La utilitat del dret civil valencià

Més enllà de la separació de béns o la custòdia compartida 

Com s'ha informat a Mediterrani des de fa ja més d'un any, molts pobles i ciutats de la província, amb la Diputació província al capdavant, i també la Facultat de Dret de la UJI, els advocats, i multitud de societats civils, han recolzat que els valencians gaudim d'un dret civil propi, tal com tenen, per exemple, els nostres veïns terolins o tarragonins.

El motiu d'aqueixa reclamació és que tres sentències del Tribunal Constitucional dictades el passat any 2016 ( la 82, la 110 i la 192) han convertit en risible, i en la pràctica en inconstitucional, la competència estatutària que Els Corts Valencianes legislen sobre matèries de dret civil privat, la qual cosa impossibilita la pervivència de les normes valencianes d'unions de fet, les de custòdia compartida sobre els fills case de separació afectiva dels pares o la de règim econòmic matrimonial, la disposició del qual més popular era la que establia la separació de béns com a règim econòmic matrimonial subsidiari entre els cònjuges, sense necessitat per tant de despesa notarial (ara toca pagar entre 70 i 200 euros).

Altres normes que serien útils per als ciutadans serien un dret successori més adequat als moments actuals, que possibilite per exemple, testaments mancomunats davant la petició conjunta dels cònjuges, amb el que seria realitat l'històric i inaplicable en l'actualitat testament de l’un per a l’altre, o per exemple, l'eliminació del desfasat règim de legítimes del Codi Civil, en un moment en què les famílies tenen pocs fills, i l'edat dels pares i dels fills en la data de la defunció s'ha perllongat en els últims decennis, o situacions en les quals fills sense vincles afectius amb els seus progenitors, són agraciats amb una part significativa del seu patrimoni en herència.

Pose en primera persona alguna d'aquestes situacions, potser li agradaria que li heretara primer el seu cònjuge i després els seus fills, sense necessitat d'atorgar-los la nuda propietat prevista en el Codi Civil? O, en un moment en què desgraciadament molts matrimonis fracassen, per què no conservar cadascun el seu patrimoni? Potser així, evitant l'espinós assumpte que vostè vol que el seu règim econòmic matrimonial siga el de separació de béns anaren més freqüents els matrimonis… O en cas que tinga una parella i decidisca formalitzar una unió de fet, perquè no tenir el dret d'ús de l'habitatge habitual durant un any case de defunció de la parella, o que la persona titular de l'habitatge necessitara el consentiment del convivient per exemple si decideix vendre-la. O per què no possibilitar que el patrimoni empresarial recaiga en l'hereu més capaç segons el parer del progenitor? Potser així les empreses familiars valencianes podrien superar el canvi generacional, causa freqüent de liquidació de la companyia.

PETICIÓ DE LA REFORMA

Aquestes i moltes altres qüestions que ens afecten directament a cadascun de nosaltres al llarg de la nostra vida, quan ens casem, tenim fills, ens separem o ens morim, podrien tenir una solució més actual i socialment avançada si Els Corts pogueren aplicar la competència prevista en l'Estatut, que va ser aprovada tant en el Parlament Valencià, com en les Corts Generals, amb aclaparants majories.

Que sapiem fins ara, 40 municipis de la província, incloses les principals ciutats (Vila-real, Borriana, La Vall d'Uixó, Vinaròs, Benicarló, Onda, Xilxes, Morella, Torreblanca, Nules, Almassora, Benicàssim, l'Alcora i Orpesa) i moltes altres poblacions de la província (Ahín, Alcalà de Xivert, Fondeguilla, Almenara, les Alqueries, Benlloch, Betxí, Borriol, Cabanes, Càlig, Canet lo Roig, Cervera del Maestrat, Costur, Les Coves de Vinromà, Forcall, La Jana, Moncofa, Ribesalbes, Sacanyet, Sant Mateu, Sant Rafael del Riu, Soneja, Vilafranca, la Vilavella, Vistabella, Vilafamés, …) reclamen que Els Corts Valencianes inicien la reforma constitucional per a no ser menys que altres 15 milions de ciutadans espanyols, que tenen un dret civil propi al previst en el Codi Civil, entre ells, els nostres veïns aragonesos i catalans.

No obstant açò, l’Ajuntament de Castelló, la capital de la província, encara no ha exigit el que 227 ajuntaments que representen a més de 4 dels 5 milions de valencians han requerit als Corts, iniciar la senda de la reforma constitucional, desgraciadament l'única via després de les sentències del TC, perquè els ciutadans puguem gaudir d'un dret més modern, social i proper als ciutadans del segle XXI. Si la capital no s'ha unit a aquest justa i estatutària sol·licitud és perquè Ciutadans, contra el vot del Partit Popular, PSOE, Compromís i Castelló en Moviment ho van impedir el passat mes de setembre, per la qual cosa per exemple impedeix la reintroducció legal de la custòdia compartida dels fills case de crisi matrimonial o sentimental, com a via preferent, com preveia la norma valenciana.

Com a voltes ocorre, es valora tarde el que es perd i ara manquem de dret civil. Per açò, els veïns de Castelló, Sogorb, Viver, Altura, Eslida i altres poblacions han de requerir als seus alcaldes i regidors la seua implicació en pro d'un dret útil per als ciutadans. Recordem que, malgrat la inconstitucionalitat de les normes, el dret civil valencià és un dret viu ja que a quasi 300.000 valencianes i valencians els resulten d'aplicació les seues disposicions; a saber els 250 mil casats entre 1 de juliol de 2008 i 31 de maig de 2016, encara que molts d'ells no ho sàpien, mantenen el règim econòmic matrimonial de separació de béns. A més de 15 mil parelles se'ls segueix aplicant la coneguda com a Llei Valenciana de Custòdia Compartida, i més de 25 mil valencians que conviuen com a unió de fet mantenen efectes civils, dels quals manquen les noves unions de fet constituïdes a partir del 15 de juliol de 2016.

Si volem que aqueix dret «viu» el siga no solament de 300.000, sinó per a vostè i els 5 milions de valencians, els nostres polítics estan obligats al fet que la futura, i propera, reforma constitucional ens reconega per fi aqueix dret, previst de forma rotunda en el nostre Estatut. Competeix als diputats autonòmics, i als senadors i diputats reclamar la incorporació d'aquesta reivindicació a l'agenda de la reforma constitucional. Suposaria un gran fracàs per al president de la Generalitat, per a tots els diputats dels Corts, i en general per a tota la societat valenciana, una reforma constitucional que no incorporara aquesta justa reivindicació, i no s'oblide que qualsevol reforma constitucional requereix referèndum facultatiu de tota la població espanyola si ho sol·liciten el 10% dels diputats o senadors, la qual cosa previsiblement ocorrerà.

Articul de: José Ramón Chirivella. President de l’Associació de Juristes Valencians 

Publicant en: Periódico Mediterráneo de Castellón

Traducció: Softvalencià