valencianes i en el Congrés dels Diputats, amb els vots del PP i del PSOE. 

La recuperació del dret foral es va materialitzar amb l'aprovació de tres lleis: la Llei de règim econòmic matrimonial (2008), la Llei de custòdia compartida (2011) i la de Llei Unions de fet Formalitzades (2012). No obstant açò, l'Executiu central, liderat per José Luis Rodríguez Zapatero (PSOE), les va recórrer davant el Tribunal Constitucional. Després, el Govern de Mariano Rajoy (PP) va mantenir els recursos, malgrat les pressions del seu propi partit a València i d'entitats civils. El TC va anul·lar les tres en 2016. 

L'assumpte va arribar fins i tot a la Casa Real. En 2014, el Rei Felipe VI va considerar resolts els problemes que va ocasionar el seu antecessor, Felipe V (que va incendiar Xàtiva i va abolir els furs), amb una carta en la qual deia: “Qualsevol legalitat establida en el passat, que poguera tenir un sentit discriminatori o limitador de l'autogovern valencià, ha sigut, sens dubte, superada per la Constitució i l'Estatut d'Autonomia Valencià”. No deixava cap porta oberta a cedir en aquest sentit. 

Per què és inconstitucional el dret civil valencià? 

Tècnicament, el problema deriva d'una “falta de previsió” o de “sensibilitat” per part dels valencians que van participar en la redacció de la Constitució Espanyola, com lamenta el president de la Associació de Juristes Valencians, José Ramon Chirivella. I és que la Carta Magna expressa, en el seu article 149.1.8º que l'Estat “té competència exclusiva” en “legislació civil, sense perjudici de la conservació, modificació i desenvolupament per les Comunitats Autònomes dels drets civils, forals o especials, allí on existisquen”. 

A la Comunitat Valenciana “existeixen”, però no estaven “vigents” en aquell moment, com sí ocorria en les altres autonomies. Una interpretació que equiparava tots dos termes és el que “va buidar de contingut” l'Estatut valencià, deixant sense efecte la part del dret civil. 

Com afecta als valencians? 

Chirivella explica que és difícil conscienciar a la ciutadania sobre el dret civil perquè, encara que diàriament afecten a moltes persones, com a individus solament els toca una o dues vegades en la vida: “Per exemple, quan vas a casar-te i vols fer separació de béns, et toca anar al notari i pagar 100 euros. El mateix passa amb les herències”. 

Es dóna la curiosa circumstància que actualment hi ha valencians que sí gaudeixen del dret civil: aquells que ho van utilitzar abans de la sentència del TC, ja que no era retroactiva. La AJV xifra en 200.000 les persones que s'han casat amb Llei de règim econòmic matrimonial, 25.000 les que han formalitzat unions de fet i 20.000 beneficiaris amb custòdia compartida de fills. 

El jurista explica que el dret civil “és una qüestió de dignitat com a poble”. Explica que no tenir-ho retira les competències de la Comunitat Valenciana per a poder regular-ho, la qual cosa és, al cap i a l'últim, una limitació de l'autogovern. A més, “per a tenir la separació de béns, que és el que vol la majoria de gent, cal passar per una notaria i no tenim una regulació clara de les unions de fet”. 

“L'objectiu no és ressuscitar mòmies històriques, sinó que és una qüestió moderna: qui millor que els valencians per a donar solucions als problemes dels valencians. Estem parlant d'autogovern, de tenir les mateixes competències que altres comunitats”, apunta. 

El vicepresident de la AJV, José Bonet, recorda que la inconstitucionalitat es basa en la falta de furs valencians abans de la Constitució: “El que està dient el Constitucional és que els decrets de Nova Planta són els que ens impedeixen poder desenvolupar l'autogovern, els està donant la carta de naturalesa. Si en el segle XXI encara estem arreplegant els efectes de Felipe V... és una mica fort”. 

Cerquen que Els Corts inicien els tràmits per a una reforma constitucional 

Després que el TC tombara el dret civil valencià, ara solament veuen una via de solució: la “reforma tècnica” de la Constitució perquè l'article 149.1.8º preveja la seua aplicació. La AJV vol aprofitar que al setembre Rajoy va afirmar en el Congrés “estar disposat” a parlar sobre possibles reformes constitucionals (en resposta a una pregunta d'Albert Rivera) que no afecten als pilars bàsics per a “incloure la qüestió en l'agenda".

Insisteixen en “el caràcter no bàsic de la reforma proposada, que l'única cosa que ve a realitzar és una esmena d'una anomalia evident”, “vinculada més a una redacció imprecisa de l'article i a una interpretació restrictiva”. Per a açò, expliquen que estan tenint reunions amb tots els partits dels Corts Valencianes, amb l'objectiu que es porte a debat en el ple aquest mes d'octubre o al novembre. Si s'aprovara, s'elevaria al Congrés dels Diputats. 

El desig dels juristes és que s'aprove per unanimitat en el parlament autonòmic, per a llançar una imatge d'unitat i consens a Madrid. Justifiquen que “no és més que la defensa de l'Estatut i que està recolzada pel conjunt de la societat valenciana”. De moment ho secunden 215 ajuntaments (el que representa el 80% del cens), les tres diputacions (Alacant, València i Castelló), Lo Rat Penat, l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), l'Associació Valenciana d'Agricultors (AVA-ASAJA), facultats de Dret i diversos sindicats, entre uns altres. 

Hi ha consens entre els partits polítics valencians, però difereixen en els temps 

No obstant açò, la data escollida no sembla ser la millor. En els grups polítics existeix consens en el fons, però no en els temps, òbviament marcats per la qüestió catalana. Compromís és l'únic que estaria disposat a abordar aquest debat en el parlament valencià. Isaura Navarro explica que estan esperant el consens que cerca la AJV, però si no arriba, aclareix que ells ho presentarien igualment perquè “el poble valencià està fart d'esperar que siga el seu moment, abans amb el Pla Ibarretxe, ara amb el procés”. 

Però el seu company de Govern, el PSPV, i els partits de l'oposició PP i Ciutadans creuen que no és el moment de plantejar una reforma constitucional. La socialista Ana Barceló prefereix esperar al fet que es resolga la situació a Catalunya i creu que no aconseguiria l'aprovació en el Congrés dels Diputats. 

En Ciutadans, el diputat Emigdio Tormo sosté que ara mateix “no està la situació nacional com per a obrir el meló constitucional”. Recorda que iniciar una reforma d'aquest calat requereix el suport d'altres grups en el Congrés, que “aprofitant l'ocasió” demandarien una modificació major. “No està la situació tot el calmada i assossegada que hauria d'estar”, apunta. 

Quant al PP, la diputada María José Ferrer recalca que estan totalment a favor de la qüestió, però marca dos punts necessaris. D'una banda, que la iniciativa la presenten conjuntament tots els partits parlamentaris, i no solament una part d'ells: “El PP està d'acord, però amb un plantejament unitari. No pot eixir de València amb nosaltres dividits, perquè així és més difícil convèncer a Madrid”, sosté. D'altra banda, insta a no “precipitar-se” i que se cerque “el moment”, ja que portar-ho ara al Congrés seria un “error estratègic” per tenir “un desafiament a l'estat” sobre la taula. “Preferim tenir-ho ben treballat a Madrid per a no tornar a veure la vergonyosa imatge de l'hemicicle buit quan es debata”, afig. 

Finalment, Podemos és partidari d'abordar el debat, però amb una proposta més ambiciosa. La diputada de Podemos Fabiola Meco defensa que estan totalment a favor de poder legislar en matèria civil, però veu poc factible que a Madrid vagen a aconseguir suports per a abordar una reforma constitucional solament per aqueix punt. Per açò, anima als juristes a presentar als partits una proposta “més valenta”, en la qual s'aborde al complet el model territorial: “És necessari reformar-ho i obrir un debat sincer i tranquil”. 

El jurista Chirivella recorda que van enviar sengles cartes al líder del PP i de Ciutadans sobre el dret civil valencià: “Li hem enviat una carta a Albert Rivera dient-li que nosaltres solament volem el que té ell com a català i una altra a Mariano Rajoy, demanant-li el que té ell com a gallec. Som una associació molt transversal, tenim gent de totes les tendències”. Creu que si la proposta és rebutjada en el Congrés, “serà un error històric”. 

Reforma constitucional després de l'1-O? 

És més fàcil abordar la reforma constitucional després del referèndum celebrat a Catalunya? “De moment, ha sigut contraproduent per a nosaltres. Per açò ens han dit que no és oportú”, assenteix Chirivella. 

El portaveu de Jutges per a la Democràcia en el País Valencià, Joaquim Bosch, creu que la incidència del procés en les aspiracions valencianes “dependrà de com evolucione”: “Si es va a un model més descentralitzat amb noves competències, estaria justificat que el parlament valencià assumira noves competències. Però si la situació es complica més, amb la independència o si el conflicte perdura en el temps, serà més difícil arribar a una situació de consens”. 

El president de la AJV és taxativa sobre la possibilitat que es puga malinterpretar la reivindicació del dret civil: “Que li pregunten a Mariano Rajoy si vulgues que li lleven el seu dret civil per ser gallec, que ho explique. Més que malinterpretar-se, s'usa com una excusa per a no canviar-ho. No cal ser molt intel·ligent per a veure que el que nosaltres demanem no té cap perill per a la integritat d'Espanya. El dret civil no tenen res a veure amb el nacionalisme”. 

"L'objectiu no és ressuscitar mòmies històriques, sinó que és una qüestió moderna: qui millor que els valencians per a donar solucions als problemes dels valencians. Estem parlant d'autogovern, de tenir les mateixes competències que altres comunitats”.

JOSÉ RAMON CHIRIVELLA, 

PRESIDENT DE LA ASSOCIACIÓ DE JURISTES VALENCIANS 

Font: La Vanguardia
Escrit per: Raquel Andrés Durà Periodista

9 d'octubre 2017

“A les empreses multinacionals els costa d’entendre que uns pocs llauradors posem ordre”

Cada dijous, a les 12 del migdia, Enrique Aguilar seu junt amb els síndics a la porta de la Catedral. Ell és el president de la institució de justícia més antiga d’Europa, malgrat que pocs valencians saben de l’existència del Tribunal de les Aigües.

Una joia històrica 

Hi ha historiadors que sostenen que els orígens d’aquesta institució es remunten a l’època romana. Tot i què la primera certesa escrita de la seua existència està signada pel mateix rei Jaume I, al 1238, concretament al fur XXXV on dictamina la seua supervivència i marca que continue en actiu a través d’aquestes paraules: “segons d’antic és y fou establert i acostumat en temps de sarraïns”. Sarraí és un dels noms amb els què la cristiandat medieval denominava genèricament als àrabs o als musulmans. 

Varies costums avalen l’existència del Tribunal en temps dels àrabs. Que es celebre dijous, que correspon al dissabte en el calendari religiós musulmà, o que es siga a les dotze del migdia, que marca el canvi de dia per als musulmans, són dues pistes. Tot i què la més aclaridora pot ser siga el lloc on es celebra, la Catedral de València, punt sobre el qual antigament s’alçava la Mesquita Major.

Amb la conversió al catolicisme i la prohibició d’entrar a la Catedral als musulmans, el Tribunal no pogué seguir celebrant-se a l’interior de l’edifici, però aquestos continuaven cultivant la terra així que els judicis passaren a celebrar-se fora, en la coneguda com a la Porta dels Apòstols. Cada dijous, a les dotze en punt, els síndics vestits amb el tradicional blusó seuen en les seves corresponents cadires marcades amb el nom de cada una de les sequies. 

L’horta valenciana està solcada per una xarxa de canals -anomenats sèquies mare i braços- que porten aigua fins al darrer camp. L’aigua està unida a la terra i cada propietari té dret al cabdal que li correspon en proporció a la terra que té. Per a regular l’aigua de les sèquies de Quart, Benager i Faitanar, Mislata, Xirivella, Favara, Robella, Tormos, Mestalla i Rascanya està el Tribunal de les Aigües de la Vega de València. 

Aquesta és la màxima autoritat sobre el conjunt de les sèquies i un dels tribunals en actiu més antics del món. Al capdavant està el seu president, Enrique Aguilar Valls, qui ostentarà el càrrec durant dos anys (2013-2015). Han estat moltes les ocasions en les quals el Tribunal de les Aigües podia haver desaparegut. L’any 1707 fou una d’elles, durant l’abolició dels Furs per Felip V. Però ni els francesos ni les Corts de Cadis, amb la Constitució de 1812, aconseguiren esborrar del mapa aquesta institució valenciana declarada Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO l’any 2009. 

Com ha aconseguit sobreviure? 

S’ha anat salvant. Quan en les Corts de Cadis un diputat valencià va defendre’l pot ser pensaren: ‘quatre llauradors quin mal fan’. Així que sort i gent que ha estat involucrada a parts iguals. 

Què s’ha de tenir per a ser síndic? 

Ser llaurador i propietari són dos característiques indispensables. Si ho pensem, té molt de sentit. Abans hi havia senyorets de València amb molta terra a qui els interessava ser síndics. Però no els picava la terra, perquè ells no la treballaven. Perquè es garantisca el bon funcionament, el vot d’un deu valdre com el d’un altre. Un vot, un regant. Pot tindre una fanecada o 30. Per a ser síndic a més es demana que siga comuner de la sèquia, i per davant que tinga una bona reputació moral, això que els valencians entenem com a ser un home bo. La persona que va a jutjar-te hauria de ser una persona justa. És una condició per a ser síndic i alhora és el màxim honor. Per a mi ho és. Que en la meua comarca pensen que sóc una persona justa és el màxim a què puc aspirar. Cada poble vota al seu síndic. Si tens terra, votes. Hi ha nou sèquies, en cada sèquia voten a una persona, una vegada formes part del Tribunal tens certes obligacions, com acudir a la porta de la La Seu cada dijous. No cobrem res. Per a nosaltres és un gran honor. 

Els valencians no estem acostumats ja a parlar d’honor. 

Mon pare em va transmetre l’estima per l’horta i el respecte pel Tribunal. L’escoltava parlar d’ell amb tant de respecte. “No faces açò, el Tribunal…”, em deia. Per a ell era sagrat, com per a molta gent de la nostra generació. Per a nosaltres la seua paraula és la llei. Ara em fa por pensar que s’està perdent el respecte a la institució. És la nostra joia. I sóc conscient que part de la culpa és nostra perquè durant segles l’hem protegit amagant-lo de la societat. 

Com s’ho feu per a impartir justícia? 

Cada dijous, a les 12h, seiem al davant la porta de La Seu i l’agutzil presenta el cas, si hi ha cap que resoldre. Normalment solem jutjar-ne entre 25 i 30 casos anualment. Que siguen tan pocs té dues explicacions. Per una banda, això que està tant de moda hui, ‘la mediació’, nosaltres fa segles que ho practiquem. Fa uns mesos dos llauradors d’Almàssera varen tenir un problema, vaig anar a parlar amb ells i vaig comunicar-los el que pensava que havia de pagar-li l’un a l’altre. Ho solucionarem allí mateix, així que no anaren a juí. Per altra banda, el llaurador li té un gran respecte al Tribunal, intenta no anar a juí. El 80% dels problemes s’arreglen en l’horta, i del 20% que queda almenys un 15% es soluciona en la Casa Vestidor, l’edifici on ens canviem abans del judici. Quan u sap que té la culpa, són les 11:40h i comença a veure a centenars de turistes acostant-se a la plaça, la majoria et diuen ‘Quant m’has dit que he de pagar?’. 

I quan hi ha un cas que sí arriba a judici? 

Aleshores el denunciat entra a l’interior del corralet, se li jutja, sempre en valencià, sempre de forma oral, i escolta la sentència davant la qual no existeix dret a apel·lar. Personalment continua sorprenent-me ser testimoni de com dies abans en el poble dues persones molt nervioses, enfadades entre elles discutien pel fet que els portaria al davant del Tribunal i com, finalment, arriben al corralet i una vegada escoltada la sentència simplement l’acaten. La respecten. Els problemes ens han vingut de mans d’empreses i a través de persones que no són del sector. 

Aleshores heu tingut enfrontaments amb empreses? 

Normalment són empreses de fora, multinacionals que no saben com funcionem. Ocupen un terreny que és de la sèquia i els costa d’entendre que uns pocs llauradors posen ordre. I encara els costa més d’entendre que després d’escoltar la sentència no puguen recórrer al Tribunal Suprem. 

Podries contar-me un cas? 

Sense dir noms et diré que una empresa, no fa massa, no va voler acatar una sentència imposada pel Tribunal de les Aigües. Va tractar, segons tenim entès, de recórrer-la al Tribunal Suprem. Però res, no pogueren fer-ho. Així que pagaren. Fins ara, llauradors i empresaris han acatat totes les sentències. 

Com s’apliquen les sentències? 

Solen ser econòmiques, encara que hi ha vegades que també poden traduir-se en treball. Per exemple, un llaurador va sorregar la terra d’altre, és a dir, va descuidar l’aigua mentre regava i va botar al camp del veí. Així que no pogué plantar tan prompte com pretenia fer. Ens reunirem i acordarem que en 12 dies li llauraria el camp al veí com a pagament. Però si el mateix cas passa a desembre, per exemple, i la intenció de l’agricultor era sembrar creïlles, el problema s’agreuja. L’afectat sembrarà més tard i el preu de la creïlla baixarà molt. La sentència en aquest cas varia. Normalment s’aplica una sanció provisional i una vegada estan els preus de la collita establerts es comptabilitza quant ha perdut l’afectat i s’aplica la diferència. És qüestió de sentit comú. 

I si no apareix el denunciat? 

No sol passar, però en aquest cas se li fa un primer avís. Dijous anem al corralet, si no apareix, aleshores l’agutzil el crida de nou. Si no està, torna a comunicar-se que es notifique a aquesta persona una vegada més. L’agutzil va a sa casa, el busca i li dóna en mà la notificació. I se li adverteix que tant si es presenta a juí com si no ho fa, se li jutjara igualment. I així ho fem. 

El Tribunal i l’horta estan estretament lligats, hi ha perill de desaparició del Tribunal amb la degradació de l’horta? 

No s’entén el Tribunal sense horta, mentre quede horta hi haurà Tribunal. Però hem de tenir una cosa molt clara, la millor forma de defendre l’horta és protegir al llaurador. Si l’agricultor pot viure dignament, no patiu que nosaltres ens encarregarem de tenir verda i ben cuidada la terra. Jo em considere ecologista, però determinades lleis proteccionistes ens han fet més mal que bé. Qui treballa el camp és perquè li naix, perquè li agrada, amb qualsevol altra feina tindríem més qualitat de vida i probablement més diners. No podem criminalitzar a qui ha venut una part dels seus camps per a què construïren perquè, en molts casos, ha estat l’única manera de salvar la resta de terres que tenia. 

Amb la crisi té una oportunitat d’or el camp? 

Ara està tornant molta gent al camp, perquè no hi ha altra, però en passar la crisi s’ho deixaran. Ara és el moment clau. I perquè açò no passe hem d’aconseguir que es queden, que els governants s’impliquen, i tot implica dignificar la professió. Ecològicament el benefici de tenir una horta treballada és impagable. Això ho hauria de veure la gent. Nosaltres estem pagant preus exorbitants perquè sulfatem amb productes que no són roïns per a la salut. Fins ací correcte. Però quan anem a vendre les cebes o les taronges no ix a compte perquè competim amb països que estan utilitzant productes que ací estan prohibits. Volen que competim amb gent que no paga IVA, que no paga seguretat social, que no passa tants controls de sanitat com nosaltres. És impossible. No podem competir. Parlava amb uns companys xilens i equatorians fa poc que m’enumeraven els productes que empraven als seus camps, ací estaven prohibits perquè eren cancerígens. 

Què li diries als valencians per a què s’adonaren del patrimoni que tenim? 

Jo em sent molt orgullós de ser valencià, però tenim el defecte de no valorar-nos. Som la comunitat amb més Patrimonis de la Humanitat. Hem d’aprendre a estimar allò que és nostre. L’altre dia un amic va estar a Noruega i va tornar meravellat contant de l’existència d’un Tribunal de Pescadors amb 250 anys. 250. I mai s’havia acostat a veure el Tribunal de les Aigües. Molts valencians no saben de la seua existència.

Publicat al blog: nonada.es

Per: Elena Civico @ElenaCivico